IDESCAT

MiniaturaNPproj2018

Projeccions de població (base 2018)

La població de Catalunya creixerà i se situarà en 8 milions el 2030

query_builder   22 maig 2019 11:28

event_note Nota de premsa

Projeccions de població (base 2018)

La població de Catalunya creixerà i se situarà en 8 milions el 2030

  • Al 2030 tots els àmbits territorials tindran més població, excepte les Terres de l’Ebre
  • La població en edat de cursar educació primària disminuirà un 17,8% d’aquí al 2030
  • L’esperança de vida se situarà en 83,2 anys per als homes i 88 per a les dones el 2030
Gràfic1NPproj2018
La xifra de 7,544 milions d’habitants de Catalunya del 2018 augmentaria fins a 8,009 milions el 2030, segons l’escenari mitjà de les Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En aquest període la població creixerà en gairebé mig milió de persones, principalment per efecte de la migració, ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà negatiu. La població de 65 anys i més continuarà augmentant i passarà d’1,417 milions el 2018 a 1,785 milions el 2030.
A llarg termini, la població de Catalunya creixerà moderadament i el 2060 se situaria en 8,770 milions d’habitants.
 
L’Idescat proporciona tres escenaris de projeccions de població basant-se en diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. Aquest informe se centra en l’escenari mitjà, que és el que es considera més plausible d’acord amb la dinàmica demogràfica actual.
 
La població en edat de cursar educació primària disminuirà un 17,8% d’aquí al 2030
L’any 2030 la població de 0 a 15 anys haurà disminuït en 127.000 habitants (passaria dels 1,264 milions del 2018 als 1,137 milions el 2030). La disminució afectarà principalment les etapes d’educació infantil i primària, que baixaran un 5,5% i un 17,8%, respectivament. En canvi, en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari la població augmentarà, perquè hi arribaran les generacions més nombroses, nascudes al voltant de l’any 2008.
 
La població en edat de treballar, de 16 a 64 anys, augmentarà lleugerament, fruit dels saldos migratoris previstos. Aquesta població potencialment activa passaria de 4,863 milions el 2018 a 5,088 milions el 2030 i superaria el màxim històric registrat el 2009 (5,022 milions).
 
Paral·lelament, la població en edat de treballar estarà més envellida, ja que augmentarà la població de 45 a 64 anys, tant en valor absolut com en percentatge.
 
La població de 65 anys i més ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades i ho continuarà fent en el futur, ja que passarà d’1,417 milions el 2018 (el 18,8% de la població) a 1,785 milions el 2030 (el 22,3%). A llarg termini, en l’horitzó de l’any 2060, la població major de 65 anys seria de 2,615 milions de persones i representaria el 29,8% de la població.
 
En termes absoluts, l’envelliment serà especialment visible en el nombre de majors de 80 anys, que passarà dels 460.000 habitants el 2018 als 567.000 el 2030 i 1.173.000 el 2060. Paral·lelament, es produirà un sobreenvelliment del col·lectiu de gent gran, és a dir que dins dels majors de 65 anys guanyaran pes els trams d’edat més avançada.
 
L’índex de dependència de la gent gran mesura la població major de 65 anys per cada 100 persones de 15 a 64 anys. Com a conseqüència de l’envelliment de la població, l’índex de dependència de la gent gran passaria del 28,7 l’any 2018 al 34,5 l’any 2030, i al 52,1 l’any 2060. L’augment de l’índex de dependència de la gent gran serà progressiu durant tot el període 2018-2060, però augmentarà més intensament a partir del període 2030-2035, moment en el qual les generacions plenes del baby-boom arribaran a l’edat de jubilació.
 
L’esperança de vida se situarà en 83,2 anys per als homes i en 88 per a les dones el 2030
Els naixements continuaran disminuint a curt termini i després es recuperaran moderadament. Així, en el període 2018-2030 naixerien al voltant de 790.000 nadons, un 15,3% menys que en el període 2006-2018 (quan hi va haver 931.000 naixements). L’any 2030 hi hauria 71.000 naixements, xifra superior als 66.803 de 2017.
 
L’esperança de vida continuarà augmentant i el 2030 se situarà en els 83,2 anys per als homes i 88 per a les dones (80,8 anys i 86,3 anys respectivament el 2016). Tanmateix, l’arribada a edats molt avançades de generacions cada vegada més nombroses farà augmentar el nombre de defuncions de manera continuada.
 
Com a resultat, el creixement natural per al conjunt del període 2018-2030 seria de signe negatiu (‑17.000 persones). Aquest fet representa un canvi demogràfic important, ja que en les dècades passades el creixement natural havia estat de signe positiu. És per això que el creixement futur de la població de Catalunya està molt condicionat pel comportament dels moviments migratoris.
 
Els fluxos de migració amb la resta d’Espanya seran molt semblants als actuals, amb un saldo moderadament positiu. Els fluxos d’entrada i sortida de la migració amb l’estranger seran importants, amb més entrades que sortides. El saldo migratori total previst per al conjunt del període 2018-2030 és de 483.000 persones, aproximadament 40.000 persones per any.
 
Al 2030 tots els àmbits territorials tindran més població, excepte les Terres de l’Ebre
 
La majoria de comarques guanyaran població a mitjà termini. Segons l’escenari mitjà, l’any 2030 la població serà superior a l’actual en tres de cada quatre comarques. Les situades al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona, i les situades al litoral de Tarragona (excepte les comarques de l’Ebre), són les que creixeran més. Concretament, les comarques que ho faran més en termes relatius seran el Gironès (11,5%), el Baix Penedès (11,5%), el Tarragonès (11,1%) i el Maresme (10,1%), on la població augmentaria més del 10% respecte a la població actual. Les seguirien el Vallès Occidental, Osona, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat.
 
A l’extrem oposat, en una de cada quatre comarques la població disminuirà a mitjà termini. Les comarques de la Terra Alta (-8,0%), el Pallars Sobirà (-4,2%), les Garrigues (-3,7%) i l’Alta Ribagorça (-3,3%) serien les que perdrien més població en termes relatius. Les altres comarques que perdrien població són el Berguedà, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.
 
Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, tres de cada quatre comarques tindran més defuncions que naixements en el conjunt del període 2018-2030. En canvi, en aquest període es preveu que la migració serà positiva en totes les comarques catalanes i, per tant, en moltes compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de comarques.
 
En l’horitzó 2030 tots els àmbits territorials tindran més població que el 2018, excepte les Terres de l’Ebre (-0,7%). Els àmbits amb més creixement en termes relatius d’aquí al 2030 serien el Penedès (8,1%), les Comarques Gironines (7,8%) i el Camp de Tarragona (7,8%), seguits del Metropolità (6,2%). El creixement seria més moderat a les Comarques Centrals (5,5%) i Ponent (2,5%), mentre que seria més feble a l’Alt Pirineu i Aran (0,2%).
 
La ciutat de Barcelona creixeria un 2,1% i passaria dels 1,614 milions d’habitants el 2018 als 1,648 milions el 2030.
 
L’envelliment de la població és una tendència global de la població de Catalunya que afecta totes les comarques. Al 2030, a 14 comarques (una de cada tres) almenys una quarta part de la població tindrà 65 anys o més.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 276

Taules

Taules
XLSX | 78

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia