• El decret llei aprovat pel Govern possibilita la signatura d’un conveni que preveu una aportació de 800 milions d’euros a la Generalitat i la cessió d’un percentatge del cànon de l’aigua a l’AMB
• La mesura, segons ha destacat el portaveu Homs, “no comportarà cap increment de despesa als ciutadans” i “millorarà el model de gestió de l’aigua” a partir d’una “major proximitat al món local i l’optimització dels recursos”
• El Govern aprova el nomenament  d’Albert Batlle com a director general de la Policia i de Manuel Manonelles com a director general d’Afers Multilaterals i Europeus, dos perfils “independents” de “trajectòria provada”

El Govern ha aprovat el decret-llei que permetrà formalitzar un acord amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per crear un nou model de sanejament d’aigües residuals basat en la proximitat i el reforç de les competències de les administracions locals. L’acord preveu l’aportació de 800 milions d’euros a la Generalitat com a compensació per les infraestructures de sanejament realitzades fins al moment, i la cessió d’un percentatge del cànon de l’aigua a l’AMB durant un període màxim de 30 anys per al manteniment i operació dels sistemes de sanejament.

 

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha explicat durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu que, d’aquesta forma, la Generalitat obtindrà un ingrés extraordinari que permetrà “reduir part del seu dèficit”, així com “reestructurar l’endeutament de l’Agència Catalana de l’Aigua” (ACA) i avançar tres anys, a partir del 2015, l’execució del seu pla d’inversions, valorat en 600 milions d’euros.

 

Els 800 milions d’euros que aportarà l’AMB formen part dels 2.300 milions d’ingressos consignats en els pressupostos d’enguany, amb els quals el Govern preveu reduir el dèficit de la Generalitat. En aquest sentit, el portaveu Homs ha denunciat de forma “enèrgica” el rebuig del Govern al “repartiment arbitrari” dels objectius de dèficit entre l’administració autonòmica, que suporta el gruix de les despeses associades a l’estat del benestar, i l’administració central.

 

Mentrestant, el pacte garanteix que l’AMB podrà exercir les seves competències de forma autònoma en un marc de funcionament estable, sense dependre de les assignacions de fons que fins ara es destinaven anualment. També permetrà a l’AMB afrontar les noves necessitats d’inversió, fruit del creixement dels municipis, en disposar dels recursos corresponents de forma autònoma.

 

La mesura, segons ha destacat el portaveu, “no comportarà cap increment de despesa als ciutadans”, ja que l’ACA seguirà com a única responsable del cànon de l’aigua a tot Catalunya, que no tindrà cap increment. A més,  “millorarà el model de gestió de l’aigua” a partir d’una “major proximitat al món local i l’optimització dels recursos”, al mateix temps que “es manté la titularitat pública de les infraestructures de sanejament”, com ara les depuradores i els col·lectors i les actuals competències en matèria de sanejament. En aquest sentit, el conseller Homs ha assegurat que l’acord aprovat avui “no implica cap privatització” del servei de gestió de l’aigua.

 

L’acord es formalitzarà amb l’AMB perquè, legalment, és una Entitat Local de l’Aigua (ELA) i, a més, l’àmbit metropolità de Barcelona és la zona de Catalunya on més s’ha invertit en sanejament, amb tots els sistemes ja construïts i en servei, mentre que és a la resta de Catalunya on encara hi un volum rellevant d’inversions pendent.

 

L’acord aprovat avui també permetrà que l’ACA disposi de més recursos per a inversions, ja que s’avançarà en el sanejament de l’ens, que el 2010 acumulava un deute de 1.400 milions d’euros. A finals de 2013, fruit de l’esforç de contenció de la despesa i de les nul·les inversions dels darrers tres anys, s’ha reduït fins a 990 milions d’euros.

 

Això provoca que el 40% del seu pressupost es destini al retorn de l’endeutament i el 38% als costos d’explotació del sanejament, amb la qual cosa la part del pressupost que serveix per a la resta d’activitats de l’ACA és un exigu 22% que no li permet cap activitat inversora. 

 

El Govern ha iniciat el procés participatiu per a l’elaboració de la Llei del canvi climàtic. La finalitat d’aquesta Llei és consolidar la feina feta contra el canvi climàtic, tant per la societat com per l’Administració, en els darrers vint anys, però especialment des de l’any 2005, i contribuir al paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada. En definitiva, contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.

 

El text estableix que Catalunya es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus. En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la UE als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte de l’any 2005, i del 80% o més l’any 2050.

 

També preveu disminuir la vulnerabilitat de la població, els sectors socioeconòmics i els ecosistemes als impactes del canvi climàtic, a través de la integració en les diferents planificacions de les polítiques sectorials, de mesures concretes de mitigació i d’adaptació.

La previsió és poder-la aprovar abans de finals d’any i que Catalunya sigui pionera a l’Estat espanyol en l’elaboració d’una norma d’aquestes característiques

 

El procés comença amb la publicació al web del Departament de Territori i Sostenibilitat del document base de la norma, on tots els ciutadans hi poden intervenir a través d’un formulari en línia, i que es completarà amb un total de 5 sessions territorials al llarg d’aquest mes que inclouran també trobades amb el món de l’Administració local. Aquest procés es fa en col·laboració amb el Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica, del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

 

El procés d’informació pública de l’Avantprojecte de llei s’iniciarà a la tardor i, un cop superada tota la tramitació administrativa, quedarà enllestit perquè el Govern pugui procedir a la seva aprovació, cap a finals d’any. D’aquesta manera, es donarà compliment al compromís adquirit per l’Executiu d’aprovar la Llei en aquesta legislatura.

 

Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà, en aquest sentit, pionera a l’Estat espanyol, on només el País Basc i Andalusia han començat a desenvolupar iniciatives normatives. A Europa ja existeix a països com França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia.

 

Catalunya és una de les regions més actives en l’aplicació de polítiques de lluita contra el canvi climàtic, tant pel que fa a la reducció de GEH com en accions de mitigació per ser menys vulnerables als impactes ja observats i previstos derivats de l’escalfament global, com sequeres, inundacions, l’increment de la temperatura de l’aire i del mar, menor disponibilitat d’aigua, o ascens del nivell del mar.

 

El Govern també ha aprovat avui el Projecte de llei que incorpora dues figures jurídiques- la Propietat temporal i la propietat compartida- al Llibre V del Codi civil de Catalunya amb l’objectiu d’ajudar a buscar solucions per facilitar l’accés a l’habitatge.

 

La incorporació d’aquestes dues figures jurídiques al Llibre V del Codi civil català configuren una fórmula més flexible i adequada a les necessitats actuals per poder accedir a l’habitatge Tot i que els béns immobles són el seu objecte principal, també poden ser objecte de propietat temporal i de propietat compartida els béns mobles l’adquisició dels quals es pugui registrar.

 

La necessitat d’incloure aquestes dues figures al Llibre V del Codi civil de Catalunya esdevé per intentar pal·liar al màxim el problema sorgit en el si de la nostra societat com a conseqüència d’un endeutament excessiu per a l’adquisició d’habitatges, mitjançant la contractació de préstecs hipotecaris en els darrers vint anys. Aquest fet, unit les actuals circumstàncies socials, econòmiques i jurídiques, que no han propiciat ni el lloguer privat ni el lloguer social, ha donat lloc a un estancament en el mercat de l’habitatge alhora que, fins ara, no s’ha donat resposta efectiva a les necessitats actuals per tal de facilitar l’accés a l’habitatge.

 

En l’àmbit de la salut, el Govern ha aprovat avui el decret pel qual s’estableix el sistema d’acreditació d’equips d’atenció primària. Catalunya ja va ser pionera a Europa en l’aplicació d’un sistema d’avaluació contínua de la qualitat, que es va iniciar l’any 1981 als centres d’atenció hospitalària aguda. Actualment, tots els hospitals, públics i concertats, estan obligats a acreditar la seva qualitat amb un procés basat en el model EFQM (European Foundation for Quality Management).

 

Aquest model no normatiu té com a objectiu principal ajudar les organitzacions a conèixer-se millor i comprendre les relacions entre el que fan i els resultats que són capaces d'assolir i, consegüentment, a millorar en el seu funcionament.

 

Amb el decret aprovat avui, el Govern amplia aquest sistema d’acreditació i trasllada l’experiència d’acreditació dels hospitals als 365 equips d’atenció primària de Catalunya. Es tracta d’una experiència inèdita a l’Estat ja que abastarà tots els equips d’atenció primària en els pròxims tres anys.

 

L’objectiu principal de l’acreditació és impulsar la millora contínua de la qualitat en l’atenció primària de salut. Els equips d’atenció primària, una vegada assolida l’acreditació, han d’implantar plans de millora en aquells estàndards que hagin obtingut un resultat més feble, i se’n farà un seguiment de l’evolució.

 

Els equips s’aniran acreditant de manera progressiva fins a arribar a la totalitat d’equips acreditats en un termini de tres anys. A partir d’aleshores, l’acreditació serà una condició imprescindible per formar part de la xarxa pública d’atenció primària. Durant el 2014 s’acreditaran una cinquantena d’equips d’atenció primària.

Pel que fa a l’educació, el Govern ha aprovat avui el Decret dels ensenyaments artístics superiors, una mesura que permetrà ordenar aquest tipus d’ensenyaments i adaptar-los a l’Espai Europeu d’Educació Superior de Bolonya (EEES).

 

Els ensenyaments artístics superiors, equivalents als graus universitaris, tenen quatre anys de durada. Actualment a Catalunya s’imparteixen els següents ensenyaments artístics superiors: Música, Dansa, Art dramàtic, Disseny, i Conservació i Restauració de Béns Culturals.

 

Aquesta estructuració els dividirà en títol superior, màster i doctorat en conveni amb les universitats. Anteriorment, les titulacions eren equivalents a diplomatures, a llicenciatures o al títol de grau equivalent.

 

A més, el Decret estableix una nova ordenació a partir de la qual els centres proposen i desenvolupen els seus propis plans d’estudis, que segueixen un procés de verificació de la seva qualitat a través de l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya, procés innovador en aquest àmbit de coneixement. Finalment, la normativa determina la possibilitat d’establir títols propis que responguin a necessitats de qualificació que no es puguin atendre amb els títols establerts pel Govern estatal.

 

Encara en l’àmbit de l’ensenyament, el Govern ha aprovat un acord de col·laboració amb el Quebec per impulsar la innovació en l’FP de l’àmbit logístic. Aquesta iniciativa, que neix de les mesures acordades en el Comitè Mixt Quebec-Catalunya, respon a la voluntat de cooperar en matèria de formació professional per fomentar la coherència i la complementarietat dels sistemes d’ambdós països.

 

Finalment, el Govern ha aprovat avui el nomenament d’Albert Batlle com a director general de la Policia, i de Manuel Manonelles com a director general d’Afers Multilaterals i Europeus.

 

El portaveu Homs ha destacat la “trajectòria provada” i la “independència” dels  dos nous directors, que “aporta positivament” a la institució de la Generalitat.

 

En aquest sentit, ha recordat que Batlle és una persona “seriosa i lleial a la institució” i que acumula una dilatada experiència en l’àmbit local, on ha desenvolupat tasques a l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i a la Generalitat, on va ser secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia des del 2003 al 2011. Des del novembre de 2011 exerceix el càrrec de director adjunt a l’Oficina Antifrau.

 

Pel que fa a Manuel Manonelles, és professor de Relacions Internacionals a la Universitat Ramon Llull i ha estat director de l’oficina de la Fundació Cultura de la Pau a Barcelona. També ha col·laborat activament amb Nacions Unides.