El Departament treballa en una estratègia davant dels principals reptes d’atenció i promoció de les persones grans per presentar-la en el Congrés de la Gent Gran previst el 2024
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, ha presidit avui el Ple del Consell de la Gent Gran de Catalunya. Hi ha refermat la voluntat del Govern de treballar al costat del Consell com a representació de la gent gran del país, destacant el seu paper, i ha escoltat i respost les aportacions dels i les integrants del Consell de la Gent Gran presents en la sessió. L’han acompanyat el director d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs i Pérez, vicepresident primer del Consell de la Gent Gran; la vicepresidenta segona del Consell, Magda Bes i Esmel, i la responsable de l’Oficina de Gent Gran Activa, Àngels Torras i Ripoll, secretària del Consell.
En la seva intervenció, Campuzano ha destacat que el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària serà “una revolució en l’atenció social”, que s’ha iniciat en 7 territoris amb experiències d’èxit que es reforçaran, i s’estendran a tot el país. Aquesta integració permetrà millorar la resposta a les necessitats d’atenció de persones grans, entre altres col·lectius, amb una resposta personalitzada, de qualitat i equitativa. També ha mencionat que, paral·lelament, el Departament es troba immers en un pla de transformació digital que, a més de digitalitzar tràmits i modernitzar processos, comportarà un canvi de paradigma en l’atenció presencial amb l’objectiu d’evitar la bretxa digital, per no deixar ningú enrere en el progrés social.
El conseller ha destacat la importància que representa l’aprovació dels pressupostos de 2023 de la Generalitat en el context actual, després de diverses crisis: “El departament ha assumit un compromís, reduir a la meitat temps espera en dependència, que es concreta en decisions operatives i una planificació a curt i a mitjà termini”. A curt termini, es crearan noves places aquest any, com les noves places d’atenció diürna per a gent gran en entorns rurals (el servei SAIAR) anunciades recentment. Paral·lelament, Drets Socials treballa en una planificació a mig termini, que inclourà infraestructures socials, tenint en compte també el reforç que suposen els fons europeus: “Amb els fons Next Generation, construïm tres noves residències, que són les primeres dels últims 15 anys, i donem suport a ajuntaments, entitats del tercer sector i empreses per remodelar i crear nous equipaments”. “És la inversió en equipaments socials més important que ha fet la Generalitat”, ha destacat el conseller. Sobre la dependència, el conseller ha reiterat la problemàtica que suposa l’infrafinançament per part de l’Estat espanyol, que només hi destina el 0,9% del seu PIB, lluny de la mitjana europea (1,9%) i dels països escandinaus (3%). Entre 2007 i 2021, a Catalunya s’hi ha invertit 18.000 milions d’euros en dependència (sense contemplar la inversió municipal i privada): 12.000 han estat a càrrec de la Generalitat, 3.000 dels usuaris a través del copagament, i 3.000 han estat de l’Estat espanyol. “No aporta ni el 20% del que s’hi ha destinat, i encara menys si tenim en compte tots els esforços que hi ha fet també ajuntaments, diputacions, consells comarcals i sector privat”, ha observat.
Trajectòries vitals
El director d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs i Pérez, ha observat que en els propers anys “la qüestió no serà tant envellir sinó mantenir la autonomia”. Ha explicat que la seva direcció lidera el repte d’impulsar una política pública d’envelliment actiu, longevitat i qualitat de vida, que monitoritzarà l’Oficina de la Gent Gran Activa (OGGA). “Aquesta política pública ha de treballar la diversitat, no ha de caure de nou en tractar d'estandardització de la gent gran, sinó la diversificació de la gent gran i les seves trajectòries vitals”, ha subratllat.
L’objectiu és bastir una estratègia davant dels principals reptes d’atenció i promoció de les persones grans, i per això es farà un encàrrec per tenir informació sobre les principals tendències sociodemogràfiques del procés d’envelliment, així com la diversitat de perfils socials i d’experiències de vida. Es farà tenint en compte l’expertesa del Consell de la Gent Gran, amb la intenció que es validi en un Congrés de la Gent Gran el 2024.
També s’estudiaran els elements de novetat en els itineraris d’envelliment; l’evolució de les estructures familiars i el risc d’aïllament relacional; l’impacte de l’evolució de les famílies en els serveis de benestar, els dispositius públics de cura i les cures de caràcter comunitari; els reptes de l’atenció a la dependència i de les cures de llarga durada; el paper de les dinàmiques comunitàries com a contrapunt del risc d’aïllament relacional i solitud. L’encàrrec finalitzarà amb un anàlisi i localització de les principals polítiques d’envelliment i longevitat de vida a Catalunya (d’entre les diferents administracions i societat civil) que actualment responen a les principals tendències d’envelliment.
