“D’aquesta manera ajudarem a identificar l’exigència d’una oferta turística de qualitat, lluitarem contra l’economia submergida, protegirem millor els drets del consumidor i establirem un nou estadi de normativització d’una oferta turística que volem que destaqui per la seva qualitat”, ha destacat el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

Es tracta d’un compromís amb el sector turístic que el conseller Puig va anunciar durant la celebració del Dia Mundial del Turisme del 2014. Aquesta nova regulació s’ha treballat en el marc de la Comissió Sectorial d’Ordenació de la Taula de Turisme, formada per representants empresarials, acadèmics, jurídics i municipals, on s’ha escoltat i dialogat amb totes les parts implicades. Avui és la primera vegada que es fa pública.

 

Altres objectius d’aquesta nova regulació són donar compliment al Pla Estratègic de Turisme, en l’àmbit de la modernització i actualització de la normativa turística existent, i ordenar i regularitzar l’oferta d’allotjament turístic en les seves diferents tipologies, així com possibles modalitats que poden aparèixer en un futur. El Govern regularitzarà i ordenarà les noves modalitats d’allotjament turístic, que quedaran totes elles subjectes a l’Impost sobre estades en establiments turístics, amb un import mínim de 0,65 euros a Barcelona i 0,45 a la resta de Catalunya.

 

Com a novetats destacades, la nova regulació fa referència a:

 

·         Àrees d’acollida d’autocaravanes: Són espais de terreny, degudament delimitats, oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes en trànsit, a canvi de contraprestació econòmica. No admeten elements fixos com ara bungalous o mòduls i permeten una estada màxima de 48 hores. Es tracta d’una infraestructura amb una demanda molt alta, sobretot per a turistes que provenen de països del nord i centre d’Europa i d’Itàlia i que viatgen fent ruta. Catalunya fins ara no cobria aquesta necessitat.

·         Habitacions en habitatge compartit: Per tal de poder oferir aquest tipus d’allotjament en habitacions, el titular de l’activitat ha de ser el propietari de l’habitatge, ha d’estar-hi empadronat i ha de pernoctar-hi durant l’estada de l’usuari. El propietari esdevé responsable de les infraccions i incompliment de les obligacions definides a la normativa turística, d’habitatge, de consum, i municipal.

El titular de l’activitat només pot cedir un màxim de dues habitacions, i com a màxim quatre mesos a l’any. El nombre de persones que es poden allotjar en aquestes habitacions no pot superar l’establert a la cèdula d’habitabilitat de l’allotjament. L’habitació es posa a disposició de tercers a canvi d’una contraprestació econòmica en condicions d’immediata disponibilitat, per una estada de temps continu igual o inferior a 31 dies, o temporalment per a d’altres períodes si es comercialitza o promociona en canals d’oferta turística.

Les habitacions han de disposar de ventilació exterior i estar suficientment moblades per a la seva ocupació immediata. El titular ha de permetre l’ús del bany als hostes i només podrà prestar servei d’esmorzar. L’habitatge ha d’estar degudament senyalitzat amb el distintiu o placa identificativa corresponent.

Els ajuntaments, en les seves ordenances, han de preveure aquest tipus de modalitat d’allotjament perquè aquesta es pugui dur a terme en el municipi corresponent.

·         Albergs turístics: Són establiments d’allotjament turístic que presten servei d’allotjament temporal en dormitoris de capacitat múltiple. Els albergs es classifiquen en una categoria única. Les condicions de prestació de servei d’allotjament ha d’incloure en tot cas la neteja periòdica de les instal·lacions comunes i de les unitats d’allotjament, inclosa en el preu.

La nova regulació preveu les modificacions següents en modalitats d’allotjaments turístics que ja existeixen:

·         Règim de condomini: Es permet el règim de condomini en la titularitat de l’immoble sobre el qual es constitueix un establiment hoteler o d’apartaments turístics, de manera que es permetrà la propietat horitzontal en aquests establiments. És a dir, si fins ara l’immoble on s’ubicava un hotel o apartament pertanyia a un únic titular, a partir d’ara es podran vendre individualment habitacions o estudis i o apartaments, en règim de propietat horitzontal.

·         Càmpings: S’equipara el concepte de mòbil-home i bungalou, i s’augmenta el percentatge d’aquests elements fixos permesos en un càmping (del 40 al 50%). Així mateix, els càmpings passen a categoritzar-se amb el símbol d’estrelles i aniran de dues a cinc, ja que la categoria d’una estrella estarà destinada a les àrees d’acollida d’autocaravanes.

·         Habitatges d’ús turístic: S’afegeix com a característica definidora de l’activitat que qualsevol habitatge que es comercialitzi o promocioni a través d’una comercialitzadora turística a Internet es considerarà turístic, independentment de la durada de la seva cessió. Així mateix, els ajuntaments podran requerir al propietari de l’habitatge que informi els veïns de la finca de l’obertura de l’habitatge d’ús turístic, prèviament a la seva posada en funcionament.

 

Pel que fa a la simplificació administrativa, la normativa turística s’adequa al nou marc de règim de declaració responsable definit per la llei de simplificació aprovada pel Parlament de Catalunya la setmana passada. Així mateix, s’implanta la finestreta única empresarial (FUE) com a instrument integrat interadministratiu d’interlocució única amb l’empresa per facilitar els tràmits administratius i evitar que s’hagi d’acudir a diferents administracions.

 

 

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha qualificat de “notícia excel·lent” que GSMA hagi renovat el contracte i “la confiança” perquè Barcelona aculli el Mobile World Congress i la capitalitat mundial del mòbil fins al 2023. L’acord és “important per a la ciutat, per al país” i per a la “creació de riquesa i llocs de treball”, ha assegurat Puig.

 

Per al conseller, la notícia és fruit de “la bona feina desplegada fins ara” – enguany s’ha celebrat la desena edició del Congrés-  de “la bona col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Govern de l’Estat i la implicació del Govern de Catalunya” i de “la bona feina de Fira de Barcelona”. “Hem sabut aprofitar la nostra oferta turística i desplegar programes que van més enllà de la celebració d’un congrés anual”, ha remarcat.

 

El titular d’Empresa i Ocupació ha desitjat que la celebració del Congrés permeti “consolidar Barcelona com a gran hub tecnològic mundial i Catalunya com a país líder al món en turisme de negocis”.

La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, s’ha referit durant la roda de premsa al tercer rescat de Grècia acordat ahir entre les institucions europees i el govern hel·lè. A preguntes dels mitjans de comunicació, Munté ha alertat de “determinades posicions molt populistes però sense tocar de peus a terra que poden generar moltes frustracions en els ciutadans”. Per a Munté, a Grècia molts ciutadans “van creure que amb el no al referèndum sobre el rescat podrien evitar unes mesures que en canvi el Govern grec ha hagut d'acceptar i que són més dures que les que s'havien proposat només unes setmanes abans”.

 

“La situació és molt més dura, molt més complexa, i per tant, constatem que el que cal és treballar des del diàleg, fer aquelles reformes necessàries, emprendre aquelles accions que siguin imprescindibles, en aquest cas per poder disminuir el deute, i poder complir amb el requisits que Europa fixa, entenent que l'austeritat té uns límits” i “posant en el centre la dignitat i les intencions personals de ciutadans i ciutadanes de Grècia que han patit i continuen patint”, ha subratllat.

En l'àmbit del comerç, el Govern ha aprovat el decret que regula la venda no sedentària en mercats de marxants. El document, que actualitza la normativa vigent i l’adapta a la Directiva de Serveis europea, té com a principals objectius “establir uns criteris comuns tant per a les administracions locals com per als comerciants a l’hora de desenvolupar aquesta activitat, i incrementar la seguretat jurídica en el sector”, ha explicat Puig.

 

El decret, que reconeix la competència municipal en la regulació dels mercats de marxants, estableix les pautes bàsiques que han de preveure les ordenances dels municipis per tal de garantir que els mercats de marxants se celebrin sota unes condicions de seguretat, salubritat i respecte al medi ambient.

 

El text també dóna estructura jurídica a cada mercat de marxants. Així, s’estableixen els procediments per a la creació, modificació i extinció de mercats, i els corresponents canals de participació perquè els marxants hi siguin representats. També s’habiliten òrgans de resolució de conflictes entre ajuntaments i marxants i es delimita el règim d’autoritzacions d’accés al mercat, per garantir-ne la transparència i evitar mecanismes especulatius que en distorsionen el funcionament.

 

Amb aquest decret, el Govern pretén donar estabilitat i desenvolupar la professió de marxant. A Catalunya hi ha més de 570 mercats de marxants de periodicitat setmanal en uns 480 municipis, que s’estructuren en unes 30.300 parades. El sector dóna feina a més de 8.000 persones de manera directa, distribuïdes en 5.950 empreses. Un 92% dels usuaris consideren necessaris els mercats de marxants, ja que consideren que no tenen un mercat substitutiu.

El conseller ha recordat que, amb l’aprovació d’aquest decret, el Govern exerceix les seves competències en matèria de comerç, reconegudes pel Tribunal Constitucional després que l’Estat intentés uniformitzar la normativa per a tot l’Estat l’any 2010.

El Govern ha aprovat avui el decret de modificació de la concessió de la C-16 Sant Cugat del Vallès-Terrassa-Manresa, que permet implantar un nou sistema de descomptes al tram entre Terrassa i Manresa amb l’objectiu d’optimitzar la utilització de l’autopista i millorar la seguretat i la mobilitat en el corredor format per aquesta via juntament amb la C-55 i la C-58.

 

En els últims anys, la Generalitat de Catalunya ha adoptat un conjunt de mesures a les autopistes de la seva titularitat per homogeneïtzar les tarifes dels peatges i promoure una gestió de la mobilitat més sostenible. En aquest sentit, s’està aplicant un sistema de descomptes acumulatiu a partir de criteris de recurrència, alta ocupació i vehicles amb baix nivell d’emissions. 

 

Amb la voluntat d’aprofundir en aquest model, el Govern ha impulsat un pla d’actuacions per a la millora de la mobilitat i la seguretat al corredor que integren la C-16, la C-55 i la C-58 entre el Vallès Occidental i el Bages. Aquest programa inclou, entre altres, l’execució d’obres de millora de la seguretat viària a les vies alternatives a l’autopista i la millora de la senyalització d’accés a aquesta. 

 

En paral·lel, el pla comporta l’establiment d’un nou sistema tarifari a la C-16, amb bonificacions addicionals a les existents. Així, es preveu l’aplicació de bonificacions addicionals de fins a un 50% a l’autopista entre Manresa i Terrassa el gener de 2016. A més, els desplaçaments interns en hora punta per la C-16, entre els accessos de Sant Vicenç de Castellet i Manresa Sud i Centre, incloent-hi els vehicles procedents de Monistrol de Montserrat seran bonificats al 100% 

 

A la barrera de les Fonts aquesta mateixa setmana es reduirà la tarifa un 18,37% i el gener de 2016 s’aplicarà el sistema de peatge tancat, amb reduccions de fins al 80% segons el recorregut. 

 

Cal destacar que estaran exempts del pagament de peatge els vehicles de transport públic de viatgers.

 

 

L’Informe, elaborat pel Consell General de Serveis Socials (CGSS),  fa una radiografia de la situació de l’atenció social al nostre país i n’analitza tant l’assistència de les necessitats de la població, com el finançament.

 

El document, que serà remès immediatament al Parlament, "constata que l’assignació de l’Estat espanyol per a programes socials a Catalunya cau un 88% des de 2011", segons ha explicat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté. L’aportació estatal del mínim garantit del Programa d’atenció a la dependència ha patit una reducció del 22,19% des de 2012, i des del 2008 l’Estat ha deixat de finançar 11 dels 16 programes socials que han de ser cofinançats per les dues administracions, entre els quals el Programa de prestacions bàsiques de serveis socials (Pla concertat); el Pla d’acció per a persones grans (l’Estat va deixar de finançar-lo el 2008) o el  Pla de suport a famílies en situacions especials.

 

Per contra, el pressupost inicial que el Departament de Benestar Social i Família destina enguany a programes de serveis socials és de 1.845,97 milions d’euros, un 2% superior al pressupost inicial de 2014. Concretament, 1.414,75 milions d’euros corresponen al programa de promoció de l’autonomia personal, 205,65 milions d’euros, al d’atenció a la infància i l’adolescència, 196,81 milions d’euros, al d’inclusió social i lluita contra la pobresa, 18,71 milions d’euros, al de suport a la família,  i 10,04 milions d’euros, al d’atenció a les persones amb discapacitat.

 

Per la seva banda, la despesa que els ens locals titulars d’àrees bàsiques de serveis socials van destinar als serveis socials bàsics va tenir un increment en el període 2010-2013 entorn a un 23,86%, i passa dels 323,47 milions d’euros el 2010 als 400,67 milions d’euros el 2013. D’acord amb el que preveu la Llei de serveis socials, la Generalitat de Catalunya aporta el 66% del cost dels equips dels serveis socials bàsics, dels programes i projectes i dels serveis d’ajuda a domicili.

 

 

El Consell, adscrit al Departament de la Presidència, té com a finalitat assessorar el Govern en relació amb les polítiques i actuacions que tinguin incidència sobre l’organització i ús del temps de vida quotidiana. 

Amb la creació d’aquest organisme el Govern, vol avançar en la implantació d’uns horaris més racionals i beneficiosos per als ciutadans, les empreses i les institucions. L’objectiu és passar d’una distribució del temps pròpia de l’era industrial a una que s’adapti a les necessitats de la nova societat del coneixement, uns nous horaris que permetin conciliar la vida familiar i laboral, augmentar la productivitat i la producció empresarial i millorar el benestar de la societat.

 

Com ha recordat la vicepresidenta Munté, ell Govern està “compromès des del seu inici” amb la “Iniciativa per a la Reforma Horària”, impulsada per la plataforma de la societat civil “Ara és l’Hora” que aposta per implantar un canvi en els horaris i la seva homologació amb la resta de països del nostre entorn. Aquest compromís es va concretar l’any passat en la creació d’un grup de treball interdepartamental i l’encàrrec  al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) d’un dictamen de fonamentació sobre la transició cap a la reforma horària.

 

 

El projecte vol promoure el debat dins la societat catalana per fer arrelar nous valors que situïn la persona al centre i estimulin atributs positius com ara la tolerància, l'esforç, la solidaritat o el respecte. En aquest sentit, el Govern considera aquest Pla una valuosa aportació d’idees de la societat civil que poden inspirar futures polítiques públiques per bastir una proposta de projecte de país amb bases ètiques.

 

Amb el lema: “el país creix quan les persones creixen”, el Pla situa la persona al centre de tot i aposta per un model més humà, ètic, conscient, autònom, coresponsable, copartícip, solidari i ecològic  En l’elaboració hi han participat uns 500 experts agrupats en vint grups de treball.

 

 

 

El Projecte de llei té per objecte donar compliment a la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que estableix que el Govern ha d’elaborar i presentar al Parlament, en el termini de sis mesos, un projecte de llei de modificació de la llei d’arxius i documents amb la finalitat d’adaptar-ne el contingut al règim d’accés a la informació i documentació públiques que estableix l’esmentada Llei.

 

El Govern adapta el cicle formatiu de grau mitjà de gestió administrativa a les necessitats del sector 

 

El Govern ha aprovat el decret que estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de gestió administrativa, amb l’objectiu d’adaptar-lo a les necessitats actuals del sector. Així mateix, el currículum s’ha adequat a la formació professional establerta a la LOE (Llei orgànica d’educació) i també se n’ha ampliat els continguts. Aquest títol està desenvolupat d’acord amb el catàleg de qualificacions professionals de Catalunya, que permet la integració dels sistemes educatiu i laboral en la formació professional. 

 

El nou currículum del cicle de grau mitjà de gestió administrativa amplia els continguts relacionats amb els processos de gestió administrativa, orientats a formar professionals polivalents i flexibles, amb capacitat d’adaptar-se als canvis tecnològics i organitzatius en què es troben immerses actualment empreses i organitzacions. Aquest nou títol preveu que els futurs tècnics siguin capaços de fer front als canvis en la legislació, en el tipus de documents i formats, en les tecnologies de la informació i la comunicació, en la integració dels procediments administratius i digitals, i en els nous canals de relació i atenció al client.

 

 

El Govern ha autoritzat la creació del consorci Hospital Clínic de Barcelona (HCB) i l’aprovació dels seus Estatuts. El nou consorci està integrat pel Servei Català de la Salut (CatSalut) i per la Universitat de Barcelona, i incorpora a l’òrgan de govern representants dels professionals en medicina i infermeria de l’Hospital. 

Així mateix, el Govern ha aprovat la despesa pluriennal  2015-2025 de 118 milions d’euros com a pas previ a la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona per fer front al 83,5% del deute històric. 

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Núria Colomé i Rodríguez com a nova delegada del Govern a Barcelona.