- La consellera Meritxell Serret ha comparegut davant la cambra, que ha donat llum verda a l’últim pas per aprovar el document que marca les prioritats d’aquesta política de país per als pròxims quatre anys i que blinda el camí cap al 0,7%
- Segons Serret, “en un context de creixement i entrada a les institucions de l’extrema dreta, reforçar les polítiques de cooperació és el millor camí per combatre els discursos de l’odi”
- La titular d'Acció Exterior ha remarcat el “màxim consens” aconseguit amb l’aprovació del pla, que s’ha treballat “àmpliament” amb els actors de la cooperació catalana
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha comparegut aquest dijous davant la Comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar el Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026, el document que marca les prioritats estratègiques d’aquesta política de país per als pròxims quatre anys. La cambra catalana ha donat llum verda per àmplia majoria al Pla i queda definitivament aprovat, després que el Govern l’aprovés el passat mes de maig. Serret ha remarcat la importància d’haver obtingut “consens” en l'aprovació del pla, que s’ha treballat “àmpliament” amb els actors de la cooperació catalana.
En el seu discurs, la consellera Serret ha defensat que, "en un context de creixement i entrada a les institucions de l’extrema dreta i el feixisme, reforçar les polítiques de cooperació és el millor camí per combatre els discursos de l’odi i l’exclusió”, i ha reivindicat “més cooperació per ajudar a afrontar la complexitat del món, per crear consensos i ponts entre pobles i per avançar cap a un món més just”. Amb el nou Pla, el Govern consolida “l’aposta ferma i clara per una política pública de cooperació feminista i transformadora per avançar en la consolidació d’una cooperació present a tot el territori i a totes les generacions, especialment els joves, i que actuï tant en l’àmbit global com en el local, i que tingui capacitat d’impacte”.
Feina de rigor per assolir un mètode de consens cap al 0,7%
Una de les principals novetats que recull el Pla director és la que fa referència al finançament, ja que el document recull un mètode per assolir l’objectiu històric marcat per les Nacions Unides de dedicar el 0,7% dels ingressos propis del Govern a cooperació l’any 2030. “Vull posar en valor la rellevància de l’acord de consens que plasma el pla, que recull una fórmula sense focs artificials, que abandona el camí reiteradament fallit de parlar de quantitats absolutes” i que dibuixa “un camí que consolida cada avenç per assolir el 0,7% el 2030”. Es tracta d’un mètode sòlid que garanteix no decréixer i que està construït “a partir d’una feina amb rigor i honestedat per augmentar la confiança entre tots els actors implicats en aquest consens”, ha destacat Serret. “És un pas important, i assolible, perquè el que volem és assegurar els progressos”, ha insistit.
Concretament, i tenint en compte que en el pressupost de l’any 2023 aquest percentatge es troba en un 0,21% amb 67 milions d’euros en Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) del conjunt del Govern —una xifra històrica—, es fa necessari un augment de 0,49 punts percentuals durant els set anys següents. La proposta que planteja el Pla director 2023-2026 és incrementar, com a mínim, aquest percentatge en 0,07 punts anuals, per tal que l’AOD representi el 0,7% respecte dels ingressos corrents no condicionats l’any 2030.
En la compareixença, la consellera Meritxell Serret ha ressaltat als diputats i diputades presents a la comissió tres punts que recull el Pla: “El camí sòlid i fiable per assolir el 0,7% l’any 2030, l’ampli consens amb el sector i els agents de la cooperació catalana i també amb el món local, i l’aposta per una cooperació feminista que treballi també dins els objectius d’utilitat, credibilitat i reputació de l’acció exterior catalana”.
Prioritats estratègiques de la cooperació catalana
El nou Pla consta de prioritats sectorials, geogràfiques i de millora del finançament per al desenvolupament. Entre les prioritats sectorials destaquen la defensa i promoció dels drets humans, i de la justícia de gènere, la promoció de la salut global, la prevenció de conflictes i la construcció de pau, la promoció de la justícia climàtica, la defensa del dret al refugi i l’impuls de les economies transformadores.
Pel que fa a les prioritats geogràfiques, es mantenen Bolívia, Colòmbia, l’Equador, Gàmbia, Guatemala, Hondures, el Marroc, Moçambic, Nicaragua, El Salvador, el Senegal i Tunísia com a països prioritaris, i l’Amèrica Central, Mesoamèrica, la Mediterrània i la regió del Sahel en l’enfocament regional. Serà igualment prioritari mantenir la cooperació a Palestina, el Sàhara Occidental i el Kurdistan, així com l’atenció als territoris que pateixen conflictes de llarga durada i a les diàspores i els països d’origen de la població migrant a Catalunya.
Estratègia d’educació global
El document incorpora també la voluntat d’aprofundir en la transformació de l’educació global i de dotar-la d’una estratègia compartida amb tots els actors, amb el compromís d’enfortir-la destinant-hi un 25% de l’AOD. El Pla parteix de la premissa que la transformació de la ciutadania catalana és fonamental per mantenir i impulsar un país solidari conscient de la responsabilitat compartida en els reptes globals.
En aquest sentit, segons la recent enquesta del Govern sobre cooperació al desenvolupament, mentre que hi ha un 84% de la població que considera important dedicar diners al desenvolupament dels països empobrits, aquest ampli consens conviu amb un 69% de la població a Catalunya que no ha sentit parlar mai de la cooperació, o n’ha sentit parlar, però no sap ben bé què és. Aquestes dades revelen, segons la consellera Meritxell Serret, la necessitat de “reforçar aquest coneixement, i fer especial incís en la població més jove”.
En aquesta línia, en els últims anys des de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament s’ha apostat per innovar amb aliances, especialment en el món artístic i cultural, que permetin desplegar nous formats i llenguatges atractius. En són exemple l’Espai Transforma’t al Festival Cruïlla aquesta setmana o el programa Acció>Cinema, entre altres iniciatives. A més, el Govern ha tirat endavant la campanya #AFavor per posar en valor la cooperació del Govern, amb un lema positiu i constructiu, i que reflecteix el consens social corroborat amb l’enquesta al voltant d'aqueta política pública.
La consellera Meritxell Serret ha comparegut acompanyada del secretari general Bernat Costas i la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba. El Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026 s’ha aprovat amb els 13 vots a favor del PSC, ERC, Junts i CUP; 1 abstenció d’En Comú-Podem i 1 en contra de Vox.
La Comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació ha acollit posteriorment la compareixença de Sylvie Luzala i Yenidia Cuéllar, dues defensores dels drets humans de la República Democràtica del Congo i de Colòmbia respectivament que estan actualment acollides a Catalunya a través del Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans del Govern.
5
Imatges
