Catalunya ha reduït la llista d'espera per accedir a prestacions i serveis per a la dependència –persones pendents de valoració de grau i de PIA– en 6.516 persones. Aquestes són el 74% de la reducció al conjunt de l’Estat espanyol, d’un total de 8.799. Així ho recollia l’informe estadístic del Sistema de l’autonomia i l’atenció a la dependència elaborat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

Tenint en compte només els PIA (Programa Individual d’Atenció), Catalunya ha reduït en 8.772 les resolucions pendents, a més de rebaixar més de la meitat el temps entre la sol·licitud i la resolució de PIA: des dels 613 dies que hi havia el 31 d’agost de 2021, el gener de 2023 es va arribar als 294 dies. Això representa el 52% de rebaixa en l’últim any i mig, mentre que a l’estat espanyol la rebaixa ha estat del 24% de mitjana (109 dies). De fet, el 55% de la reducció en llista d’espera per al PIA que s’ha produït a l’Estat espanyol en l’últim any ha estat gràcies a aquesta reducció que ha realitzat el Departament de Drets Socials. El PIA és el pla que dona lloc a rebre una prestació o accedir a un servei d’atenció a persones en situació de dependència, com són les residències i centres de dia.

Manca de sincronització en les llistes estatals

Una part important de les llistes d’espera estatals que fan referència a Catalunya està generada per la manca de sincronització d’informació entre les aplicacions informàtiques de gestió de la dependència (SIDEP i SISAAD). A l’octubre del 2022 hi havia 23.450 expedients arxivats a les bases de dades del Departament i pendents d’arxivar al sistema de l’IMSERSO, que no haurien de constar als recomptes de l’Estat.

Són expedients que s'han resolt arxivar per diferents motius (no compliment de requisits, desistiments, caducitats...). Aquesta asincronia es resoldrà mitjançant un pla de millora (aplicatius informàtics, reforços de personal...). Actualment impacta tant en la informació de llistes d’espera que publica l’Estat en relació a Catalunya, com possiblement en l’import econòmic que es rep per part de l’Estat.

Per tal de reduir aquesta espera, el Departament s’ha marcat com a fites d’aquest 2023 la gestió i resolució dels errors, la depuració de dades reals del llistat d’IMSERSO de persones pendents, i la implementació de millores digitals en la gestió d’expedients (modificacions, trasllats...), amb interoperabilitat i automatització, en el marc del Pla de Transformació Digital en el qual està immers Drets Socials, presentat ahir i que té una dotació de més de 83 milions d’euros.

Persones beneficiàries a Catalunya

Catalunya és el segon territori pel que fa al nombre de sol·licituds de dependència registrades (la primera és Andalusia). A Catalunya, hi ha 257.644 persones amb un grau de dependència reconegut, el 17,2% del total de l’estat espanyol, mentre que la població de Catalunya de 65 anys o més representa el 15,8% de la població. El rati de resolucions de grau sobre el total de sol·licituds és del 93% de les peticions fetes, prop de la mitjana de l’estat espanyol.

Pel que fa al nombre de beneficiaris i de prestacions de la dependència, a 31 de desembre de 2022 hi havia a Catalunya 187.630 persones beneficiàries, un creixement del 8,7% respecte l’any anterior. Així mateix, el nombre de prestacions i serveis és de 226.919, un creixement del 8,3% respecte a l’any 2021.

A finals de 2022 consten 354.754 sol·licituds de grau de dependència a Catalunya, que suposen el 17,9% del total de sol·licituds registrades a l’estat espanyol, mentre que la població catalana representa el 16,4% del total. Les persones que sol·liciten tenir reconegut un grau de dependència representen el 4,57% de la població de Catalunya, una dada que està percentualment per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol, on les persones que ho demanen són el 4,18% de la població.

En prestacions i serveis, Catalunya lidera en valor absolut de nombre de persones en atenció residencial, 38.512 persones, el 17% del total de les prestacions (a nivell percentual és el segon territori, i per davant hi ha Cantàbria amb el 18,46%).

Sol·licituds registrades

En relació a les persones valorades i amb grau de dependència (amb dret a prestació), Catalunya és la segona CCAA en nombre de persones valorades i amb dret a prestació (un total de 257.644 persones). Així, tenen grau el 77,97% de les persones valorades de Catalunya, prop de la mitjana de l’estat espanyol (del 80,58%).

La ràtio de prestacions per persona amb resolució de PIA, si tenim en compte la teleassistència, la ràtio de Catalunya és de l’1,2, per sota de la mitjana espanyola, que és d’1,31. Ara bé si excloem la teleassistència domiciliària com a prestació, la ràtio mitjana de l’Estat espanyol passa a ser d’1,05 i la de Catalunya en aquest cas és de 1,08.

Pressupostos 2023

El Departament de Drets Socials té previst reduir a la meitat el temps d'espera en dependència amb l'increment del 13,1% en els pressupostos de 2023, no consolidats, que arribaran als 3.520 milions d’euros, dels quals 2.007 es destinaran a la dependència i a la discapacitat. A més de rebaixar el temps per tenir una valoració de grau i la resolució del PIA, se sumaran 4.500 places noves amb finançament públic, fet que reduirà la llista d’espera. El Departament treballa també per millorar la planificació territorial i per avançar cap a un model d’autonomia personal que avanci cap a la desinstitucionalització.

Sobre la dependència, actualment hi ha a Catalunya una situació d’infrafinançament per part de l’estat espanyol. Des de la posada en marxa de la Llei de la dependència, dels 18.000 milions d’euros que s’han invertit a Catalunya, l’estat espanyol només n’ha aportat 3.000, la mateixa xifra que han aportat els usuaris a través del copagament, i els 12.000 milions restants els ha aportat la Generalitat.