La consellera de la presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha informat que el Govern ha acordat “emprendre accions judicials i extrajudicials” davant l’Administració General de l’Estat, en relació amb l’informe sobre el procés independentista elaborat per la Secretaria d’Estat de l’Espanya Global, del Ministeri d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació, fet públic fa unes setmanes a través dels mitjans de comunicació.

En concret l’Executiu ha autoritzat la interposició d’un requeriment previ a la via contenciosa contra la comunicació pública de l’informe sobre el procés independentista i també posarà els fets en coneixement de la Fiscalia per si poden ser constitutius d’alguna infracció penal.

 

L ’informe “La realidad sobre el proceso independentista”, que es va fer públic als mitjans de comunicació el passat 14 d’agost, constituïa una guia adreçada als representants diplomàtics a l’exterior, però també va ser objecte de difusió entre corresponsals, periodistes i interlocutors internacionals, incloent-hi els mitjans de comunicació.

 

L’informe, a parer del Govern, “no és merament descriptiu, sinó que inclou nombroses opinions subjectives sobre els fets de l’1 d’octubre, que perjudiquen la imatge de Catalunya i vulneren la presumpció d’innocència de les persones que es troben actualment enjudiciades i pendents de sentència per aquells fets”.

El Govern considera que la comunicació pública d’aquest informe vulnera la directiva europea sobre la presumpció d’innocència i a més pot suposar una interferència en el poder judicial ja que criminalitza el moviment independentista a poques setmanes de la sentència del Tribunal Suprem.

 

El Govern també ha acordat fixar en 26.952 M€ el sostre de despesa no financera i no finalista de la Generalitat per al 2020. Aquesta quantitat marca el límit d’assignació de recursos pressupostaris per a l’exercici, d’acord amb l’escenari d’ingressos, el compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i els criteris del Sistema Europeu de Comptes (SEC 2010).

 

Pel que fa a l’escenari d’ingressos, el gruix dels recursos pressupostaris de la Generalitat prové de les bestretes del sistema de finançament. El Ministeri d’Hisenda encara no ha comunicat ni l’import de la bestreta del 2020 ni l’import de la liquidació de l’exercici 2018 (que s’efectua dos anys després, un cop s’obté la recaptació definitiva). És per això que el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda ha fet una estimació dels ingressos basant-se en la informació disponible actualment.

 

El sostre de despesa aprovat avui és consistent amb el compliment de la regla de despesa, que limita al 2,9% el creixement de la despesa computable de la Generalitat en 2020. En el cas de l’objectiu de dèficit, s’ha agafat com a referència l’objectiu vigent del 0%, aprovat el mes de juliol del 2017.

 

“El sostre de despesa del 2020 suposa un increment de 2.510 M€ amb relació als darrers pressupostos aprovats el 2017” ha informat la consellera, que ha recordat que aquesta quantitat està subjecta a modificacions derivades de posteriors canvis en els ingressos tributaris, de canvis en els recursos del sistema de finançament, de variacions en la normativa d’estabilitat pressupostària o de qualsevol altra variació rellevant dels ingressos.

La consellera ha recordat que el gruix dels recursos pressupostaris de la Generalitat prové de les bestretes del sistema de finançament i que el ministeri d’Hisenda encara no ha comunicat ni l’import de la bestreta del 2020 ni l’import de la liquidació de l’exercici 2018.

 

Per aquest motiu el Govern de la setmana passada va acordar l’inici d’actuacions legals per reclamar a l’Estat aquests ingressos pendents de transferir i ha avançat Es reclamaven 1.317 M€ procedents de la millor recaptació del 2019 i d’una part de l’IVA del 2017 que s’havia de liquidar aquest any. En aquest sentit la consellera ja confirmat que “ahir es va presentar el recurs contenciós administratiu contra el ministeri d’hisenda davant de l’audiència nacional i per tant s’han fet efectius aquestes accions legals que anunciades la setmana passada”

 

 

La consellera Meritxell Budó ha recordat que la fixació del sostre de despesa és un tràmit previ necessari per seguir tramitant els pressupostos. En aquest sentit ha assegurat que ara mateix “el Govern està centrat el tirar endavant els pressupostos del 2020”, ha recordat que des de la conselleria d’Economia i Hisenda s’ha obert una primera ronda de contactes amb forces les polítiques per trobar els suport necessaris per aprovar-los i que paral·lelament s’està treballant amb els diferents departaments de la Generalitat per redactar l’avantprojecte de pressupostos.

 

Pel que fa a la citació del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha estat cridat a declarar pel Tribunal de Justícia de Catalunya entre 25 i 26 de setembre per un suposat delicte de desobediència, la consellera ha denunciat que és “inimaginable que es pugui portar a judici el president de la Generalitat per defensar la llibertat d’expressió” i ha recordat que ahir ja es va informar que la defensa del President exercirà les accions legals pertinents contra el que considera un “error processal” i la demostració més evident de la “celeritat interessada de la justícia”.

En aquest sentit la consellera ha informat  que en la reunió també s’han valorat les manifestacions dels 52 diputats francesos que van reclamar la fi de la "repressió" i denunciar les "mesures arbitràries" contra els independentistes i que “des del Govern celebrem les veus que des de l’exterior el van alçant  per denunciar els  greuges democràtics que s’estan produint per l’estat espanyol”.

Finalment, la consellera ha lamentat que alguna formació política hagi manifestat la seva intenció de no assistir als actes institucionals de la Diada per “no sentir-se representada”. Segons Budó l’acte “vol reivindicar els drets polítics, els drets democràtics, posar en valor la llibertat d’expressió i denunciar la repressió i el fet que hi ha presos polítics i exiliats”. La portaveu del Govern ha insistit que més del 70% de la població catalana considera que la presó i l’exili son injustos, i que en aquest grup s’inclouen votants de diferents formacions polítiques, per això  “els  demanaria que reconsiderin la seva posició”.

 

El Departament de Cultura, a través l’Institut Català de les Empreses Culturals, concedirà una subvenció al Gremi de Llibreters de Catalunya per a l’organització d’una nova edició de la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”. La subvenció podrà arribar a un import màxim de 500.000 euros.

La campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre” vol estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys i té com a principal objectiu que els nens i les nenes descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor al llibre.

 

Les nenes i els nens que aquest any 2019 facin, o hagin fet, 6 anys rebran a casa una targeta que els convidarà a anar a la llibreria més propera. Allà podran bescanviar la targeta pel llibre infantil que més els agradi, per un import de fins a 13 euros. En cas que el preu del llibre sigui superior, la diferència haurà de ser abonada per l’adult que estigui a càrrec del nen o de la nena.

 

L’any passat, aquesta campanya va arribar a gairebé 80.000 nenes i nens de tot Catalunya, que van poder anar gairebé a 300 llibreries, repartides per tot el territori del país, per prendre part en la iniciativa.

 

El Govern també ha aprovat avui la creació de l’Observatori de la Mort, “una iniciativa pionera” per recollir totes les dades relacionades amb el lloc i les circumstàncies en què moren les persones a Catalunya. “L’objectiu de l’Observatori és poder extreure’n conclusions i fer propostes de millora sobre l’ajuda i l’accés a tractaments o serveis en aquesta etapa final de la vida”.

 

La mesura està impulsada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS), a instàncies del Departament de Salut i del Parlament de Catalunya. Un dels seus objectius és fomentar que la societat actual acompanyi i respecti els desitjos de les persones en el seu final de vida amb dignitat. En aquest sentit, en l’etapa final de la vida, les persones necessiten una atenció integral, adequada a les seves necessitats. Actualment ens trobem en una societat molt diversa i amb una àmplia varietat de necessitats, voluntats, preferències i desitjos al final de la vida que hauran de ser respectats.

 

L'Observatori de la Mort ha de ser, també, un fòrum d'anàlisi, reflexió, debat, participació i proposta d'actuació en les matèries relacionades amb el procés de mort a Catalunya i ha de promoure la comunicació i l'intercanvi entre els operadors i els organismes i institucions implicats en aquesta matèria.

 

A més, haurà d’elaborar estudis específics del final de la vida en àmbits concrets o en grups de persones que, per la seva vulnerabilitat, requereixin exàmens particulars. La llista d’objectiu de l’Observatori es completa amb la divulgació de dades, estudis o informes d’interès; l’afavoriment de la investigació sobre les vivències en els processos de mort; i la sensibilització dels professionals de la salut i de l’àmbit social, i de la societat en general, sobre les etapes finals de la vida i el procés de morir dignament.

 

Fa unes setmanes, en una jornada per presentar l’Observatori, el Departament de Salut va avançar algunes de les conclusions amb què parteix aquesta iniciativa.

 

Per exemple, cada hora moren 7 persones a Catalunya i més de la meitat de les defuncions s’esdevenen en centres hospitalaris, sobretot més homes que dones, les quals moren més en residències sociosanitàries. També destaca que homes i dones viuen un nombre d’anys semblant en bona salut (66,5 anys), però elles viuen més anys que els homes amb mala salut. De fet, l’esperança de vida de les dones a Catalunya és de 86,2 anys mentre que en els homes arriba als 80,7 anys.

 

Per últim, l’Observatori també destaca que en el 2018, la mitjana d’edat de defunció s’ha incrementat en un 2,9% respecte a la del 2007. A més, s’estima que aproximadament un 62% de les defuncions de la població adulta i un 67% de les pediàtriques són susceptibles de rebre atenció pal·liativa.

 

El Govern ha aprovat avui destinar 1.125.000 euros a renovar el programa Primer de Preacceleració que es desenvoluparà a finals del 2019 i durant el primer semestre del 2020, per fomentar l’emprenedoria d’alta especialització amb criteris de distribució territorial. Aquesta dotació representa gairebé un 33% d’increment respecte a la primera edició d’aquest programa, creat l’any 2016.

 

El programa Primer de preacceleració vol estimular el desenvolupament de pre-acceleradores (entitats beneficiàries) arreu del territori que, mitjançant formació i mentoria, donin suport a les persones emprenedores per a desenvolupar els seus projectes i per a la creació de startups.

 

Els objectius generals d’aquest programa són:

• Estendre la percepció de la transcendència que tenen les empreses basades en la innovació i la tecnologia, i la necessitat de promoure actuacions públiques per impulsar la seva aparició i creixement.
• Fomentar l’aparició d’startups arreu del territori català.
• Promoure unes especialitzacions institucionals i territorials basades en fortaleses i oportunitats avui poc identificades i desenvolupades.
• Estendre a tot el país el paper de concentrador tecnològic (hub) de referència global que representa Barcelona pel que fa a empreses basades en la innovació i la tecnologia.
• Aconseguir una Catalunya més competitiva en la carrera global per l’emprenedoria i la tecnologia. 

La iniciativa dona molta importància a l’especialització temàtica i territorial. La intenció és prioritzar aquells projectes amb un focus temàtic alt, molt especialitzat i diferenciat, i que suposin l’aplicació d’innovació, tecnologia o nous models de negocis.

 

Poden optar a les subvencions del programa Primer de Preacceleració: ajuntaments, consells comarcals, consorcis locals, diputacions o d’altres entitats locals del país; entitats sense ànim de lucre; universitats o entitats que en depenguin, i escoles de negoci, col·legis professionals, i gremis. Entitats, totes elles, que es podran presentar de manera individual o en projectes agrupats, juntament amb una o diverses  entitats o empreses que desenvolupin una activitat necessària per a la realització del projecte, que estiguin especialitzades en algun dels serveis vinculats a les accions del projecte. Se subvencionaran tot aquell conjunt d’activitats enfocades al foment de l’emprenedoria territorial especialitzada.

 

La quantia màxima de la subvenció serà el 80% del cost de l’activitat subvencionable, fins un import màxim de 60.000 euros. Els programes subvencionables han de tenir una gran focalització i especialització, acompanyada d’una o més “palanques” que l’entitat perceptora posa a disposició dels alumnes emprenedors per tal de facilitar el desenvolupament de les seves empreses. Quant a la seva estructura, aquests programes inclouran una part formativa, en tecnologia, innovació i gestió empresarial, i una part de tutoria, dirigida a fer avançar els projectes emprenedors que acabin sorgint. Els tutors hauran de ser professionals d’aquell àmbit o bé experts en creixement empresarial.

 

A la convocatòria del 2018 es va constituir la Xarxa Primer de Catalunya Emprèn, integrada en aquesta edició per 16 preacceleradores d’empreses basades en la innovació i la tecnologia d’alta especialització arreu del territori català. Per a l’edició del 2019-2020 es vol aprofundir en l’expansió territorial del programa, per això es preveu que puguin integrar-se a la xarxa Primer un total de 18-20 preaceeleradores.

 

A través de l’anàlisi de necessitats i oportunitats, la Xarxa Primer ofereix als emprenedors itineraris especialitzats perquè desenvolupin diferents projectes que donin resposta a una necessitat específica identificada utilitzant una palanca com a avantatge competitiu, que asseguri l'èxit i el valor afegit a les solucions generades.

 

La Generalitat va posar en marxa el programa Catalunya Emprèn l’any 2012 amb la missió de fomentar l’esperit emprenedor i promoure la cultura d’empresa a Catalunya, i des d’aleshores ha impulsat diverses iniciatives enfocades a la creació d’empreses i la generació de llocs de treball. Així, el Catalunya Emprèn engloba, com a iniciativa transversal del conjunt del Govern, tot un conjunt de mesures enfocades al foment de la cultura emprenedora, la creació de noves empreses o l’impuls de la internacionalització d’aquestes companyies, entre d’altres qüestions.  

 

Finalment el govern ha aprovat els nomenaments de Laura Martínez Portell com a presidenta de l’Institut Català de les Dones; Isidre Sala Queralt, delegat del Govern als Estat Units i Robert Fabregat i Fuentes, director general de Recerca i Innovació en Salut