El Govern ha aprovat el Pla nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, assumint el mandat que Nacions Unides va aprovar el 2015 per al desenvolupament sostenible i per al qual va marcar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a assolir el 2030. En la resolució que aprova l’Agenda 2030, s’encoratja a adoptar respostes nacionals que concretin els ODS segons les característiques de cada territori. En aquest sentit, el Pla nacional aprovat pel Govern conté 920 compromisos o objectius programàtics, dels quals 810 s’implementaran a Catalunya i 110 tindran una repercussió a nivell global, refermant així el compromís amb la comunitat internacional per contribuir a l’assoliment dels ODS a escala global. El Pla ha estat elaborat amb la participació dels tretze departaments de la Generalitat.

 

El Pla és un instrument de planificació dinàmic i que vol contribuir a incrementar la coherència de polítiques públiques: del document aprovat, que estarà disponible en dades obertes, se’n faran revisions anuals per mantenir-lo actualitzat fins al 2030. Es preveu, així, que en els propers anys es pugui incorporar la vinculació amb l’Agenda Urbana de Catalunya, que està en procés d’elaboració, i amb els pressupostos de la Generalitat. També s’obriran canals de participació d’experts i dels actors de la societat civil mitjançant el òrgans de participació i consulta de la Generalitat de Catalunya.

El Consell Executiu d’aquest matí també ha aprovat l’Estratègia mediterrània de Catalunya, MedCat 2030, un full de ruta al servei d’una prioritat per a l’acció exterior catalana: la Mediterrània. El document inclou el Pla d’acció 2019-2022 que s’impulsarà en els propers quatre anys. Es tracta d’una eina a mitjà i llarg termini, que estableix una visió, uns eixos i uns objectius estratègics. El seu horitzó 2030 s’alinea amb els reptes globals en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

 

El contingut de l’Estratègia s’ha dissenyat i consensuat entre tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, així com amb actors de la societat civil i experts. L’Estratègia MedCat 2030 identifica tres eixos principals: el compromís amb els reptes globals, promovent un model regional per incidir en els reptes d’abast humà, social i econòmic que afecten la totalitat de l’acció exterior; la incidència i un projecte renovat, contribuint a l’impuls d’un nou projecte europeu per a la Mediterrània; i unes aliances per a la projecció i l’intercanvi, aportant visibilitat, incentivant les relacions i acostant la Mediterrània a la societat catalana.

 

El Govern també ha aprovat la creació d’una Oficina tècnica per impulsar el talent digital i incentivar així la competitivitat de les empreses del sector tecnològic. Aquesta iniciativa forma part de la participació de la Generalitat en el programa Barcelona Digital Talent al qual s’han adscrit els departaments de Polítiques Digitals i Administració Pública; Treball, Afers Socials i Famílies, i Empresa i Coneixement. El programa Barcelona Digital Talent preveu una dotació econòmica de 366.000 euros i s’estendrà fins l’any 2021, tot i que pot ser prorrogable en funció de l’evolució i necessitats de la iniciativa.

 

 

 

En la reunió d’aquest matí, el Govern també ha aprovat estendre el Programa DIL d’integració laboral de persones amb discapacitat intel·lectual a la totalitat del sector públic. Amb l’acord, les entitats del sector públic es podran adherir al programa i s’ampliaran el nombre de llocs de treballs per a aquest col·lectiu.

 

La Generalitat és capdavantera en integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual a través del Programa DIL. El programa s’adreça a persones que tenen com a mínim un 25% de discapacitat intel·lectual reconeguda, que poden accedir a un lloc de treball a la Generalitat mitjançant convocatòries específiques pel sistema de concurs de mèrits.

 

 

En l’àmbit cultural, el Govern ha concedit una subvenció de 700.000 euros a l’empresa Bitò Produccions SL, que es destina a finançar el festival d’arts escèniques Temporada Alta 2019, que se celebra entre els mesos d’octubre i desembre, un punt de trobada entre l’escena catalana i la internacional, i una plataforma de suport a la creació i la producció d’espectacles. La nova edició del festival, la 28ª, ofereix un centenar d’espectacles, 25 dels quals són produccions o coproduccions d’un festival que se celebra principalment a les localitats de Girona i Salt, però que també programa espectacles a viles com Banyoles, Bescanó, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell o Torroella de Montgrí.

 

El Govern ha aprovat el decret de creació de sis delegacions del Govern a l’exterior (Alemanya, França, Regne Unit, Estats Units, Suïssa i Itàlia) amb un doble objectiu. D’una banda, es fa necessari regular de nou aquestes delegacions, per la voluntat de modificar l’abast del mandat d’algunes d’elles. D’altra banda, i pel que fa als motius organitzatius i normatius, el Govern ha volgut homogeneïtzar la creació de les delegacions amb un decret individual i d’estructura normativa paral·lela a la de la resta de delegacions que han estat creades. Per aquest motiu, el Decret 126/2018, de 26 de juny, que preveia el restabliment de sis delegacions en un únic decret, queda substituït per sis nous decrets diferents, que segueixen els criteris normatius dels decrets de creació de delegacions a l’exterior posteriors.

 

 

La Generalitat ha aprovat donar resposta al requeriment que va fer el Govern espanyol el passat mes d’agost contra el Pla d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. La resposta elaborada pels serveis jurídics de la Generalitat argumenta que “el Pla estratègic d’acció exterior és el principal instrument de planificació de l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que es preveu en l’art. 15 de la Llei de Catalunya 16/2014 – precepte que no va ser impugnat en el recurs d’inconstitucionalitat plantejat en el seu moment”.

 

 

Per últim, el Govern ha aprovat dos nomenaments: el de Maite Aymerich i Boltà, com a directora general de Currículum i Personalització del Departament d’Educació, i el de Juan José Falcó i Monserrat, com a director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa del Departament d’Educació.