query_builder 25 novembre 2022 11:51
event_note Nota de premsa
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha presidit aquest divendres la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya del període 2016-2019 que s’ha celebrat al Museu del Ter, a Manlleu, organitzada pel Departament i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). Aquest Informe, elaborat pel Departament, recull les principals dades relacionades amb àmbits com ara l’aigua, el medi atmosfèric, la biodiversitat o el canvi climàtic, entre altres, i exposa quina ha estat l’evolució dels vectors ambientals durant aquest període.
Aquest és el tercer informe d’aquestes característiques que elabora la Generalitat des de l’entrada en vigor de la Llei 27/2006, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. “Disposar d’aquests tres informes que analitzen la informació de manera transversal, contínua en el temps, i que engloben totes les dades per períodes temporals, esdevé una de les eines de divulgació comprensible pel públic general més importants que elabora l’Administració ambiental de la Generalitat de Catalunya”, ha afirmat la consellera Jordà.
Jordà ha explicat que precisament l’any que ve es compleixen 25 anys del Conveni Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, que assenyala la importància de disposar d’una acurada informació ambiental. En aquest sentit, la consellera n’ha destacat la seva rellevància no només com a font de coneixement per a la ciutadania, sinó també per “aportar dades rellevants i experiència per formular polítiques relatives als reptes ambientals actuals i futurs i desenvolupar les estratègies, els plans i les accions oportuns per encarar-los amb rigor i encert”.
Les dades de l’Informe
L’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016-2019 s’estructura en sis grans àmbits: aigua, medi atmosfèric, biodiversitat, residus, energia i canvi climàtic. Així mateix també recull informació sobre economia verda i circular, transports i mobilitat, educació ambiental i gestió ambiental.
D’altra banda, com a novetat, l’Informe s’ha ampliat amb un apartat d’indicadors de seguiment que tenen en compte 11 dels 17 Objectius de desenvolupament sostenible que van ser aprovats l’any 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides en el marc de l’Agenda 2030.
En l’àmbit hídric, l’Informe destaca que el consum d’aigua per càpita es manté relativament estable. Si l’any 2015 el consum d’aigua per persona i dia va estar a l’entorn dels 115 litres, el 2019 va ser de 117 litres. Així mateix, la demanda total d’aigua per a usos consumptius (reg i usos urbans, ramaders i industrials) va disminuir un 7% entre el 2014 i el 2018, fins a situar-se en 2.629,53 hm3, dades que marquen una tendència positiva pel que fa a l’ús adequat d’aquest recurs.
També es destaca l’increment de producció d’aigua dessalada, que ha augmentat un 118% durant el període 2015-2019.
Pel que fa a la qualitat de les diferents masses d’aigua, la qualitat química dels rius es manté més estable que el seu estat ecològic, que va empitjorar sensiblement entre el 2015 i el 2019. El percentatge de masses d’aigua costanera que estan en bon estat o en un estat proper a bo es manté bastant estable entre els dos períodes, amb més del 50% en bon estat o en bon estat amb incerteses.
No obstant, l’Informe constata que el percentatge de masses d’aigua subterrània en bon estat ha disminuït fins al 58%. A les conques internes el percentatge de qualitat és més baix, a causa de l’accés de nitrats al medi, que a les conques catalanes de l’Ebre. El que empitjora, principalment, és la seva qualitat química.
En l’àmbit del medi atmosfèric, s’assenyalen com a contaminants més crítics el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules de diàmetre menor a 10 µm (PM10) i l’ozó troposfèric (O3). A les zones de qualitat de l’aire de l’àrea de Barcelona i del Vallès-Baix Llobregat (ZQA 1 i 2) és on s’observen les concentracions més altes de NO2 i també de PM10. En general, però, s’observa com aquests contaminants es mantenen estables o amb certa tendència a la baixa, tant en aquestes zones com en el conjunt de Catalunya.
L’O3, en canvi, no mostra una tendència clara, ja que és un contaminant fortament supeditat a les condicions meteorològiques; tot i això, des de 2016 s’observa un increment de les hores de superació del llindar d’informació, amb el registre d’un gran pic l’any 2019. Pel que fa a l’abast territorial, l’afectació va ser força extensa. La plana de Vic és la zona on hi ha més superacions del llindar d’informació a la població per O3.
Tot i això, en general, el nivell de la qualitat de l’aire a Catalunya es va considerar bo durant aquest període.
L’eix temàtic dedicat a la biodiversitat inclou informació sobre la superfície terrestre protegida a Catalunya, l’indicador de Vida del planeta o dades sobre l’avanç de les espècies invasores, entre altres. Així mateix, es destaca la implantació d’eines com l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, que defineix el full de ruta de les polítiques de conservació de la natura fins el 2030.
A Catalunya hi ha 680 tipus diferents d’hàbitats, dels quals 595 són terrestres i 85 marins. En conjunt, 99 pertanyen a la categoria d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC), mentre que al conjunt d’Europa n’hi ha 198. Aquests hàbitats ocupen poc més del 33 % de la superfície del territori, i equivalen al 46 % de la xarxa Natura 2000. D’aquests 99 Hàbitats d’Interès Comunitari, 23 són d’interès prioritari (a Europa n’hi ha 61).
L’Informe constata que s’està perdent biodiversitat, tot i que en els darrers anys aquest indicador mostra una certa tendència a l’estabilització. Les principals causes de la pèrdua de biodiversitat, no només a Catalunya sinó també a escala mundial, rauen en la destrucció d’hàbitats per degradació i fragmentació, agreujada per l’ocupació directa del sòl i la dispersió dels assentaments urbans. D’altra banda, la intensificació agrària també contribueix als canvis d’usos del sòl que generen una simplificació dels ecosistemes.
En l’àmbit dels residus, entre altres dades, l’Informe explicita l’increment en l’àmbit de la recollida selectiva que el 2019 assoleix ja el 44,9% del conjunt dels residus municipals. Recordem que els objectius europeus de reciclatge dels residus municipals se situen en el 50% per a l’any 2020 i el 65% per a l’any 2030.
Pel que fa a la generació de residus de l’activitat industrial, s’ha situat l’any 2019 en un total de 3,8 milions de tones, un augment del 5,4% respecte dels generats l’any 2016. El 88% d’aquests residus van ser residus no especials (3,4 milions de tones) provinents principalment del sector agroalimentari, del sector metal·lúrgic i del sector paperer. El 12% restant (0,46 milions de tones) eren residus especials (els que tenen més potencial contaminant). Del total dels residus industrials, la via de gestió principal és la valorització, amb un 70%.
Pel que fa als residus de la construcció i demolició, presenta un notable increment després de la caiguda de la producció d’aquest tipus de residus associada a la crisi econòmica. Així, l’any 2019 es van generar 5,03 milions de tones de residus de la construcció i demolició, xifra que suposa un increment d’un 73 % respecte del 2015. En el període 2016-2019, doncs, es confirma la tendència ascendent fins a arribar als nivells de 2009. D’aquests 5,03 milions de tones, se n’han reciclat el 56,3%.
Quant a les dades relacionades amb el canvi climàtic, l’estudi recull dades com ara que 7 dels 10 anys més càlids a Catalunya des de 1950 corresponen al decenni 2010-2019. A més, en aquest mateix període s’ha observat una disminució de la precipitació anual a Catalunya de l’1,6 % per dècada.
Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a Catalunya, l’any 2019 es van emetre un total de 43,99 milions de tones de CO2 (un 13% per sobre de les emissions de l’any 1990). Els sectors que van contribuir en major grau al total d’emissions de GEH van ser la indústria i el transport (30% del total), seguits amb força diferència pel sector energètic (15%). El sector de l’agricultura i la ramaderia va contribuir en un 11% al total d’emissions.
Finalment en l’apartat adreçat a l’energia, l’Informe recull les principals dades referides a la producció i el consum, especialment les referides a energia renovable. En aquest sentit, es posa l’accent que tot i que durant aquest període l’energia provinent de renovables era molt minsa, actualment s’ha fet un salt important per avançar en la seva implantació. En poc més d’un any s’ha multiplicat per 3,8 i ja s’està arribant a les 50.000 instal·lacions fotovoltaiques, el doble de les registrades el 2021.
2
