- Budó alerta que Catalunya encara està “gestionant i contenint la segona onada de la pandèmia” i recorda que les activitats afectades per les restriccions es reobriran progressivament en funció de les dades epidemiològiques
- El Govern també dona llum verda a noves mesures per reforçar el finançament dels ens locals i augmentar els ajuts als sectors de l’esport i de l’educació en el lleure per pal·liar els efectes de la Covid-19
Segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, es tracta del tercer increment dels pressupostos que autoritza l’Executiu a càrrec del Fons Covid-19, després dels augments realitzats el juliol (1.230 milions) i el setembre (354 milions). A això s’afegeix l’ampliació del pressupost efectuat l’octubre passat (420 milions) amb motiu de l’aprovació d’una taxa de referència del dèficit per al 2020 (0,2% del PIB). En conjunt, l’increment acumulat des del juliol és de 2.004 milions, que amb aquesta nova ampliació se situarà en 2.799 milions d’euros.
La normativa vigent estableix que, per tal d’incorporar nous ingressos als comptes públics, s’han de generar els corresponents crèdits pressupostaris de despesa per un import equivalent. Per aquesta raó, el Govern ha aprovat avui una generació de crèdit per valor de 795 milions, els quals s’ubicaran en la partida específica del fons de contingència creada per allotjar tots els recursos provinents del Fons Covid-19. Des d’allà s’aniran transferint recursos als diferents departaments en funció de les seves necessitats, tal i com s’ha fet dins ara amb els altres trams del fons.
L’import generat s’haurà d’ajustar a l’assignació definitiva que autoritzi el Ministeri d’Hisenda per a Catalunya d’acord amb els criteris establerts al Real Decret Llei 22/2020, de 16 de juliol, pel qual es regula la creació del Fons Covid-19 i s’estableix les regles relatives a la seva distribució i lliurament.
Budó alerta que Catalunya encara està “gestionant i contenint” la segona onada de la pandèmia
Durant la roda de premsa, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern ha explicat que el Govern continua “treballant conjuntament amb els sectors afectats” les condicions de reobertura de l’activitat de la restauració, la cultura i l’esport a partir del 23 de novembre, i que no serà fins demà dimecres, en el marc del Procicat, que es prendran les mesures definitives. “No hi ha res tancat encara, estem treballant perquè els sectors que estan tancats puguin reobrir, sempre tenint en compte el binomi salut-economia”, ha assegurat Budó.
La portaveu ha volgut insistir que el pla de reobertura de la restauració i de les activitats culturals i esportives “no es tracta de cap desescalada”, perquè Catalunya encara està “gestionant i contenint” la segona onada de la pandèmia. Per aquest motiu, ha demanat “no avançar escenaris”i “anar a poc a poc”, sense “girar l’esquena” a recuperar certes activitats. En aquest sentit, ha detallat que la reobertura es farà en diferents fases “en funció de com evolucionin les dades epidemiològiques”. “Si les dades s’estabilitzen”, ha manifestat, “podrem avançar en les fases de reobertura”.
Noves mesures per reforçar el finançament dels ens locals i augmentar els ajuts als sectors de l’esport i de l’educació en el lleure
En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat un Decret llei que reforça el finançament dels ens locals i incrementa els ajuts al sector de l’esport. L’increment de la despesa dels ens locals per les mesures que han hagut de prendre davant la Covid-19 han fet “imprescindible” aprovar un fons addicional i extraordinari de 20 milions d’euros per a l’exercici 2020 i de 100 milions d’euros per a l’exercici 2021, adreçat als ajuntaments, els consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran, l'Àrea Metropolitana de Barcelona per l’àmbit del Barcelonès i les entitats municipals descentralitzades.
“Per fer front a la crisi generada per la Covid-19, l’Administració local és una peça clau en el coneixement de les necessitats i en el servei directe a la ciutadania, i les mesures que els ens locals han adoptat són essencials per pal·liar-ne els greus perjudicis”, ha destacat la portaveu Budó.
Aquest Decret llei també habilita el Consell Català de l’Esport (CCE) per atorgar 25 milions d’euros en ajuts extraordinaris i d’emergència a les instal·lacions esportives que han hagut de tancar en compliment de les mesures restrictives adoptades davant la segona onada de la pandèmia de la Covid-19.
En paral·lel, l’Executiu ha modificat el Decret llei 41/2020, de 10 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social en centres educatius per tal d’incrementar els ajuts a les activitats de lleure educatiu realitzades de dilluns a divendres. En aquest sentit, s’ha inclòs un ajut de 3.500 euros per entitat en l’esmentada modalitat, equiparant-les a les activitats extraescolars.
Pel que fa a les activitats de lleure educatiu de cap de setmana, s’ha previst una simplificació del procediment de sol·licitud, per tal de fer-lo més àgil, i s’ha revisat l’import de l’ajut, per adequar-lo millor a la realitat de les entitats beneficiàries i de les activitats realitzades.
Finalment, i atesa la voluntat del Govern d’atendre totes les sol·licituds amb dret a l’ajut amb independència del moment de la seva presentació, s’elimina la previsió de l’atorgament de les subvencions segons l’ordre cronològic de presentació de les sol·licituds i s’estableix l’ampliació de la dotació pressupostària en cas que s’exhaureixi el crèdit per atendre totes les sol·licituds que compleixin els requisits per a ser beneficiari.
Cens d’Espais de Cultura Responsables
En l’àmbit de la cultura, el Govern ha acordat crear, a través d’un Decret llei, el Cens d’Espais de Cultura Responsables mitjançant, el qual es donarà difusió als espais culturals que adoptin protocols sanitaris per a l’espai cultural per prevenir la Covid-19, i que es comprometin a adoptar i aplicar programes d’inclusió social.
Així, tots els espais que formin part del Cens obtindran el distintiu acreditatiu ”Espai de Cultura Responsable”, que podran fer visible a les seves instal·lacions i que serà una garantia de seguretat per a l’espectador. El distintiu, però, seguirà vigent un cop superada la Covid-19 i alhora atorgarà un valor afegit a l’espai com a garant de l’accessibilitat i la universalitat de la cultura.
Per formar part del Cens, caldrà fer una sol·licitud a través del portal Tràmits gencat.cat. A partir del proper dilluns, 23 de novembre, s’hi podrà inscriure qualsevol tipus d’espai en què es desenvolupin majoritàriament activitats culturals i que compleixi totes les condicions del Pla d’actuació del PROCICAT per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc.
Al mateix temps, es demanarà als espais culturals censats que, a través de la seva activitat, prenguin partit i es comprometin a minimitzar els efectes nocius que pot provocar l’aïllament social i, alhora, fer un pas més per treballar per la inclusió social des de l’àmbit cultural. Els espais hauran de promoure mesures inclusives i de millora de la salut anímica de la ciutadania orientades a evitar el risc d’exclusió social de col·lectius especialment vulnerables per raons econòmiques, socials, de gènere o d’inserció social.
La creació del Cens forma part de les accions que el Govern està impulsant per dur a terme la represa de l’activitat en el sector cultural. Des de l’inici de la pandèmia, treballa per preservar la cultura davant de noves restriccions per la crisi sanitària provocada per la Covid-19 i establir una sèrie d’accions que donin cobertura als drets culturals dels ciutadans i a les indústries i als sectors creatius. En aquest sentit, el passat 22 de setembre, el Govern va acordar declarar que la cultura constitueix un bé essencial per al desenvolupament integral de la personalitat individual i col·lectiva.
Creació d’un grup de treball per reduir els terminis de concessió de llicències i permisos que afecten l’activitat econòmica
En la línia de facilitar l’activitat econòmica, el Govern ha aprovat la creació d’un grup de treball amb el món local i els agents socials, liderat pel Departament d’Empresa i Coneixement, per agilitzar el procés de concessió de llicències i permisos. Segons ha assenyalat la portaveu Budó, un dels efectes “colaterals” de la pandèmia ha estat l’endarreriment de la concessió de llicències i permisos que afecten l’activitat econòmica, una tramitació llarga i complexa que s’ha dilatat encara més per la suspensió de terminis que va provocar l’estat d’alarma decretat el mes de març.
El grup de treball vol optimitzar els terminis d’aquests procediments de concessió de permisos, llicències i autoritzacions per realitzar determinades activitats econòmiques, sobretot les que tenen impacte sobre el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones, activitats que comporten una major inversió i, en conseqüència, tenen una major incidència en l’economia, ja que involucren un nombre important de treballadors. És el cas, per exemple, de les diferents tipologies d’indústries, centres logístics, laboratoris de recerca i investigació o centres sanitaris, entre d’altres.
En concret, el grup de treball identificarà els procediments amb major incidència sobre l’activitat econòmica i que tinguin un termini de finalització especialment llarg i proposarà les actuacions organitzatives, tecnològiques o jurídiques necessàries per reduir aquests terminis, amb la voluntat que no només es puguin beneficiar els procediments administratius actualment en tràmit, sinó que serveixi perquè es puguin beneficiar la resta d’activitats i empreses que, en endavant, vulguin iniciar una activitat nova a Catalunya.
Finalment, en el capítol de mesures per fer front a la pandèmia el Govern ha aprovat, d’una banda, destinar 4,59 milions d’euros a la convocatòria de subvencions 2020- 2021 per a programes de suport a la lluita contra l’exclusió social i la desigualtat agreujada per la crisi social que ha comportat la Covid-19.
De l’altra, l’Executiu també ha acordat encarregar a la Comissió Central de Subministraments la preparació d’un acord marc per comprar material sanitari per als treballadors de l’Administració pública. Aquest sistema permet racionalitzar les compres que hagin de realitzar els diferents departaments i adquirir el material en funció de les necessitats que vagin sorgint, sense comprometre el pressupost de la Generalitat davant la incertesa de l’evolució de la Covid-19; i garantir la suficient flexibilitat en els aprovisionaments, de forma ràpida i a través de proveïdors prèviament homologats.
Altres acords del Govern
Al costat dels acords presos per fer front a la crisi provocada per la Covid-19, el Govern també ha adoptat altres mesures, com ara un Decret llei que estableix que el servei d’inspecció tècnica de vehicles es continuarà exercint pels mateixos operadors que el presten actualment en les 50 estacions fixes i les 10 estacions mòbils existents a Catalunya; es mantenen les condicions vigents en què presten el servei, i se suspenen les autoritzacions a nous operadors fins a l’entrada en vigor d’un nou marc jurídic que hi doni cobertura.
L’aprovació d’aquest Decret llei respon a la necessitat d’una intervenció normativa immediata, ja que el marc jurídic actual ha estat modificat de manera substancial per diferents pronunciaments judicials i alhora garantir la continuïtat d’aquest servei de manera transitòria i excepcional.
També en l’àmbit normatiu, el Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’erradicació de l’amiant. L’ús, la producció i la comercialització de materials que contenen amiant es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2001, però l’ús dels que ja estaven instal·lats o en servei està permès fins a la seva eliminació o el final de la seva vida útil. Actualment no hi ha, per tant, una obligació legal de retirar els que estan instal·lats si no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil. Per aquest motiu, el Govern considera necessari regular amb caràcter general a tot el territori de Catalunya i de forma uniforme en la totalitat de municipis, fixant obligacions tant per a agents públics com a privats i a la ciutadania, mitjançant una norma aprovada pel Parlament de Catalunya.
32 milions d’euros per a la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya estan previstes per al 14 de febrer i cal “engegar tota la maquinària per fer-les possibles”. Per aquest motiu, ha explicat Budó, el Govern ha aprovat el pressupost que haurà de permetre atendre les despeses extraordinàries d’organització. Un pressupost que puja a 32 milions d’euros, provinents del Fons de Contingència i que serà gestionat pel Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
Aquesta xifra de 32 milions d’euros inclou un increment previst de 8 milions per a les mesures necessàries per a l’organització dels comicis en context de Covid-19. A més, es preveu un cost d’uns 6,2 milions per a contractacions d’obres, serveis i subministraments imprescindibles per a la celebració de la jornada electoral, 4,1milions de bestretes als ajuntaments, 1,75 milions en dietes per al personal involucrat en els comicis (jutges de primera instància i jutges de pau, secretaris d’ajuntaments, personal de l’Administració, etc.) i 11,6 milions de subvencions a les formacions polítiques. D’altra banda, per tal de portar a terme la campanya institucional informativa vinculada a la convocatòria electoral, el Govern ha autoritzat també una transferència de 2,8 milions d’euros des del Fons de Contingència a la Secretaria de Difusió i Atenció Ciutadana.
Plataforma de vot digital per a les eleccions a l’Administració
“La situació actual ha posat davant del mirall la necessitat imperiosa d’avançar en les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació en tots els àmbits, i un d’ells és els processos electorals”, ha assegurat Budó. Conscient d’això, el Govern ha aprovat un encàrrec al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), per desenvolupar una plataforma de vot digital que permeti el vot electrònic dins l’Administració pública. La consellera de la Presidència ha recordat que la Generalitat no pot aplicar-la a les eleccions al Parlament perquè la llei electoral estatal que regeix no ho preveu, tot i que la tecnologia “està madura” per poder-la implantar. En canvi, ha apuntat, sí que ho pot fer en els àmbits de la Generalitat i el seu sector públic. En aquest sentit, el Govern ja ha anat desplegant el vot electrònic dins l’Administració. El mes de març de 2019 es va dur a terme un primer projecte pilot en el marc de les eleccions sindicals del personal de l’Administració de la Generalitat, amb resultats molt positius i una molt bona valoració tant per part dels electors com de la pròpia Administració de la Generalitat, impulsora de l’experiència. També s’ha introduït el vot electrònic en les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries.
Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments d’Oriol Amorós i March com a secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en substitució de Josep Ginesta i Vicente, i de Marta Cassany i Virgili com a secretària d'Afers Socials i Famílies, també del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en substitució de Francesc Iglesies i Riumalló.
2
Imatges
1
Fitxers adjunts
