• La consellera Borràs assegura que l’objectiu és garantir l’efectivitat del dret de vot d’aquest col·lectiu i evitar que es repeteixi “la vergonya”·dels comicis del 27 de setembre”, en què de 200.000 electors potencials només hi van poder votar 14.000
• El nou sistema telemàtic estarà definit en tres mesos i la previsió és que les primeres proves pilot es facin abans de finals d’any
• La portaveu Munté critica la “criminalització” dels càrrecs electes a Catalunya i denuncia la “persecució” de la llibertat d’expressió
• El Govern també aprova el Projecte de llei del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i de modificació de la Llei d’estadística de Catalunya
• El Govern revisarà la normativa sectorial per actualitzar-la i regular l’economia col·laborativa

 

El Govern ha acordat avui definir les línies d’actuació per implementar el vot electrònic dels catalans residents a l’estranger, un col·lectiu que, a dia d’avui “no té garantit el dret al sufragi”. L’objectiu és que, en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, els residents a l’estranger ja puguin votar telemàticament per “evitar que es repeteixi la vergonya dels comicis del 27 de setembre”, en què només 14.000 persones d‘un electorat potencial de 200.000 van poder enviar el seu vot per la dificultat pròpia del sistema de votació i per problemes en la recepció de la documentació necessària per participar-hi.

 

Així ho ha explicat la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. La consellera ha denunciat que el 27-S es va “negar de fet” el dret a vot dels ciutadans catalans que viuen a l’exterior, una “anomalia” que va generar “molta frustració i impotència”. Volem evitar el calvari que van passar el 27 de setembre”, ha dit Borràs, que també ha recordat que molts residents a l’estranger van haver de destinar “temps i diners” per poder votar.

 

El Pla d’Acció que elaborarà el Govern per implementar el vot electrònic haurà de garantir que el procés sigui “segur, secret i transparent”. “Som una Administració moderna, pionera i innovadora i també ho serem en això”, ha destacat Borràs. El document, en què es fixarà el model de vot electrònic que s’implementarà, estarà enllestit en el termini de tres mesos i aprofitarà el marc general que ofereix la Llei Orgànica del Règim Electoral (LOREG). “El marc jurídic estatal ens permet tirar endavant amb el vot electrònic”, ha detallat Borràs. El Govern només haurà d’aprovar els decrets necessaris per implementar-lo i sol·licitar la col·laboració de la Junta Electoral Central per validar les paperetes, i de l’Oficina Central del Cens per verificar la identitat dels votants. Les primeres proves pilot es farien abans de finals d’any.

 

Les línies d’actuació que s’hauran de recollir en el futur Pla d’acció es troben en cinc grans àmbits. Per una banda, es duran a terme accions per avaluar el model de vot electrònic més adequat per garantir l’exercici del dret de sufragi a les persones que viuen a l’exterior. Entre les opcions possibles hi ha el subministrament en línia de la documentació electoral necessària per votar, sense que el procés sigui totalment automatitzat; el vot electrònic presencial en terminals a diversos punts de votació; i el vot electrònic no presencial o remot.

 

L’altre gran àmbit d’actuació fa referència al marc jurídic vigent, relatiu al vot dels catalans residents a l’exterior, que s’haurà d’adaptar mitjançant un decret de regulacions complementàries, per tal que es prevegi l’opció del vot electrònic amb total “seguretat jurídica”. 

 

Així mateix, caldrà determinar els requeriments tecnològics necessaris per implementar el vot electrònic i garantir la integritat, la privadesa i la transparència del procés, mitjançant la creació d’una plataforma de votació segura. En aquest sentit, les aplicacions, eines i serveis electrònics que es desenvolupin han de garantir la seguretat en la identificació del votant i la no-duplicitat de participació d’una mateixa persona, així com el caràcter universal, lliure, igual, directe i secret del vot, a més de la transparència de l’escrutini. La plataforma de votació electrònica ha d’incorporar mesures de seguretat avançades, ha de comptar amb els serveis tècnics necessaris per garantir-ne el correcte manteniment i funcionament, i ha d’incloure l’auditoria de la solució tecnològica seleccionada.

 

Una quarta línia d’actuació ha de servir per superar els reptes i barreres socials, administratives, legals i econòmiques que suposa implementar el vot electrònic. En aquest sentit, es preveu la possibilitat de dur a terme proves pilot de votació a través de mitjans electrònics, abans de generalitzar-ne l’aplicació. Està previst que, abans de finals d’any, la plataforma de votació permeti fer les primeres proves en l’àmbit local o sectorial.

 

Finalment, el Govern també preveu posar en marxa campanyes adreçades als ciutadans amb la finalitat d’informar-los sobre el vot electrònic i de formar-los en l’ús de la plataforma tecnològica de votació electrònica, amb l’objectiu de generar l’hàbit i la confiança entre els ciutadans. Així mateix, s’adoptaran mesures perquè el personal de l’Administració involucrat en els procediments electorals es familiaritzi amb la plataforma de votació electrònica.

 

En el termini de tres mesos a comptar des de la publicació d’aquest Acord en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge informarà al Govern sobre les mesures concretes que conformen les línies d’actuació del Pla d’acció. Aquest pla es redactarà en coordinació amb altres departaments de la Generalitat, especialment el Departament de la Presidència i el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.

 

Preguntada per la negativa de l’alcaldessa de Berga a declarar davant la jutge per no haver retirat l’estelada de la façana del consistori durant les darreres eleccions, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat que l’Executiu està “en contra de que es persegueixin la llibertat d’expressió i els debats d’idees” i ha criticat la “criminalització” que estan patint determinades actituds que són “del tot legítimes i democràtiques”.

“El Govern està al costat dels càrrecs electes que en l’exercici de la llibertat d’expressió realitzen manifestacions o opten per uns determinats símbols, perquè entenem que tot això es totalment legítim, legal, i que és plenament raonable”, ha remarcat.

 

El Govern també ha aprovat avui el Pla estadístic 2017-2020. Aquest Pla és l’instrument d’ordenació i de planificació de l’estadística d’interès de la Generalitat per als propers quatre anys, i el sisè que es tramita al Parlament de Catalunya. Com a novetat, el Projecte de llei introdueix el model de producció i difusió estadística que ja s’està produint en els països més desenvolupats del nostre entorn. Això significa, per exemple, aprofitar la informació administrativa per a la producció estadística o l’ús d’aquesta informació amb finalitats científiques i per a l’avaluació de polítiques públiques. En aquest sentit, s’inspira en els diferents reglaments europeus relatius a l’estadística i adopta la totalitat dels principis del Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees.

 

Els objectius generals del Pla són els següents: 

·       Consolidar i ampliar la informació estadística disponible en el Sistema estadístic de Catalunya.

·       Potenciar la integració de la informació estadística de Catalunya.

·       Promoure l’augment de l’ús de la informació estadística amb finalitats d’investigació científica, recerca i avaluació de polítiques públiques.

·       Millorar la coordinació del sistema estadístic de Catalunya, tant en la producció com en la difusió estadística, especialment atenent a la gestió de la qualitat dels processos i dels productes estadístics.

 

Aquests objectius es vinculen a la millora de l’eficiència i l’eficàcia en la producció d’estadística i a l’obtenció del màxim aprofitament d’aquest tipus d’informació, tot respectant la legislació sobre protecció de dades i secret estadístic.

 

El Projecte de llei aprovat pel Govern també fixa, seguint la recomanació feta pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), un període de mandat del director/a de l’Idescat, de quatre anys, susceptible de renovació per una única vegada per a un segon mandat.

 

Amb l’aprovació d’aquest Projecte, el Govern de la Generalitat dóna compliment als tràmits necessaris per presentar el Projecte de llei per al seu debat i aprovació al Parlament.  

 

El Govern de la Generalitat ja va aprovar el Projecte de llei del Pla estadístic 2016-2019 el passat 21 d’abril de 2015. Un Pla que va ser admès a tràmit per la Mesa del Parlament, però que no va poder ser aprovat en ser dissolta la Cambra per la convocatòria d’eleccions. Davant d’aquesta situació, es va produir la pròrroga automàtica del Pla estadístic de Catalunya 2011-2014.

 

Un cop endegada l’onzena legislatura, el Govern ha considerat oportú aprovar de nou el Projecte de llei, preservant el text anterior i incorporant com a únic canvi l’adequació del període de vigència del 2016-2019 al 2017-2020.

 

En l’àmbit econòmic, el Govern ha donat avui el tret de sortida a la revisió de tota la normativa sectorial per tal d’incorporar-hi l’economia col·laborativa. L’objectiu és habilitar un marc jurídic que reguli aquesta nova pràctica econòmica i que, al mateix temps, garanteixi la competència lleial entre els diferents models de prestació de serveis.

 

La generalització de pràctiques en què qui ofereix el servei és un particular i on l’oferta i la demanda es connecten a través de plataformes d’internet i/o comunitats d’usuaris, ha comportat un nou model de prestació de serveis que no està previst en la normativa actual ni en l’activitat ordinària del mercat. El ciutadà esdevé “agent productor” posant a disposició d’altres ciutadans serveis, temps o recursos ociosos o infrautilitzats a canvi d’altres serveis o d’una contraprestació econòmica.

 

Aquestes relacions entre iguals mitjançant aquestes plataformes i/o comunitats d’usuaris que connecten oferta i demanda s’han estès a múltiples sectors d’activitat econòmica ja existents -mobilitat, turisme, mercat immobiliari, comerç, telecomunicacions i energia, finances, ensenyament, etc.

 

Per això, l’octubre de 2014 el Govern va encarregar l’inici dels treballs per a elaborar un marc regulador de l’economia col·laborativa, i va exposar posteriorment els seus avenços en la Comissió d’estudi de les polítiques públiques en matèria d’economia col·laborativa del Parlament de Catalunya. També s’ha tingut en compte com estan actuant la resta de països europeus en aquest àmbit.

 

Del resultat d’aquest treball s’ha cregut convenient no fer una regulació específica per a l’economia col·laborativa, sinó apostar per tractar-la com una nova forma de prestació d’uns serveis ja existents i, per tant, incloure i regular aquesta modalitat dins de les normatives sectorials ja vigents. 

 

Seguint aquesta línia, en el termini d’un any el Govern anirà materialitzant la revisió de la seva normativa sectorial, de manera que s’incrementi la seguretat jurídica, es garanteixi la competència lleial i es possibiliti la convivència entre les diferents modalitats de prestació de serveis existents dins de cada sector. La iniciativa pretén, doncs, preservar el compliment de la legalitat, tot garantint el compliment dels drets dels treballadors, dels drets dels consumidors i de la normativa fiscal.

 

Aquest procés de revisió passarà per establir els criteris que diferencien els nous actors de les ofertes tradicionals, i per determinar els requisits que han de complir per poder prestar la seva activitat. De la mateixa manera, se’n tipificaran aquestes obligacions i, per tant, els incompliments, seguint el règim sancionador de la normativa sectorial.

 

El canvi de model que representa l’economia col·laborativa també comportarà canvis en l’economia social. Per això, cal analitzar la necessitat de noves figures jurídiques o la revisió dels mecanismes existents per canalitzar aquest sector.

 

En el mateix sentit, el Govern promourà l’establiment d’acords de col·laboració amb les plataformes d’economia col·laborativa que connecten oferta i demanda. Aquests acords tindran com a finalitat aprofitar la traçabilitat que ofereix la tecnologia per potenciar la informació i la transparència de les activitats que es realitzen a través de les plataformes, i clarificar-ne les obligacions com a intermediàries. La Generalitat està atenta a la revisió que la Comissió Europea està fent de la directiva de comerç electrònic i, en funció del seu contingut, decidirà si elabora una legislació específica sobre les plataformes d’internet.

 

L’acord de Govern també promourà l’elaboració d’un Codi de bones pràctiques per a l’economia col·laborativa, que ha de determinar un marc recomanable de comportament per a ciutadans productors, plataformes i usuaris. Aquest document, d’adscripció voluntària, contribuirà a determinar uns estàndards de qualitat en qualsevol activitat d’economia col·laborativa, i abordarà aspectes com la resolució de conflictes o la transparència.

 

Finalment, per donar suport a tot aquest procés, es constituirà una Comissió Interdepartamental que ajudi a fixar els criteris que defineixen les activitats d’economia col·laborativa en cada sector, esdevingui també l’interlocutor amb tots els agents implicats en el canvi i assessori el Govern. Per a aquest fi, es convocaran taules sectorials que comptaran amb la participació tant dels representants de l’oferta tradicional i de les noves modalitats d’activitat com de  les plataformes d’internet, dels usuaris i de les administracions competents. En el termini d’un any, la Comissió lliurarà al Govern un informe sobre l’economia col·laborativa a Catalunya, per a la seva presentació al Parlament.

 

La Comissió estarà formada per tres membres del Departament d’Empresa i Coneixement; tres del de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda; dos del de Treball, Afers Socials i Famílies; dos de Territori i Sostenibilitat i dos de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. La resta de departaments del Govern participaran en la Comissió quan s’abordin àmbits que els afectin.

 

Finalment, el Govern interposarà recurs d'inconstitucionalitat contra alguns articles de la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del sistema nacional de protecció civil, després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE).

 

La norma conté un gran nombre d’inconcrecions, conceptes genèrics i oberts, a més de formulacions poc precises, que no permeten acotar adequadament els conceptes i situacions que es regulen, alhora que planteja dubtes sobre el seu encaix constitucional que afecten la seguretat jurídica i limiten l’exercici dels poders i de les facultats associades als àmbits propis reconeguts a la Generalitat.