• Les conclusions d’ambdós processos han de servir per avançar en grans consensos que culminaran en un Pacte Nacional per a la reforma horària
• En el procés de concertació s’han constituït onze taules corresponents als àmbits del teixit productiu, l’administració, l’educació, el comerç i consum, la cultura i oci, la salut i la mobilitat
• El Govern rebutja la sentència del 9-N i reitera que no li "tremolaran les cames" a l'hora de fer el referèndum  "malgrat els avisos" de l'Estat

El Govern ha analitzat els informes del Procés de concertació i el del Procés participatiu per a la reforma horària que van ser presentats i debatuts el passat dia 10 de març, duran la reunió del Consell Assessor per a la reforma horària.

 

Aquests informes constituiran la base de la jornada que tindrà lloc el dia 31 de març, sota el títol Cap a un pacte nacional per a la reforma horària, on es presentaran les conclusions finals, els informes definitius d’ambdós processos, i que hauran de servir per anar avançant les bases de grans consensos, que hauran de culminar en un Pacte Nacional per a la reforma horària.

 

 

S’han constituït un total d’onze taules quadrangulars, corresponents als acceleradors:

 

1.     Teixit productiu

2.     Administració

3.     Educació -18

4.     Educació +18

5.     Comerç i consum

6.     Cultura i oci (associacionisme)

7.     Cultura i oci (audiovisual)

8.     Cultura i oci (esport)

9.     Cultura i oci (indústria cultural)

10. Salut

11. Mobilitat

 

"L’informe constitueix un instrument per al Govern de la Generalitat, des del Departament de la Presidència, per orientar polítiques públiques per tal d’ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessari per assolir la reforma horària", segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu. També permetrà el foment de pactes del temps en l’àmbit municipal o comarcal.

 

En el cas del teixit productiu, projecta el canvi a partir de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva, partint del principi de promoció de la salut de les persones treballadores per aconseguir el respecte dels ritmes circadiaris pel que fa a temps d’activitat, d’àpats i de descans (horaris saludables). D’altra banda, es compromet amb el repte de millorar la gestió i organització del temps dels seus equips de treball per tal d’aconseguir organitzacions més eficients.

 

Pel que fa a l’Administració, els serveis públics catalans projecten impulsar la reforma horària partint del principi de qualitat del servei públic i el principi de promoció de la salut, garantir el compliment òptim dels serveis públics i el principi d’autonomia de les diferents administracions per dissenyar els seus propis horaris tenint en compte les especificitats o particularitats, sempre que es respecti una franja horària saludable i sense perjudici de l’adequada/correcta prestació dels serveis públics.

 

La comunitat educativa i universitària projecta la reforma horària en l’àmbit educatiu preservant i promovent en tot moment l’interès superior de l’infant per damunt d’altres consideracions, recollit en la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides (1989) i la Llei de drets i oportunitats d’infants i adolescents de Catalunya (2010).

 

Aquest marc jurídic, també reconegut en la Llei d’educació de Catalunya (2009), inclou el dret a l'educació i al lleure educatiu, per la qual cosa es fa referència a l’horari educatiu en la seva globalitat.

 

Es defensa en tot moment el principi d’inclusió, equitat i igualtat d’oportunitats i el principi de promoció de la salut respectant els ritmes circadiaris. Es garanteix el principi d’autonomia de cada centre dissenyar els seus horaris tenint en compte les diferents especificitats o particularitats sempre i que es respecti una franja horària saludable. L’organització dels temps educatius ha de diferenciar els horaris de l’alumnat, els professionals i el centre escolar. Per últim, és fonamental assolir la reforma horària en el teixit productiu per tal de compatibilitzar horaris educatius i laborals.

 

El sector audiovisual català projecta la reforma horària partint del principi de promoció de la salut de la ciutadania (consumidors) i de les persones treballadores del sector.

 

Les organitzacions d’associacionisme i tercer sector social i cultural i les organitzacions empresarials de cultura de proximitat projecten impulsar la reforma horària partint del principi de promoció de la salut, garantint un compromís vers la qualitat de la participació o del servei ofert, promovent noves formes d’organització i gestió del capital humà.

 

Les organitzacions, entitats, institucions i clubs relacionats amb la pràctica esportiva projecten impulsar la reforma horària per a l’adaptació i generalització d’uns horaris més saludables per a la pràctica esportiva.

 

Pel que fa a la indústria cultural, la reforma horària ha de fer possible la cerca de més temps per a la cultura i l’oci, compatible amb la llibertat individual de les persones per escollir com distribueixen el seu temps lliure. L’objectiu ha de ser la millora de la conciliació de la vida familiar amb la professional i la generació d’uns hàbits més saludables.

 

El sector de la cultura i l’oci no es considera motor de canvi de la reforma horària; en qualsevol cas, s’adaptarà al canvi que provingui d’altres acceleradors (teixit productiu, Administració, educació, etc.).

 

Els serveis sanitaris catalans projecten impulsar la reforma horària partint del principi de qualitat del servei i el principi de promoció de la salut, S’afavoriran horaris saludables sempre que es pugui garantir el compliment òptim del servei i el principi d’autonomia dels diferents centres tenint en compte les diferents especificitats o particularitats.

 

Les actuacions relatives a la reforma horària i les polítiques de mobilitat s’alinearan amb l’objectiu d’assolir un ús sostenible del transport privat i un transvasament des d’aquest mode a favor del transport públic i col·lectiu, així com d’altres modes de baix o nul impacte com els desplaçaments en bicicleta o a peu.

 

Aquest compromís passa per garantir l’accessibilitat de les persones usuàries, tot tenint en compte la diversitat territorial existent.

 

 

Paral·lelament, la Secretaria de la Transparència i Govern Obert, en col·laboració amb la Iniciativa per a la Reforma Horària, ha portat a terme un procés participatiu arreu del territori per escoltar la ciutadania i recollir idees i propostes per fer efectiu i facilitar el procés de reforma horària.

 

L’objectiu d’aquest procés participatiu ha estat informar la ciutadania sobre els diferents aspectes de la reforma; debatre sobre els reptes i oportunitats que implica; recollir idees i aportacions, i incorporar la visió dels diferents agents més afectats.

 

Els eixos de debat han girat al voltant de teixit productiu, educació, cultura i oci, Administració, comerç, i consum i mobilitat.

 

A dotze punts del territori, que han estat Sort, Girona, Terrassa, Lloret de Mar, Igualada, Lleida, Reus, Tortosa, Vilafranca del Penedès, Esplugues de Llobregat, Barcelona i Mataró, s’han dut a terme de setembre a novembre de 2016 conferències sobre la reforma horària i debats/taller, per definir mesures facilitadores per arribar als objectius, indicant també possibles barreres per a la seva consecució. Els participants també han apuntat diferents consideracions a tenir en compte.

 

Hi han participat 121 persones, de les quals un 62% eren dones, de mitjana d’edat 48,5 anys i en un 94% nascudes a Catalunya, 4% a la resta de l’Estat i 1% a la resta de la UE. El 85% treballava mentre un 8% era jubilat pensionista, 2% dedicats a treball domèstic, 3% aturats i 3% estudiants. En termes generals, les sessions han estat valorades positivament.

 

El Govern ha mostrat avui la seva "disconformitat" amb la sentència condemnatòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Mas, Ortega i Rigau per l'organització de la consulta del 9 de novembre: "No acceptarem com a normal allò que no ho és ni que es tracti d'una sentència generosa o benèvola. És malèvola en el sentit que han estat jutjats i condemnats per haver posat les urnes el 9 de novembre de 2014, i les urnes no es poden jutjar ni condemnar", ha afirmat la portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa.

 

Per a la portaveu, la sentència també condemna "simbòlicament" 2,3 milions de persones que van participar en aquella jornada i denota, per part de l'Estat, "fòbia i pànic a la democràcia". Davant d'aquesta sentència, ha assegurat Munté, el Govern reaccionarà amb "més democràcia, més estima, més respecte i més entusiasme per la democràcia i la manera d'exercir-la".

 

En aquest sentit, la portaveu ha reiterat que la prioritat del Govern és fer el referèndum "malgrat els avisos" d'un Estat que, a data d'avui, "només ha respost amb amenaces, tancament de portes i inhabilitacions". Munté ha alertat que la sentència del TSJC "vol introduir reserves i por a determinades persones". Davant d'això, la portaveu del Govern ha volgut llançar un "missatge de tranquil·litat" i de "respondre amb més democràcia": "No ens tremolaran les cames", ha afirmat.

 

Pel que fa a l'ex-president Mas, l'ex-vicepresidenta Ortega, l'ex-consellera Rigau i l'ex-conseller Homs, els tres primers ja jutjats i condemnats, Munté ha explicat que el Govern vol "comptar amb ells" per "fer encara més pedagogia del que està succeint a Espanya, que ens consta que preocupa determinades instàncies d'Europa".

 

"La seva inhabilitació judicial, que no política, els converteix en els millors expositors per explicar en primera persona com de fràgil és la democràcia a nivell de l'estat espanyol", ha assegurat Munté.

 

En relació amb això, la portaveu ha recordat els "tocs d'alerta" d'informes com el de la Comissió de Venècia sobre la reforma del Tribunal Constitució, que "posen en dubte la separació de poders a Espanya".

Finalment, Munté ha refermat el suport del Govern a la decisió dels tres condemnats "d'arribar fins al final" en la seva estratègia de defensa i esgotar tota la via judicial espanyola com a "mecanisme necessari" per accedir a la jurisdicció europea, al Tribunal d'Estrasburg.

 

D'altra banda, el Govern ha aprovat una despesa d’1.200.000 euros per subvencionar programes  orientats a la reinserció i la rehabilitació dels interns de centres penitenciaris i d’aquells que ja estan en llibertat provisional. L’objectiu és augmentar el suport als reclusos i els exreclusos, i evitar així la reincidència. La partida es destinarà a entitats del tercer sector que col·laboren amb el Departament de Justícia en la realització d’aquests projectes.

 

Aquesta quantitat s’afegeix als més de 3 milions d’euros que també destina el Govern a la tasca de les entitats que col·laboren amb els Serveis Penitenciaris, per la via dels programes i la contractació a través de processos de licitació pública, en el cas de serveis i programes ja consolidats. I suposa un increment de 891.569 euros respecte a l’any anterior, un 26,82 % més.

 

Les accions que porten a terme les entitats del tercer sector van des dels programes de deshabituació en drogues,  l’acompanyament a interns en el procés d’excarceració, l’atenció a la població jove, les teràpies assistides amb animals, programes de prevenció de la violència de gènere o de salut sexual o reproductiva per a dones, i mediació cultural entre d’altres.

 

L’aposta per potenciar la col·laboració amb les entitats del tercer sector ha de contribuir a la consolidació de l’evolució positiva de la taxa de reincidència, que a Catalunya és d’un 30%, segons l’últim estudi sobre reinserció penitenciària.  La recerca en aquest àmbit corrobora que aquest percentatge és encara inferior, quan els interns prenen contacte de manera progressiva amb el món exterior abans d’obtenir la llibertat definitiva.  A Catalunya hi ha prop de 8.700 interns en centres penitenciaris. Cada any surten de la presó 5.600 persones.

 

El Govern també ha aprovat avui la creació del Programa de gestió de la preinscripció universitària, per gestionar de manera òptima els diferents processos d’admissió a la universitat, des de les proves d’accés a la universitat fins a la preinscripció universitària de les 7 universitats públiques de Catalunya (UB, UAB, UPC, UPF, URV, UdG i UdL) i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que afecten aproximadament a 90.000 usuaris. La Secretaria d’Universitats i Recerca, adscrita al Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Oficina d’Accés a la Universitat (OAU), gestiona el procés de preinscripció universitària per encàrrec de les universitats catalanes.

 

Els processos d’admissió que es duen a terme des de l’OAU durant els mesos de juny a novembre corresponen a les proves d’accés a la universitat (PAU) i a la preinscripció universitària de les convocatòries de juny, de setembre i d’octubre; la preinscripció universitària de retitulats, i la preinscripció al Màster de formació del professorat d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes.

 

Així mateix, es reforça l’OAU amb la incorporació de 16 nous llocs de treball per reforçar la gestió de les PAU i els processos de preinscripció universitària a les 7 universitats públiques del país i la UVic-UCC.

 

L’any 2016 es van adreçar a l’OAU un total de 116.552 usuaris.

 

 

Finalment, el Govern ha acordat avui donar continuïtat al seu suport al certamen de moda nupcial Barcelona Bridal Week (BBW). Amb aquest acord, la Generalitat garanteix la seva participació per al període 2017-2019, en el marc del conveni de col·laboració amb Fira Barcelona per a l’organització del certamen, i reitera la seva aposta per la projecció internacional d’un sector en què Catalunya és capdavantera.

 

L’acord s’emmarca en les actuacions de suport a la internacionalització del disseny i la moda catalana, impulsades des del Departament d’Empresa i Coneixement a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM). El suport a aquestes tres edicions representarà una aportació total de 2,39 M€: 865.000 € (ed. 2017), 795.000 € (ed. 2018), i 730.000 € (ed. 2019).