El Govern ha analitzat l’informe sobre la sentència del Tribunal Constitucional de 25 de març de 2014, relativa a la Resolució 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual s’aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.

 

El document ha estat coordinat per l’Institut d’Estudis Autonòmics i també ha comptat amb les aportacions dels serveis jurídics de la Generalitat, d’experts en dret constitucional i de les al·legacions dels lletrats del Parlament.

 

La conclusió de l’informe sobre la sentència del TC és que la consulta sobre el dret a decidir del poble de Catalunya té marge legal. En aquest sentit, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha afirmat que el Govern se sent “reforçat” per aquest informe i ha considerat que les argumentacions del document seran “d’utilitat” al Govern en  “el compromís d’organitzar la consulta el proper nou de novembre”. “Fins ara no teníem una sentència que explicités que el dret a decidir té lloc a la Constitució”, ha valorat el conseller.

 

El document destaca la “inconsistència” i “els esforços argumentals febles i contradictoris” de la sentència del TC per atribuir caràcter jurídic a la resolució del Parlament. És precisament aquest presumpte caràcter jurídic el que permet al TC justificar el seu pronunciament sobre una resolució política, però segons assenyala l’informe, el Tribunal “no és capaç de descobrir cap efecte jurídic real i efectiu” de la resolució del Parlament.

 

Per aquest motiu, el Govern rebutja que els tribunals entrin a jutjar declaracions polítiques, prelimitant així l’exercici de la democràcia perquè suposa un mal precedent i entrar en un terreny relliscós. 

 

“Ens inquieta que un tribunal, per més que sigui el Constitucional, entri a judicialitzar una resolució política”, ha afirmat Homs durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. El conseller ha rebutjat de manera “categòrica” l’actuació del TC ja que, segons ha alertat “es comença analitzant resolucions de parlaments, després declaracions polítiques, i al final s’acaba limitant la llibertat d’expressió”.

L’informe també constata la paradoxa que, a partir de la sentència, la resolució del Parlament passa a tenir efectes jurídics, fet que “dóna un sòlid emparament jurídic a les actuacions endegades per les institucions catalanes per fer efectiu el dret a decidir”.

 

El document també destaca que la sentència del Tribunal Constitucional “no atén totes les pretensions del Govern espanyol”, que aspirava a la declaració d’inconstitucionalitat de tota la Resolució del Parlament. Així, la sentència limita expressament els efectes de la declaració d’inconstitucionalitat exclusivament a dos fets: al no reconeixement del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya, i al vet constitucional a la possibilitat de convocar unilateralment un referèndum d’autodeterminació”. En canvi, la inconstitucionalitat no afecta “a la resta de la Declaració ni al dret a decidir”.

 

Per al conseller Homs, això hauria de fer “reflexionar” el Govern espanyol quan invoca “certeses constitucionals que no estan ben fonamentades” per justificar la seva posició. “Crida l’atenció la vehemència del Govern espanyol per dir què és constitucional i què no, quan sentències com aquesta demostren que s’equivoquen”, ha afirmat el conseller, qui ha demanat al Govern espanyol que aclareixi si, un cop el TC ha avalat el dret a decidir, tindrà la "voluntat política de deixar votar el poble de Catalunya".

 

L’informe deixa clar que “l’aspecte més nou, rellevant i a la pràctica més transcendent de la sentència és, sens dubte, el relatiu al “dret a decidir” ja que declara de forma explícita que els poders públics d’una comunitat autònoma “poden legítimament realitzar activitats adreçades a preparar i defensar l’objectiu polític proposat”, sempre que aquestes activitats es realitzin sense vulnerar “els principis democràtics, els drets fonamentals o la resta dels mandats constitucionals”.

 

Finalment, de la sentència es pot concloure que “entre les activitats de preparació incloses en l’exercici del dret a decidir s’hi poden incloure, sens dubte, qualsevol mena de referèndum o consulta adreçada a conèixer la voluntat dels ciutadans sobre el futur polític de Catalunya”, sempre que “no es configuri com un referèndum d’autodeterminació”.

 

En aquest sentit, crida l’atenció que la sentència introdueixi una referència al pronunciament del Tribunal Suprem del Canadà, just després de dir que no és possible el dret a l’autodeterminació. I crida l’atenció perquè “és del tot evident que el Tribunal Suprem del Canadà no ha negat la possibilitat que una Província convoqui un referèndum sobre el seu futur polític”.

El Govern ha aprovat la modificació de la Llei 20/2010, de 7 de juliol, del Cinema d’acord amb el dictamen de la Unió Europea. Segons aquesta Llei, les pel·lícules europees quedaven excloses de les obligacions de doblatge i subtitulació en llengua catalana. Amb l’aprovació de la modificació del text de la Llei, la Generalitat sí que podrà establir mecanismes de suport al doblatge i subtitulació de les pel·lícules.

 

Per al conseller Homs, la nova llei ha de “donar sortida” al compliment de l’obligació establerta per la Unió Europea, i al compromís “inequívoc” del Govern d’assegurar la presència del català a les sales de cinema.

 

La modificació actualitza també la llei per tal d’adaptar el redactat als canvis tecnològics que s’han produït des de la seva aprovació i la progressiva desaparició de les còpies analògiques enfront de les digitals.

 

Transcorreguts dos anys des de la posada en marxa de l’acord industrial subscrit el 26 de setembre de 2011 entre la Generalitat, la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics i el Gremi de Cinemes de Catalunya, la modificació de la Llei prima la via de l’acord per tal d’augmentar i consolidar el consum de pel·lícules doblades i subtitulades en català. L’objectiu final és que el visionat de cinema en català sigui equiparable al d’altres sectors de la cultura i la comunicació.

 

Si no s’arribés a aquests acords en un termini màxim de sis mesos des de l’aprovació de la Llei, s’aplicaran les obligacions que es determinin per reglament respecte a la distribució i exhibició d’obres cinematogràfiques en català. Per aconseguir l’objectiu d’assolir aquest nivell d’equiparació amb altres sectors culturals s’estableix un període transitori de 10 anys.

 

Un cop aprovat avui el Projecte de llei de modificació de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema, el text iniciarà el tràmit parlamentari per al seu debat i aprovació.

 

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 27 persones i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

 

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

 

Els guardonats d’enguany són: Xavier Benguerel Godó (compositor); Joana Biarnés Florensa (fotoperiodista); José Manuel Blecua Perdices (filòleg), Alegría Borrás Rodríguez (jurista); Josep Maria Busquets i Galera (promotor cultural); Jaume Cabré Fabré (escriptor); Aureli Casabona i Bel (agent comercial); Enric Crous i Millet (directiu d’empresa); Xesús Miguel de Toro Santos (escriptor); Macari Gómez Quibus (cartellista cinematogràfic); Rosa Gratacós i Masanella (pedagoga); Joan Josep Guinovart i Cirera (farmacèutic); Joan Llort i Badies (sacerdot); Marià-Ignasi Marroyo i Rodríguez (fotògraf); Josep Maria Martí i Martí (periodista); Ricard Masó i Llunes (geògraf i aparellador); Rosa Maria Oriol Porta (joiera); Lluís Pagès Marigot (editor); Francesc Panyella i Farreras (promotor cultural); Victòria Peña Carulla (actriu); Enric Puig Jofra (pedagog i religiós); Hilari Raguer i Suñer (historiador i religiós); Mercè Riera Manté (promotora social); Josep Maria Sala i Xampeny (metge, especialitzat en pediatria); Sergi Schaaff Casals (realitzador de televisió); Lluís Martí i Bosch (promotor social), a títol pòstum, i Joan Montanyès i Martínez (actor i pallasso), també a títol pòstum.

 

Les 15 entitats que rebran la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, són les següents:

 

Casino Llagosterenc; Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya; Coral El Llessamí; Els Pescadors de l’Escala; Federació d’Ateneus de Catalunya; Federació Salut Mental Catalunya; Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül; Fundació d’Oncològica Infantil Enriqueta Villavecchia; Fundació Vidal i Barraquer; Institut d’Estudis Penedesencs; Institut Pere Mata; Organització Catalana de Trasplantaments; Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; Societat Coral Diana; Unió General de Treballadors de Catalunya. 

L’accés als serveis d’atenció precoç es prioritzarà per als infants de menys de tres anys i per aquells amb greu afectació, d’acord amb el criteri clínic dels professionals del Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Aquesta és una de les mesures incloses en la modificació del Decret que regula aquests serveis, aprovada avui pel Govern.

 

La nova regulació també estableix que família i CDIAP hauran de subscriure un acord assistencial que reculli, com a mínim, el compromís del centre d’efectuar la valoració diagnòstica i, si escau, el pla d’atenció terapèutica, així com el compromís de la família d’assistir a les sessions programades i de seguir les pautes d’intervenció que estableixi l’equip interdisciplinari. D’aquesta manera es vol garantir la implicació de la família durant el tractament de l’infant.

 

El Govern també ha aprovat avui la creació del Programa de gestió de la preinscripció universitària per dur a terme de manera òptima els diferents processos de preinscripció universitària de les 7 universitats públiques de Catalunya i la Universitat de Vic, que afecten aproximadament 90.000 usuaris. La Secretaria d’Universitats i Recerca, adscrita al Departament d’Economia i Coneixement, gestiona el procés de preinscripció universitària a través de l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat (OOAU) i l’Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat (OOPAU), per encàrrec de les universitats de Catalunya.

 

El processos de preinscripció que es duen a terme des de l’OOAU durant els mesos de juny a novembre corresponen a la preinscripció universitària de la convocatòria de juny; la preinscripció universitària de la convocatòria de setembre; la preinscripció universitària de la convocatòria de matrícula lliure; i la preinscripció al Màster de formació del professorat d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes.

 

El volum de gestió que comporten aquests processos no es pot assumir només amb el personal d’administració adscrit actualment a aquestes dues oficines (OOAU i OOPAU). Així, per garantir la gestió del procés de preinscripció universitària durant un període de temps suficient, és necessari incorporar al Programa 18 efectius per tal de realitzar en aquest àmbit les funcions pròpies dels cossos administratiu i auxiliar administratiu.

 

Finalment, el Govern ha nomenat Teresa Ribas i Algueró directora de l’Agencia Tributària de Catalunya. Nascuda a Barcelona l’any 1957, és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i des del 2011 delegada territorial a Barcelona de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).

Amb una dilatada experiència en l’administració pública i una àmplia formació en matèria tributària, es va incorporar a la Generalitat l’any 1983 al Cos Administratiu de la Direcció General de Pressupostos del Departament d’Economia.

 

Dins d’aquesta Direcció va anar assumint responsabilitats fins que l’any 2004 va ser nomenada cap de la Tresoreria Territorial dels Serveis Territorials a Barcelona. La seva incorporació a l’ATC es va produir l’any 2008, quan va ser nomenada cap de la Dependència de Recaptació de la Delegació Territorial de Barcelona.