{"name":"2024/11/19/13/44/de8e2cac-9a88-4208-955f-07323fff3327.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":"59743"}

El Govern ha aprovat avui el Pla Brussel·les, l’estratègia que ha de guiar la Generalitat per rellançar la relació de Catalunya amb les institucions europees i que el país tingui veu i presència continuada a la Unió Europea. La mesura coincideix amb el viatge del president Salvador Illa a la capital belga, on aquesta setmana participarà en el Comitè de les Regions. El cap de l’Executiu traslladarà a les institucions europees el compromís de Catalunya en la defensa de la democràcia, de les llibertats i del progrés.

“Europa viu uns anys clau, on són més importants que mai polítiques comunes i estratègies conjuntes de desenvolupament i de creixement”, ha assegurat la portaveu del Govern, la consellera Sílvia Paneque, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. Per aquest motiu, el Govern està convençut tant de la importància del paper que Europa pot jugar en el món, com del fet que Catalunya ha de tenir una relació prioritària amb les institucions de la Unió Europea:

El Pla Brussel·les insisteix en tres idees:

1. Presència en els principals espais de decisió, com el Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Comitè de les Regions i el Parlament Europeu. Això es concretarà en una implicació directa del president de la Generalitat en el Comitè de les Regions i en l’enfortiment del paper de Catalunya dins l’àmbit de l’Euroregió Pirineus Mediterrània.
2. Més influència per contribuir decisivament en àmbits estratègics: l’habitatge, la plena oficialitat del català a les institucions europees, la política agrària comuna, la modernització de l’administració pública, la cooperació al desenvolupament i la definició del nou Pacte pel Mediterrani. També més influència en matèria de finançament: el Govern vol incidir en el marc financer pluriennal 2028-2034, i maximitzar l’aprofitament dels fons europeus per part de les entitats públiques i privades de Catalunya.
3. Un major compromís amb Europa i l’europeisme a Catalunya. El Govern el vol evidenciar amb la participació i el treball conjunt amb el món local, educatiu, el teixit econòmic i la societat civil, en general. Es posarà especial èmfasi en la joventut. Així, el Pla preveu, per exemple, la inclusió de continguts sobre la Unió Europea en el currículum educatiu.

32 mesures per erradicar les violències masclistes

El Govern també ha donat llum verda a un important paquet de mesures per erradicar les violències masclistes. És un conjunt d’accions transversals, en què participen la resta de departaments de la Generalitat, i que plantegen un abordatge integral de les violències masclistes.

“La vulneració dels drets de les dones atempta contra una societat realment democràtica, on tots els membres són lliures. Per tant, l’acció contra les violències masclistes també és una defensa de la llibertat i de la democràcia”, ha manifestat Paneque.

Entre les accions aprovades, destaca l’obertura de quatre nous Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE), un a cada província, que oferiran atenció i acompanyament les 24 h, o la creació d’una comissaria de la dona i d’un servei d’atenció virtual 24 hores a les dones víctimes de violència en l’àmbit digital.

També destaca el Pacte Català contra les Violències Masclistes, un acord per al consens entre diferents agents polítics, socials i sindicals per blindar les polítiques de les institucions i de la societat civil organitzada per avançar amb contundència cap a l’erradicació de les violències masclistes.

A més, s’ha aprovat la Declaració institucional amb motiu del 25N, sota el títol “Volem espais lliures i segurs, volem la implicació de tothom”, que se centra a denunciar les violències masclistes a l’espai públic, tant les molt greus i penalitzades com les quotidianes, incloent-hi espais com equipaments, comerços o transports, ja que “són una de les expressions més greus de la desigualtat de gènere i són una realitat que afecta les dones i noies dels nostres municipis, sovint invisibilitzada i normalitzada”.

Que cap infant menor de sis anys hagi de créixer en un centre residencial

Finalment, el Govern ha aprovat un pla per augmentar el nombre de famílies acollidores i evitar així que infants menors de sis anys hagin de créixer en centres residencials. Actualment, hi ha 1.256 infants d’aquesta edat tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), dels quals 280 estan en acolliment residencial. D’aquests, 134 són menors de tres anys. Aquesta situació, que s’ha mantingut o empitjorat en els últims anys, requereix accions decidides i, per revertir aquest escenari, el Govern hi destinarà una dotació addicional de 2,3 milions d’euros.

Aquests recursos es destinaran a reforçar els equips tècnics, millorar la gestió administrativa i incrementar el suport a les famílies acollidores. Les mesures específiques del pla també inclouen la millora dels circuits d’acolliment familiar, l’augment del reconeixement de les famílies i una campanya de sensibilització sobre la importància de l’acolliment.