El Govern ha aprovat aquest matí un decret llei que autoritza la creació de 750 places del cos de Mossos d’Esquadra i 250 places del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya aquest 2019. Així ho ha explicat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Consell Executiu, on ha estat acompanyada del conseller d’Interior, Miquel Buch. Buch ha destacat que “des del primer dia aquest Govern, concretament el Departament d'Interior, vam diagnosticar la manca d'efectius en els dos cossos,  en el cos de Bombers i el de Mossos, i el compromís de revertir aquesta situació”. Aquest “compromís” forma part del Pla de Govern de la XII legislatura i “ara venen els fets, la realitat i l’execució d’aquest compromís”, ha destacat Buch.

 

Amb l’aprovació d’aquest decret, el departament d’Interior podrà pal·liar el dèficit estructural en les plantilles dels dos cossos. La precària situació actual és fruit de les polítiques de contenció de la despesa que va haver d’aplicar l’Administració de la Generalitat en exercicis pressupostaris anteriors atenent a la conjuntura econòmica. Per això era inajornable la creació de noves places i l’aprovació immediata d’una oferta parcial d’ocupació pública per a una prestació adequada dels serveis públics de seguretat i emergències.

 

Aquestes 750 places, se sumen a les 750 que es van aprovar el 20 de desembre de 2018 i a les dels 454 nous mossos de la 32a promoció de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya del passat mes de juny.

 

Pel que fa als Bombers de la Generalitat, aquestes 250 places s’afegeixen a les 250 aprovades també el desembre de 2018. Gràcies a aquestes 500 places s’assoleix un total de 2.856, que permetran cobrir les mancances estructurals que arrossega el cos, que estan recollides en el Pla estratègic 2017-2022 i que estan agreujades per l’envelliment del cos.

 

Amb aquesta convocatòria s’assoleix el compromís que el Departament d’Interior va anunciar en la seva compareixença del Parlament de Catalunya el juny de 2018, en la qual marcava les actuacions a dur a terme aquesta legislatura.

 

En resposta a les preguntes dels periodistes, la consellera Budó ha dit que davant una eventual sentència condemnatòria per part del Tribunal Suprem ha especificat que “s’està acabant de treballar l’escenari mes oportú” i que la resposta “no passa només per ser de Govern sinó de país” i ha afegit que “hi ha d’haver altres actors importants implicats”. “Quan tinguem accions concretes, verbalitzarem el posicionament en bloc”, ha explicat.

La consellera de la Presidència també s’ha referit a la “inestabilitat política” que hi ha a l’Estat i ha mostrat la seva “preocupació” pel fet que “Catalunya se segueixi veient en negatiu” i que torni a ser “al centre de la política espanyola”. Ha vaticinat que “amb molta probabilitat no serà possible una estabilitat política mentre no s’afronti la qüestió catalana”, que “s’ha de resoldre políticament entre el govern de l’Estat i el govern de Catalunya”. En aquest sentit, ha lamentat que “lluny de fer propostes per trobar una solució política, només hi ha propostes en negatiu i de repressió”.  “Portem 4 anys, 3 eleccions, una moció de censura i gairebé 7 mesos de govern en funcions per la incapacitat de trobar el consens necessari per formar govern”, ha conclòs.

 

Pel que fa als pressupostos de la Generalitat, Budó ha explicat que “tenim la voluntat de seguir treballant-hi i hi ha voluntat negociadora”, i ha remarcat que “en això estem centrats”.

 

 

A la reunió d’aquest matí, el Govern també ha aprovat un acord per donar suport a les mobilitzacions mundials adreçades a la lluita contra el canvi climàtic convocades per al 27 de setembre. D’una banda, expressa el seu suport a les iniciatives ciutadanes que estan sorgint per fer front a l’emergència climàtica i en reitera el seu compromís. D’altra banda, el Govern reconeix que l’emergència climàtica és un repte principal de país i convida tota la societat catalana a implicar-s’hi. Finalment, l’Executiu ha acordat participar en les iniciatives de caràcter nacional i internacional en què sigui possible la seva implicació.

En la reunió d’aquest matí, el Consell Executiu també ha rebut l’informe del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre el contingut del paquet de mesures urgents per fer front a l’emergència climàtica que ha elaborat aquest departament amb la participació  del Departament d’Empresa i Coneixement. El document concreta un seguit d’accions que s’han de dur a terme després que el Govern declarés formalment l’emergència climàtica a mitjans del passat mes de maig, unint-se a institucions polítiques d’arreu del món, i assolint diferents compromisos. Aquestes accions són legislatives, de governança, de generació del coneixement, de sensibilització i conscienciació, de justícia climàtica, d’impuls a la transició energètica i a la mitigació, i d’increment de la capacitat adaptativa.

 

El Govern ha aprovat el Pla STEMcat per tal d’impulsar les vocacions científiques, tecnològiques, d’enginyeria i matemàtiques. Un programa conjunt dels departaments d’Educació, Polítiques Digitals i Administració Pública, i Empresa i Coneixement. Es tracta d’un document amb cinc objectius principals: incrementar el nombre d’alumnes graduats en estudis STEM; augmentar la proporció de dones en aquests estudi; millorar les competències d’aquest àmbit en l’educació obligatòria; millorar l’orientació personal, acadèmica i professional a partir de programes coordinats entre el sistema educatiu i les empreses; i transmetre el valor social de la ciència, la tecnologia i les matemàtiques.

 

Per tal de desenvolupar aquests objectius, el pla inclou un seguit d’accions destacades. Així, es potenciarà la formació del professorat de l’educació obligatòria en l’àmbit STEM; es potenciaran les competències científiques, tecnològiques i matemàtiques i la seva avaluació. També es vol la implicació de les empreses del sector tant en actuacions als centres com en orientació professional; i promoure l’STEM a la societat, especialment les adreçades a la comunitat educativa.

 

 

El Consell Executiu ha donat llum verda al primer Pla d’acció de suport a les empreses destinat al foment de la igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes en el treball. El pla tindrà una vigència de 4 anys i estarà dotat de prop d’un milió d’euros per assolir els objectius i implementar les actuacions i les mesures a desenvolupar. “Aquesta és una aposta ferma del Govern de la Generalitat per pal·liar la desigualtat entre dones i homes, que molt sovint és causa de precarietat i risc d'exclusió no només durant la vida laboral, sinó també en la jubilació de les treballadores”, ha destacat Budó.

 

Amb la seva aprovació avui per part del Govern es dona compliment a la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes, l’articulat de la qual preveu l’elaboració d’un pla d’acció amb caràcter quadriennal. El document es vertebra en 4 eixos principals: impuls de la igualtat de dones i homes; elaboració i aplicació de plans d’igualtat i temps de treball i coresponsabilitat; i distintiu d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat.

 

En la sessió d’avui, el Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, dues construccions, en la categoria de Monument Històric. D’una banda, l’església de Sant Jaume Apòstol, a Riudoms (Baix Camp), i la delimitació del seu entorn de protecció. Es tracta d’un exemple singular d’arquitectura religiosa entre el període de transició del gòtic tardà al renaixement català. Les seves dimensions, li confereixen una representativitat en el context del patrimoni cultural de Catalunya que la fan mereixedora de ser protegida legalment i declarar-la Bé Cultual d’Interès Nacional.

 

D’altra banda, també ho ha fet amb el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes (Osona), i n’ha delimitat l’entorn de protecció. Aquest monestir o convent és un element singular en el context de l’arquitectura conventual del segle xvi que recull valors arquitectònics i de decoració de l’estil gòtic tardà, renaixentista i modernista. L’actual monestir és un edifici construït durant els segles xvi i xvii.

 

 

El Govern també ha fet tres modificacions pressupostàries que transfereixen el crèdit del Fons de Contingència del departament de Treball, Afers Socials i Famílies per fer front a les necessitats d’atenció i acollida dels menors estrangers no acompanyats no previstes en els Pressupostos prorrogats per al 2019. “Són transferències que en bona part ja contemplàvem tenint en compte l’evolució de les necessitats d’aquest col·lectiu durant els últims mesos”, ha especificat la consellera.

Concretament, aquestes modificacions, per un import global de més de 67 milions d’euros, es dediquen a atendre tres conceptes diferents en aquest àmbit: una de 907.840 euros, destinada a la creació d’un servei de 24h per oferir la primera atenció immediata dels serveis de protecció a la infància i a l’adolescència i “així procurar que tinguin una acollida adequada evitant altres dependències públiques que no estan preparades per aquesta funció”, ha subratllat Budó.

 

Una segona de 54.749.300,50 euros, que es dedica a atendre el finançament addicional necessari per assegurar la facturació en concepte de concerts i gestió delegada a entitats que presten els serveis assistencials a menors i joves, i una tercera, d’11.861.658,03 euros, destinada a la contractació de places de serveis especialitzats.

L’Executiu també ha aprovat el Pla Economicofinancer d’Infraestructures de regadiu per un import de 460 milions d’euros que es distribuiran fins l’any 2032. L’obra principal d’aquest pla econòmic financer és el canal Segarra-Garrigues, al qual es destinaran 352 milions d’euros, dels quals 35 milions aniran destinats a mesures correctores i compensatòries d’impacte ambiental. La resta de l’import, 108 milions d’euros, contempla actuacions de regadius en altres zones d’acord amb la planificació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).

 

Les inversions en regadiu són molt productives per a la generació d’activitat econòmica i l’efecte multiplicador que tenen sobre el territori, per la diversificació de  l’ economia, el que facilita el seu desenvolupament fixant la població i contribuint a l’equilibri territorial i social del país.

 

El Govern ha aprovat la renovació del conveni que anualment subscriu amb el Ministeri d’Educació, a través dels departaments d’Educació i d’Empresa i Coneixement, per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi corresponents al curs 2019-2020. Aquesta col·laboració comprèn “la gestió, concessió i pagament de les beques i ajuts per a cursar estudis reglats que es concedeixin als qui segueixin els estudis a Catalunya” ha especificat la consellera.

 

Concretament, es tracta d’ajuts per a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu i beques de caràcter general per a alumnes de nivells posteriors a l'ensenyament obligatori, que cursin estudis a Catalunya.

El Consell Executiu ha autoritzat la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat i el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per mantenir a Catalunya els Punts d’Atenció a l’Emprenedor (PAE). Des de 2006, l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) adscrita al Departament d’Empresa i Coneixement, dona cobertura a la implantació d’aquests punts d’assessorament i inici de tramitació de la xarxa estatal de Creació i d’Empreses CIRCE.

 

L’Oficina de Gestió Empresarial és la unitat del Departament d’Empresa i Coneixement que impulsa el projecte de la Finestreta Única Empresarial. Des del 2011 els successius plans de implantació de la FUE s’han orientat a facilitar l’activitat de les empreses, emprenedors i empresaris, resoldre els dubtes que tenen al voltant de la legalització de la seva activitat i oferir-los més i millors serveis.

 

Amb aquest nou conveni de col·laboració, es dona continuïtat al conveni que des del 2006 va permetre incorporar els tràmits estatals de constitució de l’empresa com autònom o Societat Limitada, al catàleg de tràmits de la FUE,  amb la incorporació de les oficines OGE a la xarxa de punts PAE que ofereixen aquest servei

 

El Govern també ha aprovat atorgar subvencions pluriennals a tres entitats amb vocació internacionalista i de defensa dels drets humans. Es tracta de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, l’Associació Linguapax Internacional i l’associació Amics de la UNESCO de Barcelona. Amb aquest acord, l’Executiu autoritza el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència a realitzar aquesta despesa per contribuir al finançament d’aquestes associacions.

 

A més, l’Executiu destinarà 4,5 milions d’euros a l’ampliació de Comforsa, a través de l’empresa pública AVANÇSA, Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya. L’objectiu de la Generalitat de Catalunya amb aquesta nova ampliació de capital, emmarcada dins del Pla Estratègic 2019-2022, és per consolidar el creixement dels darrers mesos i garantir la sostenibilitat de l’empresa.

 

Finalment, el Govern ha aprovat destinar 200.000 euros per atendre la convocatòria de subvencions a associacions i fundacions del tercer sector ambiental de Catalunya per al finançament d'actuacions d'educació i sensibilització ambiental, per als anys 2020 i 2021. Concretament, es destinaran 140.000 euros per a l’any 2020 i 60.000 per al 2021 a projectes d’aprenentatge servei de l’àmbit ambiental i projectes de servei comunitari de l’àmbit ambiental.