El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei sobre el procediment de designació de senadors i senadores que representen la Generalitat de Catalunya al Senat, en compliment de l’article 61 i de la disposició addicional primera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC). El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, que ha comparegut a la roda de premsa posterior al Consell de Govern, ha explicat que amb aquesta aprovació es dóna compliment “pràcticament a tota la renovació de l’arquitectura institucional que preveu l’Estatut”.

 

El text, una llei de desenvolupament institucional de l’Estatut, estableix els requisits per ser designat senador: complir la legislació electoral estatal i autonòmica; acreditar una trajectòria professional o política rellevant i tenir la condició política de català en els termes previstos a l’EAC. A diferència de l’Estatut de 1979, no exigeix ser diputat o diputada del Parlament.

 

Sobre el procediment de designació, el projecte estableix que la Mesa de la Cambra ha de fixar els nombre de senadors i senadores que correspon designar proporcionalment a cada grup parlamentari. En 30 dies com a màxim, els grups hauran de presentar les candidatures, garantint la presència equilibrada de dones i homes.

 

Les persones candidates a representar la Generalitat al Senat compareixeran davant la comissió competent amb caràcter previ a la designació. Després, el president/a de la Cambra convocarà el ple per a la designació mitjançant votació secreta. Per ser elegit es requereix la majoria simple. El seu mandat, s’estendrà fins que finalitzi la legislatura del Parlament de Catalunya durant la qual van ser designades.

 

El Projecte de llei aprovat avui és de desenvolupament institucional del nou Estatut, que estableix que una llei aprovada per majoria absoluta del Parlament haurà de detallar els termes en els que s’ha de produir la designació de senadors, que fins ara es feia d’acord amb el reglament del Parlament de Catalunya.

 

Cal recordar que la Constitució (art. 69.5) estableix que les Comunitats Autònomes designen un senador/a i un altre més per cada milió d’habitants del territori respectiu.

 

La designació la realitza l’assemblea legislativa corresponent d’acord amb el que preveuen els estatuts d’autonomia, els quals han d’assegurar, en qualsevol cas, la representació proporcional que s’escaigui. Aragó, Andalusia, Astúries, País Valencià o Cantàbria, són algunes de les comunitats que ja compten amb una llei similar.

 

 

Des de l’entrada en vigor de l’Estatut el 2006, el Parlament ha aprovat 32 lleis que el despleguen, 16 d’elles en l’últim any. El Govern també està tramitant o elaborant una vintena més d’Avantprojectes de llei que contemplen principis rectors o competències derivades del nou Estatut.

 

El conseller Saura ha explicat que el Govern s’ha mostrat unànime en esperar a conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut per decidir qualsevol reacció i ha insistit que “estem convençuts de l’absoluta constitucionalitat de l’Estatut, no tenim cap dubte que és constitucional. El Govern està aplicant i desplegant l’Estatut, com ho demostren els projectes de llei mencionats i els traspassos que estem fent i la quantitat de lleis aprovades”. El conseller ha recordat que el Govern “ha tirat endavant un desplegament intern importantíssim i s’han aconseguit transferències importants i un finançament d’acord amb l’Estatut”.

 

El conseller Saura ha explicat que el Govern acatarà la sentència del TC “com no pot ser de cap altra manera”, i ha subratllat que l’Executiu català no especularà sobre el contingut d’una sentència que ni se sap quan s’emetrà ni coneix, tal i com ha reiterat els darrers tres anys.

 

Saura ha posat de relleu la importància de l’Estatut que és una llei orgànica fruit d’un pacte polític amb l’Estat per regular les relacions de Catalunya amb Espanya i, en aquest sentit, ha manifestat que en el cas que la sentència afectés aspectes essencials d’aquesta llei orgànica, caldria renegociar els canvis legislatius necessaris per refer i assegurar aquest pacte polític.

 

 

Els centres docents per a persones adultes (CFPA) ubicats a les presons passaran a ser titularitat del Departament d’Educació a partir de l’1 d’octubre, tal i com succeeix amb la resta de centres docents públics de Catalunya, segons ha aprovat avui el Govern. Fins ara aquests centres, onze en total, depenien orgànicament i eren de titularitat del Departament de Justícia.

 

Amb aquesta modificació, el Govern pretén donar coherència i optimitzar la gestió del conjunt de centres educatius penitenciaris com a part del sistema educatiu català. De fet, tots ells ofereixen estudis que es cursen en els centres de formació de persones adultes de titularitat del Departament d’Educació.

 

El Consell de Govern també ha aprovat avui donar un nou impuls a les obres del canal Xerta-Sénia amb la declaració d’expropiació de béns i drets per poder construir la xarxa primària de reg del sector 1 de l’obra. La posada en marxa d’aquest tram de xarxa primària permetrà transformar en reg les primeres 1.544 hectàrees d’aquest canal de regadiu als termes municipals de Xerta, Aldover i Tortosa a la comarca del Baix Ebre. Un cop finalitzat, el canal Xerta-Sénia beneficiarà gairebé 12.000 regants.

Per tal de garantir més estabilitat en el cos de treball de la Generalitat, l’Executiu ha acordat convocar oposicions per a l’any 2009 de 200 places de l’escala de gestió d’administració general del cos de gestió i de 5 places per al cos d’intervenció.

 

El Govern també ha acordat destinar 475.000 euros a l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell per col·laborar en l’organització del XXI Cicle d’Òpera a Catalunya. Aquest import es destinarà al manteniment d’activitats de promoció i producció operístiques el 2009 i a la realització de les funcions en gira del Cicle d’Òpera a Catalunya que organitza l’entitat.