Roda de premsa

El Govern aprova la normativa per sancionar l'apologia de l'anorèxia i la bulímia a pàgines webs, blocs d'internet i xarxes socials

query_builder   22 gener 2019 15:57

El Govern aprova la normativa per sancionar l'apologia de l'anorèxia i la bulímia a pàgines webs, blocs d'internet i xarxes socials

Roda de premsa
 
  • El Consell Executiu ha aprovat el decret llei que modifica Codi de consum de Catalunya (Llei 22/2010), per tal de disposar d’un marc legal que permeti a la Generalitat actuar contra la difusió de continguts a internet que fan apologia dels trastorns alimentaris i inciten a seguir conductes perjudicials per la salut
  • Calvet es mostra obert al diàleg “sense xantatges ni amenaces al carrer” per desencallar el conflicte entre taxis i VTC
  • El Govern també dona llum verda al decret per fer efectiu el retorn de la primera part de la paga extra del 2013 aquest trimestre
 
El Consell Executiu ha aprovat el decret llei que modifica el Codi de consum de Catalunya, amb l’objectiu de dotar la Generalitat d’un marc legal per perseguir i “sancionar els continguts que fan apologia dels trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, a internet”, segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
 
Amb aquest decret llei, el Govern dona compliment al compromís subscrit de lluitar eficaçment en aquest àmbit, fruit dels treballs de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns Alimentaris (TCA) —liderada pel Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència Catalana del Consum (ACC)— que van posar de manifest la necessitat urgent d’adoptar mesures de protecció i prevenció davant la informació potencialment perjudicial present a webs, blocs i xarxes socials, sobre trastorns com l’anorèxia i la bulímia.
 
Aquesta modificació del Codi de consum permetrà vigilar, investigar i, si és el cas, sancionar les empreses, plataformes i serveis digitals que, tot i tenir coneixement de l’existència d’aquest tipus de contingut en les seves plataformes, no duguin a terme accions per eliminar-los. D’aquesta manera, s’amplia la responsabilitat als intermediaris de les xarxes socials, que passen a ser també responsable de la difusió d’aquests continguts. L’incompliment d’aquestes obligacions suposarà una infracció greu del Codi de consum, que es podrà sancionar amb multes de fins a 100.000 euros.
 
 
Modificacions legals introduïdes al Codi de consum
 
  • Concreta la definició de “trastorn alimentari” als efectes del Codi de consum, entenent com a tals l’anorèxia i la bulímia, entre altres.
  • S’inclouen dins dels col·lectius que requereixen especial protecció les persones susceptibles de patir trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, en les relacions de consum.
  • Dins els deures que han de complir les empreses, s’introdueix l’obligació de no dur a terme activitats relacionades amb la posada en el mercat de béns i serveis que fomentin o indueixin en les persones consumidores hàbits no saludables o trastorns alimentaris.En cas de no complir aquesta obligació, les empreses cometran una infracció de Codi de Consum.
  • Es tipifica específicament com a infracció greu del Codi de consum realitzar activitats de promoció, publicitat, oferta o qualsevol altra que fomenti o indueixi a les persones consumidores a l’adopció d’hàbits relacionats amb els trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia entre altres. Com a infracció greu, es pot sancionar amb  multes de fins a 100.000 euros.
  • S’amplia als intermediaris en els serveis de la societat de la informació la responsabilitat de la veracitat i la legalitat de la informació que publiquen referent a l’àmbit dels trastorns alimentaris, des del moment en què coneixen o poden haver conegut –emprant una diligència normal— la manca de veracitat o la il·licitud dels continguts, i sempre que no actuïn de manera ràpida per procedir a la retirada de les dades o facin impossible llur accés. Així, s’estén la responsabilitat a les empreses que ofereixin allotjament web a aquest tipus de pàgines, blocs, o xats, quan tinguin coneixement que estan allotjant aquest tipus de continguts incitadors dels TCA.
  • Complementant l’anterior modificació, s’estableix que les persones, plataformes digitals o serveis en línia que cooperen o encobreixen una conducta infractora referent a l’àmbit dels trastorns de conducta alimentària en són responsables, com a cooperadors o encobridors. Qualsevol persona, plataforma digital o servei online que actua com a intermediari, que conegui o pugui conèixer una conducta infractora, n’és responsable si no adopta les mesures necessàries per suprimir o retirar els enllaços o els continguts afectats. Aquestes modificacions permetran perseguir aquest tipus de continguts a la xarxa, actuant directament contra els hostings, de manera que siguin aquests el qui controlin els continguts que allotgen.
 
 
Els trastorns alimentaris a les xarxes 
 
L’apologia de l’anorèxia i la bulímia nervioses a la xarxa (col·loquialment coneguts com continguts pro ana i pro mia), des de diferents webs, blocs, xats i xarxes socials, s’ha convertit en un dels factors de risc més consultat i perillós, per la seva fàcil accessibilitat i reproductibilitat, pel que fa al desenvolupament i manteniment d’aquests trastorns. En els darrers 8 anys s’ha donat un increment significativament elevat dels continguts pro ana i pro mia.
 
Continguts a internet
2010
 
2018
 
Anorèxia i bulímia
3,07 milions resultats en 0,14 seg.
12, 8 milions resultats en 0,48 seg.
Ana i mia
403.000 resultats en 0,1 seg.
92,2 milions resultats en 0,34 seg.
Pro Ana i pro Mia
35.800 resultats en 0,05 seg.
25 milions resultats en 0,35 seg.
 
 
Al 2017, la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, presidida per la Generalitat a través de l’Agència Catalana del Consum (ACC) i que aplega entitats, universitats, associacions i professionals de la salut, va realitzar un estudi sobre l’impacte de les xarxes socials i internet, en general, en malalts amb TCA.
 
L’estudi revela que el 59,2% dels malalts accedeixen a través d’internet a continguts no saludables, i que un 40,8% ho fa directament a continguts sobre el trastorn i consells sobre dietes. Així mateix, situa la mitjana d’edat de la primera cerca en els 15,51 anys, i  afegeix que el 85% dels que busquen aquest tipus de continguts són menors d’edat. L’estudi apunta també que el 71,3% reconeix que consultar aquests continguts repercuteix negativament en la seva recuperació i contribueix a desenvolupar i mantenir el trastorn. D’altra banda, l’estudi assenyala que el 87,3% de les famílies no coneixien que la persona malalta havia fet aquestes cerques a internet.
 
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) representen la tercera malaltia crònica en dones adolescents després de l’obesitat i l’asma. A Catalunya, els TCA afecten actualment el 5% de la població adolescent i jove, i un 11% realitza conductes de risc. El grup més vulnerable són les noies joves i adolescents (entre 12 i 24 anys), ja que 9 de cada 10 casos es donen en aquesta franja. Tot i l’elevada taxa de recuperació —el 70% dels afectats es recuperen— la mortalitat se situa al voltant del 5% i la mitjana de tractament ronda els 4-5 anys.
 
Calvet es mostra obert al diàleg “sense xantatges ni amenaces al carrer” per desencallar el conflicte entre taxis i VTC
 
En la reunió d’avui, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha portat “a consideració” del Govern la necessitat de regular el transport de viatgers amb vehicles turisme de menys de nou ocupants, després de les trobades que ha mantingut amb el sector del taxi, dels VTC, l’AMB, i amb representants dels sectors econòmics de Barcelona. El conseller ha defensat la proposta de decret presentada als diferents sectors divendres passat que, entre altres mesures, estableix un temps mínim en la precontractació de VTC de quinze minuts
 
“He exposat a l’executiu que la nostra responsabilitat com a Govern és regular i hem coincidit en aquesta determinació, perquè és la millor manera de servir als usuaris, de disposar de la millor mobilitat posible, d’una banda, i d’assegurar la convivència de taxis i VTC i la seva màxima competititat com a sectors econòmics”, ha detallat.
 
“La nostra voluntat és regular sense excloure ningú. Volem que hi hagi taxis, volem que hi hagi VTC, que els dos models convisquin, en última instància, per a benefici dels ciutadans”, ha afegit.
 
Segons ha explicat Calvet, el Govern es reunirà aquesta tarda amb els diferents actors implicats en les negociacions per valorar noves propostes que, a partir del text inicial presentat per l’Executiu el divendres passat, permetin arribar a un consens entre totes les parts i desencallar així el conflicte.
 
“Sabem que l’AMB s’ha posicionat al voltant d’una hora de temps mínim de precontractació de VTC, però no tenim cap document oficial que ho avali. Nosaltres tenim un model, que l’hem exposat clarament. Si l’AMB té el seu model, que suposem que el té, que el desenvolupi en el reglament posterior al decret llei que aprovarem. El decret llei l’habilitarà a fer-ho”, ha assegurat.
 
El conseller s’ha mostrat obert al diàleg però ha alertat que no acceptarà més violencia ni amenaces d’afectacions en la mobilitat ciutadana, com ara que no es garanteixi la celebració amb normalitat del Mobile World Congress.  
 
“El nostre és un plantejament sòlid jurídicament i valent, i estem oberts al diàleg per a la concreció en un decret llei i en una llei posterior, però sempre que es faci sense xantatges, amenaces ni violencia al carrer, i que sigui sòlid jurídicament i proporcional. Si aquesta tarda no es donen les circumstàncies favorables al diàleg, el Govern tirarà endavant el decret tal i com el va presentar divendres. La regulació que volem tirar endavant s’ha de debatre al voltant d’una taula, no al carrer”, ha advertit Calvet.
 
En aquest sentit, el responsable de Territori i Sostenibilitat ha refermat que el Govern està “compromès” a construir un marc regulatori que “doni resposta a la nova mobilitat”, una mobilitat marcada per la digitalització “basada en la qualitat i en la sosteniblitat” i que “ha d’incorporar conceptes com el cotxe autònom o el car sharing.
 
El conseller Calvet també ha denunciat que la situació actual està provocada per una deixadesa de funcions de l’Estat: “Si avui som on som és perquè l’Estat ha dimitit històricament de les seves responsabilitats i en un intent de traspassar la pressió a les comunitats autònomes i a altres administracions va impulsar un Reial decret llei que habilita les CCAA i els ens locals a regular les condicions del sector, que afecta taxis i VTC”.
 
Aquest decret, ha explicat Calvet, està pendent de ser aprovat com a llei pel Congrés del Diputats. Per aquest motiu, ha reclamat als grups parlamentaris del PP i C’s al Congrés dels Diputats que “deixin de bloquejar” la tramitació de la llei per presentar-hi esmenes, blindar les competències de la Generalitat i abordar qüestions  com la ràtio 1/30 de les llicències, que el Govern espanyol ha defugit.
 
El Govern aprova el decret per fer efectiu el retorn de la primera part de la paga extra del 2013 aquest trimestre
 
En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat el decret llei que preveu la recuperació d’un 10% de la paga extra del 2013 durant el primer trimestre d’aquest any. Aquest és el primer tram de la recuperació de les pagues que es va acordar amb les organitzacions sindicals el passat mes de desembre. Cal recordar que durant el 2019 es recuperarà, a més, un altre 30% de la paga del 2013. El Govern abonarà la totalitat de les pagues pendents en quatre anys.
 
El decret aprovat avui també preveu fer efectiu en la nòmina d’aquest mes de gener l’increment retributiu del 2,25% per als treballadors i treballadores de la Generalitat acordat en el marc de la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de la Generalitat (MEPAG).
 
El Govern i els sindicats majoritaris de la funció pública van segellar la setmana passada l’acord que eleva fins al 2,75%, el màxim autoritzat per la llei, l’increment retributiu per als treballadors de la Generalitat. L’increment s’aplicarà de la manera següent: un 2,25% a partir d’aquest mateix mes de gener, mentre que un altre 0,25% —corresponent a l’assoliment dels objectius del PIB— es percebrà, si escau, a partir de l’1 de juliol. Es preveu un altre increment del 0,25% addicional de la massa salarial, que està subjecte a negociació pel que fa a la seva aplicació.  
 
L’increment immediat del 2,25% suposa per al Govern de la Generalitat una despesa de més de 300 milions d’euros.
 
El Govern aprova les personalitats i esdeveniments que commemorarà aquest any
 
D’altra banda, el Govern ha acordat quins seran els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya aquest any 2019. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.
 
La proposta ha estat elaborada per la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i personalitats que han de ser objecte de commemoració per part de la Generalitat.
 
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya celebrarà enguany els següents esdeveniments, amb els corresponents departaments responsables, que en desenvoluparan totes les actuacions necessàries:
 
·       300 anys de la creació de les Esquadres de Catalunya (Departament d’Interior)
·       100 anys de la vaga de “la Canadenca” (departaments de Treball, Afers Socials i Famílies i d’Empresa i Coneixement)
·       100 anys de la fundació de “la Colla de Sabadell” (Departament de Cultura)
·       100 anys de la fundació del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (Departament de la Presidència)
·       80 anys dels exilis que va comportar el final de la Guerra Civil espanyola (Departament de Justícia)
·       50 anys de la primera Universitat Catalana d’Estiu (Departament d’Empresa i Coneixement)
 
De la mateixa manera, aquest any també celebrarà les efemèrides de les següents personalitats:
 
·       200 anys del naixement de Narcís Monturiol i Estarriol, enginyer i inventor (Departament d’Empresa i Coneixement)
·       100 anys del naixement de Ramon Margalef i López, ecòleg (departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Coneixement)
·       100 anys del naixement de Joan Brossa i Cuervo, poeta, dramaturg i artista plàstic (Departament de Cultura)
·       100 anys de la mort de Modest Urgell i Inglada, pintor (Departament de Cultura)
·       100 anys de la mort de Dolors Monserdà i Vidal, escriptora (departaments de Cultura i de la Presidència)
·       100 anys del naixement de Teresa Pàmies i Bertran, escriptora, periodista i política (Departament de Cultura)
·       50 anys de la mort de Margarida Xirgu i Subirà, actriu (Departament de Cultura)
·       50 anys de la mort de Simona Gay (Simona Pons i Trainier), poeta i aquarel·lista de la Catalunya Nord (departaments de Cultura i de la Presidència)
·       50 anys de la mort d’Alexandre Galí i Coll, pedagog i historiador (Departament d’Educació)
·       50 anys de la mort de Teresa Bartomeu i Granell “Tissy”, pionera de l’esquí femení (Departament de la Presidència)
 
El Govern reforça el seu compromís amb la realització de consultes públiques en l’elaboració d’avantprojectes de llei
 
El Govern ha acordat reforçar dues mesures relacionades amb la participació ciutadana en l’elaboració de lleis. D’una banda, avaluar la necessitat d’elaborar un avantprojecte de llei abans d’iniciar la seva tramitació. En aquest sentit, l’avantprojecte de llei ha de contenir una memòria preliminar amb l’avaluació de les diferents solucions normatives possibles per legislar sobre un àmbit determinat i els seus impactes.
 
Concretament, la memòria preliminar ha d’incorporar aspectes com els problemes que es pretenen solucionar; els objectius que es volen assolir; les possibles solucions alternatives normatives i no normatives, i els impactes més rellevants de les diferents opcions considerades.
 
Com a novetat, la memòria preliminar també ha d’incloure l’avaluació de l’impacte de cadascuna de les opcions normatives que proposi el Govern en funció de la dimensió que tingui cada administració local. Es tracta de garantir que les mesures que es volen proposar s’adapten a les diferents realitats i que, per exemple, no generen costos desproporcionats en els municipis més petits.
 
La memòria, a més, haurà d’explicitar l’impacte de la norma sobre l’Administració de la Generalitat, l’impacte sobre les mesures d’intervenció administrativa i des de la perspectiva de la reducció de càrregues administratives per als ciutadans i per a les empreses; i els impactes econòmics, socials o ambientals rellevants que no s’hagin valorat als apartats anteriors.
 
D’altra banda, el Govern també ha acordat reforçar el fet de consultar a la ciutadania i els sectors afectats, sobre aquestes diverses opcions considerades.
 
Aquest acord s’inscriu en el marc de la política de millora de la regulació del Govern, la qual pretén assegurar l’eficàcia, eficiència i la transparència de l’acció de l’Executiu.
 
L’adopció d’aquest acord és un exemple del compromís del Govern amb la qualitat normativa i forma part d’una sèrie d’actuacions que es volen impulsar en aquest àmbit i previstes en el Pla de Govern. Especialment, una nova llei per regular el procediment d’elaboració de normes i un nou pla de simplificació normativa per derogar els decrets i ordres obsolets.
 
Aquestes iniciatives es van anunciar en la Jornada “10 anys de política de millora de la regulació del Govern de la Generalitat” celebrada el passat mes de novembre al Palau de la Generalitat, la qual va comptar amb la presència del cap de la Divisió de Política Regulatòria de l’OCDE.
 
L’elaboració dels avantprojectes de llei es troba regulada actualment a la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.
 
El Govern sol·licita al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen previ a la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra el Reial decret llei 20/2018
 
Finalment, el Consell Executiu ha sol·licitat al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen per analitzar la constitucionalitat d’un article del Reial decret llei 20/2018, de mesures urgents per a l’impuls de la competitivitat econòmica en el sector de la indústria i el comerç a Espanya, ja que considera que envaeix les competències de la Generalitat en matèria d’energia. Aquest dictamen és un pas preceptiu per a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta disposició.
 
El Reial decret llei 20/2018, entre d’altres mesures, habilita l’Estat a desenvolupar, mitjançant un reglament, la figura de les xarxes tancades de distribució elèctrica, una fórmula orientada a optimitzar el subministrament elèctric en determinades zones industrials. El Govern de la Generalitat comparteix la  necessitat de potenciar aquest tipus de xarxes. Tanmateix, l’article 3.3 del Reial decret llei preveu que aquestes xarxes tancades siguin autoritzades pel Govern de l’Estat. Donat el fet que les xarxes tancades són instal·lacions elèctriques que esgoten el seu aprofitament en el propi lloc d’emplaçament, el Govern considera que, d’acord amb l’article 133 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aquesta competència correspon a la Generalitat de Catalunya i, per tant, l’article 3.3 podria vulnerar tant l’Estatut com la Constitució.
 

2  

Imatges

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar) 337

Foto de la roda de premsa del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la roda de premsa del Govern (Jordi Bedmar) 211

2  

Vídeos

Vídeo de la roda de premsa del Govern

Roda de premsa íntegra

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 142