El Govern engega una estratègia de dinamització local, basada en la concertació amb els diferents territoris, per fomentar el creixement econòmic i la millora del nivell de vida

El Govern engega una estratègia de dinamització local, basada en la concertació amb els diferents territoris, per fomentar el creixement econòmic i la millora del nivell de vida

query_builder   7 maig 2019 00:15

El Govern engega una estratègia de dinamització local, basada en la concertació amb els diferents territoris, per fomentar el creixement econòmic i la millora del nivell de vida

El Govern engega una estratègia de dinamització local, basada en la concertació amb els diferents territoris, per fomentar el creixement econòmic i la millora del nivell de vida
  • El seu objectiu és fer un pas endavant en la coordinació de les polítiques públiques de la Generalitat relacionades amb el desenvolupament local i la competitivitat territorial i poder-les implementar d’acord amb els principals actors territorials
  • Budó expressa la “preocupació” del Govern pels primers gestos del PSOE després de les eleccions generals 
  • El Govern accepta la renúncia de Núria de Gispert a la Creu de Sant Jordi
  • L’Executiu també aprova destinar 411 milions d’euros per mantenir carreteres i adquirir vehicles i serveis de qualitat ambiental
 
El Govern ha adoptat avui “un important acord en la línia de fomentar el creixement econòmic i la millora del nivell de vida a tots els territoris del nostre país” amb l’aprovació de les bases de l’Estratègia per a la dinamització territorial, que té com a finalitat generar oportunitats a través de l’activitat econòmica i la implicació compartida de les zones de Catalunya afectades per la desocupació, l’envelliment de la població i el despoblament rural, segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.
 
Es realitzarà, conjuntament amb cada territori, un diagnòstic compartit sobre les principals problemàtiques i es treballaran conjuntament i de forma bilateral les possibles solucions que els permetin créixer econòmicament, diversificar la seva economia local i la millora del nivell de vida i de l’ocupació.
 
Aquesta mesura forma part del marc estratègic “Un país d’oportunitats, un país viu” de la Secretaria d’Administracions Locals, que té com a objectiu enfortir la cohesió social i territorial a través del treball amb el món local.
 
La portaveu Budó ha avançat que el primer territori proposat per treballar en la implementació de l’Estratègia de dinamització, serà el Pallars Sobirà, en línia amb el compromís assolit pel president Torra amb el consell comarcal i alcaldes, en la reunió de l’11 d’abril passat al Palau de la Generalitat.   Una reunió en la qual es va parlar de futures inversions, infraestructures i actuacions de desenvolupament econòmic al Pallars Sobirà i en la qual el president va expressar la seva col·laboració i compromís amb aquest territori.
 
El Govern es marca com a objectiu coordinar els diferents nivells d’administració pública i les actuacions sectorials que es volen implementar per facilitar els objectius de l’estratègia de desenvolupament local: el creixement econòmic, la diversificació de l’economia local i la millora del nivell de vida i de l’ocupació. Això suposa fer un diagnòstic compartit amb els territoris i identificar de forma conjunta els reptes i les solucions per tal dinamitzar-los econòmicament segons les seves potencialitats i la seva especialització sectorial.
 
Per dur a terme aquesta tasca, el Govern ha aprovat la creació d’una comissió per a l’Estratègia de dinamització territorial amb l’objectiu de fer un pas endavant la coordinació de les polítiques públiques de la Generalitat relacionades amb el desenvolupament local i la competitivitat territorial i poder-les implementar d’acord amb els principals actors territorials públics -diputacions, consells comarcals, ens supramunicipals i municipis- i privats. Els treballs de la comissió consistiran en la recollida d’informació i dades, així com bones pràctiques que permetin millorar el coneixement sobre l’actuació territorial de les diferents polítiques públiques; i realitzar el seguiment i avaluació de les diferents estratègies territorials implementades sempre en un marc de relació bilateral amb el territori.
 
La Comissió, coordinada pel Departament de la Presidència, la integraran representants dels departaments d’Economia; Educació; Salut; Territori i Sostenibilitat; Cultura; Treball, Afers Socials i Família; Empresa i Coneixement; Polítiques Digitals i Administració Pública; i Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i elaborarà un informe anual que serà emès al Govern. Es tracta de tots els departaments del Govern que, entre les seves funcions, tenen el desplegament de polítiques de desenvolupament territorial amb impacte socioeconòmic.
 
La titular del Departament de la Presidència serà qui presidirà aquesta Comissió, que tindrà dues vicepresidències: la primera que correspondrà al titular de la Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran, i la vicepresidència segona, que correspondrà a la persona titular de la Secretaria General del Departament amb les competències de direcció de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat. El plenari d’aquesta Comissió es reunirà com a mínim dues vegades l’any o cada vegada que ho proposi el seu president o presidenta. Es preveu que els treballs d’aquesta Comissió s’iniciïn durant la primera setmana del mes de juny.
 
D’aquesta Comissió en dependrà una comissió assessora amb funcions consultives integrada per representants de les diputacions, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació Catalana de Municipis i l’Associació de Micropobles de Catalunya. A més, el plenari de la Comissió decidirà la creació de les comissions territorials de les zones on es desplegarà l’Estratègia de dinamització i el seu calendari.
La selecció dels territoris es farà d’acord amb els principals indicadors d’activitat socioeconòmica i de competitivitat territorial, com llocs de treball, disponibilitat de sòl, renda, demografia empresarial, entre d’altres.
 
Cohesió social i territorial per afavorir el desenvolupament econòmic

El Pla de Govern d’aquesta legislatura, aprovat el 25 de setembre de 2018, es marca com un dels objectius la cohesió social i territorial per afavorir el desenvolupament econòmic i la qualitat de vida de les persones arreu del país, que en les polítiques relacionades amb el món local es concreta en l’estratègia marc “Un país d’oportunitats, un país viu”. La creació de la Comissió interdepartamental per a l’estratègia de dinamització territorial s’emmarca precisament en aquesta estratègia “Un país d’oportunitats, un país viu”, ja que pretén millorar les possibilitats del territori per desenvolupar les seves potencialitats i facilitar les actuacions transversals així com garantir la coordinació necessària de tots els òrgans de la Generalitat.
 
En el conjunt de Catalunya, els municipis de menys de 2.000 habitants suposen gairebé el 63% del total de municipis i el 64% de l’extensió territorial, tot i que només sumen el 4,5% de la població. Aquesta distribució territorial dels municipis i de la població té una cabdal importància a l’hora d’impulsar les polítiques públiques de desenvolupament dels territoris i resoldre problemes com l’atur, la deslocalització industrial, la necessitat d’atreure noves empreses o la despoblació, entre d’altres.
 
Budó expressa la “preocupació” del Govern pels primers gestos del PSOE després de les eleccions generals 

A preguntes dels periodistes, la portaveu Budó ha mostrat la “preocupació” del Govern pels primers gestos postelectorals del president espanyol, Pedro Sánchez, que ha acordat amb el líder del PP, Pablo Casado, establir un canal de diàleg sobre Catalunya.
 
“Si PP i PSOE s’han posat d’acord sobre Catalunya, segur que no serà bo per a Catalunya”, ha valorat Budó. La portaveu ha denunciat també que Sanchez hagi vinculat el diàleg sobre el conflicte polític amb un nou Govern de Catalunya “saltant-se la voluntat democràtica de les urnes”.
 
“El senyor Sánchez, ha de reduir tensions i obrir ponts de diàleg, perquè l’actual Govern de Catalunya, govern legítim, és qui ha de governar”, ha afirmat Budó.
 
Durat la roda de premsa, la consellera i portaveu també ha valorat la decisió del Tribunal Suprem de permetre les candidatures del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí a les eleccions europees del proper 26 de maig.
 
Com a demòcrates celebrem que el president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí, que són ciutadans lliures, puguin presentar-se a unes eleccions. Ha estat un intent barroer, un escàndol majúscul intentar privar via JEC a ciutadans lliures de presentar-se a eleccions lliures. Celebrem aquesta primera victòria a l’Estat espanyol, però no és només una victòria de l’independentisme, sinó una victòria de la democràcia, perquè era un fet molt greu”, ha declarat.
 
Finalment, Budó ha reclamat a Ada Colau que no utilitzi la seguretat com a “eina electoral”, després que l’alcaldessa de Barcelona hagi acusat el conseller d’Interior, Miquel Buch, de reduir la presència de Mossos a la ciutat.
 
“Li demanem a l’alcaldessa Clau que no enfronti administracions en el seu combat electoral per Barcelona. No es pot polititzar la seguretat, perquè polititzar-la és banalitzar-la i això acaba provocant més inseguretat i més incivisme”, ha advertit.
 
El Govern destina 411 milions d’euros per mantenir carreteres i adquirir vehicles i serveis de qualitat ambiental

El Consell Executiu ha aprovat diferents despeses per al manteniment de carreteres i l’adquisició de vehicles i serveis de qualitat ambiental, que sumen un total de 411 milions d’euros.
La major part, uns 406,8 milions, es destinaran a la conservació i manteniment de carreteres i a la contractació de sistemes i instal·lacions per al control viari. De la resta, uns 3,6 milions serviran per arrendar amb opció de compra diferents tipus de vehicles, com màquines llevaneu, furgons i furgonetes transformades per a tasques d’explotació, conservació i supervisió d’obres de carreteres i aforaments de trànsit, i uns 0,93 milions per a la contractació del servei d’assistència tècnica del programa voluntari de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i del servei de canvi i transport de mostres obtingudes a través dels sensors manuals integrats a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA).
 
La pràctica totalitat de les despeses es faran amb càrrec als pressupostos d’aquest any i dels propers fins al 2023. En detall, són les següents:
  • Per a operacions de conservació d'obra civil als trams de carretera adscrits als àmbits dels diferents parcs de conservació de carreteres: 106.619.640 euros.
  • Per a operacions de conservació integral als trams de carretera adscrits als àmbits de conservació de les zones est i oest de Barcelona: 52.789.744 euros.
  • Per a conservació d'obra civil als trams de carretera adscrits als àmbits de conservació dels parcs de carreteres de Lleida: 30.947.748 euros.
  • Per a conservació de ferms als trams de carretera adscrits als àmbits dels diferents parcs de carreteres: 101.641.821 euros.
  • Per a conservació d'estructures als trams de carretera adscrits als serveis territorials de carreteres: 29.580.409 euros.
  • Per a conservació d'actius geotècnics als trams de carretera adscrits als serveis territorials de carreteres: 29.740.390 euros.
  • Per a l'explotació i manteniment dels sistemes i instal·lacions del Centre de Control Viari de la Generalitat de Catalunya (CCV) i dels túnels i trams viaris que gestiona: 55.489.223 euros.
  • Per al servei d'assistència tècnica per al control, seguiment i verificació del Programa voluntari de compensacions d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH): 380.061 euros.
  • Per a la contractació del canvi i el transport de les mostres obtingudes pels sensors manuals integrats a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya: 547.907 euros.
  • Per al subministrament, mitjançant arrendament amb opció de compra, de 14 vehicles amb funcions de llevaneus i altres, equipats amb trabuc: 1.878.307 euros.
  • Per al subministrament de 15 furgons, mitjançant arrendament amb opció de compra: 1.003.622 euros.
  • Per al subministrament, mitjançant arrendament amb opció de compra, de 16 furgonetes transformades per a la conservació, explotació, supervisió d'obres de carreteres i aforaments de trànsit: 727.161 euros.
El Govern destina 10 milions d’euros per combatre la crisi de la fruita dolça

El Govern destinarà 10 milions d’euros per atendre la convocatòria d'ajuts per a l’arrencada de presseguers, nectariners i paraguaians realitzada entre l’1 de juliol de 2018 i el 15 de maig de 2020. Aquest any s’hi destinarà un import de 4,5 milions, l’any 2020 seran 3,5 milions i els 2 milions restants l’any 2021.
 
L’import autoritzat avui serveix per fer front a l’anunciat Pla d’arrencades de fruita de pinyol 2019-2020, que pretén treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià i platerina. Això ha de de contribuir a eliminar varietats obsoletes i a afavorir la viabilitat futura de les explotacions. La previsió és que això permeti que surtin del mercat 80.000 tones de fruita de pinyol, volum que és el que es va deixar d’exportar arran del veto rus de l’any 2014.
 
Aquesta és una de les mesures del Pla d’Acció per a la fruita dolça acordada entre el Departament d’Agricultura i el sector amb l'objectiu de superar les dificultats econòmiques, conseqüència dels baixos preus que percep el productor, especialment en fruita de pinyol.
 
La Generalitat ha de finançar íntegrament aquest Pla d’arrencades perquè finalment el Ministeri d’Agricultura s’hi va negar. El pagès que s'aculli a aquesta mesura rebrà fins a 5.000 euros per hectàrea arrencada amb possibilitat d'incloure'n un màxim de tres.
 
El Govern amplia fins a 5,7 milions d’euros els ajuts destinats al desenvolupament local participatiu de les zones de pesca

El Govern ha ampliat fins a 5.723.529 euros la convocatòria d’ajuts per a l’aplicació de les estratègies de desenvolupament local participatives portades a terme pels Grups d’Acció Locals Pesquers (GALP). Aquests ajuts s’emmarquen en el Programa Operatiu del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) 2014-2020.
 
Inicialment el Govern havia aprovat una dotació de dues anualitats destinant 2 milions d’euros a aquestes actuacions, però avui s’ha acordat ampliar-ho per un import de 3.723.529 euros i cobrir, així, el període de programació del FEMP fins a l’any 2022. A més, s’ha incrementat la dotació prevista per al 2019 per donar resposta a les iniciatives que s’estan identificant en el territori.
 
Els ajuts tenen caràcter de subvenció directament aplicable a les despeses ocasionades per les inversions que generen activitat econòmica i cohesió social en l’aplicació de les estratègies de desenvolupament local proposades pels GALP i aprovades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
 
Any
Imports autoritzats Govern 06/06/2017
Modificació proposada
Total resultant
2018
1.000.000,00 €
0,00 €
1.000.000,00 €
2019
1.000.000,00 €
723.529,42 €
1.723.529,42 €
2020
0,00 €
1.000.000,00 €
1.000.000,00 €
2021
0,00 €
1.000.000,00 €
1.000.000,00 €
2022
0,00 €
1.000.000,00 €
1.000.000,00 €
TOTAL
2.000.000,00 €
3.723.529,42 €
5.723.529,42 €

El Govern autoritza les obres de restauració a la Seu Vella de Lleida
En l’àmbit de la conservació del patrimoni, el Govern ha acordat invertir 1.788.960 euros per a la contractació de les obres de restauració de la porta dels apòstols, el campanar i les cobertes del claustre de la Seu Vella de Lleida.
 
A la Porta dels Apòstols, situada a la façana de ponent del claustre, se’n restaurarà la portalada i es protegirà i aturarà els processos de degradació de la peça, actuant també en el remat de façana i la millora de la coberta. L’objectiu és garantir la pervivència de l'element, per tal de salvaguardar els seus valors patrimonials.
 
Al campanar es completarà l’actuació realitzada fa uns anys a l’exterior, amb la restauració interior dels pisos, el templet de la terrassa de coberta i els seus elements constructius i escultòrics singulars.
 
Pel que fa a les cobertes, es preveu millorar la seva funció d’impermeabilització i protecció i la evaquació correcta de les aigües i descens de càrregues en els nervis de les bòvedes, com a pas previ a la restauració de la portalada.
 
La Seu Vella de Lleida

El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, configurat per la Seu Vella o catedral antiga, el Castell del Rei o Suda i la fortificació militar moderna que envolta tot el turó, símbol i identitat de Ponent, està regit per un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Lleida. L’excepcional vàlua i significació històrica del conjunt fonamenta la iniciativa de voler inscriure’l a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.
 
El Govern ha destinat importants recursos durant els últims anys a la restauració i manteniment del conjunt monumental, en especial de la Seu Vella. A més, aporta anualment al consorci 310.000 euros per al seu funcionament i activitats. Des del 2016, el Turó de la Seu Vella de Lleida consta a la llista indicativa de Patrimoni Mundial de la UNESCO. El passat mes de març es va presentar la proposta amb l'horitzó posat en el 2030 perquè esdevingui Patrimoni Mundial.
 
El Govern aprova la modificació del Decret de concessió de la Creu de Sant Jordi

El Govern ha aprovat la modificació del Decret 101/2019, de 30 d’abril, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, a través del qual distingeix enguany 28 personalitats i 15 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en l’àmbit cívic i cultural.
 
L’Executiu ha fet aquesta modificació atesa la renúncia de Núria de Gispert i Català, després que fes arribar a l’Executiu una carta oberta que ha estat publicada en diversos mitjans de comunicació i en la qual posa la Creu de Sant Jordi a disposició del president de la Generalitat i del seu Govern.
 
“Com a Govern considerem que el tuit de l’expresidenta del Parlament va ser un error que lamentem, va ser desafortunat, i que ella mateixa de seguida va esborrar. La renúncia a aquest guardó, que és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat, és un gest valent que honora a la senyora De Gispert”, ha manifestat Budó.
 
La portaveu del Govern també ha volgut “reconèixer la llarga trajectòria política” i “agrair la gran tasca que Núria de Gispert va fer com a presidenta del Parlament”, la primera dona a ostentar aquesta màxima representació de la Cambra Catalana.
 
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
 
El Govern dona suport al Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

El Govern ha acordat concedir una subvenció a la Fundació Sitges-Festival Internacional de Cinema de Catalunya, per un import màxim de 600.000 euros, per a l’organització de la 52ª edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. L’aportació anirà a càrrec del pressupost de l'Institut Català de les Empreses Culturals per a l’any 2019.
 
És el primer festival de cinema fantàstic del món i una de les manifestacions culturals amb més ressò mediàtic de Catalunya. Aquest any, el Festival se celebrarà del 3 al 13 d’octubre.

Nascut el 1968 com a 1a Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, el Festival s’ha convertit en una cita ineludible per a professionals, cinèfils i per a tots els espectadors que volen veure les últimes tendències del gènere. 
 
L’organització del Festival correspon a una fundació integrada per representants de l’Ajuntament de Sitges, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i d’altres institucions, com també de diverses associacions i empreses públiques i privades.
 
El Govern dona un nou impuls a la lluita contra la plaga del cargol poma i a la millora de la biodiversitat al delta de l’Ebre

El Govern ha concedit una subvenció directa amb caràcter pluriennal per als anys 2019 i 2020 de 627.187 euros als membres del grup ad hoc, creat per dur a terme actuacions per conservar la biodiversitat al delta de l’Ebre i la lluita contra espècies invasores, com és el cas del cargol poma.
 
La xifra aprovada avui arribarà a un total d’1.100.328 euros, atès que un 57% del finançament d’aquest ajut anirà a càrrec del pressupost del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), i el 43% restant anirà a càrrec del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).
 
Alhora, Forestal Catalana, S.A., com a membre del grup i en tant que mitjà propi de la Generalitat de Catalunya, també executa actuacions del projecte mediambiental esmentat a través del corresponent encàrrec de gestió cofinançat, per un import de 879.207 euros.
 
Així doncs,  juntament amb l’esmentat encàrrec de gestió a Forestal Catalana, S.A., l’import total destinat a l’execució de les actuacions de la quarta i cinquena anualitat del projecte mediambiental executat pel grup ad hoc, és d’1.979.536 anual.
 
Durant els anys 2016 a 2018, s’han signat tres convenis entre el DARP i el grup ad hoc seleccionat, per a l’atorgament d’una subvenció directa per a l’execució de les actuacions contemplades per a cadascuna de les memòries anuals, d’un total de 2.981.395 euros, que sumats a l’ajut d’1.979.536 euros corresponents a la quarta i cinquena anualitat, aprovats enguany, permetran assolir el pressupost previst per aquesta línia per a tot el període de cinc anys.

2  

Imatges

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar) 376

Foto de la roda de premsa del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la roda de premsa del Govern (Jordi Bedmar) 243

1  

Vídeos

Vídeo de la roda de premsa

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 184