El president de la Generalitat, Artur Mas, ha comparegut avui a la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Consell Executiu, en la qual ha fet balanç de les polítiques d’austeritat i de control de dèficit que ha fet el Govern durant els darrers dos anys. Artur Mas ha subratllat que “estem fent els deures, estem en fase de control del que són els dèficits de la Generalitat” i ha afegit que “els podríem arribar a controlar ja i a estabilitzar la situació a Catalunya si comptéssim amb la col·laboració lleial del Govern central”.

El cap de l’Executiu ha destacat que s’ha fet un “esforç immens i ingent” i ha recordat que en els darrers dos anys la despesa ordinària de la Generalitat s’ha reduït en 4.200 milions d’euros, que equival a 5,7 milions d’euros “cada dia, durant dos anys, ininterrompudament”.

En aquest sentit, el president ha dit que, a Catalunya, “la situació està en millor fase de control ara que fa dos anys i aquesta era la nostra obligació”, però ha assenyalat que si el Govern espanyol “hagués actuat amb tota la correcció, fins i tot amb la recessió econòmica, sense concert i amb un dèficit monstruós, la Generalitat aquest 2012 hauria complert”.

El president Mas ha remarcat que la Generalitat “està fent els deures” i “ens estem acostant molt a l’objectiu de dèficit”, malgrat les “enormes dificultats”. “Estem  fent aquest gran esforç d’austeritat amb resultats tangibles i evidents, enmig d’aquesta gran deslleialtat per part del Govern central”, ha dit el president, que també ha denunciat que l’Estat “es queda la part del dèficit que no li toca; no fa ni deixa fer; no paga els deutes i, a més, puja els impostos i es queda amb tot l’increment”. Artur Mas ha reblat que “això porta a un ofegament del que és el nostre país i la institució i això més que justifica la línia que està seguint Catalunya, basada en fer un camí propi”.

Respecte a l’objectiu de dèficit fixat per l’Estat per al 2013, el cap de l’Executiu ha dit que “el que se’ns demana és que en plena recessió fem en un any el que hem pogut fer en dos amb esforços immensos” i ha reblat que “és absolutament desproporcionat, i ho diu un Govern que ha estat servidor de l’austeritat”. El president ha defensat el valor de l’austeritat, però ha alertat “del risc del fonamentalisme de l’austeritat”.

 

El cap del Govern ha aprofitat la compareixença per agrair l’esforç de contenció que han fet els membres del Govern de la Generalitat durant aquests dos anys, especialment el conseller d’Economia i Coneixement. També ha agraït els “esforços i sacrificis” que han hagut de fer els treballadors i servidors públics, així com el teixit econòmic i associatiu del país, que “estan col·laborant perquè Catalunya pugui anar fent els deures”.

 

 

D’altra banda, a preguntes dels periodistes en referència a les negociacions amb els socialistes perquè se sumin a la declaració de sobirania presentada al Parlament per CiU i ERC, el president Mas ha assegurat que “és al PSC a qui li toca moure fitxa”, després que “tots hem fet renúncies per poder sumar altres formacions”. Així, el cap de l’Executiu ha demanat al partit socialista que “faci un esforç de país i no es quedi al marge d’una votació que té transcendència històrica”. “Estem disposats a allargar la mà fins el darrer moment perquè s’incorporin, però això requereix que hi hagi una actitud positiva, generosa i potser un pèl arriscada, per no quedar en el costat equivocat”, ha subratllat. 

 

“Demà hi haurà un costat amb una gran majoria i un altre costat legítim amb una minoria molt clara” ha continuat dient el president, i ha afegit “no pot ser que el PSC es quedi amb la minoria clara i deixi d’estar amb la majoria de les formacions en un moment tan transcendental”. “Demà no decidirem al Parlament si Catalunya és converteix en un Estat, sinó si té dret a decidir lliurement el seu futur; Pere Navarro ha dit que hi està d’acord, i ningú pot decidir el seu futur si no té un caràcter sobirà”, ha remarcat.

“Tothom en algun noment ha de renunciar a alguna cosa que li agradaria tenir o que fos diferent -ha insistit Artur Mas- però no perdem la  transcendència del moment que estem vivint i el que ens estem jugant com a país i societat”, ha reblat.

 

 

 

Preguntat sobre els casos de corrupció que han aparegut en el món polític, el president ha volgut fer notar que “no és cert que tot el país ni tota la política siguin corruptes” i ha remarcat que hi ha molta gent que “està actuant honestament, amb gran esperit de servei i sacrifici”. Malgrat això, ha assegurat que el que cal és “fer net a tot arreu” i procurar “treure lliçons”. “Emprenya i cabreja molt que això surti d’aquesta manera, però millor que surti tot el que forma part de les males pràctiques durant molt de temps i que serveixi d’antídot i vacuna definitiva perquè el país i la seva política agafin la normalitat que no haurien d’haver perdut”, ha reblat el president.

 

 

El Govern ha donat avui el vistiplau a la liquidació provisional del pressupost del 2012, que redueix la despesa no financera un 5,8% respecte a l’any 2011. Així doncs, la reducció acumulada en els exercicis 2011 i 2012 és d’un -12,2%. Aquestes dades presentades avui a la roda de premsa del Govern, posen de manifest que la Generalitat, segons el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha fet un “esforç sostingut, compromès amb l’estabilitat fiscal i alhora amb el manteniment de l’estat del benestar”.

Si s’exclou el pagament dels interessos del deute, l’esforç de reducció de despeses durant l’any 2012 és de -7,2% i la reducció acumulada en els darrers dos exercicis és de -15,7%. Si, a més, s’exclouen els finançaments estructurats, aquesta reducció augmenta fins a un -8,8% el 2012.

“Es manté la prioritat en la despesa social”, ha asseverat el titular d’Economia, ja que la suma dels ajustos dels pressupostos en els dos anys de legislatura pel que fa a les partides de salut, ensenyament i benestar, han baixat un 12,5%, però la resta de departaments ha baixat un 21,9 %”.

 

El Govern ha tancat l’exercici 2012 amb un dèficit -1,69 punts inferior al del 2011, el que significa una reducció de 3.484 milions, i l’ha reduït gairebé a la meitat des del 2011. El dèficit de la Generalitat el 2012 és del -2,3%. Una xifra a la qual s’ha arribat amb “un esforç molt notable, comparable al que han hagut de fer altres països”, ha assegurat el conseller.

 

Aquest esforç pressupostari ha estat condicionat per decisions de l’Administració General de l’Estat, el qual un cop aprovats els Pressupostos de la Generalitat per al 2012, va reduir les bestretes del model de finançament en 1.733 M, pèrdua que la Generalitat ha compensat, en bona mesura, amb uns majors ingressos que han fet que la caiguda final dels ingressos no financers només fos de -637 M. En aquest sentit, Mas-Colell ha afegit que “és important parlar d’ingressos finalistes. Han baixat espectacularment en aquests dos anys”.

Les mesures d’estalvi imposades pel govern central en matèries de Salut, Ensenyament i Dependència s’han revelat menys efectives del previst i afegides a l’augment de l’IVA, la reducció dels ingressos finalistes, els incompliments reiterats de la Disposició Addicional tercera de l’Estatut i les multes de la Seguretat Social han fet incrementar significativament les despeses de la Generalitat. Sobre aquesta qüestió i les conseqüències que ha tingut sobre els pressupostos de la Generalitat, Mas-Colell ha fet autocrítica i ha declarat que “ens vam refiar massa perquè crèiem que el Govern central sabia el que feia”.

 

En dos anys, el Govern ha aconseguit frenar el creixement del dèficit i l’ha reduït a la meitat a un ritme assumible. Aquest objectiu s’ha pogut aconseguir reduint despesa sense tocar el moll de l’os dels serveis essencials i incrementant els ingressos de manera racional. “La Generalitat manté el seu compromís amb estabilitat pressupostaria i no deixarà de fer esforços necessaris per aconseguir-la, alhora exigim distribució equitativa objectiu de dèficit, com a mínim un terç de l’objectiu global de l’Estat”, ha conclòs el conseller en la seva exposició inicial.

 

Pel que fa a la venda d’Aigües Ter Llobregat, el conseller Mas-Colell ha manifestat que “sempre actuarem amb respecte a la justícia” i manté que la transacció “va ser jurídica i contractualment sòlida i tenim la confiança que continuarà com fins ara amb respecte a les actuacions judicials”.

 

 

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha anunciat que el Govern es personarà  en els recursos d’inconstitucionalitat que el govern espanyol ha plantejat contra les taxes sanitàries, judicials i sobre dipòsits bancaris aprovades pel Govern de la Generalitat. L’Executiu presentarà al·legacions en defensa de la constitucionalitat de les mesures i exigirà que s’aixequi de forma immediata la suspensió de les acordades cautelarment pel Tribunal Constitucional.

 

En aquest sentit i “respecte aquest capítol de legítima defensa” el portaveu també ha informat que el Govern presentarà davant del Tribunal Constitucional un recurs sobre el reial Decret llei de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema nacional de salut que el govern espanyol va aprovar fa uns quants mesos enrere.  Així mateix, el Govern també sol·licitarà un dictamen al CGE en relació a l’impost estatal sobre els dipòsits bancaris, “l’impost més original per part del relat tributari de l’estat espanyol, un impost a taxa zero”, en paraules del conseller Homs.

 

El Consell Executiu també ha aprovat diversos nomenaments en la reunió d’avui: Meritxell Masó i Carbó, secretària d'Administració i Funció Pública; Miquel Puig i Roig, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament; Xavier Casares Martínez, president del Consell Català de Formació Professional; Antoni Mateu Serra, secretari de Salut Pública; Francesc Sancho i Serena, secretari de Participació Social i Local en Salut; Carles Constante i Beitia, director general de Planificació i Recerca en Salut; Maria del Carme Virgili i Vilanova, directora de Serveis del Departament d’Interior; Pilar Pifarré i Matas, secretària general del Departament de Cultura; Ramon Terrassa i Cusí, director general d'Acció Cívica i Comunitària; Dolors Gordi i Julià, secretària de Família; Ramon Bonastre i Bertran, secretari d’Ocupació i Relacions Laborals; Pere Palacín Farré, director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial; Josep Antoni Mundó i Balcells, director de Serveis del Departament d’Empresa i Ocupació i Maria Josep Feliu Morell, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia.