• Destaquen les sentències en l’àmbit de beques universitàries, la concessió de subvencions a càrrec del 0,7% de l’IRPF, el medi ambient o cultura
• Segons un informe del Parlament europeu del 2016, Espanya és el tercer estat amb més expedients oberts per incomplir la llei europea
• El Govern està al "cent per cent" amb Mas, Ortega i Rigau i rebutja que les mobilitzacions d'ahir siguin una pressió als jutges
• Munté condemna en nom del Govern l’homicidi avui d’una dona a Súria (Bages), presumptament a mans de la seva parella, i expressa  "el més sentit condol a la família i amics  de la víctima i al poble de Súria"
• El Govern considera “legítima” però “irresponsable” la decisió del PSC de portar els pressupostos davant del Consell de Garanties Estatutàries
• El Govern també acorda commemorar al llarg de 2017 el 40è aniversari del retorn a Catalunya del president de la Generalitat, Josep Tarradellas, després de 38 anys d’exili a França

El Govern ha analitzat l’estat del compliment per part del Govern de l’Estat de sentències favorables a Catalunya i ha quantificat en 34 les sentències fermes del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem no acatades pel govern espanyol. També ha constatat que aquest incompliment reiterat s’estén a directives i normes derivades de la legalitat europea.

 

Així ho ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l'Executiu. La portaveu ha destacat les sentències en l’àmbit de beques universitàries, la concessió de subvencions a càrrec del 0,7% de l’IRPF, el medi ambient o cultura. En aquest sentit, Munté ha lamentat que l’incompliment de la sentència sobre la descentralització del 0,7% de l’IRPF provoca que les entitats catalanes que atenen les persones més vulnerables deixin d’ingressar 20 milions d’euros.

 

A aquesta manca d’acatament de sentències, la portaveu ha afegit  l’incompliment constant dels compromisos del Govern de l’Estat en matèria d’inversions en infraestructures o el finançament de la llei de dependència, per posar alguns exemples. El Govern també ha constatat que aquesta "desídia" contrasta amb la rapidesa del Govern espanyol i els tribunals a l’hora d’actuar contra el procés polític català avalat per la voluntat dels catalans expressada a les urnes. 

 

Pel que fa a l’àmbit de la legalitat espanyola, a hores d’ara l’Executiu espanyol està incomplint 34 sentències.

 

Concretament, en l’àmbit de les beques universitàries s’incompleixen 3 sentències:

-        Des de 1994 està pendent el traspàs de les beques. Fa més de 20 anys que l’Estat incompleix la llei en matèria d’ajuts a l’estudi. (STC 188/2001)

-        L’última sentència del TC, del maig 2016, torna a exigir el traspàs de les beques a la Generalitat, fet que permetria ampliar els ajuts als estudiants en 150M€.

 

Pel que fa a la gestió descentralitzada de subvencions, tot i que els tribunals reiteren, sentència rere sentència, que la distribució i gestió dels ajuts correspon a les comunitats autònomes, l’Estat espanyol ho ignora i modifica les bases any rere any per incomplir amb aquest mandat. En aquest sentit, les sentències incomplides són:

 

-        Medi ambient. S’incompleixen 3 sentències: dues del TC i una del TS, aquesta darrera del juliol de 2016.

 

-        Cultura.  S’incompleixen 4 sentències del TC en matèria d’ajuts a museus, espais escènics i comunicació cultural.

-        Serveis socials (0,7% IRPF, Immigració i serveis socials).  24 sentències de diferents tribunals (Constitucional, Suprem i Audiència Nacional) que donen la raó a la Generalitat en la descentralització d’ajuts i subvencions. La darrera, d’aquest mateix gener, sobre l’IRPF. Pel que fa a l’IRPF, cada any les entitats catalanes i per tant les persones vulnerables que atenen deixen de rebre aproximadament 20 M€ anuals.

 

Els incompliments del Govern espanyol sobrepassen la legalitat espanyola i s’estenen a l’àmbit de la legalitat europea. L’Informe del Parlament Europeu “L’aplicació de la llei a Europa” d’octubre de 2016, adverteix que Espanya és un dels països més incomplidors de la legalitat europea i és el 3r estat amb més expedients oberts per incomplir les lleis europees. També, i segons l’esmentat informe, és el més  incomplidor en executar sentències del Tribunal de Justícia UE.

 

L’incompliment de l’Estat en matèria de pobresa energètica o desnonaments, que tenen per objectiu protegir les persones vulnerables, ha provocat que siguin les mateixes autoritats europees les que hagin hagut d’assumir aquesta responsabilitat. En aquest sentit cal recordar que, per exemple, en matèria de pobresa energètica hi ha resolucions del Parlament Europeu de 2012 i 2016 assenyalant que els Estats membres tenen l'obligació d'adoptar mesures adequades i de proporcionar garanties suficients per a la protecció dels consumidors vulnerables. Pel que fa a la Llei hipotecària, el 2015 Europa va obligar a modificar la Llei hipotecària espanyola del 1986, i a finals de gener d’enguany el Tribunal de Justícia Europeu torna a qüestionar la protecció del consumidor de la nova llei.

 

El Govern de Catalunya, seguint les recomanacions europees, ha legislat en aquestes matèries per tal de garantir i protegir les persones més vulnerables, però com és sabut la Llei de l’habitatge, amb mesures de protecció a la pobresa energètica, ha estat impugnada davant del Tribunal Constitucional perquè “no s’adapta a la Llei espanyola”.

 

La deixadesa de funcions de l’Estat espanyol amb Catalunya es fa evident també en altres àmbits. Aquest són alguns exemples d’ incompliments de compromisos assolits:

 

-        Model de finançament. El nou model hauria d’haver entrat en vigor l’1 de gener de 2014, ja fa més de 3 anys.

 

-        Finançament insuficient de la Llei de la dependència. La llei establia un finançament públic a parts iguals entre Estat i CA. 2015: Generalitat 82% - Estat 18%. El tancament 2016 es preveu molt similar.

 

-        Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. 3.808 M€ pendents. Incompliment reiterat de l’Estat d’invertir a Catalunya en consonància al seu pes econòmic.

 

-        Pla de Rodalies 2008-2015. Dels 4.000 M€ inicials, es va passar al compromís urgent de 306 M€ amb la ministra Ana Pastor 2014-2016. Només hi ha en servei un 5%.

 

-        Acollida de refugiats. L’Estat espanyol està incomplint el compromís que va adoptar amb la UE d’acollir 17.337 persones refugiades. A hores d’ara ha reubicat 398 persones a l’Estat. I d’aquestes, a Catalunya només n’han arribat 124. Des del primer moment, el Govern de Catalunya ja va anunciar que està preparat per acollir 4.500 persones refugiades i així ho va comunicar al comissari europeu d'immigració.

 

-        Papers de Salamanca. Més d’11 anys per donar compliment al retorn íntegre dels documents confiscats durant la Guerra Civil.

 

Aquesta manca de compliment o alentiment a l’hora de fer efectius els compromisos assumits amb Catalunya, o executar  les sentències favorables a Catalunya, contrasta amb la rapidesa i agilitat dels tribunals en actuar quan es tracta d’actuacions relacionades amb el procés polític català derivat de la voluntat de la majoria dels catalans i del Parlament de Catalunya.

 

Per posar alguns exemples cal recordar que el Govern de l’Estat només va trigar un  mes i mig per fer la reforma exprés de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional per transformar-lo en tribunal executor.  Així mateix, s’han arribat a convocar reunions d’urgència i en festiu per anul·lar la convocatòria del 9-N, és el cas de la reunió extraordinària del Consell d’Estat del diumenge 28 de setembre per donar resposta urgent al  dictamen sol·licitat pel Govern sobre el Decret de convocatòria del 9-N i de la Llei de consultes.

 

I més recentment, en qüestió d’hores, la Fiscalia General de l'Estat va ordenar a la de Catalunya obrir  diligències d'investigació amb relació a les afirmacions del senador Santi Vidal, tot i que amb relació a  l’Operació Catalunya la Fiscalia del TS només actua  després de la denúncia contra Fernandez Díaz i no hi veu delicte.

 

Finalment, cal fer esment de la judicialització del conflicte a nivell local: actualment hi ha 407 casos oberts contra municipis i diputacions  i hi ha oberta una investigació contra  Montse Venturós i Joan Coma.

 

La denúncia manifestada pel Govern català respecte a l’actuació de la justícia espanyola ve avalada per informes emesos per prestigiosos organismes i institucionals:

 

-        Segons el World Economic Forum. Global Competitiveness Index 2015-2016 (setembre 2015), en independència judicial, Espanya ocupa al 84è lloc de 140, just per darrere del Pakistan i el Marroc.

 

-        Un altre informe de la Comissió Europea. The 2016 EU Justice Scoreboard (abril 2016) estableix que Espanya ocupa la posició 22a de la UE-28 en percepció de la independència judicial segons la ciutadania, just per darrere de Portugal. I el lloc 23è, segons les empreses.

 

-        El document Transparència Internacional. Informe sobre percepció de la corrupció (gener 2017) constata que Espanya es troba en el lloc 41è, al costat de Brunei i Costa Rica.

 

La portaveu del Govern ha reiterat el suport de l'Executiu a l'ex-president Mas, a l'ex-vicepresidenta Ortega i a l'ex-consellera Rigau, jutjats per haver posat les urnes el 9 de novembre. "El Govern se sent solidari i està al cent per cent amb els tres encausats", ha assegurat Munté.

 

La portaveu del Govern també ha valorat les mostres de suport que van rebre tots tres per part de desenes de milers de ciutadans a la seva arribada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on ahir va començar el judici pel 9-N. Munté ha rebutjat que aquestes mobilitzacions ciutadanes fossin cap mostra "de pressió" envers els jutges: "Es tractava d'una mostra contra la judicialització de la vida política i aquestes són dues coses ben diferents", ha assenyalat Munté. "És prou evident que els que consideren que són pressions no volen entendre de què estan fetes les mobiitzacions que s'han fet a Catalunya en els darrers anys. Mobilitzacions fetes de civisme, determinació i, sobretot, d'una enorme transversalitat", ha afegit.

 

En resposta a les declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va qualificar les mobilitzacions de "numeret", Munté ha insistit que el que es va viure ahir als carrers de Barcelona va ser "una mostra ben civilitzada de posicionament contra un judici polític".

 

Per a la portaveu, aquestes mostres de suport evidencien que la lectura que la causa contra el 9-N és un judici "sense base legal" i estrictament "polític" no la fa únicament de forma oberta el Govern, sinó que és compartida per una majoria dels ciutadans, així com per molts mitjans internacionals: "Ningú necessita que el Govern, les entitats convocants ni tampoc cap de les persones que estan assegudes al banc dels acusats els ho diguin: això ho sap absolutament tothom", ha reblat Munté.

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern ha iniciat la seva intervenció en la roda de premsa condemnant en nom del Govern l’homicidi avui d’una dona a Súria (Bages), presumptament a mans de la seva parella, i expressant  "el més sentit condol a la família i amics  de la víctima i al poble de Súria". La consellera ha reiterat "la voluntat compartida amb el conjunt de la societat catalana de lluitar i eradicar aquesta terrible xacra".

La  portaveu del Govern ha lamentat que el PSC vulgui portar els pressupostos del 2017 al Consell de Garanties Estatutàries, una decisió que suposarà haver d’ajornar l’aprovació dels comptes.

 

“Coneixíem que  tant els grups parlamentaris del Partit Popular com el de Ciutadans, perquè ja ho havien anunciat fa molt de temps, portarien aquests pressupostos davant del Consell de Garanties estatutàries. El que segurament costa més d'entendre és que ho faci el partit socialista”,

 

Munté ha considerat “legítima” la decisió del PSC però l’ha titllat d’”irresponsable”, perquè provocarà un retard de fins a un mes i mig en l'aplicació de molts programes i mesures de caire social.  “Estem parlat de mesures relacionades amb  Ensenyament, serveis socials o Salut  que porten ja un retard pel fet que no hem disposat  de pressupostos en vigor per tal de poder-les aplicar“, ha explicat.

En aquest sentit, la portaveu ha denunciat que el grup socialista “continua fixant-se en allò que representa un 0,02% d'aquests pressupostos, obviant el percentatge d’ inversió social què contenen”.

 

El Govern ha acordat commemorar al llarg de 2017 el 40è aniversari del retorn del president de la Generalitat Josep Tarradellas a Catalunya després de 38 anys d’exili a França.

 

En el marc de les seves competències en matèria de manteniment de la memòria històrica, el Govern considera necessari donar relleu institucional al retorn del president Tarradellas, ara fa 40 anys, com a representant d’una inequívoca voluntat dels catalans de decidir sobre els nostres interessos col·lectius. El seu retorn va suposar la recuperació de la institució de la Generalitat i l’autogovern com a país, i va ser un punt d’inflexió per a la recuperació de les llibertats a Catalunya, després de 40 anys de dictadura franquista.

 

Per tal de dur a terme aquesta commemoració el Govern ha nomenat Montserrat Catalan i Benevanet, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, com a comissària dels actes que durant tot l’any se celebraran amb relació a aquesta efemèride i no rebrà cap retribució econòmica per aquets concepte.

 

El Govern ha rebut avui la proposta catalana de bo social en l’àmbit de l’energia, que havia encarregat a un grup de treball el passat desembre per tal d’ampliar la lluita contra la pobresa energètica. El document proposa un seguit de descomptes que van des del 25% fins al 100% de la factura en funció de la renda, dels membres de la unitat familiar i de la zona climàtica de l’habitatge, i es farà arribar a l’Estat perquè modifiqui el seu bo social, que actualment beneficia persones que no necessàriament estan en situació de vulnerabilitat.

 

"La proposta parteix de la necessitat que existeixi un bo social elèctric i un bo social del gas", ha assegurat Munté,  i també adverteix de la conveniència que l’Estat desenvolupi també un bo social sobre la bombona de gas butà. La bonificació sobre la factura s’establirà en intervals, que es calcularan en funció dels ingressos (amb un màxim de 2,5 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya) i d’aplicar un factor corrector en funció del nombre de membres de la unitat familiar i de la zona climàtica on s’ubiqui l’habitatge. Així, per exemple, les persones o unitats familiars amb rendes inferiors o iguals a l’IRSC hauran de gaudir el 100% de descompte.

El Govern també ha aprovat avui el Programa anual d’actuació estadística 2017 (PAAE-2017), que inclou les 311 actuacions estadístiques d’interès de la Generalitat que es realitzaran durant aquest any, en el marc del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020. El PAAE 2017 és el primer que es fa a l’empara de la nova Llei del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020, que introdueix canvis substancials en la producció i difusió estadístiques.

 

En l’àmbit de la producció estadística destaquen actuacions com l’Enquesta a la joventut de Catalunya (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb la col·laboració de l’Idescat), l’Enquesta de seguretat pública (Departament d’Interior amb la col·laboració de l’Idescat) o l’Enquesta de condicions de vida (Idescat en col·laboració amb Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona).

 

 El Govern ha acordat avui crear la Taula d’impuls a l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya, un ens que agruparà els diferents actors implicats en l’autoconsum d’energia elèctrica per tal de facilitar i promoure aquest tipus de pràctica.

 

La Taula tindrà com a funcions identificar les barreres administratives, econòmiques i legals que dificulten la generalització de l’autoconsum a Catalunya, proposar mesures per superar-les, impulsar projectes i activitats per promoure’n el desenvolupament, i fomentar l’ús eficient i eficaç dels recursos públics en l’autoconsum. Per això, la Taula reunirà les administracions públiques (Generalitat, administracions locals i supralocals) i els diferents agents privats (empreses, associacions professionals, distribuïdores i comercialitzadores d’electricitat, col·legis professionals, associacions de consumidors o fabricants i distribuïdors d’equips del sector, entre d’altres) que prenen part en la posada en marxa d’una instal·lació d’autoconsum.

 

El Govern considera que, malgrat les barreres que imposa la normativa estatal,  l’autoconsum d’electricitat a partir d’energia fotovoltaica aporta diversos beneficis al sistema elèctric, com ara la reducció de les pèrdues en transport i distribució, la reducció de la saturació de les xarxes de distribució, la millora en la gestió de la demanda o la contribució a la reducció del preu de l’energia en el mercat elèctric, entre d’altres.

 

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Marina Borrell i Falcó com a directora general de Relacions Exteriors.