El Govern de la Generalitat ha aprovat avui la creació de l’Impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, que entrarà en vigor demà dimecres i que podria comportar una recaptació anual de 500 milions d’euros. “Blindem un espai fiscal amb recursos jurídics suficients que ho avalen”, ha manifestat el portaveu del Govern en funcions i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, davant “la maniobra lletja” del Govern espanyol “per intentar ocupar aquest espai fiscal a tipus 0”. “És un autèntic procés de sabotatge, ni fan ni deixen fer”, ha sentenciat.

 

L’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit és un impost propi de la Generalitat que gravarà els dipòsits efectuats a les entitats, sempre que comportin l’obligació de restitució, i que inclou una clàusula perquè “no tingui repercussió en els clients”. “És un impost que grava bancs i caixes, no els dipositaris”, ha subratllat Homs. Així mateix, preveu bonificacions per als casos d’oficines en nuclis de poca població i altres d’específiques per a l’aplicació de l’obra social.

 

La seva creació s’emmarca en l’actual context economicofinancer i la necessària consecució de les mesures de reequilibri adoptades pel Govern. “L’alternativa a prendre aquest tipus de mesures són més retallades”.

 

La nova figura tributària en vigor demà dimecres amb la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOCG) amb caràcter retroactiu al 30 de novembre.

 

 

El Govern ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) un dictamen previ a la interposició d’un possible recurs d’inconstitucionalitat en relació amb els articles que van de l' 1 a l’11 de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, en la qual l’Estat regula el pagament de taxes en l’àmbit de l’Administració de justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. L’augment notable dels imports que hauran de satisfer els ciutadans comporta un efecte dissuasiu evident, particularment en assumptes de petita quantia, com ja va posar de manifest el Consell General del Poder Judicial, i podria vulnerar el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, reconeguda a l’article 24.1 de la Constitució espanyola. El mateix Tribunal Constitucional ja ha advertit que la quantia de les taxes judicials no ha d’impedir ni obstaculitzar de manera desproporcionada l’accés a la jurisdicció.

 

El Consell Executiu també ha acordat interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant del TC contra el decret espanyol de sanitat. També ha donat llum verd per plantejar un conflicte positiu de competència contra la resolució estatal que fixa les bases generals que regulen la concessió d’ajuts a corporacions locals per a activitats culturals que fomentin la comunicació cultural, després que el CGE hagi dictaminat que el Govern espanyol envaeix les competències exclusives de la Generalitat en matèria de cultura. D’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya i amb la doctrina establerta pel TC, correspon a la Generalitat gestionar i concedir aquests ajuts, mentre que és responsabilitat de l’Estat transferir a la Generalitat la dotació pressupostària prevista, però en canvi la resolució preveu la gestió i concessió centralitzada dels ajuts per part del Ministeri de Cultura. “És una praxis del Govern espanyol saltar-se les sentències del Tribunal Constitucional”, ha manifestat Homs, i ha reblat “si algú es salta la Constitució espanyola és el Govern espanyol, de manera sistemàtica”.

D’altra banda, el Govern ha acordat avui ampliar fins al proper 27 de febrer de 2013 el termini de presentació de sol·licituds del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2013-2016. L’Executiu ha considerat convenient allargar el termini, que inicialment finalitzava el 23 de gener, per donar resposta al gran nombre de peticions que han formulat els ajuntaments, ateses les novetats que incorpora la nova formulació del PUOSC.