Catalunya té un patrimoni natural ric i valuós, caracteritzat per una gran diversitat d’hàbitats naturals i seminaturals, que no és aliè a la pèrdua progressiva de biodiversitat global. Si bé algunes espècies i determinats hàbitats s’han recuperat gràcies a les mesures de conservació i de recuperació adoptades, els experts alerten que els efectes del canvi climàtic augmentaran els riscos i la pressió a què ja està sotmesa la diversitat biològica. En aquest sentit, la protecció i la gestió activa del patrimoni natural és un element central de les estratègies i els plans d’ordenació del territori del país que esdevé, al mateix temps, un revulsiu econòmic per al territori.

 

La futura Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural ampliarà i actualitzarà els objectius previstos en la Llei d’espais naturals, vigent des de l’any 1985. Així, la norma incorporarà i adaptarà tot el cabal legislatiu derivat dels compromisos adoptats en tractats i convenis internacionals i de les directives comunitàries, a més de simplificar el conjunt normatiu, ara dispers.

 

Els objectius de la nova norma seran els següents:

 

 

 

El conseller Homs ha anunciat durant la roda de premsa que el Govern manté la celebració del procés participatiu del 9N malgrat l’anunci fet ahir per l’Executiu espanyol que inicia els tràmits per impugnar-lo perquè “no es pot prohibir allò que no es fa”.

 

Durant la roda de premsa, el portaveu ha explicat que el Govern pot continuar amb la celebració del 9N perquè es tracta d’un procés basat en la “participació voluntària de qui vulgui”  i que l’Executiu actua emparat en les lleis que l’obliguen a “fomentar la participació ciutadana”.  En aquest sentit, Homs ha alertat el Govern espanyol que impugnant un procés participatiu voluntari com el del nou 9N està actuant “en el terreny de la frivolitat i de la irresponsabilitat però no en el de l’estat de dret”.

 

Davant la possibilitat que un dels arguments esgrimits pel Consell d’Estat per recórrer el procés del 9N al TC sigui la participació de funcionaris, el conseller s’ha preguntat què podria prohibir el tribunal: “Els funcionaris pel fet de ser funcionaris no poden ser voluntaris? Seria ridícul i inaudit més en un estat de dret emparat en els drets fonamentals”. “Algú creu que es pot prohibir el fet de ser voluntari? No es pot prohibir tot, ha afegit.

 

“El Govern espanyol està aplicant les mateixes maneres de fer dels segles XVIII i XIX en ple segle XXI, i això és un fracàs segur”, ha assegurat el conseller, perquè “per sort de tots, estem en un règim de democràcia i llibertat”.

 

Homs també ha considerat que el posicionament de l’Executiu central “no té res a veure amb el dret i la legalitat sinó amb una posició obstruccionista i un ús partidari de les institucions”, a la vista de les declaracions fetes pel president Mariano Rajoy i  la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en els darrers quinze dies que, segons ha recordat Homs, van des d’alegrar-se per la retirada de la consulta original a afirmar que el nou 9N ja no és una consulta ni un referèndum i finalment qualificar el nou 9N d'’”acte mesquí”. “Un esperava una anàlisi més perspicaç i no tot aquest ventall de judicis diferents”, ha afirmat.

 

En cas d’impugnació, el conseller ha explicat que el president Mas tornarà a convocar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, tal com van acordar els membres del pacte en la trobada de divendres passat.

 

El Govern també ha acordat avui aprovar l’Estratègia Smart de Catalunya (SmartCAT), que pretén convertir el país en una Smart Region o territori intel·ligent de referència internacional que aprofiti l’ús de la tecnologia i de la informació digital per innovar en els serveis públics, impulsar el creixement econòmic i promoure una societat més intel·ligent, sostenible i integradora. L’SmartCAT preveu desplegar un programa que integri i coordini les iniciatives locals i supralocals, doni suport a les empreses i impulsi iniciatives smart en clau de país.

 

Aprovat a proposta dels consellers de la Presidència i d’Empresa i Ocupació, l’SmartCAT està alineada amb l’estratègia de la Comissió Europea “Europa 2020” i, al mateix temps, dóna resposta als objectius i polítiques establerts per l’Agenda Digital per Catalunya (idigital) i l’Estratègia de Recerca i Innovació per a l’Especialització Intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).

 

El projecte es concreta en la implementació d’iniciatives i projectes smart, ja sigui dins dels àmbits de les competències de la Generalitat, o de programes supralocals sectorials de provisió de serveis en camps com ara l’educació, el turisme, el comerç o la salut, entre d’altres. Així, entre els programes que es desplegaran en el marc d’aquesta Estratègia hi ha projectes per optimitzar la gestió escolar i educativa a través de les TIC. També es preveu, entre d’altres, posar en funcionament punts d’informació interactius, introduir noves modalitats de pagament en comerç electrònic o nous sistemes de telemedicina i d’ús de la targeta sanitària al mòbil.

 

 

En la línia empresa pel Govern de defensar amb fermesa les competències de la Generalitat, l’Executiu ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el preceptiu dictamen previ a la interposició d’un possible recurs d’inconstitucionalitat en relació amb diversos articles de la Llei espanyola de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa que podrien vulnerar la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esports, un àmbit en què l’Estat no disposa de títol competencial.

 

Altres articles sobre els quals es sol·licita dictamen podrien envair competències sobre la notificació dels actes administratius i la publicitat de les subvencions de l’Administració de la Generalitat.

 

En concret, el Govern ha sol·licitat un dictamen preceptiu al Consell de Garanties Estatutàries en relació amb els articles 23, 25, 26, 30.Tres.8.a), 30.Quatre i 30.Set i amb la disposició transitòria vuitena de la llei. Així, l’article 23, amb la pretensió d’eliminar duplicitats i reduir tràmits administratius, modifica el procediment de concessió de les llicències federatives, tal com està establert a la Llei de l’esport. La llei espanyola estableix una llicència federativa única que permetrà participar en qualsevol competició oficial, també de caràcter estatal, sota una pretesa finalitat d’enfocament global de l’esport, de manera que ja no seran necessàriament les federacions catalanes les que atorgaran aquestes llicències. Aquesta regulació vulnera els articles 115 i 134 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. L’article 25, mentrestant, modifica el règim de notificacions, que s’haurà de publicar al BOE i només de forma addicional al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Estableix, a més, un tauler únic de notificacions per a qualsevol àmbit d’actuació de les administracions públiques.

 

Finalment, el Govern també ha demanat dictamen sobre l’article 30 de la llei espanyola, que modifica el règim de publicitat de les subvencions a través de la Base de Datos Nacional de Subvenciones (BDNS), que esdevé un instrument de transparència i publicitat de les subvencions. La llei espanyola preveu que les convocatòries d’ajuts i subvencions de la Generalitat es publicaran en aquesta base de dades espanyola i en extracte al BOE i al DOGC, cosa que contradiu el règim de publicitat establert per l’Estatut per als actes i disposicions de caràcter general del Govern i de l’Administració de la Generalitat. A més, es fixa també una nova infracció pecunària per a les administracions que no facilitin informació al BDNS, la qual cosa comporta un control jeràrquic sobre l’activitat de la Generalitat, contrari als articles 137 i 153 de la Constitució espanyola.

En l’àmbit de la justícia, el Govern ha donat avui el vistiplau a l’informe Línies estratègiques 2014-2016 per a un nou impuls de la mediació, que situa aquest mètode de gestió de conflictes voluntari i confidencial com un dels eixos estratègics del Govern. El document, que estableix 6 objectius a assolir en els propers dos anys, pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir l’abast de les conseqüències que se’n puguin derivar.

El Govern impulsa aquests processos extrajudicials perquè, a través de la mediació, s’obté un guany de temps en la resposta respecte al procés judicial, alhora que es redueixen els costos econòmics i emocionals que suposa acudir al jutjat.

L’informe que ha analitzat avui el Consell Executiu estableix els següents objectius: Promoure la col·laboració entre els diferents col·lectius; afavorir un veritable canvi cultural a favor de la mediació; fomentar la cohesió social a partir de mesures preventives de resolució de conflictes; equilibrar el percentatge de conflictes resolt a través de la mediació en relació amb els litigis judicials; impulsar la gestió integral de la mediació a través de la seva implantació en els diferents àmbits, i millorar la qualitat de les mediacions.

 

Per assolir aquests objectius en dos anys, el Govern ha analitzat les línies estratègiques i bàsiques de treball, que consistiran, entre d’altres, en l’elaboració de plans específics per a la difusió de la mediació entre professionals i ciutadans; l’impuls a la recerca, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i les universitats catalanes; aclariment del rol de l’assessor legal en matèria de mediació; l’impuls normatiu; l’ampliació de col·lectius compromesos en la implantació de la mediació, i la potenciació de la derivació judicial.

 

Finalment, el Govern també ha aprovat una aportació de 4,4 milions d’euros per al finançament del Pla Estratègic i de Viabilitat del Liceu i una altra d’1,8 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts en sanitat vegetal per al 2015.