- El conseller Argimon ha qualificat aquesta reconversió com a “deute històric amb les persones ingressades en unitats de llarga estada per malaltia mental severa, perquè retornar-los la seva autonomia, la seva dignitat, és un imperatiu ètic."
El Departament de Salut ha posat en marxa la reconversió i transformació de l’hospitalització psiquiàtrica de llarga estada a Catalunya amb el desplegament d’un abordatge més comunitari, amb l’objectiu d’afavorir la recuperació de les persones amb trastorns de salut mental severs perquè pugin dur a terme un projecte de vida en el seu entorn natural a la comunitat, amb plena autonomia i evitar la institucionalització a la llarga estada.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha definit aquest projecte com “un deute històric cap aquestes 2.300 persones que estan ingressades en hospitals psiquiàtrics de llarga durada, perquè puguin recuperar la seva autonomia, la seva dignitat. És un imperatiu ètic”, ha sentenciat. I ha dit que aquesta transformació a més persegueix l’objectiu “d’aconseguir una millor reinserció dins la comunitat d’aquestes persones i, per tant, d’assolir també millors fites terapèutiques.”
Per això, des d’avui, es comença a treballar per evitar la institucionalització, la qual cosa suposa, com ha dit Argimon, “intentar evitar nous ingressos d’hospital de llarga estada, oferint nous recursos a la comunitat”. I, des d’aquesta perspectiva el conseller ha explicat que “és un projecte que s’ha aconseguit a altres països europeus i s’ha aconseguit a casa nostra, a Girona. I ara hem de fer-ho a tot Catalunya”.
L’aplicació d’aquesta reconversió progressiva dels recursos hospitalaris de llarga estada, comporta d’una banda la seva transformació amb més recursos comunitaris i d’altra en la millora dels serveis de rehabilitació hospitalària.
Per una banda, la reconversió de més recursos comunitaris suposarà l’articulació i posada en marxa d’unitats funcionals de recuperació i projecte de vida que pivotaran en els Centres de Salut mental i Servei de rehabilitació comunitària, formats per equips multidisciplinaris, d’atenció de proximitat i funcionament flexible en l’entorn natural, que treballaran de manera integrada segons el model assertiu comunitari donant resposta integral a les necessitats de les persones. Aquest servei és molt important, tant pels professionals com per a les persones que hi poden anar i les seves famílies, perquè seran espais a la comunitat per rehabilitar-se.
La unitat funcional comptarà amb un programa de rehabilitació i recuperació per a persones amb trastorn mental greu i alta disfuncionalitat de nova creació al Servei de Rehabilitació psicosocial i també disposarà d’un espai obert de suport, amb un horari ample de 9.00 matí a 19:00 hores, i lliure utilització per part de la persona que té com a objectiu crear vincles relacionals, cobrir les necessitats bàsiques, millora de l’autocura i els hàbits de vida saludable fomentant així la seva autonomia. Es tracta d’impulsar intervencions més eficaces que possibilitin mantenir a les persones afectades en el seu entorn de vida habitual.
Aquests serveis es començaran a posar en marxa el darrer trimestre de 2022, en cinc territoris pilots, que es dissenyaran conjuntament entre el CatSalut, els proveïdor sanitaris, les entitats en primera persona i de familiars, i el Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut. D’altra banda, es millorarà la resolució de la rehabilitació hospitalària intensiva per facilitar la recuperació funcional de les persones actualment ingressades, i en el moment de l’alta assegurar l’acompanyament i el suport a la comunitat.
Un canvi progressiu per garantir la qualitat de vida de les persones ateses
Joan Vegué, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, ha explicat que el procés de canvi serà gradual amb la prioritat de garantir la millor atenció i qualitat de vida de les persones ateses, preservant l’autonomia individual i amb procés d’intervenció ajustat a les seves necessitats i situació. “Hem de fer aquest projecte amb elles i per elles”, ha reblat. I ha volgut remarcar que en cap cas s’està plantejant que les persones es quedin desateses, sinó que “treballarem de manera proactiva per fomentar la seva reinserció i que tinguin la seva més normalitzada possible”.
Amb aquest objectiu, "es reforçaran els dispositius comunitaris per evitar ingressos a les unitats de llarga estada”, ha dit Vegué, que també ha exposat que igualment s’impulsaran “els programes de gestor de casos de salut mental basats en el model d’assertiu comunitari que funcionen a tot Catalunya, i que donen bons resultats”.
Vegué ha dit que els proveïdors d’atenció a la salut mental i social també han de ser “els protagonistes del motor del canvi, les palanques del procés de transició a la comunitat, tot i que aquesta transformació se centra a més en el treball compartit amb els proveïdors i el conjunt d’agents, com entitats en primera persona, famílies i fundacions tutelars”.
Enriqueta Vidal Domènech, presidenta de la Federació i Fundació Salut Mental Catalunya ha volgut mostrar el seu suport a aquesta iniciativa: “Estem molt contentes amb aquest compromís que s’està prenent avui, d’acabar amb un model que institucionalitza les persones”. I ha agraït que s’estigui comptant amb les associacions de pacients i famílies per engegar finalment aquesta transformació perquè, ha dit, “és una fita històrica que ens permet avançar en un model que inclogui els recursos de la xarxa de salut mental però també de la xarxa de serveis socials amb serveis de salut mental, que malauradament són mínims, i els recursos de treball comunitaris. I que assegurin que les persones i les seves famílies puguin tenir un projecte de vida”.
Aquesta reconversió implicarà que totes les unitats hospitalàries de llarga estada psiquiàtrica del territori s’acabaran transformant en Unitats de Rehabilitació Hospitalària Intensiva (URHI). Des de l’any 2019, el Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions treballa explícitament per reconvertir la llarga estada psiquiàtrica a Catalunya, amb la designació d’un grup de treball específic. Així ho ha dit Víctor Pérez, president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions: “necessitem fer aquesta transformació que ja s’ha fet a d’altres països. És imprescindible fer aquest pas i aquest repte que avui assumim, és més que una injustícia amb aquestes persones i les seves famílies i no podem deixar el canvi per a la propera generació”. Pérez ha mostrat la seva convicció que “ara és el moment d’assumir aquest canvi, perquè els dispositius que integren la xarxa de salut mental han crescut molt i serem capaços d’assumir la responsabilitat de cuidar de les persones dels hospitals”.
L’experiència de rehabilitació a l’Hospital Psiquiàtric de Salt
Per a la creació de les que esdevindran noves Unitats Funcionals de Recuperació i Projecte de Vida, Salut s’ha basat en l’experiència d’èxit que des del 2004 s’està implementant al gironí Hospital Psiquiàtric de Salt, que va implicar un procés de reconversió de la llarga estada i generació d’una xarxa de salut mental i addiccions comunitària.
La tasca de desinstitucionalització de Salt, iniciada l’any 1998, suposava fer un pla individualitzat per a cada persona i decidir que s’atendria a les persones amb una altra aproximació per evitar els nous ingressos de llarga estada hospitalària de salut mental a les comarques gironines.
Cristina Gisbert, cap del Servei de Rehabilitació Psiquiàtrica de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) s’ha mostrat il·lusionada i agraïda amb l’inici d’aquesta reconversió: “Planificar la finalització de llarga estada és molt emocionant, perquè això farà que moltes persones puguin recuperar el seu projecte vital”. I està convençuda que “finalitzar amb la llarga estada és un fet molt important perquè viure a un hospital no ha de ser cap opció per ningú i les persones amb trastorn de salut mental sever no són diferents”.
En aquest sentit, Gisbert ha posat l’èmfasi en la importància de garantir el procés de transició de les persones ingressades a l’hora de rebre l’alta i ha explicat que s’ha de canviar la visió de les persones ingressades i dels professionals cap a una visió més recuperadora: “Hem de generar expectatives que aquestes persones milloraran”.
Per això a Salt es van potenciar els recursos de continuïtat assistencial amb la xarxa de salut mental i la xarxa de serveis socials amb atenció de salut mental. A l’any 2017 s’havien externat 75 pacients dels ingressats a Salt, 20 dels quals a pisos amb suport, 30 a residències per a persones amb trastorn mental greu i 5 per a gent gran, i 20 pacients a serveis sociosanitaris i de psicogeriatria. En canvi, es va respectar la preferència de 24 residents de no sortir de l’hospital, motiu pel qual es va crear una unitat de rehabilitació, amb un funcionament semblant al de la residència assistida i que és l’origen d’aquests noves 5 unitats Funcionals de Recuperació i Projecte de Vida dels hospitals psiquiàtrics per la llarga estada de salut mental.
La presentació d’aquesta reconversió de la llarga estada de salut mental s’ha fet en un acte que ha tingut lloc en el marc de l’exposició que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dedica a Francesc Tosquelles, el psiquiatre català que va revolucionar les pràctiques mèdiques i va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Per això, a més del conseller de Salut, en l’acte ha intervingut la directora del CCCB, Judit Carrera, que ha recordat que Tosquelles defensava la bogeria com a inherent a la condició humana i que “s’han de trencar fronteres estrictes entre normalitat i bogeria. Deia que per curar la malaltia mental és imprescindible obrir, curar i transformar les institucions que se n’ocupen. Unes paraules que interpel·len a tota la societat”.
Impuls decidit a l’atenció a la salut mental
Amb la transformació dels hospitals psiquiàtrics de llarga estada, el Departament de Salut referma el seu compromís amb l’aplicació pel model comunitari d’atenció a la salut mental i les addiccions, model d’ampli consens dins el sector que buscar aconseguir un canvi en l’atenció i fer-la més accessible, més equitativa, més proactiva, més propera, més resolutiva i més longitudinal. Aquest missatge es referma en el Pla de Salut 2020-2025, que estableix com a accions prioritzades evitar la institucionalització, promoure la desinstitucionalització i reconvertir l’hospitalització psiquiàtrica de llarga estada de manera progressiva en un període de deu anys. Un model basat en la recuperació i els drets de les persones, d’acord amb la iniciativa Quality Rights de l’OMS, que determina Catalunya com a una de les seves regions referents en el model d’atenció a la salut mental.
Aquesta aposta de Salut en la millora de l’atenció a la salut mental i emocional de la ciutadania, s’ha fet explícitament palesa en aquesta legislatura amb la posada en funcionament de diversos dispositius assistencials especialitzats com els denominats equips Guia per a casos d’alta complexitat, el desplegament del Programa d’atenció a domicili a la crisi d’infants i joves en salut mental o la dotació de 347 referents de benestar emocional i comunitaris a tots els equips d’atenció primària de Catalunya. Així com també l’activació al 061 Salut Respon de la taula de professionals de salut mental per atendre casos de risc de suïcidi i la renovació del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions.
6
Imatges
