- Es vehicularà a través de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI, que compta amb 114 punts arreu de Catalunya.
- Oferirà assessorament jurídic per a la interposició de denúncies penals, la formalització de mesures cautelars com les ordres d’allunyament i la sol·licitud de justícia gratuïta, entre altres.
- Govern i Parlament han commemorat aquest dilluns el Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia, que se celebra el proper 17 de maig.
En el marc del Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia, que se celebra el 17 de maig i que s’ha commemorat avui amb un acte institucional al Parlament de Catalunya, el Govern ha desplegat un nou servei d’assessorament jurídic per a víctimes de delictes d’LGBTI-fòbia, que donarà suport als processos de denúncia de situacions que constitueixin una infracció penal. Es tracta d’un servei d’acompanyament especialitzat, que es vehicularà a través de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI (Xarxa SAI LGBTI), amb 114 punts arreu de Catalunya.
El nou servei posa el focus en la protecció i atenció de les víctimes d’LGBTI-fòbia davant de situacions de violència i delictes d’odi. Entre altres, oferirà acompanyament en el moment d’interposar una denúncia per discriminació per orientació sexual o identitat de gènere, tant si és davant dels Mossos d'Esquadra com de la policia local o els jutjats de guàrdia. També proporcionarà assessorament per a la formalització de mesures cautelars, com les ordres d´allunyament, i per sol·licitar justícia gratuïta. Les víctimes podran comptar amb aquest acompanyament especialitzat durant tot el procediment judicial.
L’LGBTI-fòbia es pot expressar de diferents maneres. En alguns casos, les discriminacions i violències són actes constitutius de delicte, i han de denunciar-se per la via penal. És per reforçar el suport a aquestes situacions que s’ha impulsat el nou servei d’assessorament jurídic. Quan l’expressió de l’LGBTI-fòbia no té recorregut per la via penal, és possible que constitueixi una infracció administrativa regulada per llei (entre altres, per la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, o per la Llei 19/2020 d'igualtat de tracte i no-discriminació). En aquests casos, la població pot dirigir-se tant a la Xarxa SAI LGBTI com a l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació.
Una xarxa de país per garantir drets
El nou servei d’assessorament jurídic especialitzat reforça la capacitat d’actuació de la Xarxa SAI LGBTI, reconeguda juntament amb altres mesures impulsades pel Govern amb el Premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat de la Comissió Europea.
En qualsevol dels punts que conformen la Xarxa SAI LGBTI, les persones LGBTI+ i els seus entorns poden accedir a informació i assessorament sobre recursos i serveis disponibles. Els Serveis d'Atenció Integral també ofereixen ajuda per a la realització d’alguns tràmits (per exemple, el canvi de nom a les targetes sanitàries per a les persones trans*), i gestionen i deriven incidències i denúncies per discriminació per orientació sexual o identitat de gènere, per via administrativa, laboral o penal. Durant l’any 2022, la Xarxa SAI LGBTI va atendre al voltant de 1.300 persones i va acompanyar la gestió de 420 consultes, incidències i denúncies sobre un fet discriminatori.
A més, més enllà de la prestació directa de serveis, la Xarxa SAI LGBTI té la missió d’impulsar i acompanyar el desplegament de polítiques públiques LGBTI+ d’ajuntaments i consells comarcals. Això vol dir que les polítiques que es desenvolupen arreu de Catalunya des de les administracions de proximitat per garantir els drets de les persones LGBTI+ compten amb personal especialitzat.
Una crida a abordar les situacions de discriminació i violència contra les persones LGBTI+
L’acte celebrat avui al Parlament ha posat el focus en la necessitat de continuar avançant en la resposta a les situacions de discriminació, injustícia i violència contra les persones LGBTI+. Ha arrencat i acabat amb actuacions musicals de Pedro da Costa, participant de la primera edició d’Eufòria, i ha estat conduït per Ana Valenzuela, presidenta de l’associació Chrysallis Catalunya i membre de la Comissió de Coordinació del Consell Nacional LGBTI.
El vicepresident segon del Consell Nacional LGBTI, Marc Romero Parés, ha estat l’encarregat de llegir el manifest del Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia. El text s’inicia recordant el lema “els drets LGBTI+ són drets humans”, que “ha inspirat generacions d’activistes d’arreu del món per reclamar allò que pot semblar una obvietat: que totes les persones tenen el dret a ser i a viure lliures de discriminacions i violències”. El manifest subratlla que, “malgrat els avenços assolits al nostre país, l’LGBTI-fòbia continua present en molts àmbits de la societat catalana”, i adverteix que "el qüestionament constant dels drets assolits i els discursos d’odi són més presents que mai”. En aquest sentit, el manifest fa una crida a mantenir el treball conjunt d’institucions i societat civil “per desplegar les lleis d’igualtat i les polítiques públiques arreu del territori, amb l’objectiu de promoure la igualtat real i efectiva de les persones LGBTI+”.
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha subratllat durant la seva intervenció la importància d’aplegar, en un acte com el d’avui, les dues principals institucions del conjunt del país, Parlament i Govern, i les entitats de la societat civil. Això “transmet un missatge claríssim: la fermesa en la construcció d’un país lliure d’LGBTI-fòbia; lliure d’estigmes, discriminacions i violències per raó de l’orientació sexual, l’expressió o la identitat de gènere”, ha dit la consellera. Verge ha posat en valor la diversitat i la força del moviment LGBTI a Catalunya, el marc legislatiu pioner amb què compta el país i les polítiques públiques que està impulsant el Govern. “En un moment en què l’extrema dreta i els grups antidrets estan creixent arreu d’Europa, l'aliança entre institucions i entitats és i serà un mur de contenció”, ha afirmat. Verge ha conclòs el seu discurs insistint que “No passaran”, com no va passar l'autobús transfòbic d’Hazte Oír el mes de novembre del 2022, i com “segur que tampoc passaran quan arribi al Parlament la llei trans* catalana, seguint la trajectòria garantista de drets dels grups parlamentaris democràtics d’aquesta cambra”.
Per la seva banda, la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés Bosch, ha posat també en valor el fet que l’acte d’avui sigui un “acte compartit” entre el Parlament, el Govern i també “entre tots i totes”. Vergés ha assegurat que “cada agressió és un atac contra la societat que volem construir dia a dia” i no només “un atac personal”. En aquest sentit, la vicepresidenta del Parlament ha fet un reconeixement “a les persones i entitats que han lluitat durant molts anys per viure lliures de violències”, i ha assegurat que “el Parlament no hauria tingut dues lleis pioneres” ni tampoc seria “reconegut com a institució pionera en la defensa d’aquests drets si no hagués sigut per una societat que empeny”.
1
Imatges
