El Govern ha aprovat el Projecte de llei sobre les organitzacions interprofessionals agroalimentàries de Catalunya (OIA), que regula i reforça el paper d’aquestes entitats, integrades per professionals i empreses que es dediquen a la producció, la transformació, la comercialització i la distribució agroalimentàries. La norma, segons el conseller Homs, neix amb la  “vocació de resoldre l’organització del sector” i ha comptat amb el “consens ampli del sector”. La nova regulació  “omple el buit legal” existent a Catalunya i “atén les demandes del sector” de disposar d’una legislació pròpia que defensi el model agroalimentari català, amb un nombre important de petites i mitjanes empreses.

 

Així, d’acord amb aquest marc legal, particulars i empreses de tota la cadena agroalimentària podran agrupar-se i constituir-se en OIA, amb els avantatges que suposa per enfortir la seva posició, tant a nivell intern com internacional. També permet treballar de forma cohesionada en els objectius de modernització, desenvolupament, competitivitat i internacionalització.

 

Disposar d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries a Catalunya és, per tant, un factor coadjuvant, perquè el sector pugui adoptar mesures que consolidin el model propi, tant en el sector primari, com en el transformador, i en la comercialització dels productes.

 

Catalunya és una regió agroalimentària de primer ordre dins la Unió Europea. El sector agroalimentari català té un valor estratègic important per a l’economia del país, tal com reflecteixen les magnituds econòmiques sobre la seva participació al PIB, la balança comercial, el nombre d’empreses, les persones ocupades, el valor de la producció final agrària i alimentària i la clara vocació internacional de molts dels seus productes.

 

La nova llei regula el reconeixement, les finalitats, els acords i les extensions de normes de les organitzacions (mecanismes a través dels quals es poden convertir en obligatoris per a tots els productors i operadors del sector o producte dels acords que prenguin les organitzacions). Atorga a les OIA catalanes plena autonomia i competència per prendre els acords, sense cap tipus de limitació respecte als acords adoptats per tercers o altres entitats, excepte si elles mateixes acorden vincular-se voluntàriament a acords d’altres organitzacions o entitats de naturalesa i objectius similars. També permet que les organitzacions puguin acordar i obtenir, en l’àmbit de Catalunya, extensió de normes adequades a les condicions i necessitats particulars del sector i que contribueixin directament al seu desenvolupament.

 

 

El Govern destinarà 37,7 milions d'euros aquest 2015 al sector agrari català a traves del Contracte Global d'Explotació (CGE). El Consell Executiu ha aprovat la partida pressupostària que permetrà publicar les bases reguladores i convocar els ajuts associats al Contracte CGE.

 

En l’actual context de crisi econòmica és especialment important la convocatòria i resolució de mesures que comporten la creació de llocs de treball, la dinamització econòmica en el sector agrari i la seva adaptació constant per esdevenir competitius i, alhora, impulsar activitats agràries amb un elevat grau de sostenibilitat, en benefici del conjunt de la població.

 

La convocatòria d'enguany es concreta en les línies d'ajut següents: millora de la competitivitat de les explotacions agràries; mitigació del canvi climàtic en les explotacions agràries; primera instal·lació de joves agricultors; diversificació agrària; gestió de zones humides; gestió i recuperació de prats i pastures; millora dels hàbitats esteparis de la Xarxa Natura 2000; apicultura per a la millora de la biodiversitat; conservació de races autòctones; biodiversitat cultivada; sistemes alternatius a la lluita química; producció integrada; gestió de fertilitzants; agricultura ecològica; compensació a les zones amb limitacions naturals i altres limitacions específiques; ramaderia ecològica.

 

El conseller Homs també ha reaccionat a les declaracions del President Rajoy durant el debat de l’estat de la nació on s’ha congratulat que finalment no s’hagi pogut celebrar el referèndum a Catalunya. Homs ha replicat que el fet que “el president d’un país es congratuli que no es pugui expressar la democràcia es una mica greu”. En aquets sentit Homs també ha ironitzat sobre l’oferiment de diàleg del president del Govern Espanyol, “quedem perplexos  de constatar que Rajoy s’empara en l’exigència del compliment de la llei per a iniciar un diàleg quan és el seu govern qui no la compleix en moltes coses que afecten directament la gent”, ha dit, referint-se als reiterats incompliments del govern central com la Disposició Addicional Tercera, la distribució del dèficit, el traspàs de beques o la pròpia llei de la dependència.

El Govern ha aprovat el Codi d’ètica de la Policia de Catalunya, una eina pedagògica i inspiradora adreçada als cossos policials de les institucions pròpies de Catalunya que “identifica els mínims principis ètics, valors i competències perquè serveixin de pauta en l’actuació policial”. Així, el Codi ha de tenir un valor orientador i s’ha de proposar interioritzar i estimular bones pràctiques, per enfortir, d’aquesta manera, la vida democràtica i prestigiar el compromís, la professionalitat i la vocació dels agents de la Policia de Catalunya.

 

El Codi dóna a cada agent de policia i, en particular, als responsables i comandaments dels cossos policials la possibilitat i la responsabilitat d’avaluar les seves decisions i comportaments a partir d'uns principis comuns per a tothom: garantir els drets i les llibertats de totes les persones; actuar amb integritat, proporcionalitat, congruència i oportunitat; actuar amb absoluta neutralitat política i imparcialitat.

 

El conseller ha subratllar que el codi d’ètica de la policia de Catalunya s’emmarca en el compromís del Govern per la transparència i els efectes pel funcionament ordinari dels serveis públics. “Sense el compromís dels mossos i les policies locals òbviament no tindria sentit i no tindria valor aquets codi ètic”, en aquets sentit el conseller ha aprofitat l’ocasió per “posar en valor i agrair tasca de la policia, agents dels mossos d’esquadra, agents de policies locals, que en termes generals fan una tasca altament positiva per la nostra societat”.

 

 

D’acord del que va avançar la setmana passada el President Mas i  en el marc de les 10 mesures en les quals el Govern “posarà l’accent en aquests darrers mesos de legislatura” el Govern avui ha aprovat els decrets de creació del Comissionat per a la Transició Nacional i del Comissionat per a la Transparència.

 

El Comissionat per a la Transició Nacional, al capdavant del qual hi haurà  Carles Viver Pi-Sunyer, està adscrit al  Departament de la Presidència, és un òrgan de proposta, impuls i coordinació de les mesures i actuacions necessàries per preparar, planificar, implementar i fer el seguiment de la creació de les “estructures d’estat” i la “culminació del procés de transició nacional”.

 

Per la seva banda el Comissionat per a la Transparència, encapçalat per Núria Bassols, adscrit al Departament de Governació i Relacions Institucionals, Transparència “coordinarà i impulsarà i desplegarà el què representa la implementació de la  Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern”, aprovada fa molt poc al Parlament de Catalunya el 18 de desembre de 2014.

Els dos comissionats podran assistir a les reunions del Govern quan se’l convoqui especialment. Amb la creació d’aquestes dues noves figures, el Govern fa palès el seu compromís de donar un impuls definitiu a la culminació del procés de Transició Nacional i la seva aposta inequívoca amb l’accés a la informació i la rendició de comptes.

 

 

El conseller de la Presidència també ha recollit  la proposta  feta aquest matí pel president de la Comissió d’Investigació sobre el frau fiscal, David Fernàndez, en relació a la necessitat de replantejar el funcionament de les comissions d’investigació del Parlament. Homs  ha manifestat la “disponibilitat del Govern de fer les aportacions necessàries” per tal de millorar tots els mecanismes de control que tenim al nostre abast, atès que, com s’ha pogut veure, “hom te la sensació que tot plegat no acaba de funcionar del tot bé”.  “Crec que és el que ens correspon fer amb el respecte més absolut cap al Parlament de Catalunya”, ha conclòs.

 

El Govern ha aprovat dos nous complements específics per al cos de gestió i tramitació processal i administrativa i el cos d’auxili judicial amb l’objectiu de garantir l’especialització d’aquests professionals per dotar d’una major agilitat i efectivitat de l’Administració de justícia. La finalitat del complement del cos de gestió i tramitació processal i administrativa és que aquests professionals es dediquin en exclusiva a l’execució de sentències i, en conseqüència puguin assolir el nivell previst de resolució d’executòries. Amb el segon complement, el Govern busca disposar de personal que faci de manera específica les funcions de supervisió en els àmbits d’arxius i efectes judicials als partits on s’implementa l’oficina judicial.

 

El Consell Executiu també ha aprovat la constitució del nou Consorci Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomptuació (BSC-CNS), hereu del que la Generalitat, l’Estat i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van constituir l’1 d’abril de 2005. El Govern dóna continuïtat així a l’aposta per aquesta infraestructura i les activitats que desenvolupa.

 

El BSC-CNS té l’acreditació d’Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS). Es tracta de grans instal·lacions, recursos, equipaments i serveis, úniques en el seu gènere, que estan dedicades a la recerca i el desenvolupament tecnològic d’avantguarda i de màxima qualitat, així com a fomentar la transmissió, l’intercanvi, la preservació del coneixement, la transferència de tecnologia i la innovació.