- La consellera d'Igualtat i Feminismes assegura que el Govern ha fet de la lluita contra les violències masclistes "una qüestió de país, triplicant els recursos per aquestes polítiques".
- Verge reivindica que “l’anomalia era que fins ara no existís un Departament d’Igualtat i Feminismes”.
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha fet balanç dels dos primers anys de recorregut del Departament d’Igualtat i Feminismes en l’esmorzar informatiu d’aquest matí al Fòrum Europa Tribuna Catalunya.
La consellera ha reivindicat la necessitat de tenir un Departament d’Igualtat i Feminismes que “sigui de primer nivell, que s’assegui a la taula dels grans” per poder estar present en tot el procés d’elaboració de les polítiques públiques. “Les polítiques d’igualtat travessen ara tota l’acció de Govern, només estem a mitja legislatura i ja podem dir que hi ha un abans i un després de la creació del Departament”, ha afirmat.
Verge ha reivindicat la necessitat d’una estructura per al lideratge de les polítiques d’igualtat i feminismes. “Ens cal aquest departament perquè no hi ha igualtat possible amb masclisme, amb LGBTI-fòbia, amb racisme o amb capacitisme. Les polítiques d’igualtat garanteixen drets fonamentals que afecten tota la població”, ha dit. En aquest sentit, ha destacat que “l’anomalia era que fins ara no existís un Departament d’Igualtat i Feminismes”.
Verge ha insistit que “les prioritats es demostren amb recursos”, i ha recordat que “les polítiques d’igualtat i feminismes han estat les que més han crescut en els pressupostos de 2022 i 2023”. De fet, aquestes partides han augmentat un 153% entre 2021 i 2023, i han passat dels 46 milions d’euros l’any 2021 als 116 milions d’euros el 2023.
La consellera també ha destacat la importància de l’equitat territorial. “Si les polítiques d’igualtat no aterren al territori, no arriben al conjunt de pobles i ciutats del país, no tenen un impacte real en la vida de la ciutadania”, ha dit. Per això, s’han incrementat els recursos destinats a enfortir les polítiques d’igualtat dels ajuntaments i consells comarcals.
Una aposta pionera per l’equitat menstrual
En la seva intervenció, Verge ha destacat l’aposta pionera del Govern per promoure i garantir l’equitat menstrual, amb un programa d’actuacions molt ambiciós, sense precedents en l’àmbit internacional, que arribarà potencialment a 1,8 milions de dones, és a dir, a totes les que menstruen. “Som el primer país del món que distribuirà a totes les dones i persones menstruants productes menstruals reutilitzables, amb informació de qualitat sobre la menstruació i la menopausa”, ha explicat Verge. En relació amb l’educació menstrual, la consellera ha fet referència a l’acció “La meva regla, les meves regles”, a través de la qual s’han format durant aquest curs al voltant de 85.000 alumnes de més de 1.200 centres educatius de tot Catalunya.
La lluita contra les violències masclistes com a prioritat de país
En l’àmbit de la lluita contra les violències masclistes, Verge ha assenyalat que el Govern n’ha fet “una prioritat, una qüestió de país, triplicant els recursos per aquestes polítiques, per poder fer més i millor prevenció i més i millor reparació de les violències”.
En aquest sentit, ha recordat que enguany s’obriran 7 nous Serveis d’Intervenció Especialitzada per a l’atenció a les violències masclistes (SIE) arreu de Catalunya, que se sumaran als 17 ja existents, un dels quals estarà especialitzat en violències digitals. També ha destacat la millora del servei ofert per la línia de telèfon 900 900 120, confidencial, gratuïta i disponible 24 hores al dia, que ara proporciona també atenció psicològica directa i un primer assessorament jurídic. A més, Verge ha explicat que abans que acabi l’any es posarà en funcionament el nou Servei d’Intervenció en Crisi, amb capacitat de desplaçar-se amb rapidesa a qualsevol municipi del país per proporcionar presencialment atenció psicològica d’urgència per a dones que hagin patit violències masclistes. També ha posat en valor l’augment significatiu de les indemnitzacions per a les supervivents i les famílies de les víctimes.
Els drets sexuals i reproductius, a l’agenda política
La consellera ha recordat que el departament ha garantit, per primera vegada, el dret de totes les dones a escollir el mètode de preferència per a la interrupció voluntària de l’embaràs, farmacològic o quirúrgic, en totes les regions sanitàries del país. A més, s’ha proporcionat accés gratuït a l’anticoncepció de llarga durada i s’ha introduït un nou permís per dol gestacional, entre altres.
Durant la seva intervenció, Verge ha repassat també altres mesures implementades en aquesta primera meitat de legislatura, com el Pla d’acció per combatre la pressió estètica o la implementació de les polítiques de cures. Gràcies a aquestes últimes, s’ha posat en marxa el programa TempsxCures, amb el qual el Departament ha finançat i acompanyat el desplegament de gairebé 900 serveis de cures per a criatures i adolescents menors de 16 anys arreu del país, alliberant més d’11 milions d’hores a les famílies, sobretot a les dones.
Finalment, la consellera ha fet referència al treball del departament per garantir el dret a una vida lliure de discriminacions en qualsevol àmbit, i ha esmentat el reforç de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+, la posada en marxa de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació, i altres polítiques en matèria de refugi i antiracisme. Verge ha subratllat que “totes aquestes polítiques són també un antídot contra el feixisme”.
Verge ha tancat la seva intervenció insistint que “les polítiques d’igualtat i feminismes són útils i necessàries per millorar la societat”. En aquest sentit, ha afirmat de manera contundent que “han vingut per quedar-se".