La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha signat aquesta tarda un conveni de col·laboració entre el Memorial Democràtic i l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, situat al Monestir de Poblet. Tot i que ambdues parts han treballat conjuntament amb anterioritat, la finalitat del conveni és establir un compromís formal de cooperació que faciliti la recerca, la difusió i el foment de la memòria democràtica.

En paraules de la consellera, “divulgarem i dissenyarem conjuntament activitats que posin en valor l’etapa republicana i la lluita antifranquista com a escoles de democràcia, com a antecedents immediats del marc democràtic actual”. A més, Ubasart també ha asseverat que “amb iniciatives com aquesta posem fil a l’agulla en la tasca de construcció d’una ciutadania madura i democràtica”.

Per part de l’Arxiu, ha signat el conveni l’abat del Reial Monestir de Poblet i president del Patronat de l’Arxiu, Octavi Vilà.Hi han estat presents també el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i la directora de l’Arxiu Tarradellas i Macià, Núria Gavarró. Abans de la signatura, la consellera ha visitat l’espai de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.

La col·laboració té una vigència de quatre anys, que es podrà prorrogar de mutu acord per quatre anys addicionals. D’altra banda, per tal de concretar i desenvolupar els compromisos, es constituirà una comissió formada per dos representants de cada entitat.

La primera acció prevista es planteja al voltant de la història de l’organització Front Nacional de Catalunya (FNC) i, més concretament, de la seva lluita de resistència antifeixista en el marc de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, es preveu aprofitar els fons de Jaume Cornudella i Olivé (1915-1983) i Josep Munté Rodríguez (1913-1996), dos destacats dirigents del FNC, per donar a conèixer la tasca que els militants van mantenir en col·laboració amb els serveis d’informació i espionatge dels països aliats i amb els serveis francesos vinculats a les forces afins al president De Gaulle.

L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià

Ubicat a l’antic Palau de l’Abat, l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià recull els fons bibliogràfics i documentals del president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i Joan. Els papers foren cedits pel president a la comunitat monàstica de Santa Maria de Poblet, i l’any 1981 es van incorporar a l’Arxiu del Monestir de Poblet.

El fons del president Tarradellas el conforma documentació relacionada amb la guerra civil, l’exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya. A més, inclou també altres fons bibliogràfics i documentals cedits per altres persones relacionades amb la vida social i política de Catalunya, la majoria contemporànies del president Tarradellas.

Algunes de les donacions més destacades del fons són la de Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil; Carles Sentís, periodista i principal artífex del retorn del president Tarradellas a Catalunya; Ramon Barnils, també periodista; l’historiador Paul Preston; el militar Domènec Batet, capità general de Catalunya (1931-1935) afusellat per intentar aturar el cop d’Estat, o els polítics Carles Andreu Abelló, Josep M. Bricall i Joan Antoni Samaranch.

El Memorial Democràtic i la recuperació de la memòria

El Memorial Democràtic és la institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980). Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició a la democràcia. El Memorial Democràtic posa especial èmfasi en la recuperació de la memòria de les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com en la repressió perpetrada per la dictadura franquista a persones i col·lectius (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.

El Memorial Democràtic rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Posa al centre de la seva activitat la dignitat de la persona, els valors democràtics i el respecte pels drets humans perquè la barbàrie no es torni a repetir ni aquí ni enlloc.