La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha participat aquest matí en un debat amb un grup d'internes i de dones professionals del Centre Penitenciari Brians 1 (Baix Llobregat), sobre el projecte "Dones al carrer". Ubasart ha destacat la importància d'aquest programa "perquè empodera les dones i els dona protagonisme, ja que pateixen una doble invisibilització: com a internes i com a dones".

En el debat s’ha explicat en què consisteix el nou projecte, nascut a Brians 1 i impulsat per les referents de gènere, que són professionals de diferents àrees de la presó (psicòlogues, bibliotecàries, juristes, tècniques especialistes, etc.) que vetllen perquè la perspectiva de gènere hi sigui present. El programa consisteix a donar noms de dones als espais comuns dels centres, com ara el carrer Major, el poliesportiu o el teatre, entre d’altres. La tria dels noms implica treballar de manera transversal la invisibilitat de les dones, els aspectes del patriarcat que afavoreixen la discriminació i les biografies de diferents dones. Els noms s’han consensuat amb la participació d’uns 200 interns i internes.

En paraules de la consellera, “la perspectiva de gènere a les presons no és un complement o un luxe, sinó una necessitat. Projectes com el de ‘Dones al carrer’ ens permeten reflexionar sobre les discriminacions estructurals que patim les dones, una intervenció que empodera les internes i que n’afavoreix la reinserció”.

Els objectius de la iniciativa són donar visibilitat a les dones, afavorir la reflexió sobre les discriminacions que pateixen, treballar de manera transversal la perspectiva de gènere en els centres i desenvolupar una actitud crítica cap al patriarcat, així com cercar nous models més equitatius i justos. En aquest treball estan implicats els equips de tractament, l’escola del centre i els monitors artístics, que col·laboren en la confecció de les plaques de ceràmica per anomenar els espais i carrers. La intenció del Departament de Justícia, Drets i Memòria és fer-ho extensiu a tots els centres, també els d’homes.

La consellera també ha explicat que “la transformació feminista i la perspectiva de gènere han de ser transversals a totes les polítiques públiques del país, també a les penitenciàries. Alhora, els recursos que posem als centres penitenciaris han d’estar enfocats a la reinserció”.

Per finalitzar, Ubasart ha recordat que la inauguració del nou carrer “conté un missatge molt poderós i carregat de simbolisme”. El nom del carrer, Dones Valentes –ha prosseguit la consellera–, “és un missatge simbòlic perquè el concepte de carrer, aquí, als centres penitenciaris, és sinònim de llibertat”.

Inauguració del carrer Dones Valentes

Un cop finalitzat el debat, la consellera ha inaugurat el nou nom del carrer del Centre. Les internes han col·locat una placa que han fet en el taller de ceràmica del centre, amb el nom de “Dones valentes”. Finalment, Ubasart ha fet un recorregut per les diferents activitats que fan les dones de la presó amb motiu del 8M.

Les dones a Brians 1

El Centre Penitenciari Brians 1 té unes 117 internes, la majoria de les quals compleixen condemna. Prop del 70 % són de nacionalitat espanyola; la resta pertanyen a una trentena de nacionalitats diferents.

El perfil de la interna a Catalunya

Els centres penitenciaris de Catalunya tenen 7.779 interns, 7.320 dels quals són homes i 459 dones. Així doncs, les dones representen un 6 % de la població reclusa. Les internes són al Centre de Dones de Barcelona (Wad Ras), Brians 1, Ponent, Mas d’Enric i Puig de les Basses.

La dona reclusa és majoritàriament de nacionalitat espanyola, té 42 anys de mitjana, passa uns cinc anys a la presó i compleix condemna per robatori o tràfic de drogues. Les dones estrangeres són prop del 45 % de les internes i, majoritàriament, entren a la presó per tràfic de drogues.

Dues de cada tres internes són víctimes de violència masclista; sis de cada deu presenten problemes de salut mental, i vuit de cada deu són mares. La taxa de reincidència de les dones és d’un 26 %; la dels homes, d’un 30,5 %; la taxa general, d’un 30 %.

Visió de gènere

Els centres penitenciaris amb presència de dones disposen, des de 2018, del primer programa de tractament amb visió de gènere. A partir de grups molt reduïts, els equips de tractament proporcionen a les dones eines per a l’empoderament femení o pautes positives de salut sexual.

El Departament de Justícia, Drets i Memòria enguany redactarà el projecte funcional del futur Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, que serà una realitat el 2027. El centre costarà aproximadament 90 milions d’euros i es farà amb perspectiva de gènere. Es tracta d’un espai que ha de servir per millorar la qualitat de vida de les internes i facilitar-ne la reinserció a la societat.