El Govern de la Generalitat ha acordat sol·licitar formalment al Govern espanyol “l’obertura de negociacions sobre els termes i les condicions del referèndum en què els ciutadans i ciutadanes de Catalunya podran decidir amb el seu vot el futur polític del nostre país”.

 

D’acord amb el mandat parlamentari, l’Executiu ha expressat públicament i reiterada “la ferma voluntat d’obrir una negociació que permeti celebrar un referèndum acordat amb el Govern Espanyol”. En l’acord d’avui, el Govern demana  d’iniciar “el més aviat possible una negociació” per a la celebració del referèndum.

 

L’Executiu català ha pres aquest acord després que ahir el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, i el conseller d’Afers Institucionals, Exteriors i Transparència, Raul Romeva, pronunciessis a Madrid la conferència: “Un referèndum para Catalunya. Invitación a un acuerdo democràtico” en què es va explicar la voluntat del poble de Catalunya de decidir el seu futur polític a les urnes.

 

En l’acord pres pel Govern, es recorda que el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre del 2012, en què els catalans van expressar la voluntat majoritària de “decidir lliurament el seu futur”, una voluntat que va ser refermada en les eleccions del 27 de setembre de 2015. En aquests comicis “més de dos milions de persones van donar el seu vot a partits que defensen la celebració d’un referèndum i exercir el dret a l’autodeterminació”.

 

La voluntat majoritària de “decidir lliurament el seu futur” s’ha traduït al Parlament de Catalunya “en amplis acords demanant la celebració d’aquest referèndum, com el que es va adoptar el mes d’octubre passat i va rebre el suport d’una àmplia majoria de diputats”.

 

Aquesta amplia majoria al Parlament ha anat acompanyada “d’una important mobilització ciutadana”, iniciada el 2010, amb milions de persones al carrer “reclamant la independència”.  A més, cal afegir la constitució, per part de la societat civil, del Pacte Nacional pel Referèndum amb més de mig milió de signatures de suport, tres mesos després d’haver-se creat.

 

En l’acord de Govern, l’Executiu també destaca el manifest que han fet públic recentment “un nombrós grup de juristes de prestigi” en què “sostenien que celebrar un referèndum és perfectament possible en un estat democràtic i de dret si es fa una lectura adequada i oberta del marc legal. La Constitució Espanyola mai pot ser un mur per una solució política; no pot ser la clau que tanqui tots els panys”.

 

El Govern creu que totes aquestes raons avalen la decisió de sol·licitar formalment al Govern Espanyol l’obertura de negociacions el més aviat possible.

 

La consellera de la presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha recordat avui en roda de premsa que la sol·licitud del Govern espanyol sobre l’obertura de les negociacions per celebrar el referèndum “formalitza un acord del que se n’espera resposta”. A més, la portaveu ha afegit que “estem disposats a parlar de tot” i que “és per això que ahir vam anar a explicar-nos també a Madrid”. “El Govern de la Generalitat estem disposats a asseure i no aixecar-nos”, ha remarcat Munté.

La consellera també ha recordat que “ens basem en una majoria parlamentària i social que s’ha posat de nou sobre la taula també com a conseqüència dels treballs del Pacte Nacional pel referèndum”.

 

Per a la portaveu, la resposta del govern espanyol “no pot ser de cap de les maneres parlar d’un cop d’estat” en referència a les reaccions d’alguns dels membres dels ministres de l’executiu espanyol després de la conferència del president Puigdemont, vicepresident Junqueras i el conseller Romeva ahir a Madrid. “De totes maneres”, assegura Munté, “la proposta s’adreça al president del Govern espanyol i esperem una resposta que estigui a l’alçada del civisme amb que nosaltres formulem aquesta proposta”. “Estem parlant de parlar, estem parlant que tenim un compromís ineludible amb l’exercici del dret a vot i per tant amb el referèndum”, ha insistit.

 

La consellera de la presidència ha explicat a les preguntes dels periodistes que “l’acord formalitza l’inici de les relacions” i que un cop aprovat l’Acord de Govern, “es traslladarà en una carta que el president Puigdemont enviarà al president del Govern de l’Estat en els propers dies”.

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha volgut condemnar públicament en nom del Govern els atemptats de Manchester d’aquesta passada matinada. Munté ha explicat que des de l’executiu “ens sumem al dol dels familiars i amics de les víctimes”.

 

En aquest sentit, la consellera ha recordat que “tal com ja ha anunciat el conseller d'Interior, demà a les nou del matí, es reunirà a Barcelona el gabinet antiterrorista per tal d'analitzar tota la informació referent a aquest atemptat, per valorar les mesures ja en marxa de reforçament de tots aquells esdeveniments multitudinaris i de punts de màxim interès i atracció de persones que hi ha en el nostre país”.

 

 

El Govern ha donat compte avui del Pla de Lectura 2020, que preveu una inversió de 105,3 milions d’euros en el període 2017-2020 per tal d’incrementar l’activitat lectora a Catalunya. El document defineix i pressuposta 20 línies estratègiques i 53 accions concretes, avaluables cada any, que tenen com a objectiu prestigiar l’hàbit de la lectura i dels lectors. El Pla està elaborat íntegrament des del Departament de Cultura però recull les preocupacions, acotacions i aportacions que tots els agents van fer als anteriors plans de lectura del país. El conseller de Cultura, Santi Vila, ha presentat el Pla en la roda de premsa dels Acords de Govern, ha destacat la iniciativa com “la més transcendent” que ha endegat el Departament de Cultura en aquesta legislatura.

 

El pla, té com a objectius principals fer visible la figura del lector; prestigiar la lectura com a via principal d’accés al coneixement; incrementar els índexs de lectura i la comprensió lectora en totes les franges d’edat, amb especial atenció als infants i joves; reconèixer la llengua, la literatura I els autors catalans arreu del territori i valorar la propietat intel·lectual; enfortir i consolidar el sector del llibre millorant l’oferta editorial en llengua catalana i occitana; potenciar les llibreries i la xarxa de biblioteques de Catalunya, com a centres culturals i prescriptors del llibre i la lectura, i augmentar la presència del llibre i la lectura als mitjans de comunicació, tant en espais informatius com en no informatius i de ficció.

 

Per tal d’assolir aquests objectius, en els propers anys el Departament de Cultura destinarà al Pla les quantitats següents: 19,5 milions d’euros l’any 2017; 24,2 milions el 2018; 28,5 milions el 2019, i 32,7 milions l’any 2020. Només la quantitat assignada per a aquest 2017 ja significa doblar els recursos pressupostaris que es van dedicar al sector del llibre, la lectura i les biblioteques durant l’any passat.

 

El Pla de Lectura 2020 preveu tres accions de tipus estructural: la creació de la Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura, anunciada el passat mes d’abril pel conseller de Cultura i que es preveu que es concreti abans que acabi l’any; la posada en funcionament del Consell Nacional de la Lectura, que tindrà representació acadèmica i institucional i en què participaran les diputacions, els municipis i els diferents departaments del Govern, i la creació de la figura del Comissionat de la Lectura de Catalunya, que tindrà com a objectiu treballar per afavorir l’hàbit de la lectura.

 

Per tal de prestigiar la lectura, el document preveu diverses accions com són la promoció de la candidatura de la celebració de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat; la signatura d’acords i convenis amb mitjans de comunicació per la presència d’espais de foment de la lectura, i noves accions de reconeixement social de la lectura, com són “La Nit de la Lectura”, el premi de fotografia “Compromís amb la lectura” i una campanya anual de sensibilització de la lectura.

 

Per tal d’assolir més lectors, el document preveu l’impuls de diversos programes, com són el “Municipi lector”, el “Fas 6 anys. Tria un llibre”, el “Fas 16 anys. Explica un llibre” i “Lletres a les aules”. En el marc de la descentralització geogràfica, el pla estableix accions en gira pel territori, amb suport als festivals literaris i les fires del llibre d’arreu del país. Amb la voluntat de “garantir que la lectura de manera capil·lar sigui present a totes les ciutats i pobles de Catalunya”.

El pla també estableix un conjunt d’activitats per fomentar la lectura fora dels àmbits estrictament culturals, atès que té una clara vocació interdepartamental i interadministrativa. Així, preveu acords de foment de la lectura en àmbits tan diferents com el transport públic, els serveis de salut o d’atenció a les persones grans. Amb el Departament d’Empresa i Coneixement, s’impulsa el programa “Llegim a la feina”; amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, els programes “Llegim al transport públic” i “Llegim als Parcs Naturals”; amb el Departament de Salut, els programes “Llegim amb salut” i “Biblioteràpia”; amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el programa “Llegim als casals”, i amb el Departament de Justícia, s’impulsa el programa “Llegim a la presó".

 

El document preveu accions en el marc de les biblioteques, com són la creació d’un carnet, un catàleg i un portal web unificat de biblioteques, que, segons les previsions, es posaran en marxa abans que acabi aquest any. En aquest mateix àmbit, se seguirà treballant en l’impuls a la construcció d’equipaments bibliotecaris i la millora dels existents, en un pla específic per a la millora i l’extensió dels serveis bibliotecaris al 100% de la població, així com en l’increment de la compra de llibres per a les biblioteques públiques.

 

El pla també preveu accions de suport i de reconeixement als autors i a la creació literària mitjançant ajuts i una campanya de defensa dels drets d’autor, així com accions de suport al sector editorial, al sector llibreter, a les llibreries i a la prescripció.

 

El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha aprovat destinar 5,5 milions d’euros per atendre la convocatòria 2017 d’ajudes econòmiques per a famílies. Aquests ajuts, sotmesos al nivell d’ingressos de la unitat familiar, estan destinats a famílies en què hi hagi hagut un naixement, adopció, tutela o acolliment en els períodes compresos entre l’1 de juliol i el 31 de desembre de 2017 i l’1 de gener i el 30 de juny de 2018

L’objectiu d’aquests ajuts és recolzar econòmicament les famílies en què hagi tingut lloc el naixement, adopció, tutela o acolliment d'un o més infants i que no superin un determinat nivell d’ingressos, per tal de prevenir situacions de vulnerabilitat. La quantia de l’ajut és de 650 euros per naixement, adopció, tutela o acolliment i es fa efectiu en un sol pagament. Per a les famílies que tinguin reconegut el títol de família nombrosa o monoparental vigent en el moment de presentar la sol·licitud, l’import és de 750 euros.

 

 

 

El Govern ha autoritzat la reserva de 3 milions d’euros durant els propers 3 anys per fer front les subvencions a ens locals vinculades als Plans de Foment Territorial del Turisme. Els Plans de Foment Territorial del Turisme es financen gràcies als ingressos generats per l’Impost sobre les estades en establiments turístics (IEET), i tenen com a objectiu millorar la competitivitat de les destinacions turístiques catalanes.

 

En concret, els fons reservats pel Govern serviran per: crear, rehabilitar i millorar infraestructures turístiques; recuperar o crear itineraris turístics; reconstruir senyalització turística existent o crear-ne de nova; adequar i millorar espais turístics; donar suport a la promoció d’iniciatives turístiques; i crear productes turístics innovadors que generin un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat, entre d’altres.

 

 

Llum verda al Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. Després que el Parlament en posés de manifest l’interès públic, el Govern ha aprovat el Decret de creació del nou Col·legi professional per als titulats en Criminologia. Fins ara, aquests professionals només es podien col·legiar al País València i a Astúries. L’existència d’aquest Col·legi permetrà que els criminòlegs es regeixin per unes normes deontològiques i de control comunes.

 

D’acord amb una reivindicació històrica, l’Associació Catalana de Criminòlegs i l’Associació Interuniversitària de Criminòlegs es transformaran en el nou Col·legi professional. Durant els primers tres mesos, una comissió gestora es farà càrrec de la redacció dels seus estatuts.

 

El Govern, a través del Departament d’Ensenyament, ha aprovat des de febrer de 2016 un total de 36 ordres que estableixen els currículums de cicles formatius de Formació Professional. L’objectiu ha estat donar resposta a les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya en els diferents sectors relacionats amb aquests títols. Així mateix, actualment es troben en tramitació 20 nous projectes d’ordre que previsiblement s’aprovaran durant aquest any 2017.

 

 

 

El Consell Executiu ha aprovat avui un decret que modifica l’estructura del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge per fer-la més racional, simple i eficaç. Amb aquesta finalitat, s’incorporen modificacions en l’estructura i les funcions que tenen atribuïdes la Sub-direcció General de Cooperació Local i la Sub-direcció General d’Assistència Jurídica i Règim Local. Igualment, el decret canvia el nom de la Sub-direcció General d'Arquitectura i Millora de les Àrees Urbanes, que passarà a denominar-se Sub-direcció General d’Arquitectura, Planificació d’Habitatge i Millora Urbana, i se’n redefineixen les funcions per tal d’evitar eventuals duplicitats amb les funcions desenvolupades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

 

 

 

El Govern ha acordat avui dirigir a l’Estat un requeriment d’incompetència en relació amb diversos preceptes del Reial decret 264/2017, que estableix les bases reguladores per finançar l’adaptació de les línies elèctriques d’alta tensió a les mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques d’alta tensió en zones de protecció d’ocells.