• L’Executiu estima que la nova regulació espanyola envaeix competències de la Generalitat i discrimina les entitats que actuen només a Catalunya
• El Govern també durà al CGE la reforma de la Llei de patrimoni natural i de la biodiversitat
• La vicepresidenta Munté assegura que el Govern no tolerarà més “amenaces” davant l’anunci de recurs fet per diferents formacions polítiques que recorreran al Tribunal Constitucional la convocatòria de la Junta de Portaveus del Parlament i l'admissió a tràmit de la proposta de resolució per iniciar la creació d’un estat propi

El Govern ha aprovat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen previ a la interposició d’un possible recurs d’inconstitucionalitat de la Llei 43/2015, del Tercer Sector d’Acció Social. En concret, l’Executiu català considera que els articles 6 i 7 i les disposicions addicional sisena i transitòria única de la Llei “vulneren les competències de la Generalitat i plantegen un tracte discriminatori i totalment injustificat cap a totes les entitats que no siguin d’àmbit estatal, com les que actuen exclusivament a Catalunya”, sogons ha explicat la vicepresidenta i portaveu Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

Munté ha recordat que la qüestió de les subvencions a entitats socials acumula nombroses sentències judicials a favor de la Generalitat. En la darrera, coneguda ahir, el Tribunal Suprem estima una sentència de l’Audiència Nacional que reconeix les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en l’atorgament dels ajuts  iniciatives se suport als immigrants.

 

La normativa espanyola aprovada aquest octubre estableix una regulació marc de les entitats del Tercer Sector i defineix les mesures de foment que els poders públics podran adoptar a favor de les que tinguin àmbit estatal i actuen en més d’una comunitat autònoma. Tanmateix, el text només preveu l’acció de foment de l’Estat i sembla excloure tota intervenció autonòmica en l’aplicació de les mesures de foment. L’article 7, per exemple, confereix a l’Estat la potestat d’aprovar un programa d’impuls de les entitats del Tercer Sector que reflecteixi el finançament públic d’aquestes entitats i la potenciació dels mecanismes de col·laboració entre l’Administració General de l’Estat i les entitats del Tercer Sector, pel desenvolupament de programes d’inclusió social de persones o grups vulnerables en risc d’exclusió i d’atenció a les persones amb discapacitat o en situació de dependència, amb especial atenció a l’ús de concerts i de convenis.

 

Així doncs, en la mesura que aquest article no fa cap esment a la participació de les comunitats autònomes, sembla conferir a l’Administració de l’Estat una habilitació per actuar en l’àmbit de l’assistència social al marge i sense cap participació de la Generalitat ni de les altres comunitats autònomes que han assumit la competència exclusiva en aquesta matèria.

 

D’altra banda, la redacció del text admet que les entitats d’àmbit estatal i que actuen en més d’un territori són les úniques que tenen la possibilitat d’acollir-se a les mesures de liquiditat previstes per les obligacions de pagament pendents respecte dels proveïdors de les comunitats autònomes i ens locals. Restarien excloses, doncs, les que només actuen a Catalunya, un fet que el Govern català considera un tracte discriminatori i totalment injustificat.

 

Finalment, la Llei concedeix a trenta-set entitats del Tercer Sector d’Acció Social subvencions directes per al sosteniment de les seves estructures centrals, cinc mesos després que la Sentència del Tribunal Suprem 2421/2015, de 21 de maig, hagi reconegut de nou la competència de la Generalitat de Catalunya per concedir-les i hagi declarat la il·legalitat i nul·litat del Reial decret 535/2013, de 12 de juliol, que havia establert les bases reguladores d’aquestes subvencions.

 

Aquesta sentència confirma la reiterada doctrina dels tribunals sobre les subvencions estatals en matèries que no són de la seva competència. La doctrina constitucional deixa clar que en aquells assumptes que són competència de les comunitats autònomes com ara els serveis socials preval la distribució territorial dels fons perquè siguin les comunitats les que regulin i duguin a terme les convocatòries.

 

També en l’àmbit de la defensa de les competències de la Generalitat, el Govern ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el dictamen preceptiu previ a la interposició d’un possible recurs d’inconstitucionalitat a la Llei estatal 33/2015 que modifica la Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat. Atès que la nova Llei altera els instruments que configuren el règim de protecció i gestió, aquests podrien vulnerar la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de medi ambient prevista a l’Estatut. La reforma introduïda per la nova Llei té com a objectius incorporar instruments recollits en acords internacionals i en normes i decisions de la Unió Europea, reafirmar les competències de l’Estat en els espais marins protegits, i completar els instruments de protecció i gestió dels espais protegits.

 

Els principals dubtes sobre la modificació es plantegen en la nova redacció de l’article 15 de la Llei 42/2007. Aquest és un dels pocs preceptes de la reforma que comporten una incorporació en el catàleg d’instruments que ja preveia la Llei. La nova redacció d’aquest article preveu un nou instrument de planificació: el Marc estratègic de la infraestructura verda i de la connectivitat i la restauració ecològica, mitjançant el qual es pretén aplicar la Comunicació de la Unió Europea Infraestructura verda: millora del capital natural d’Europa i el Conveni europeu del paisatge. El Marc estratègic, però, no es limita a donar compliment a les mesures previstes en els instruments esmentats, sinó que, incidint en àmbits de competència de la Generalitat, preveu l’adopció d’unes directrius que, a més d’identificar els espais protegits i els hàbitats en perill, determinen i condicionen la planificació territorial i sectorial que la Generalitat pugui dur a terme en els àmbits de la seva competència.

 

Durant la roda de premsa, la vicepresidenta i portaveu del Govern ha valorat l’anunci fet per diferents formacions polítiques que recorreran al Tribunal Constitucional la convocatòria de la Junta de Portaveus del Parlament i l'admissió a tràmit de la proposta de resolució per iniciar la creació d’un estat propi. Munté ha assegurat que el Govern no admetrà més "amenaces" davant  la posada en marxa d’un Parlament "plenament democràtic" que vol iniciar un procés "perfectament avalat per una majoria parlamentària" com a conseqüència de les eleccions del 27S. En aquest sentit, Munté ha considerat "poc democràtic" que es vulgui "impedir o endarrerir" un debat en el si del Parlament de Catalunya, i ha demanat “el màxim respecte institucional”  cap al Parlament i la presidenta de la Cambra.

 

Preguntada pels mitjans de comunicació, la vicepresidenta Munté ha valorat les declaracions del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que avui ha advertit que l’Estat “no està per finançar les vel·leïtats independentistes de cap govern autonòmic”, en referència al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Munté ha respost a Montoro que aquest fons “no és un favor ni un regal” sinó “una manera, de vegades bastant humiliant, amb comptagotes i amb retards, en què el govern central retorna els impostos dels ciutadans de Catalunya”.

 

Per aquest motiu, la portaveu ha considerat que el cobrament del FLA no pot estar sotmès” de cap de les maneres” al compliment de les lleis, unes lleis que, d’altra banda, el Govern mai no ha deixat d’observar. En aquest sentit, Munté ha recordat les nombroses sentències judicials que acrediten que l’incompliment s’està fent per part del govern espanyol i en matèries molt sensibles que afecten el benestar dels ciutadans.

 

Munté també ha respost al PP, que ha advertit que els funcionaris catalans hauran d’assumir responsabilitats si incompleixen la llei en l’exercici de les seves funcions. Per a Munté, aquest risc “no existeix” ja que la voluntat del Govern és “preservar el paper i la funció dels servidors públics”. La portaveu ha fet notar que la proposta de resolució presentada al Parlament és de caràcter “polític” i per tant seran els càrrecs electes que han obtingut una representativitat els qui assumeixin la responsabilitat de tirar-la endavant.

D’altra banda, el Govern ha adjudicat a CaixaBank les tasques d’emissió, promoció i dinamització de les targetes del Carnet Jove per al període 2017-2026. El Carnet Jove és un servei de la Generalitat dirigit a les persones joves d’entre 14 i 29 anys que té per objectiu facilitar-los l’accés a serveis, propostes i avantatges en diferents àmbits, prioritzant la cultura i la mobilitat internacional i contribuint a la seva integració social com a ciutadans. El programa es va iniciar l’any 1986 i des de l’any 1998 ha estat recolzat per “La Caixa”.

 

L’any 2014 (darreres dades tancades) es va assolir el rècord històric de titulars del Carnet Jove amb 528.899 joves (504.480 amb residència a Catalunya i 24.419 a fora). Aquesta xifra suposa el 10% del total de carnets joves expedits a Europa i més del 20% dels carnets joves de l’Estat espanyol A més, quatre de cada deu joves catalans tenen el Carnet, concretament un 40,36%.

 

La renovació de l’acord entre la Generalitat i CaixaBank s’ha fet a través d’una contractació administrativa en lloc de per conveni de col·laboració com s’havia fet fins ara per millorar la transparència. El perfil, condicions i licitació del contracte es va publicar abans de l’estiu i s’ha resolt concedir-lo a CaixaBank.

 

Gràcies a la renovació de l’acord amb CaixaBank per la via de la contractació administrativa s’han assolit una sèrie de millores en la prestació del servei. Per exemple, l’aportació anual de l’entitat financera passa de 440.000 a 550.000 euros, es milloren les condicions dels titulars i es continua garantint una àmplia expedició del Carnet arreu del territori gràcies a l’àmplia xarxa d’oficines de l’entitat, que supera les 1.400 sucursals a Catalunya.

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de Lluís Jofre i Roca com a secretari d'Universitats i Recerca del Departament d'Economia i Coneixement, en substitució d’Antoni Castellà, que ha de deixar el càrrec per la seva condició de diputat del Parlament de Catalunya, i d’Elsa Artadi i Vila com a secretària d'Hisenda del Departament d'Economia i Coneixement. Artadi substitueix Georgina Arderiu, que deixa el càrrec per jubilació.