• Gràcies a la futura llei, tots els residents a Catalunya tindran accés a la sanitat pública amb independència de la seva situació administrativa. “No posar en risc la salut de ningú és un deure moral, polític i jurídic i per això tirem endavant aquesta llei”, ha assegurat el conseller de Salut, Toni Comín, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern

• El text estableix que ja no caldrà haver d’acreditar un empadronament de tres mesos per accedir al segon nivell d’assistència sanitària, que inclou, entre d’altres, l’atenció primària i l’especialitzada
  
  
• El Govern crea la Comissió Interdepartamental de Transparència i Govern Obert

El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’accés universal a l’assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut). Aquest és el primer pas per blindar definitivament la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública i per eliminar les desigualtats entre els residents a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa. L’aprovació de la Llei suposarà, segons ha destacat el conseller de Salut, Toni Comín, “accés immediat a tota la cartera de serveis de la sanitat pública”.

 

“No posar en risc la salut de ningú és un deure moral, polític i jurídic i per això tirem endavant aquesta llei”, ha assegurat el titular de Salut durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Un deure ineludible i una obligació derivada de les normes internacionals -com ara la Declaració Universal de Drets Humans-, que tenen un valor jeràrquic superior al qual s’han d’ajustar les normes internes que regulen els drets de les persones. D’acord amb això, aquesta futura llei estableix solemnement que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l'assistència sanitària pública a càrrec del CatSalut, restablint en el nostre territori la universalització de l’assistència sanitària.

 

Comín ha recordat que el Govern ja va aprovar una instrucció que garantia l’accés universal a la sanitat dels residents a Catalunya per contrarestar el decret estatal aprovat el 2012, que deixava fora de la cobertura sanitària les persones sense papers, ja que vinculava el dret a assistència a la condició d’assegurat a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

 

Però aquesta instrucció, que ha permès donar assistència sanitària a 65.000 persones que en quedaven excloses pel decret espanyol, ha estat recorreguda pel Govern de l’estat, un recurs que el TSJC va admetre a tràmit el passat 3 de març.

 

Davant això, el Govern ha decidit tirar endavant un Avantprojecte de llei que reconeix el dret de tots els residents a Catalunya a l’assistència sanitària de cobertura pública en condicions d’igualtat efectiva i que, en el que suposa una diferència fonamental respecte al que s’exigia en instruccions dictades anteriorment pel CatSalut, s’eleva fins assolir el màxim rang possible –el de Llei-.

 

La futura normativa elimina la necessitat de carència temporal en l’empadronament que s’exigia en instruccions anteriors. D’aquesta manera, ja no caldrà haver d’acreditar un empadronament de tres mesos per accedir a la cartera bàsica de serveis que inclou, entre d’altres, l’atenció primària i l’especialitzada.

 

El Govern dóna compliment així a un dels mandats de l’annex de la declaració d’inici aprovada pel Parlament a començament de la legislatura. “Aquesta moció ens concerneix i ens vincula, i l’aprovació de la memòria de la llei és el primer pas per complir un dels mandats de la declaració d’inici”, ha remarcat Comín,

 

A banda dels perjudicis que pot provocar en la Salut la manca d’atenció sanitària, deixar una part de la població sense control mèdic comporta un risc per a la salut pública de tota la societat i un augment de la vulnerabilitat dels col·lectius en risc d’exclusió social.

 

Amb tot, l’Avantprojecte ha tingut en compte les exigències organitzatives respecte al correcte accés a l’atenció i la gestió de les urgències mèdiques i la seva autenticitat; la necessitat de facilitar l’accés a l’atenció mitjançant el dispositiu assistencial adequat, i les necessitats d’atenció als col·lectius més vulnerables i l’assistència en casos greus.

 

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública. A més, des de l’aprovació al 1985 de la Llei general de sanitat, es va produir un avanç en la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública que ha fet que gairebé la totalitat de la població tingui garantit l’accés a aquests serveis sanitaris.

 

 

El Govern ha acordat aquest matí la creació de la Comissió Interdepartamental de Transparència i Govern Obert. Aquesta comissió actuarà com un òrgan transversal de coordinació per “impulsar la transparència i el Govern obert; garantir la coordinació dels departaments i òrgans de la Generalitat en l’aplicació dels criteris corporatius sobre la publicitat activa; l’accés a la informació pública i l’obertura de dades i la participació ciutadana”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu..

 

El nou òrgan substitueix la Comissió Interdepartamental de Transparència i Accés a la Informació Pública, que estava adscrita al Departament de Governació, que ja assumia l’anterior legislatura les competències en matèria de Transparència.

 

Aquesta Comissió s’encarregarà d’aprovar i avaluar estratègies i directrius per garantir la normativa de transparència i Govern obert per part dels departaments de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic. També té la funció d’aprovar instruments de principis, bones pràctiques o conductes recomanables en relació amb tots els àmbits de transparència i participació ciutadana.

 

La nova comissió ha de permetre que les polítiques de transparència, de reutilització de dades i de participació ciutadana s’apliquin a tots els departaments de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. Un dels objectius prioritaris és garantir l’efectiu compliment de la llei de transparència, garantint el dret d’accés a la informació, així com fer evolucionar els portals de transparència de manera que siguin eines encara més útils pels ciutadans.

 

En aquest sentit, s’impulsarà un Pla interdepartamental de participació ciutadana que establirà els criteris de qualitat democràtica que han de complir els canals, processos i espais de participació ciutadana de la Generalitat. 

 

A la Comissió, que es reunirà com a mínim cada quatre mesos, hi participaran membres de tots els departaments de la Generalitat, així com responsables de les unitats de la matèria. 

 

 

El Govern destinarà 3 milions d’euros els pròxims dos anys a subvencionar entitats perquè desenvolupin actuacions d’atenció a les famílies en situació de vulnerabilitat social, especialment aquelles que tenen infants a càrrec. Aquests 3 milions es distribuiran en dues anualitats: 2,7 milions aquest 2016 i 300.000 euros més l’any vinent.

 

Aquests ajuts volen contribuir a donar resposta a les situacions de vulnerabilitat social de les famílies. En aquest sentit, es prioritzaran les actuacions adreçades a cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació, higiene personal, vestimenta, medicaments o altres productes per promoure la millora o preservació de la salut i les despeses de manteniment bàsic de la llar, així com qualsevol altra de naturalesa similar.

 

Els ajuts podran ser de tipus econòmic o bé en forma de prestació de serveis. L’import de la convocatòria serà ampliable en funció de les necessitats.

 

 

El Govern, a través de l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement- ACCIÓ, ha donat suport durant el 2015 a 23.317 empreses amb l’objectiu d’enfortir la competitivitat de l’economia catalana. A través dels programes d’impuls al binomi internacionalització-innovació, s’ha mobilitzat una inversió superior als 125,3 milions d’euros per part d’empreses catalanes. Aquestes són les principals dades de l’Informe sobre el balanç d’actuacions d’ACCIÓ, que avui ha rebut el Govern.

 

En el camp de la internacionalització, el 2015 s’ha completat la xarxa de 36 Oficines de Comerç i d’Inversions al món amb l’obertura de dues noves seus a Panamà i Boston, arribant a un àmbit d’actuació de 90 mercats. De fet, el 15% de l’increment de les exportacions catalanes el 2015 –que han assolit els 63.839 milions d’euros- provenen de projectes d’empreses catalanes acompanyats per ACCIÓ. D’altra banda, s’han acreditat 62 entitats com a Agents de Suport a la Internacionalització amb l’objectiu d’impulsar la coordinació i les col·laboracions entre els organismes públics i privats de Catalunya que donen suport a l’empresa catalana en els seus processos de sortida a l’exterior.

 

D’altra banda, per fomentar la innovació s’han posat en marxa les Comunitats RIS3CAT (les quals rebran 72 milions d’euros provinents dels Fons FEDER fins el 2020) i s’han mobilitzat 14 milions d’euros d’inversió per part d’empreses catalanes en R+D a través del programa Nuclis de Recerca Industrial i Desenvolupament Experimental, amb l’objectiu de transformar el teixit empresarial català i aconseguir nous productes i serveis diferencials. També s’han impulsat els Cupons d’Innovació per facilitar l’accés de les pimes a la innovació, s’ha convertit TECNIO en el segell per identificar els agents d'innovació a Catalunya i s’ha completat el procés d’integració dels centres tecnològics avançats que ha donat lloc a Eurecat.

 

Una de les prioritats d’ACCIÓ és contribuir a millorar l’accés al finançament empresarial a Catalunya, actuant com a vehiculadors d’instruments de finançament alternatius als bancaris i facilitant l’accés al crèdit. Amb aquest objectiu, a banda d’acompanyar de manera personalitzada les empreses per accedir a noves vies de finançament, s’ha creat una acreditació per garantir la qualitat de 17 entitats catalanes de finançament alternatiu a la banca.

 

Igualment, un dels mecanismes que les empreses tenen al seu abast per millorar la seva competitivitat és agrupar-se a través de clústers. Es tracta de grups de companyies i institucions d’un mateix sector que comparteixen una plataforma per créixer, generar massa crítica, compartir reptes i tendències del mercat, fer networking, incrementar la seva visibilitat i projectar-se al món. El 2015 s’ha consolidat el programa Catalunya Clústers, que agrupa més de 1.249 empreses, 175.000 treballadors i que suma 36.000 milions d’euros de facturació agregada.

Encara en l’àmbit de la promoció econòmica, el Govern ha acordat donar ple suport a les actuacions de difusió de la gastronomia catalana en el marc de la celebració de l’any de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016 (CREG’16) i ha instat els organismes i departaments de l’Administració de la Generalitat afectats a desplegar totes aquelles actuacions concretes que els corresponen, així com també aquells que són competents en la difusió del CREG’16 entre la ciutadania.

 

Catalunya va rebre la distinció de Regió Europea de la Gastronomia 2016 (CREG’16) en un acte que va tenir lloc l’any passat a la ciutat portuguesa de Ponte do Lima. El nomenament el va fer la Plataforma de Regions Europees de la Gastronomia, a través de l’Associació IGCAT (International Institute of Gastronomy, Culture, Arts and Tourism). La destinació catalana va basar la seva candidatura en la definició d’un repte: destacar la gastronomia, a partir de l’eix cuina-producte-territori, com a vector de promoció dels productes agroalimentaris catalans, com a factor de singularització i valorització turística i reforç de la nostra identitat com a país.

 

L’objectiu de Catalunya Regió Europea de la Gastronomia 2016 és promoure la gastronomia catalana, el turisme gastronòmic i els productes agroalimentaris catalans, com a sectors estratègics de Catalunya i elements essencials de la identitat del nostre país. Per assolir-lo es compta amb el suport de la xef Carme Ruscalleda, que ha estat nomenada ambaixadora del CREG’16.

 

Aquest objectiu concorda plenament amb la pretensió del Govern d’impulsar campanyes de promoció dels productes catalans de qualitat amb la finalitat de fomentar, d’una banda, el valor cultural de la dieta mediterrània com a principal font de salut, per mitjà de la distribució comercial també a les agrobotigues i del consum de productes locals i de proximitat, i, de l’altra, la diferenciació per mitjà dels certificats de qualitat. Es pretén, alhora, posicionar la marca Catalunya gastronòmica a l’exterior i facilitar, així, l’exportació dels productes agroalimentaris catalans.

 

 

El Govern ha aprovat el decret que estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d’arts plàstiques i disseny en puntes artístiques. L’objectiu és donar resposta a les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya en aquest sector. La durada del cicle formatiu és de 1.950 hores i s’inscriu dins la família professional dels tèxtils artístics.

 

La competència general del títol consisteix en concebre i produir puntes artístiques per a la decoració d’interiors i del mobiliari, tant de caràcter utilitari com artístic o decoratiu. També preveu la producció i acabats de tèxtils per a la confecció de peces de vestir, complements de moda i teixits. I alhora la creació d’instal·lacions tèxtils per a escenografies teatrals o de qualsevol altre tipus d’espectacle, així com el control de tot el procés des de la concepció fins a la seva comercialització.

 

Es pot consultar més informació sobre el cicle formatiu en el següent enllaç: bit.ly/1S2ZJ7i

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de  Josep Maria Jové Lladó, president de la Junta de Govern de l’Institut Català de Finances (ICF).