.

 

El Govern ha iniciat avui la tramitació de l’Avantprojecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives, que pretén “afavorir el creixement econòmic i l’ocupació, la qualitat, l’increment de la llibertat d’elecció dels consumidors i usuaris, la innovació i la competitivitat, i l’obtenció de noves oportunitats de negoci”, segons ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. 

 

L’eix fonamental de la nova regulació és l’obligació per a l’Administració d’establir un procediment àgil que “redueixi al màxim les traves” que puguin dificultar o condicionar excessivament la celebració d’espectacles o activitats recreatives o l’obertura d’un establiment públic, “respectant sempre la convivència de les persones”. 

 

Homs ha assegurat que, malgrat els temps de crisi, el Govern sí que “té a l’abast crear les condicions, en allò que no val diners, que afavoreixin l’activitat econòmica”. D’acord amb això, la nova llei es fonamentarà en tres pilars bàsics:

 

En primer lloc, una major autonomia per al ciutadà, ja que substitueix el règim d’autorització administrativa, per a l’obertura d’establiments públics i per a la realització d’activitats d’espectacles i recreatives, pel procediment de comunicació prèvia que esdevé el règim general. El règim d’autorització administrativa queda limitat a supòsits concrets, especialment previstos i que comportin situacions de risc important.

 

En segon lloc, garantir les condicions de seguretat dels espectacles, activitats i establiments inclosos en l’àmbit d’aplicació de la llei.

Finalment, la llei, que es concertarà amb tots els sectors implicats abans que se n’aprovi el projecte definitiu,  busca aconseguir la qualitat dels serveis que es prestin.

 

El Govern ha acordat avui aprovar la Memòria preliminar a l’inici de la tramitació de l’avantprojecte de llei de creació de determinats impostos mediambientals, que incorpora tres nous tributs: l’impost sobre les emissions contaminants que produeix l’aviació comercial, l’impost sobre la producció termonuclear d’energia elèctrica i l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera. Es tracta de tributs que ja funcionen en altres comunitats autònomes de l'Estat o en països europeus amb més tradició en fiscalitat verda.

 

L’Executiu preveu recaptar uns 50 milions d’euros amb aquests tres nous impostos, que permetran finançar, en part, inversions públiques orientades a la millora de l'entorn. Així, també es pretenen incentivar conductes més respectuoses amb el medi ambient, en línia amb les recomanacions de la Unió Europea.

 

En el cas de l'impost sobre les emissions de l'aviació comercial, es tracta d'un tribut que hauran de satisfer les companyies aèries (o els titulars de les aeronaus) i que ja s'aplica a països europeus com ara França, Alemanya i el Regne Unit. La seva recaptació anual aproximada a Catalunya seria de 3,6 milions d’euros.

 

Pel que fa a l'impost sobre la producció termonuclear d’energia elèctrica, gravarà l'impacte i eventual dany (incidència, alteració o risc de degeneració) en el medi ambient derivats de l'activitat de producció termonuclear d'energia elèctrica. L'hauran de satisfer les persones que realitzin aquesta activitat, i la base imposable serà la quantitat bruta d'electricitat produïda. La Comunitat Valenciana acaba d'implantar aquesta figura impositiva, que a Catalunya generaria uns ingressos anuals estimats de 43 milions d’euros.

 

Finalment, l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l’atmosfera grava les emissions de certes substàncies generades per determinades instal·lacions industrials i de combustió, i l'hauran de pagar els subjectes que realitzen l'activitat que genera les substàncies contaminants. Castella la Manxa, Aragó, Galícia, Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana ja apliquen impostos similars, i s'estima que a Catalunya generarà una recaptació anual de 2,76 milions d’euros.

 

El Govern ha rebut l’Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica, document que ha de proporcionar a l’Executiu tota la informació necessària i contribuir a establir un criteri homogeni a l’hora de prendre decisions sobre aquesta tècnica.

 

D’acord amb totes les dades recopilades, l’informe conclou que és “poc recomanable”, amb la tecnologia actual, que s’impulsin iniciatives per a l’explotació d’hidrocarburs no convencionals per fracturació hidràulica a Catalunya, i també assenyala que el baix interès per als interessos energètics del país no justifica els costos socials locals que podrien produir-se.

 

“Això aclareix de forma definitiva la posició del Govern sobre aquesta tècnica, en la mesura que ens fem nostres les conclusions del grup de treball”, ha assegurat el conseller Homs.

 

En primer lloc, el document determina que Catalunya no disposa de recursos naturals que facin viable l’explotació del gas de roca mare. Per això, el document descarta el gas de roca mare com una font potencial d’energia autòctona i recomana mantenir l’aposta per les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i per les energies renovables com a eixos de la política energètica del país. 

 

D’altra banda, i davant una eventual sol·licitud de permís d’investigació, l’informe detalla exhaustivament els continguts que hauria de tenir l’estudi d’impacte ambiental d’aquest tipus de projectes, per tal de garantir el compliment de tots els requisits ambientals i de protecció de la salut.

 

A més, es proposa que aquestes activitats d’exploració i d’investigació d’hidrocarburs –no d’explotació- s’incorporin a l’annex 1.2.a de la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats, que enumera les activitats sotmeses al règim de llicència ambiental.

 

L’estudi, coordinat per la Secretaria d’Empresa i Competitivitat, ha estat elaborat per tècnics de les direccions generals d’Energia, Mines i Seguretat Industrial; de Qualitat Ambiental; d’Indústria; de Polítiques Ambientals; d’Administració Local; de Medi Natural i Biodiversitat; de Desenvolupament Rural; de Coordinació Interdepartamental, l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)  i l’Institut Geològic de Catalunya.

 

El conseller Homs ha desitjat una “participació massiva” a la Via Catalana de l’11 de setembre, ja que si té èxit “reforçarà el full de ruta que està aplicant el Govern com a conseqüència del mandat del poble de Catalunya”. “La imatge que donem demà tindrà un impacte internacional de primera magnitud i tindrà conseqüències”, ha assegurat Homs. “El que es veurà al món és que hi ha un poble que es mobilitza, un govern que compleix el que li ha demanat el poble de Catalunya i un govern, l’espanyol, que no vol negociar”.

 

“El procés no té marxa enrere” i “si el govern o la política espanyola  no són capaços d’atendre una reivindicació de participació democràtica ja ho explicaran ells”, ha manifestat el conseller, davant les declaracions del ministre d’Afers Exteriors, José Antonio Margallo, que ha negat la possibilitat de celebrar una consulta pactada amb el govern espanyol.

 

Homs ha insistit que l’aposta del Govern és  que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur i ha considerat que amb el calendari actual, que preveu la celebració de la consulta el 2014, “hi ha marge i temps per obrir vies de diàleg”. “No ens deixarem impressionar per unes declaracions dels uns o dels altres. Persistirem a l’hora de negociar la consulta”, ha reblat.

 

El conseller també ha demanat una “rectificació en tota regla” al president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, per un discurs pronunciat el 2005 en què assegurava que "els catalans han estat educats en el menyspreu a la cultura espanyola". “Estem estupefactes i indignats”. “Aquestes paraules són tan greus que abans de res ha d’excusar-se davant el poble de Catalunya, perquè el que va dir és una barbaritat”, ha reclamat el conseller.

 

 Homs ha explicat que el Govern incorporarà aquestes declaracions a les recusacions que ha presentat per apartar el magistrat de les deliberacions del Tribunal Constitucional que afectin Catalunya.

 

El Govern també ha aprovat avui simplificar els procediments administratius relacionats amb l'autorització sanitària dels establiments d'òptica i de les seccions d'òptica de les oficines de farmàcia, amb la finalitat de facilitar l’obertura i funcionament de nous establiments, així com la implementació de modificacions en els ja autoritzats.

 

Concretament, se suprimeix l'autorització prèvia del projecte de creació, modificació o trasllat de l'establiment, amb la qual cosa es podrà reduir el termini per obrir una nova òptica com a mínim en dos mesos.  En el cas de l'autorització d'obertura d'un nou establiment, s'ha passat d'haver de presentar catorze documents a només dos, amb un estalvi econòmic per al sector d’uns 200.000 euros anuals.

 

Aquesta modificació s'emmarca en el pla per a la implantació de la Finestreta Única Empresarial de la Generalitat. A Catalunya hi ha autoritzats 1.380 establiments d'òptica distribuïts arreu del territori.

 

El Govern demanarà dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la la llei estatal de mesures per a la millora del funcionament de la cadena alimentària. L’Executiu considera que la llei, en la seva disposició addicional primera, vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’agricultura, ramaderia i pesca i de promoció i defensa de la competència.

 

La nova llei atorga a l’Agència estatal d’Informació i Control Alimentaris funcions de control sobre els productes de la cadena alimentària i la seva traçabilitat, malgrat que són atribucions de la Generalitat. L’Estat també podria incórrer en vulneració de competències en atribuir a aquesta mateixa Agència les funcions d’instrucció d’ofici d’expedients sancionadors

Finalment, el Govern ha donat llum verd a la signatura d’un protocol de protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans a Catalunya, que permetrà coordinar l’actuació entre les institucions catalanes implicades. Amb aquest document es millorarà la detecció, la identificació i la protecció de totes les persones que es trobin a Catalunya que puguin ser víctimes del delicte de tràfic de persones, sense cap discriminació per raó de sexe, edat, nacionalitat o situació administrativa, i amb una atenció especial per a les víctimes estrangeres i els menors.

 

En el Protocol, que se signarà properament, hi participaran la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Delegació del Govern a Catalunya, la Fiscalia Superior de Catalunya, el Consell General del Poder Judicial, el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya.