Aquesta matí, el Consell Executiu del Govern ha aprovat dos decrets llei per seguir fer front a la crisi generada per la pandèmia de la COVID-19. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat que “el primer Decret Llei inclou noves mesures urgents i complementàries en matèria de transparència, d’ajuts de caràcter social, contractació i de mobilitat”. El document inclou un Pla de xoc per donar suport a les persones treballadores que s’han vist afectades econòmicament i als col·lectius en major situació de risc; a les persones treballadores autònomes i a les petites empreses perquè reprenguin l’activitat i mantinguin la capacitat productiva i els llocs de treball. També a les administracions locals perquè planifiquin estratègicament la reactivació econòmica a partir de l’anàlisi de les necessitats del seu territori i de la concertació social i territorial.

El pla té una dotació de gairebé 60 milions d’euros i es preveu que se’n puguin beneficiar 1.500 empreses i 4.000 persones de manera directa. La portaveu ha informat que “s’activarà de manera urgent, entre el mes de maig i juny, sis línies de polítiques d’ocupació creades de manera específica per donar resposta a l’escenari sociolaboral postcovid19”. El text també inclou ajuts directes a ajuntaments, de més de 50.000 habitants, i consells comarcals per  contribuir a la recuperació, dinamització i creixement de l’activitat econòmica al territori.

Per tal de donar suport a la contractació de persones aturades, la consellera Budó ha explicat que “es preveu una línia extraordinària del programa ‘Treball i formació’ del SOC per millorar l'ocupabilitat de persones que s’han vist afectades”. A través del programa Consolida’t es subvencionarà entitats, organitzacions d’autònoms, fundacions i col·legis professionals i amb el programa Garantia Juvenil es vol fomentar el treball autònom entre els joves d’entre 18 i 29 anys, com a alternativa laboral.

Per ajudat a mantenir els llocs de treball, el Decret Llei incorpora ajuts adreçats a microempreses i persones treballadores autònomes que tinguin contractades fins a deu persones treballadores i que hagin mantingut la plantilla, ja sigui perquè hagin efectuat un expedient de regulació temporal d’ocupació o hagin reduït la jornada laboral dels contractes de treball. Entre les mesures, hi ha un ajut del 50% del salari mínim interprofessional per a un màxim de 3 persones treballadores durant 6 mesos.

I, per donar suport a les empreses cooperatives i de l’economia social, Budó ha explicat que “es preveuen mesures per a l’impuls de projectes de transformació digital i de nous models de negoci i activitat econòmica amb l’objectiu del manteniment de l’ocupació i la millora de l’ocupabilitat; i també mesures de suport a projectes singulars d’empreses cooperatives i de l’economia social”. En aquest sentit, s’estableix una línia complementària a les ja existents per oferir préstecs a empreses de l'economia social, cooperatives i del tercer sector per finançar inversions, necessitats de circulant, bestretes de contractes amb el sector públic i capitalitzacions de les pròpies empreses.

Àmbit educatiu

El Decret Llei també estableix un ajut per compensar les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) que prestin directament els serveis de menjador en centres educatius de titularitat de la Generalitat. Amb aquest ajut, en forma de prestació econòmica única, es vol pal·liar el perjudici econòmic com a conseqüència del tancament dels centres educatius a partir del 13 de març per la Covid-19.

Mobilitat

Pel que fa a la mobilitat, el text aprovat avui inclou un seguit de mesures per facilitar els desplaçaments i el trasllat dels treballadors que participen en les tasques de recollida de producte de les diferents campanyes agràries i garantir la seva seguretat i la seva salut, en el context d’aquesta pandèmia.

En aquest sentit, el departament de Territori i Sostenibilitat adequarà el transport públic per carretera a les necessitats d’aquests treballadors, tot respectant les condicions establertes en cada fase de l’actual situació d’emergència sanitària, respecte a l’ocupació màxima de la capacitat del vehicle i sobre la distància de separació entre els viatgers.

Seguint la vocació de transparència del Govern, la portaveu Budó ha anunciat que “les despeses contractades per emergència relacionades amb la crisi sanitària i econòmica produïda per la pandèmia del coronavirus, el Decret estableix l’obligació de comunicar aquestes despeses a la Intervenció General i publicar-les a la pàgina web del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda”.

 

Facilitar la liquiditat a les empreses esportives i donar suport a l’activitat de les federacions i consells esportius de Catalunya

La consellera de la Presidència ha explicat que el segon Decret Llei aprovat “autoritza el Consell Català de l’Esport a prestar garantia durant aquest 2020, fins a una quantitat màxima global de 8 milions d’euros, perquè l’Institut Català de Finances atorgui préstecs a les entitats esportives afectades”.

D’aquesta manera, el Govern ha fet el primer pas per garantir la línia de finançament directe de fins a 10 milions d’euros entre l’ICF i el Consell Català de l’Esport, destinada al teixit esportiu del país. Budó ha recordat que “aquesta mesura ja va ser anunciada el març passat per compensar els perjudicis econòmics en el conjunt del sector esportiu català, i contribuir a la seva recuperació”.

L’Executiu també ha aprovat que el Consell Català de l’Esport pugui realitzar una despesa pluriennal de 14,5 milions d’euros per donar suport l'acció de les federacions esportives catalanes i als programes d’esport escolar dels consells esportius de Catalunya. “La finalitat és subvencionar les activitats portades a terme, les que no s’han pogut celebrar a causa de la Covid-19 però que han generat algun tipus de despesa, així com les ajornades que se celebrin fins al desembre d’enguany”, ha insistit Budó.

Es destinaran cinc milions d’euros, mitjançant convocatòria de subvencions, als consells esportius de Catalunya per al desenvolupament dels programes d’esport escolar del curs 2019-2020. I, addicionalment, 9,5 milions d’euros per a la convocatòria de subvencions per al suport a l'acció de les federacions esportives catalanes i les unions esportives de clubs i associacions.

Represa gradual de les obres públiques i contractes de serveis suspesos arran la COVID-19

L’Executiu Català ha decidit avui aixecar la suspensió de l’execució de les obres de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic decretada el 27 de març per pal·liar els efectes de la pandèmia de la Covid-19. “La situació de la crisi sanitària que ha ocasionat per la crisi sanitària ha evolucionat cap a la fase actual de desescalada del confinament i, per això, s’ha acordat aquesta represa gradual en les obres i serveis presencials en edificis, instal·lacions i equipaments públics”, ha explicat Budó.

L’activitat es reprendrà a partir del 7 de maig, sempre que la seva execució no comporti interacció amb usuaris o persones alienes a l’obra, en el cas de les obres d’edificació en equipaments públics i monuments existents, obres d’edificació de nova construcció, intervencions arqueològiques o obres hidràuliques. També és el cas de les obres civils de transports.  A partir del 21 de maig, es reactivaran aquelles obres que impliquin una interacció sectorial controlada amb usuaris o persones alienes a l’obra. I, el 28 de maig, es reprendran la resta d’obres d’edificació, tret de les que afectin a l’àmbit sanitari i assistencial, i la resta d’obres civils. Finalment, més enllà del 28 de maig i quan el Departament de Salut ho determini, es durà la represa en les obres d’edificació de  l’àmbit sanitari i assistencial.

La portaveu del Govern ha recordat que “aquest calendari es podrà modificar en funció de les decisions que acordi el PROCICAT, en atenció a l’evolució de la pandèmia”.

Llum verda a les recomanacions del agents socials i el sector agroalimentari per garantir la seguretat en la campanya de la fruita

La consellera Budó ha explicat que “és un protocol que ha estat consensuat amb el sector i els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats i que ha de garantir la seguretat dels treballadors i les treballadores en el context d’alerta sanitària”. El text també assegura la producció en quantitat, qualitat i seguretat per garantir el proveïment de la població i de les indústries agràries que en depenen.

Informe IQOXE

L’Executiu català ha aprovat l’informe presentat ahir pel president de la Generalitat, Quim Torra, i elaborat per la Taula d’Avaluació i Seguiment de l’accident de l’empresa IQOXE del polígon petroquímic sud de Tarragona. “Aquest informe proposa mesures en diferents àmbits, com emergències i protecció civil, d’informació a la ciutadania, de seguretat laboral, qualitat ambiental, salut i seguretat industrial”, ha explicat Budó.

D’altra banda, el conseller de l’Interior, Miquel Buch, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han actualitzat les dades en relació al coronavirus.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha iniciat la seva intervenció explicant les dues línies de treball en les que, en el marc del PROCICAT, els departaments d’Interior i Salut, estan treballant per a la definició de les fases de desconfinament i la seva adequació a nivell de regions sanitàries “es treballa en la definició d’indicadors d’activitat, socials i de mobilitat relacionats amb el confinament, identificant les possibles problemàtiques en quant a l’aplicació  del desconfinament parcial de les diferents fases, així com les mesures de control i de solució de possibles problemes”.

El conseller ha explicat  també que “treballem conjuntament amb la DG d’Administració Local i el Departament de Salut per a definir no només un model marc d’actuació per al conjunt del territori català sinó també un model pel món local per a que els municipis puguin oferir els millor serveis als seus veïns. “Les diferències hi són i per tant s’han de tractar en funció de la realitat de cada indret”, ha dit.

Pel que fa al trànsit, Buch ha explicat que “fins a les 12 del migdia comparant-ho amb un dimarts normal, s’ha registrat un descens del 52,09% d’entrada i d’un 49,61% de sortida de l’àrea metropolitana”.

El titular d’Interior ha finalitzat la seva intervenció fent un agraïment especial “al petit comerç que ha complert el confinament i poc a poc s’està adaptant a la nova normalitat amb les noves mesures d’higiene i seguretat”. En aquest sentit, Buch ha recordat les recomanacions ara que els comerços comencen a re-obrir les seves portes “s’han de mantenir els 2 metres de distància de seguretat, l’ús de mascaretes és obligatori i també la permanent higiene de mans amb els gels desinfectants que es trobaran a l’entrada dels establiments què, 2 cops al dia, faran una neteja del local i de les peces de roba que s’hagin provat els clients”.

Per la seva banda, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha començat la seva compareixença posant en valor la importància del rentat de mans com una pràctica sanitària decisiva per a prevenir les infeccions, inclosa la Covid-19, avui que se celebra el Dia Mundial de la Higiene de Mans. “És una mesura que ha salvat més vides al llarg de la humanitat que qualsevol altra medicina puntera”, ha dit Vergés.

La titular de Salut ha informat que s’està treballant en la preparació dels informes que expliquen l’evolució de l’epidèmia per regions sanitàries, en base sobretot a dos indicadors: la incidència de nous casos en els darrers 7 i 14 dies i l’evolució de l’índex de transmissió. Pel que fa al primer factor, la consellera ha explica que s’està en una fase de decreixement, “tot i que això no signifiqui que no estiguem sense risc”. Pel que fa al segon factor, aquesta taxa ja està per sota de 1 arreu de Catalunya, el que per Vergés és “una bona notícia”, després que en la part més crítica de l’epidèmia s’arribés a uns índexs superiors a 4 –i, per tant, una persona infectada podia contagiar-ne fins a 4-. “El confinament, reduir els contactes i els moviments, ha estat clau per aplanar la corba”, ha afegit Vergés abans de subratllar que “volem controlar l’epidèmia, no la societat, però necessitem la societat per a poder controlar-la”.

Segons Vergés, la incidència de nous casos i aquest índex permetran establir diagrames de risc per a cada territori i per actuar en els propers dies i etapes. En definitiva, serviran per valorar el risc de rebrot, amb el factor corrector afegit de la mobilitat actual i futura. “En base a l’evolució d’aquests factors ens acostarem a una zona de baix risc o de rebrot”, ha dit la consellera,  que ha explicat que treballaran i aprovaran la proposta, primer tècnicament des del PROCICAT i després des del Govern de la Generalitat. “Analitzarem bé regió a regió, en tenim 9, i cadascuna té les seves particularitats. En les zones més poblades cal vigilar especialment les mesures de mobilitat. Amb més població, pot ser més difícil mantenir les distàncies de seguretat”, ha afirmat la consellera.

A banda d’aquests dos indicadors, Vergés n’ha afegit un altre per valorar els passos a donar: la pressió assistencial. En aquest sentit, ha informat que avui segueix la tendència positiva de decreixement, però lent i sostingut, com ho demostra el fet que avui encara hi hagi 545 llits de crítics ocupats per pacients amb la malaltia, el que suposa un 132% de la capacitat habitual del sistema.

Per últim, la consellera també ha remarcat el paper de l'atenció primària en el seguiment de l’epidèmia en les futures setmanes, cabdal en la detecció de casos per després identificar-ne els contactes i fer el seguiment corresponent. “En la mesura que això ho puguem fer i ho fem amb èxit, i per tant ens dotarem de més estructura per poder fer-ho, tindrem aquesta capacitat de controlar l’epidèmia”, ha dit.