• També ha començat a prendre forma la Llei d’ocupació pública catalana que definirà un model de funció pública propi

 

• Els Mossos d’Esquadra i les policies locals reforçaran les inspeccions aleatòries per garantir el bon ús del certificat Covid

 

• El balanç d’aquest primer cap de setmana amb l’ús estès del passaport Covid al sector de la restauració, gimnasos i residències ha estat “sense incidències remarcables”

 

A la reunió del Consell Executiu d’aquesta setmana, s’han impulsat dues normes pioneres a Catalunya: la Llei catalana contra el racisme i la Llei de l’ocupació pública catalana. D’una banda, el Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei contra el racisme, una norma “pionera per abordar el racisme en totes les seves variants, no només per combatre aquells episodis concrets que pateixen col·lectius i persones a títol individual sinó també una llei que abordarà el racisme de manera estructural, en totes les seves formes i expressions”, ha explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Tractarà les diferents formes i expressions del racisme, com l’antigitanisme, la islamofòbia, la xenofòbia i altres formes de discriminació ètnico-racial.

 

La portaveu ha anunciat que “en breu” també hi haurà “una llei que té com a objectiu acabar amb el racisme institucional que es perpetua des de les institucions”, per aquest motiu, “cal aplicar una mirada antiracista al llenguatge, la manera de fer i exercir totes les polítiques públiques tenint en compte les seves causes i conseqüències”.

 

D’altra banda, seguint amb la millora de les administracions catalanes per adaptar-se al segle XXI, el Govern ha aprovat el primer tràmit de la Llei d’ocupació pública catalana. Per primera vegada, Catalunya disposarà d’una llei que defineixi un model de funció pública propi, contemplant i recollint els requisits i necessitats dels empleats públics i establint un marc normatiu únic per a totes les administracions públiques catalanes. D’aquesta manera, “s’impulsa una millora de la qualitat institucional de les places d’ocupació pública introduint elements bàsics d’innovació que facin de la funció pública una institució amb un alt grau de professionalització, imparcial i responsable, i amb una indubtable vocació de servei a la ciutadania”, ha reblat Plaja.

 

De forma prèvia a la redacció del projecte de llei, es durà a terme una consulta pública mitjançant el portal Participa gencat per poder recollir les opinions i demandes de la ciutadania catalana. També es faran consultes específiques a entitats i associacions d’atenció a les persones amb discapacitat i a les organitzacions sindicals amb més representativitat en la funció pública.

 

Reforç de les inspeccions per garantir l’ús del certificat Covid

 

Els Mossos d’Esquadra i les policies locals reforçaran els propers dies en dispositius conjunts les inspeccions aleatòries per garantir el bon ús del certificat Covid. És una mesura que ha pres aquest matí la Comissió delegada en matèria de Covid, després d’uns primers dies on la prioritat ha estat l’adaptació per part de la ciutadania a l’extensió de l’ús d’aquest passaport en el sector de la restauració, gimnasos i residències. Plaja ha especificat que la inspecció també es podrà realitzar a requeriment d’una de les parts, ja sigui el propietari d’un establiment o d’una persona que hi accedeixi.

 

La portaveu ha fet balanç d’aquest primer cap de setmana amb l’ús estès del certificat, que ha estat “sense incidències remarcables”, i ha agraït un cop més la bona predisposició dels sectors implicats i de la ciutadania. També ha explicat que el Govern estudiarà com aplicarà la vacunació en menors de 5 a 11 anys, després que es conegués fa uns minuts l’autorització de vacunar aquest col·lectiu. Tot i que els detalls de la vacunació es donaran a conèixer a finals de setmana en una roda de premsa que farà el departament de Salut, la portaveu ha avançat que es començarà a vacunar els infants d’onze anys i s’anirà baixant progressivament d’edat.

 

Revocació d’una Creu de Sant Jordi

 

El Consell Executiu ha acordat revocar la creu de Sant Jordi, atorgada l’any 2007, a Josep Lluís Fernández i Padró després de tenir coneixement, ha explicat la portaveu, “d’unes gravíssimes acusacions contra la seva persona i que el propi Tribunal Eclesiàstic, que s’ha pronunciat al respecte perquè Fernández és sacerdot jubilat, hagi reconegut públicament ‘que hi ha indicis fonamentats de la comissió d’un delicte‘.”