.

El Govern ha donat per enllestit avui l’Avantprojecte de llei del canvi climàtic de Catalunya que ha redactat el Departament de Territori i Sostenibilitat “per consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys”, especialment des de l’any 2005, i contribuir al paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada. En definitiva, contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.

 

Segons ha explicat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu, la norma estableix unes fites de reducció d’emissions que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus. En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la UE als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte de l’any 2005, i del 80% o més l’any 2050.

 

Munté també ha destacat que amb aquesta llei s’ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat. Per aquest motiu el conjunt de mesures i instruments inclosos persegueixen establir un marc que faciliti les activitats per fer el trànsit cap a una economia de baixa intensitat en carboni, de manera que aquelles activitats que orientin la seva activitat de manera coherent amb els objectius de la llei en puguin resultar beneficiades.

 

D’altra banda, es crea l’Inventari d’Emissions a l’Atmosfera de Catalunya, com a complement de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, que actualment està en funcionament com a sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants.

 

Pel que fa als objectius d’adaptació al canvi climàtic, es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador. Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.

 

L’Avantprojecte de llei preveu la integració dels objectius en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques. L’Administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificultin el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació.

 

El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores de recursos naturals escassos. La llei incorpora una nova figura impositiva com és l’impost sobre les emissions de CO₂ en turismes i furgonetes, que incentivi canvis en el comportament ambiental i aposti per models més sostenibles.

 

Per al compliment dels objectius de la llei, es crea el Fons Climàtic, que haurà de nodrir-se, entre d'altres, amb els recursos procedents de la territorialització del Fons de Carboni per a una economia sostenible (FES-CO2), creat pel Govern de l’Estat el 2011.

En relació amb això, el Govern també ha aprovat avui la contribució prevista d’àmbit nacional de Catalunya sobre els objectius relatius al canvi climàtic. En concret, ha fixat la reducció d’un 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle al 2030 respecte a les de 2005. També ha determinat els projectes d’adaptació per tal de fomentar el progrés en la reducció de la vulnerabilitat. L’objectiu de l’acord és disposar d’un instrument que permeti a Catalunya exposar a la comunitat internacional la seva responsabilitat i compromís davant la lluita contra el canvi climàtic amb un contingut plenament coherent amb la política europea.

Aquest objectiu de reducció d’emissions per Catalunya s’ha calculat d’acord amb el que ens correspon de l’objectiu general acordat per la Unió Europea per al 2030. Els càlculs s’han dut a terme seguint la metodologia emprada per la Unió Europea per determinar la reducció d’emissions que ha d’assolir cada estat membre i que divideix l’esforç segons el PIB per capita de cada estat. Els obligats directament per la Convenció Marc de les Nacions Unides són els estats membres d’aquesta, tot i que les regions o entitats subnacionals poden presentar de manera voluntària els seus compromisos de reducció d’emissions. De fet, ja els han presentat la Colúmbia Britànica, Califòrnia, Oregon, el Quebec, el País Basc, la Llombardia, Escòcia i Gal·les, entre d’altres.

 

 

Durant la roda de premsa, la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, ha explicat que els preparatius per acollir els refugiats sirians “avancen a bon ritme” gràcies als treballs del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades. La portaveu del Govern ha assegurat que continuen “amb normalitat” les reunions entre administracions i entitats per poder vehicular els oferiments que arriben d’arreu del territori.

Munté ha informat de la creació d’un nou grup dins aquest Comitè que treballarà per l’ocupabilitat de les persones refugiades, i que està integrat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i per les entitats empresarials  i sindicals.

 

El nou grup se suma  als tres ja constituïts: un primer de sensibilització, que s’ocuparà de dissenyar una guia per les persones acollides i les persones que acullen; un segon que està creant un inventari o banc de recursos materials i immaterials, per tenir un retrat de disponibilitats del país amb tot el que disposen les administracions i el que els particulars poden oferir, i.un tercer grup anomenat d’acollida, per iniciar el procés d’integració cultural, laboral, social, etc., de les persones nouvingudes.

 

Munté:”L’Estat no ha desaprofitat mai cap ocasió d’amenaçar”

 

A preguntes dels mitjans de comunicació, la vicepresidenta i portaveu s’ha referit a la possibilitat, insinuada des del Govern espanyol, que se suspengui l’autonomia de Catalunya o s’apliqui l’article 155 de la Constitució. “Les  amenaces constants de suspensió de l’autonomia o de l’aplicació de l’article 155 no ens sorprenen perquè el Govern de l’Estat no ha desaprofitat mai cap ocasió de proferir aquestes amenaces”, ha afirmat Munté.

 

La vicepresidenta ha rebutjat “frontalment" aquestes advertències i ha lamentat que “la resposta a qualsevol plantejament que es fa des de Catalunya, la gestió del resultat i del mandat democràtic del 27s sigui una vegada més l’amenaça en termes de suspensió de l’autonomia”.

 

També a petició dels periodistes presents a la roda de premsa, Munté ha lamentat que la UEFA hagi tornat a sancionar el F.C. Barcelona per la presència d’estelades al Camp Nou. La portaveu ha mostrat la indignació del Govern davant la “persecució de símbols democràtics cent per cent”, que contrasta amb “la banalitat” amb què “s’exhibeixen banderes preconstitucionals o de règims totalitaris”. Per aquest motiu, Munté ha volgut mostrar "el màxim suport al club en defensa de llibertat d'expressió de les persones que concorren a esdeveniment esportius".

 

 

El Govern ha aprovat els decrets que estableixen els currículums dels cicles formatius de grau superior de disseny i moblament i de grau mitjà de construcció amb l’objectiu de donar resposta a l’evolució i a les necessitats d’aquests sectors. Així mateix, els currículums s’han adequat a la formació professional establerta a la LOE (Llei orgànica d’educació) i també se n’han ampliat els continguts. Aquests títols estan desenvolupats d’acord amb el catàleg de qualificacions professionals de Catalunya que permet la integració dels sistemes educatiu i laboral en la formació professional.

 

 

Amb l’objectiu de fer visible el patrimoni cultural català i potenciar-lo com a projecte de país, el Govern impulsa la creació d’una marca que contribueixi a donar a conèixer els espais d’importància excepcional per explicar la història de Catalunya i la seva singularitat; reforçar el valor simbòlic d’aquests espais, i augmentar el coneixement dels ciutadans envers la història de Catalunya i el seu patrimoni cultural.

 

La marca “Patrimoni Cultural de Catalunya” vol esdevenir el segell de referència d’aquells espais patrimonials que tenen una importància cultural excepcional en el llegat de Catalunya i construeixen el relat de la història dels país. El Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, serà l’encarregat de vetllar per aquesta marca i de supervisar la designació dels espais que integrin la marca, que estarà dotada d’un reglament d’adscripció.

 

Gràficament, la marca representa un punt de trobada, protegit però obert i accessible alhora, atributs conceptuals que fan referència a un espai Públic, Obert i Consolidat.

 

A través de la seva forma romboïdal, es vol transmetre el dinamisme que des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural es vol imprimir en la gestió i comunicació del Patrimoni Cultural de Catalunya.

 

El Govern ha aprovat personar-se en els recursos d’inconstitucionalitat interposats pel govern de Madrid contra el Codi de Consum i la normativa catalana d’equipaments comercials. Amb aquest acord es formalitza la decisió de la Generalitat de defensar, amb tots els mitjans a l’abast, la legalitat i constitucionalitat de la normativa catalana impugnada.

 

Fa unes setmanes, el govern central va interposar recurs d’inconstitucionalitat contra el Decret llei 7/2014, de 23 de desembre, pel qual es deroga la lletra b) de l'apartat 3 i el segon paràgraf de l'apartat 4 de l'article 9 del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials. Aquesta disposició eradicava de la normativa catalana l’anomenada excepció de contigüitat, suprimint la possibilitat d’obrir nous centres comercials a Catalunya fora dels nuclis urbans.

 

Dies després, l’executiu espanyol va impugnar davant el Constitucional diversos preceptes de la Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum. Els preceptes impugnats articulen les mesures del govern català per ajudar les persones en situació de pobresa energètica i per protegir els consumidors davant execucions hipotecàries.

 

Davant l’admissió a tràmit per part del TC, que comporta la suspensió automàtica de les normes impugnades sol·licitada pel president espanyol, la Generalitat reitera el convenciment de l’adequació d’aquestes lleis a la legalitat, i el compromís en la defensa d’aquestes normes que intenten donar resposta a les necessitats dels més vulnerables. Per tot plegat, la Generalitat, un cop personada, sol·licitarà que s’aixequi la suspensió de les normes catalanes recorregudes, per tal de poder continuar aplicant les polítiques d’ajut a les persones més desafavorides.

 

 

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Joan Puigdollers i Fargas com a secretari de Salut Pública, adscrit al Departament de Salut, i el de Fabián Mohedano com a president del Consell Assessor per a la Reforma Horària, adscrit al Departament de la Presidència.