• El decret llei regula diferents qüestions de contractació pública afectades per l’aplicació directa de la normativa europea. La nova regulació permetrà evitar una situació d’inseguretat jurídica provocada per la manca de transposició de la legislació europea per part de l’Estat espanyol
• El Govern defensa els pressupostos i recorda que per poder negociar-los primer han de superar el debat a la totalitat al Parlament
• Munté anuncia que el Govern enllestirà en els propers dies el decret-llei sobre emergència social que permetrà esquivar la suspensió del TC
• El Govern aprova una línia de subvencions per incentivar el desenvolupament de plans de foment territorial turístic entre els ens locals

El Govern ha aprovat aquest matí un decret llei pel qual s’estableixen mesures urgents per donar resposta a la necessitat de regular, amb rang de llei, qüestions afectades per l’aplicació directa de dues directives europees (Directiva 2014/23/UE i Directiva 2014/24/UE) en matèria de contractació pública i de serveis socials no transposades per l’Estat espanyol. Amb aquest nou marc legal, el Govern de la Generalitat de Catalunya continua impulsant mesures per “incrementar la transparència, la simplificació i l’eficiència en els procediments de contractació i serveis socials”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu..

 

Aquest decret llei dóna resposta a la necessitat d’evitar que l’aplicació directa de la legislació europea generi inseguretat jurídica o dubtes d’interpretació, i estableix mesures eficients i especials en diferents àmbits.

 

Entre les mesures que es proposen destaca la divisió obligatòria del contracte en lots per facilitar la contractació a les PIME i a les entitats del tercer sector. A més, preveu també regular el cicle de vida dels béns i dels serveis, de manera que el cost dels productes que contracta l’Administració inclogui, per exemple, el cost de fabricació, del transport i de l’emmagatzematge fins al seu reciclatge. D’altra banda, el decret també proposa mesures de gestió eficient en la tramitació dels procediments oberts i dels procediments negociats. Sobre aquests darrers, la normativa europea adaptada preveu suprimir-ne el negociat sense publicitat per raó de quantia i regular-lo a través d’un procediment amb publicitat, de tramitació més senzilla i ràpida, que ha de ser resolt en només un mes per part de l’Administració.

 

Així mateix, per tal de garantir la continuïtat en la prestació de determinats serveis socials que afecten persones vulnerables i amb risc d’exclusió social, i per tal de garantir els principis d’atenció personalitzada i integral, s’introdueixen nous sistemes de contractació per a la prestació de serveis socials com a figures alternatives a les fórmules ja existents, com és el cas de la concertació social i de la gestió delegada per a la prestació d’aquests serveis.

 

 

Durant la roda de premsa, la consellera i portaveu també ha assegurat que el Govern tindrà enllestit en “els propers dies” el decret-llei que permetrà garantir el dret a l’habitatge i evitar els desnonaments, en resposta a la suspensió de determinats articles sobre emergència habitacional de la llei 24/2015 del Parlament, decretada avui pel Tribunal Constitucional en resposta al recurs interposat pel Govern de l’Estat.

 

“La Secretaria d’Habitatge, al costat de les entitats municipalistes, el consell de l’advocacia catalana i les plataformes promotores no han deixat de fer feina, concretament sis reunions, per avançar i poder disposar del marc legal que permeti garantir l’habitatge i evitar desnonaments”, ha explicat Munté.

 

Fruit d’aquesta feina, que no es podia completar fins que el TC no concretés la suspensió dels articles, el Govern aprovarà en breu un decret-llei que enviarà al Parlament perquè, a través d’un procediment de lectura única per escurçar el termini, pugui mantenir-se la vigència d’uns objectius que, segons ha afirmat Munté, són “irrenunciables”: garantir el dret a l’habitatge i evitar desnonaments.

 

La portaveu no s’ha mostrat sorpresa per la decisió del TC: “Aquesta és una notícia previsible i esperada”, ha lamentat, perquè “és continuïtat de la decisió que el Consell de Ministres va adoptar 48 hores després que el president Puigdemont demanés al president Rajoy menys judicialització i més política”.

 

Munté ha recordat que el Govern espanyol pot presentar recursos contra les lleis del Parlament sense demanar-ne la suspensió cautelar, cosa que no ha fet en aquest cas tot i estar en funcions i malgrat les peticions del president Puigdemont, del vicepresident Junqueras, i del món local. “Constatem el fracàs de Govern de l’Estat, que opta per judicialitzar un àmbit que no és altra cosa que la resposta de les institucions de Catalunya a les persones vulnerables”, ha declarat.

 

El Govern també ha aprovat avui obrir una línia de subvencions dirigides als ens locals de Catalunya per al desenvolupament de plans de foment territorial del turisme. El pressupost previst per a la concessió d’aquestes subvencions és de 6,5 milions d’euros, que es financen gràcies als ingressos generats per l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET). Les actuacions subvencionades s’hauran d’executar entre els anys 2016, 2017 i 2018.

 

En aquesta convocatòria, la tercera des de l’any 2014, es prioritzaran aquelles inversions que incideixin especialment en la millora de l’accessibilitat en les destinacions i que afavoreixin un turisme globalment accessible i inclusiu.

 

L’objectiu d’aquests ajuts és posar al servei dels ens locals un programa de finançament per afavorir que les destinacions turístiques catalanes millorin la seva competitivitat. Podran ser beneficiaris d’aquests ajuts els ajuntaments i ens vinculats o dependents, els consells comarcals, els consorcis locals, les diputacions, els ens de gestió locals, les entitats metropolitanes, les entitats municipals descentralitzades i les mancomunitats.

 

Aquestes noves subvencions se sumen a les 38 atorgades en els últims dos anys, que van ascendir a un import total de 12,8 milions d’euros, finançats gràcies als ingressos generats per l’IEET.

 

 

El Govern ha acordat interposar un recurs d’inconstitucionalitat als articles 15.2 i 24.2 de la Llei 30/2015, per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral. Aquests articles són els que atribueixen al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE) la competència d’acreditar, avaluar o inscriure centres o iniciatives de formació professional en cas que actuïn en més d’una comunitat autònoma.

 

Els articles recorreguts són els que atribueixen al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE) la competència d’acreditar, avaluar o inscriure centres o iniciatives de formació professional en cas que actuïn en més d’una comunitat autònoma i segons el Govern vulneren competències de la Generalitat recollides a l’Estatut.

 

Aquests articles vulneren les competències de la Generalitat de Catalunya, recollides a l’Estatut en els articles en matèria de treball i polítiques d’ocupació, tal com va  dictaminar per unanimitat el Consell de Garanties Estatutàries el 22 d’octubre passat.

 

El Govern ha aprovat avui l’acord pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de Seguiment de l’Assistència Religiosa Catòlica en els centres inclosos en la xarxa d’internament d’utilització pública de Catalunya. D’aquesta manera es crea un marc de col·laboració entre el Departament de Salut, el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge (competent en matèria d’afers religiosos), i el Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut que tindrà com a objectiu vetllar pel respecte a les conviccions ètiques, espirituals i religioses de les persones de confessió catòlica ingressades en centres hospitalaris públics.

 

Aquesta Comissió també dóna resposta a la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària, aprovada pel Departament de Salut al maig de 2015, que reconeix el dret de les persones, especialment en situacions d’ingrés hospitalari, a sol·licitar atenció religiosa segons la seva creença i que es faciliti l’accés a qui proveeixi aquest suport.

 

El Govern ha aprovat trametre el Projecte de reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) al Parlament, perquè aquest es pronunciï sobre la proposta presentada d’acord amb el que estableix la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’informe previ del Parlament relatiu al reglament de la GAIP, per garantir la independència orgànica i funcional de la Comissió, té caràcter vinculant per al Govern i és un tràmit necessari per procedir a l’aprovació del decret.

 

La GAIP és l’òrgan encarregat de vetllar pel compliment i les garanties del dret que la Llei reconeix a totes les persones d’accedir a la informació pública. En l’actualitat ja exerceix la seva tasca, un cop el Parlament en va designar els seus cinc membres. El reglament, que ara el Govern sotmet a l’informe previ del Parlament, té com a objectiu garantir i potenciar la independència de la Comissió, assegurant-li amb aquesta finalitat l’àmbit funcional que li correspon, així com l’estructura i els mitjans necessaris per tal que pugui exercir amb eficàcia les seves responsabilitats.

 

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments d’Esther Sànchez i Torres com a presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària, i de Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.