• Es tracta d’un servei de conciliació familiar exercit per un professional en el seu habitatge. Regular aquests serveis proporcionarà un paraigua legal als treballadors que s’hi dediquen així com seguretat als pares i als nens
• A Catalunya, gairebé 200 professionals ja exerceixen aquesta professió agrupades en l’Associació Mares de Dia
• Munté veu en la condemna d'Estrasburg a Espanya per la inhabilitació d'Atutxa un "toc d'atenció" als que "constantment recorren a la judicialització de la política"
• La portaveu del Govern reitera la voluntat del president Puigdemont d'explicar el referèndum "allà on calgui"  i respon a Sáenz de Santamaría: "El Congrés no és una sala d'actes però tampoc una sala de pactes"

El Govern ha iniciat els tràmits per a l’elaboració d’un nou decret que regularà els serveis de criança a la llar per a la petita infància, també conegut amb el nom de "mares de dia". Es tracta d’un servei de conciliació familiar per hores i flexible que exerceix un professional en el seu propi habitatge on té cura d’infants d’entre 0 i 3 anys. Regular aquests serveis proporcionarà un paraigua legal als treballadors que s’hi dediquen així com seguretat als pares i als nens.

 

"El que volem és regular un serveix que ja existeix, omplir un buit legal, i alhora vetllar la protecció laboral dels professionals que exerceixen aquest servei i sobretot vetllar perquè els infants siguin atesos amb la màxima qualitat possible", ha explicat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

El decret estableix que el nombre d’infants per llar de criança haurà de ser de màxim 4, tot i que en casos excepcionals es podrà acollir un total de 5 infants, sempre i que s’obtingui l’autorització expressa de la Direcció General de Famílies. Els professionals que en tindran cura hauran de tenir com a mínim un grau o un cicle de formació professional superior en educació infantil, acreditar una experiència mínima de dos anys en la cura d’infants i el carnet de manipulació d’aliments.

 

Alhora, caldrà que aquests professionals tinguin una assegurança de risc, així com oferir un projecte pedagògic –tal i com marca la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència-, que es pot basar en el joc i estar recolzat en corrents pedagògics diversos.

 

Finalment, les persones que decideixin convertir el seu habitatge en una Llar de criança s’hauran d’inscriure en un registre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per tal que aquest en pugui fer el seguiment necessari i les inspeccions periòdiques que es determinin.

 

Pel que fa a les instal·lacions, el decret exigeix que la llar tingui un mínim de 70 metres quadrats amb dues habitacions, així com uns requisits de necessitat, confort i seguretat mínims que es concreten en protecció contra incendis, calefacció, il·luminació i ventilació de la llar, zones diferenciades per al descans, la higiene i els jocs dels menors o accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, entre d’altres.

 

La família de l’infant i el professional que en tingui cura han de signar un contracte privat per tal de salvaguardar els drets de les dues parts i establir el màxim d’hores en què l’infant serà a la llar de criança.

 

Les llars de criança ja són una realitat alternativa a les llars d’infants a molts països de l’Europa Central com Alemanya, França, Suïssa o Escòcia on porten per nom “mares de dia”.

A Catalunya, gairebé 200 professionals ja exerceixen aquesta professió agrupades en l’Associació Mares de Dia, que exigeix formació als seus membres i fa un seguiment de la tasca dels professionals. Existeixen, però, d’altres professionals fora de l’Associació que actualment no compten amb cap regulació i quedaran emparats per la normativa, un fet que permetrà la seguretat jurídica per dur a terme la seva activitat.

 

Les llars de criança també han estat regulades a Navarra, on s’han convertit en un recurs molt usat en els municipis més petits que no tenen dret a una llar d’infants.

 

Durant la roda de premsa, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha considerat la sentència del Tribunal d'Estrasburg contra l'Estat espanyol per la inhabilitació de Juan María Atutxa un "avís molt clar" contra la judicalització de la política.

 

"Hi ha molta pressa i hi ha molta afició a la querella, però després Europa els dona un toc d'atenció. Representa una vergonya des del punt de vista democràtic i és un missatge molt clar per a aquells que constantment recorren a la judicialització. Les institucions europees són absolutament contundents a l'hora de criticar i condemnar aquestes pràctiques", ha afirmat Munté.

 

La portaveu del Govern ha subratllat la coincidència, avui, de la condemna d'Estrasburg amb la petició de la Fiscalia espanyola al TSJC perquè incorpori l'anunci del president Puigdemont de la data i pregunta del referèndum a la querella presentada al Tribunal contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i contra Francesc Esteve, per l'anunci de la compra d'urnes.

 

"És precisament el mateix dia que el Tribunal d'Estrasburg condemna l'Estat espanyol per manca de garanties i per vulneració de drets que coneixem aquesta incorporació a la querella que afecta la consellera Borràs i a Francesc Esteve, una querella que encara no ha estat comunicada, que només coneixem a través dels mitjans de comuniciació. Aquesta ja és una primera irregularitat flagrant que té a veure amb la manca de garanties que el Tribunal d'Estrasburg  posa en relleu", ha denunciat Munté.

 

Per a la portaveu, la decisió de la Fiscalia "explica perquè l'Estat espanyol se situa a la cua dels rànquings internacionals de manca de transparència i seguretat jurídica". "La sentència del Tribunal d'Estrasburg evidencia un contrast evident i preocupant entre el Tribunal d'Estrasburg i la Fiscalia, és a dir, entre la justícia europea i la justícia espanyola", ha afegit

 

Munté també ha recordat que altres institucions europees han "tret els colors" a l'Estat espanyol per "pràctiques poc garantistes i poc transparents". En aquest sentit,  s'ha referit a les crítiques de la Comissió de Venècia a la reforma de la llei del Tribunal Constitucional, unes crítiques que el Govern espanyol obvia.

 

Per tot això, Munté ha condemnat en nom del Govern "la deriva antidemocràtica de l'Estat espanyol i la persecució de càrrecs electes per defensar idees absolutament legítimes i democràtiques, la manca d'independència judicial i la manca de garanties".

 

La consellera també ha volgut llançar un "missatge d'absoluta tranquil·litat" tant a les empreses com als funcionaris davant el concurs per a l'adquisició d'urnes que està duent a terme el Departament de Governació. "No és altra cosa que un procediment administratiu d'homologació d'empreses. No hi ha res de res que vulneri la llei ni que sigui mereixedor d'una querella d'aquestes característiques".

 

"Els funcionaris saben perfectament que la màxima voluntat del Govern és la seva protecció. No és aquest Govern qui els amenaça i qui infon por. En cap cas permetrem que es posi en risc la seva feina, i tota la infomació que sigui necessària la tindran", ha insistit.

 

A preguntes dels mitjans de comunicació, la portaveu del Govern ha explicat que el president Puigdemont demanarà per carta aquesta setmana a la presidenta del Congrés poder explicar el referèndum a la cambra baixa espanyola: "Volem explicar perquè hem arribat fins aquí i quines són les propostes  que hem estat formulant al llarg dels darrers anys. Unes propostes que no han estat escoltades".

En aquest sentit, ha respost a les declaracions de la de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría en una entrevista ahir a TVE, en què avisava al president Puigdemont que el Congrés no és una "sala d'actes".

 

"No és una sala d'actes ni una sala de pactes", ha respost Munté, que ha recordat a la vicepresidenta espanyola que "no hi ha hagut cap acord que el Govern de l'Estat hagi formulat. L'Estatut era un acord que comptava amb un ampli suport del Parlament i de la ciutadania, i malauradament al Congrés se li va passar el ribot".

 

Així mateix, Munté ha demanat a la vicepresidenta del Govern espanyol "respecte" als "plantejaments democràtics que es fan des de Catalunya"  després que Sáenz de Santamaría qualifiqués de "matraca de l'independentisme" l'anunci de data i pregunta del referèndum i l'acte unitari de les entitats sobiranistes celebrat el passatdiumenge. "No deixa de sorprendre el contingut i el to quan se'ns acusa a nosaltres de crear tensions. Representa una manca de respecte a allò que defensa de manera majoritària el poble i el Parlament de Catalunya", ha assegurat Munté.

 

També en l’àmbit de l’educació, el Govern ha aprovat la subscripció del protocol d’adhesió de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Ensenyament, al conveni per a l’aplicació didàctica de les tecnologies segons el model del projecte “Samsung Smart School”, subscrit pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i Samsung Electronics Iberia SAU. Segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, el programa proposa un "canvi metodològic basat en l'ús d'eines digitals del segle XXI", en què la tecnologia jugui un "paper integrador" i contribueixi a "superar situacions amb risc de bretxa digital".

 

El Departament d'Ensenyament s’adhereix al programa amb la participació de l'Escola Joan Sallarès i Pla, un centre d'alta complexitat situat al barri de Campoamor de Sabadell, on l'equip docent impulsa des de fa temps diverses iniciatives d'innovació educativa amb suport de les TIC. L'escola ja ha rebut l'equipament donat per Samsung, consistent en un carro amb 45 tauletes amb què els alumnes estan treballant les competències digitals en diversos projectes transversals i integrant l'ús d'apps mòbils a les àrees del currículum. Un d'aquests projectes ha girat al voltant de l'intercanvi de receptes de cuina amb una escola rural de la Sierra de Checa (Guadalajara), en què els alumnes han utilitzat les tauletes per crear un llibre digital de receptes.

 

El projecte “Samsung Smart School” és una prova pilot i es preveu que els primers resultats de l'experiència es puguin presentar durant el primer trimestre del curs 2017-2018. Un element clau del projecte és la participació de mestres de l’escola al seminari de formació i coordinació amb altres escoles de l'estat que participen al projecte  “Samsung Smart School”.  El projecte es va iniciar el 2014 amb un conveni subscrit per l'empresa Samsung, el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports i diverses comunitats autònomes.

En la seva reunió d’avui, el Govern també ha aprovat les línies bàsiques que han d’orientar l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. L’objectiu és fer front a la pèrdua de biodiversitat a Catalunya i crear un marc d’actuació comú que defineixi les prioritats d’actuació per a la conservació del patrimoni natural per als propers anys i amb visió al 2030.

Així mateix, l’Executiu ha aprovat el Decret que regula i reforça l’acció de les diverses unitats del Govern a l'exterior. La norma amplia el cos jurídic propi de la Generalitat de Catalunya i enforteix la visió de país en la representació a l'exterior. El Decret concreta les funcions, l’organització, l’estructura, el funcionament, el règim jurídic, el règim economicofinancer i pressupostari, i el rang orgànic del conjunt d’unitats.

 

D’altra banda, el Govern també ha aprovat modificar els períodes de liquidació i presentació de l’Impost sobre les estades en establiments turístics.   D’acord amb el nou Decret, el tribut s’haurà de liquidar semestralment, i no trimestralment com es feia fins ara.

 

El Govern també ha acordat concedir, mitjançant el Departament de Cultura, una subvenció per un import de 360.000 euros a l’Organisme Autònom de Fires i Mercats de Vic per a la realització de l’edició d’enguany del Mercat de Música Viva de Vic, i també destinarà 635.000 euros a l’organització de la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya.

Finalment, el Govern ha nomenat, entre altres, Núria Balada nova president de l'Institut Català de les Dones i Núria Ramon directora executiva de l'Institut Català de les Dones. Així mateix, Francesc Esteve és el nou director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, en substitució de Margarida Gil, que ha estat designada membre del Consell de Garanties Estatutàries.