Presidència dona velocitat al pla de reforma de l'Administració, consolida la nova etapa amb els municipis i impulsa projectes estratègics

Presidència ha donat velocitat al pla de reforma de l’Administració en el primer any de Govern, liderant una estratègia compartida amb tots els departaments del Govern i amb el suport i acompanyament del grup de més de 70 experts de la CETRA, que ha permès, entre altres, impulsar reformes legislatives i engegar una autèntica revolució per simplificar tràmits i facilitar les coses a la ciutadania i al món econòmic i emprenedor.

En aquest primer any de Govern també s’ha obert una nova etapa de relació amb els Ajuntaments i s’ha donat pas a la recuperació de tots els espais de diàleg i acord amb la resta d’administracions, fent valer la voluntat de recuperar el lideratge de Catalunya i situar el país al capdavant de les regions més dinàmiques i punteres d’Europa.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, també s’ha fet responsable de donar una empenta definitiva a projectes estratègics de país, i actualment des del departament es coordinen més de 40 grups o comissions de treball que vinculen diferents àrees del Govern. Presidència ha coordinat l’elaboració del Pla de Govern, i en fa el seguiment del seu desplegament. Aquest és el resum dels principals temes de l’acció de Govern del departament de la Presidència de l’últim any.

1. Posada en marxa del pla de reforma de l’Administració i la millora dels serveis públics. Amb la implementació d’un pla de xoc i el desenvolupament de diverses iniciatives per reduir la burocràcia i facilitar els tràmits a la ciutadania i a les empreses. En el marc de la reforma també s’ha impulsat el nou model d’oficines integrades d’atenció ciutadana, s’han posat en marxa els canvis legislatius necessaris per introduir el dret a l’error i els serveis proactius i eliminar la cita prèvia obligatòria, així com la regulació de la direcció pública professional. El Govern també ha posat en marxa la revisió del seu ecosistema web, per fer-lo més comprensible, i ha engegat el pla de transformació digital de la Generalitat, avançant en la implantació i ús de la intel·ligència artificial, que en poques setmanes ja tindrà operativa una direcció general pròpia.
2. Recuperació de tots els espais bilaterals de relació amb el Govern d’Espanya, algun dels quals feia més de 14 anys que no es reunia. El departament de la Presidència ha articulat la recuperació de les Comissions Bilaterals previstes per l’Estatut de Catalunya, que han permès avançar en acords destacats per a Catalunya, com ara l’ampliació fins a 25.000 Mossos d’Esquadra, més de 60 jutjats, l’operador Rodalies de Catalunya, el nou model de finançament singular, o la recuperació de la competència per formar i designar funcionaris d’habilitació nacional destinats als ajuntaments. Les Comissions Bilaterals, reactivades el passat febrer, han permès impulsar més de 40 acords per fer avançar Catalunya en diverses matèries d’autogovern i de coordinació institucional.
3. Impuls de projectes estratègics de país. El nou Campus de Salut Clínic – Universitat de Barcelona; el nou Campus de Salut de Girona; el projecte Catalunya Media City; la cobertura de la Granvia de l’Hospitalet; la candidatura per ubicar una de les cinc gigafactories europees a Móra la Nova; o l’acord per fer que TV3 emeti en ultra alta definició i l’impuls del nou canal en català de RTVE, que començarà les primeres emissions coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. Són exemples de projectes estratègics de país que han agafat embranzida durant els últims mesos.
4. Més suport als municipis. L’aprovació de la llei de l’Estatut del Municipi Rural suposa una nova etapa de relació amb els ajuntaments, especialment els més petits. Ara caldrà desplegar la nova llei, de comú acord amb les entitats municipalistes. També ha suposat un salt endavant positiu el nou Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), dotat amb 500 milions, el doble que l’anterior, un pla que ara dona més facilitats i autonomia de decisió als Ajuntaments. S’han reactivat totes les comissions bilaterals amb les capitals de Catalunya com a marc estable de coordinació i impuls conjunt de projectes per al conjunt del territori.
5. L’aposta per la millora de la connectivitat a Catalunya amb el pla que ha de fer possible que la xarxa de fibra òptica de titularitat pública arribi al 100% dels municipis i connecti el 100% de les seus públiques de la Generalitat. També s’ha acordat nou protocol per la millora de la connectivitat i de la gestió d’incidències, on les companyies operadores prenen compromisos per a una millor i més ràpida atenció als ajuntaments i a la ciutadania.

Coordinació amb el Parlament i impuls legislatiu

El departament de la Presidència també coordina la relació amb el Parlament i l’impuls legislatiu del Govern. En aquest sentit, els consellers i conselleres han comparegut en Comissió en 67 ocasions i han donat resposta a 355 preguntes orals al Ple o en Comissió. El Govern, a més, ha donat resposta per escrit a 3.407 preguntes formulades pels grups parlamentaris, i ha atès unes 300 sol·licituds d’informació i documentació.

En l’àmbit legislatiu s’han convalidat 16 decrets llei, dels quals 4 s’estan tramitant actualment com a projectes de llei. A més, el Govern ha aprovat 12 projectes de llei en aquests mesos, dels quals 3 ja han acabat la seva tramitació parlamentària i són llei: Llei de modificació de la Llei 22/1998 de la Carta municipal de Barcelona; Llei de l'Estatut de municipis rurals; i la Llei de canvi d'adscripció comarcal i veguerial del municipi d'Aiguafreda.