El Govern ha aprovat l’Estratègia per promoure l'activació de la gestió forestal sostenible a Catalunya a través de l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola de Catalunya. Aquesta estratègia per al període 2014-2020 pretén millorar l’estat dels boscos i la seva biodiversitat, reduir el risc d’incendis i els efectes del canvi climàtic, i contribuir a la recuperació econòmica a través de l’activació del sector forestal i la dinamització de les zones rurals.

 

“Els boscos són la infraestructura verda més important del país, però malauradament la seva explotació comercial només representa l’1,3 % del PIB del sector primari i el 0,06% del PIB global del país”, ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu. Amb l’Estratègia aprovada avui, el Govern vol ajudar a “potenciar el sector forestal, a dinamitzar els aprofitaments de la superfície arbrada de Catalunya, i contribuir al desenvolupament econòmic general, especialment en l’àmbit rural, amb la creació d’activitat econòmica i de 1.900 nous llocs de treball directes i indirectes en l’horitzó del 2020”.

 

L’aprofitament de la biomassa per a usos tèrmics, a més de contribuir a la disminució de la dependència energètica externa, afavoreix la competitivitat de les empreses consumidores d’energia i el desenvolupament d’un teixit empresarial format per noves empreses.

 

A més, aquesta Estratègia vol assentar un model de producció energètica sostenible que repercuteixi directament en un estalvi directe sobre els consumidors finals, molt especialment per a ajuntaments, corporacions locals i empreses. Així, la substitució de combustibles fòssils per biomassa forestal suposarà una reducció directa de la factura energètica dels consumidors catalans de 17,1 milions d’euros anuals l’any 2020 i de 50,3 milions d’euros per al global del període 2015-2020.

 

Aquesta Estratègia també comporta una reducció de les importacions de combustibles fòssils a Catalunya valorades en 43,7 milions d’euros l’any 2020 i 128,8 milions d’euros per al conjunt del període 2015-2020.

 

Des del punt de vista mediambiental, la previsió és que es puguin mobilitzar 500.000 tones més en altres aprofitaments com les de fusta per a serradores, suro i altres productes, la qual cosa permetria arribar a un volum total de 1.700.000 tones en l'horitzó 2020, el 50% del que creixen els boscos cada any. Això permetrà assolir l'equilibri entre el creixement de la massa forestal i la gestió forestal sostenible dels boscos.

 

Des del vessant de la mitigació del canvi climàtic, l’ús de biomassa forestal suposarà una reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. L’objectiu de cara al 2020 és multiplicar aproximadament per 2,5 l’actual consum de biomassa d’origen forestal per a usos tèrmics a Catalunya. L’increment en la utilització de biomassa forestal per a usos tèrmics proposada a l’Estratègia suposarà la substitució de diferents combustibles fòssils i evitarà l’emissió de més de 270.000 tones de CO₂ a l’atmosfera l’any 2020.

 

El conseller Homs ha respost a la negativa dels presidents de les patronals CEOE i Foment del Treball a implicar-se en el procés sobiranista assenyalant que en un procés democràtic com el que està plantejant Catalunya “qui vota són les persones”. “Per saber on hi ha les majories i les minories davant un plantejament com aquest, al final qui s’ha de pronunciar són els ciutadans”, ha reiterat.

 

Durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el conseller ha assegurat que el Govern “respecta tots els posicionaments” però ha afegit que, de la mateixa manera que els polítics no han de mantenir-se al marge de l’economia, “és raonable pensar que els agents econòmics no puguin passar de la política".

 

El conseller Homs també ha insistit, davant les demandes d’estabilitat dels agents econòmics, que el que genera inestabilitat és no poder votar : “El que ens donaria estabilitat i confiança en el sistema democràtic és poder votar. L’anomalia, el que genera tensió i incertesa és impedir votar en un sistema democràtic. El Govern està per les certeses, per resoldre els debats de forma democràtica a través d’una votació”.

 

El Govern també ha aprovat en la reunió d’avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’Acadèmia de Catalunya, un futur ens de cooperació entre els instituts i acadèmies del país en matèries com l’R+D, la indústria del coneixement i la cultura. L’objectiu és “disposar d’un referent acadèmic principal que renovi la imatge actual del sistema acadèmic català i impulsi l’activitat acadèmica”, ha explicat el conseller Homs.

 

Catalunya està configurant el seu futur estratègic en una línia molt clara, que és la de l’R+D, la indústria del coneixement i la cultura. És en aquest sentit que el Govern dóna impuls a una estructura d’estat que sigui el reflex d’aquesta tasca i que pugui ser un referent del sud d’Europa en prestigi i serveis acadèmics.

 

 L’Acadèmia de Catalunya es configura com un futur ens de cooperació entre els instituts i acadèmies de Catalunya en aquelles matèries que uneixin el màxim d’interessos entre elles. Aquest nou ens no interferiria en l’autonomia de les acadèmies ja existents i justament els seus òrgans de govern estarien integrats per representants de les acadèmies i instituts ja existents al país.

 

L’any 1987 Catalunya va assumir les competències exclusives en matèria d’acadèmies amb seu central a Catalunya, d’acord amb les competències que es derivaven de l’Estatut d’autonomia de 1979. Així mateix, el vigent Estatut atribueix a la Generalitat competència exclusiva en matèria d’acadèmies.

 

L’any 2001 es va crear el Consell Interacadèmic de Catalunya, adscrit al Departament de Justícia, com a òrgan de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat i com a instrument per mitjà del qual es fa la coordinació d’aquestes corporacions de dret públic catalanes.

 

Actualment a Catalunya hi ha 11 acadèmies: l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya; l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya; l’Institut d’Estudis Catalans; la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres; la Reial Acadèmia de Doctors; la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya; la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i l’Institut d’Estudis Aranesi

 

El Govern ha acordat la creació del Consell per al foment i la difusió de l’obra de Gaudí. Aquest òrgan consultiu neix amb la voluntat d’impulsar, fomentar i difondre el coneixement de l’obra de Gaudí i per possibilitar l’intercanvi d’informació sobre les diverses actuacions entorn d’aquesta obra.

 

El Consell està presidit pel conseller de Cultura i en formen part els propietaris de les obres de Gaudí de titularitat privada, representants de les obres de titularitat pública, experts amb un coneixement reconegut en la obra de Gaudí i responsables del Govern de la Generalitat.

Entre les tasques que té encomanades, el Consell estudiarà la constitució d’una xarxa dels diversos edificis creats per Gaudí a Catalunya, facilitant-ne l’estudi, la possibilitat de visitar-los i el foment de la recerca sobre l’obra de l’arquitecte, sobre la qual en vetllarà per tal que continuï sent un patrimoni

 

La composició del Consell per al foment i la difusió de l’obra de Gaudí és la següent:  Cripta de la Colònia Güell (Eugènia Garcia Puig); Casa Batlló (Malú Piedrabuena Ruiz-Tagle); Casa Vicens (Tarek Masri Costejà); Palau Güell (Maria Carmen Perella Cosconera); Parc Güell (Ignasi Armengol Villà); Casa Calvet (Santiago Llensa Boyer); Col·legi Teresià (M. José Monserrat Mesanza); Pavellons de la Finca Güell (Lourdes Cirlot Valenzuela); Torre Bellesguard (Anna Mollet Guilera); Portal i Tanca Finca Miralles (Marta Plasencia Reyes); Nau Gaudí de Mataró (Joan Mora i Bosch); Casa Milà (Marta Lacambra Puig) i el Temple de la Sagrada Família (Xavier Miralles Mas)

 

També formaran part del Consell el director general d’Arxius, Biblioteques, Museus  i Patrimoni, el subdirector general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, la cap de la Divisió d’Actuacions en Museus i Monuments del Departament de Cultura, el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, l’adjunt al cap de Gabinet de Departament de Territori i Sostenibilitat i els experts que el conseller de Cultura designi per raó del seu reconegut coneixement en l’obra d’Antoni Gaudí.

 

El Govern també ha acordat autoritzar la formalització d’un acord de col·laboració amb el Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO) per facilitar l’aplicació dels incentius fiscals als projectes d’R+D d’empreses catalanes presentats als programes d’ajuts d’R+D d’ACCIÓ.

 

A través d’aquest acord, ACCIÓ – l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana del Departament d’Empresa i Ocupació – esdevé la primera entitat pública no vinculada al MINECO acreditada perquè els projectes avaluats favorablement per ACCIÓ (amb activitats qualificades d’R+D o Innovació Tecnològica a efectes fiscals) puguin obtenir un informe motivat exempt del cost corresponent a l’informe tècnic requerit, fet a través d’una entitat certificadora acreditada per l’Entidad Nacional de Acreditación, ENAC. Aquests informes serviran perquè després les empreses obtinguin, a través del MINECO i l’Agència Tributària, incentius fiscals en els seus projectes i actuacions d’R+D+I.

 

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat el nomenament de Marta Macías Quesada com a nova directora general de Cooperació al Desenvolupament. Macías substitueix Carles Llorens, que va demanar ser rellevat per decisió pròpia.

 

Finalment, el Govern també ha donat llum verd a la renovació prescriptiva de quatre dels membres de la Comissió Jurídica Assessora, que seran substituïts per Albert Lamarca i Marquès, Marta Franch Saguer, Lluís Saura Lluvià i Joan Manuel Trayter Jiménez. Albert Lamarca passa a ser el president de la Comissió, en substitució de Tomàs Font.