- La titular d’Acció Exterior i Unió Europea és de viatge de treball a Hèlsinki, on s’ha reunit amb la ministra finlandesa de Serveis Socials i Salut, Hanna Sarkkinen, i amb l’exprimer ministre Jyrki Katainen
- Aquest increment triplica l’augment previst inicialment en l’avantprojecte dels pressupostos del Govern i l'ACCD passarà a tenir una dotació de 45 milions d’euros
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha anunciat aquest dimecres un augment del 30% en la partida de cooperació al desenvolupament al projecte de pressupostos del 2023. Es tracta d’un increment que triplica l’augment previst inicialment en l’avantprojecte dels comptes del Govern. Serret ha fet aquest anunci en el marc del seu viatge de treball a Finlàndia, on fins demà mantindrà reunions amb representants de diverses institucions, com ja ho ha fet aquest matí amb la ministra de Serveis Socials i Salut, Hanna Sarkkinen, l’exprimer ministre i excomissari europeu Jyrki Katainen, i diputats de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament finlandès. Durant aquestes trobades, Serret s’ha interessat per les prioritats de la política de cooperació finlandesa, que ha qualificat de “referent”, i ha donat a conèixer a les autoritats finlandeses “l’aposta històrica de Catalunya per aquesta política, que és un gran consens de la ciutadania”.
En una atenció als mitjans a la capital finlandesa, Serret ha assenyalat que aquest increment en la proposta de pressupostos “ens acosta al màxim d’aportació que es va fer ara fa 15 anys i això referma el compromís d’aquest Govern i de la societat catalana per arribar a l’horitzó del 0,7%”. En total, la dotació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament augmentarà en 10,5 milions d’euros i passarà a disposar de 45 milions d’euros. La consellera Meritxell Serret ha afegit que “encara hi ha molt camí a fer” cap al 0,7% i, per això, “estem constantment treballant al costat de les entitats, per trobar la manera de consolidar l’aposta per arribar a aquest horitzó de finançament”. Finlàndia és un dels països de la Unió Europea que s’està encaminant de manera decidida cap al 0,7% del PIB en Ajut Oficial al Desenvolupament i actualment hi dedica el 0,5%, una xifra que col·loca aquest país nòrdic com el desè donant del món.
Reunió amb l’exprimer ministre finlandès
Al matí, després d’haver encapçalat la presentació del pla pilot català de renda bàsica universal amb la ministra finlandesa de Serveis Socials i Salut, Hanna Sarkkinen, la consellera Meritxell Serret s’ha reunit amb l’exprimer ministre i excomissari europeu Jyrki Katainen. Katainen, que va liderar el Govern finlandès entre 2011 i 2014 i va ser vicepresident de la Comissió Europea entre 2014 i 2019, actualment dirigeix Sitra, un think tank que promou la transició cap a una economia circular. Durant la trobada, la consellera i l'exprimer ministre han compartit la necessitat de continuar donant suport a la resposta de la Unió Europea davant l’agressió de Rússia contra Ucraïna. També han abordat àrees en què tant Catalunya com Finlàndia tenen projectes estratègics. En són exemple polítiques públiques al servei de reptes compartits com ara la biodiversitat i l’emergència climàtica o l'aposta per l'H2Med.
Durant la jornada d’avui, la consellera Meritxell Serret també ha visitat el Parlament finlandès, on s’ha reunit amb Erkki Tuomioja, vicepresident de la Comissió d’Afers Exteriors de la cambra, i Jussy Saramo, membre de la comissió, amb qui ha pogut conèixer de primera mà com estan vivint el conflicte d’Ucraïna i les seves conseqüències. A la capital finlandesa Serret també s’ha reunit amb Markku Markkula, president del consell de Govern de Hèlsinki-Uusima, la regió més poblada i dinàmica de Finlàndia. Markkula també és membre del Comitè de les Regions, que va presidir entre 2015 i 2017. “Hem pogut reforçar relacions amb la regió de Hèlsinki i serem capaços d’establir bones cooperacions en aquells reptes que tenim en comú, com ara la crisi climàtica o la transició energètica, que marcarà l’esdevenir de les nostres economies”, ha valorat la consellera. Com Catalunya, la regió de Hèlsinki-Uusima forma part de Regions for EU Recovery des de l’abril de 2021. La iniciativa agrupa més de 30 territoris europeus que reclamen un paper més actiu en la gestió dels fons Next Generation EU.
2
Imatges
