El Consell Executiu ha analitzat avui l’informe Duplicitats funcionals i organitzatives entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya: problemes competencials i d’eficiència, elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics encarregat pel Govern el maig passat. L’estudi analitza les duplicitats normatives i executives entre l’Estat i la Generalitat, tant des del punt de vista dels problemes d’eficiència que plantegen com des de la perspectiva competencial.

  

Segons ha explicat el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, l’estudi demostra que l’Estat “no ha parat de dictar normes en quasi totes les matèries en què la Generalitat té competències per dictar lleis, com ara el comerç o el turisme”.

 

“Hi ha duplicitat a tot arreu, de normes i d’organismes públics”, ha lamentat Homs, per a qui és “evident” que les “duplicitats absurdes” recollides en l’estudi i “les conseqüències que té això per a la gent” indiquen que “hem d’anar cap a un estat propi”.

 

Segons alerta l’informe, la reiterada invasió competencial per part del Govern de l’Estat implica que l’autonomia política de la Generalitat sigui una autonomia de baixa qualitat, més propera a una simple autonomia administrativa que no pas a una autonomia veritablement política i legislativa, i que es vegi reduïda la seva capacitat d’adoptar polítiques pròpies en àmbits de la seva competència.

 

Aquesta invasió “successiva i permanent”, ha incidit Homs, “no només té conseqüències en la Generalitat, sinó que qui paga els plats trencats també són els ciutadans i les empreses”.

 

En aquest sentit, el portaveu del Govern ha considerat que són aquestes duplicitats normatives i les invasions competencials de l’Estat les que perjudiquen l’economia. “Aquesta és l’única bandera que aixequem”, ha assegurat Homs, "la constatació que el que impossibilita la reactivació econòmica és la duplicitat en què que incorre l’estat en arrogar-se competències que no té assignades i que fa  la vida impossible als operadors econòmics”, ha assegurat Homs, qui ha afegit que això és el que “situa l’estat espanyol en els pitjors rànquings de seguretat jurídica del món”.

Homs ha lamentat també que, en molts casos, el Tribunal Constitucional “ha acabat esmenant la plana a l’estat, però sempre a posteriori, quan el mal ja estava fet”.

 

L’informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics també infereix que amb molta freqüència les funcions executives exercides per l’Administració de l’Estat tenen més transcendència social, política i econòmica que les de la Generalitat.

 

Per dur a terme aquestes funcions executives, l’Estat ha de mantenir uns importants aparells administratius, crear organismes ad hoc i destinar-hi importants recursos humans, materials i econòmics. Les dades reflecteixen que, en àmbits materials de competència exclusiva autonòmica, l’Estat utilitza la fórmula de crear organismes als quals dota d’importants recursos econòmics i de personal.

 

 

 

Turisme.- La Generalitat té atribuïda la competència exclusiva en matèria de turisme d’acord amb l’article 171 EAC. La Constitució no atribueix de forma explícita cap competència a l’Estat en aquesta matèria, més enllà de les funcions executives que li atribueix la Constitució amb relació a la planificació general de l’activitat econòmica.

 

Tot i no tenir-hi les competències, l’Estat compta amb una important dotació de personal i pressupostària en matèria de turisme. En total  compta amb una dotació de personal de 5.084 treballadors i un pressupost general de despesa de 991 milions d’euros.

 

 

Serveis socials.- Tot i que la Llei estatal 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i la Llei catalana 12/2007 atribueix a la Generalitat totes les funcions, l’Estat també exerceix funcions executives invocant criteris de supraterritorialitat i d’instrumentalitat. En són un exemple els Centres de Referència Estatal (CRE) de titularitat estatal i integrats a la xarxa de serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència que desenvolupen accions supracomunitàries per a les persones en situació de dependència que “complementen i reforcen les accions de l'administracions autonòmiques”, segons el mateix web del ministeri.

 

Treball i relacions laborals.- En virtut de l’article 170 de l’EAC, la Generalitat té la competència executiva, mentre que la legislativa correspon a l’Estat. A la pràctica, però, l’Estat exerceix una amplíssima i intensa funció executiva, com posa de manifest l’important aparell administratiu que encara conserva. Destaca l’elevat nombre de treballadors del Servei Públic d’Ocupació Estatal, amb més de 9.500 i un pressupost general de en un àmbit en què les competències estatals són només normatives.

 

Habitatge.- Malgrat que és competència exclusiva de la Generalitat segons l’article  137 de l’EAC, tant l’Estat com la Generalitat promouen al territori català els seus propis plans d’ajuts a l’habitatge. A més, l’Administració de la Generalitat és qui, al seu torn, concreta i desenvolupa els plans estatals, amb la consegüent duplicitat en aquest àmbit.

 

Indústria.- L’Estat ha aprovat una Llei d’indústria –la 21/1992, de 16 de juliol–, amb els reglaments corresponents, a banda d’una ingent quantitat de reials decrets, malgrat que la Constitució no li reserva cap competència específica en aquesta matèria i que, segons l’article 139 de l’EAC, la Generalitat té competència exclusiva sobre la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones.