{"name":"2023/10/11/14/37/3bb3908c-20a6-40d2-9b52-770a04e9a132.JPG","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":1451429}

L’impacte dels fons Next Generation EU, provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), a la vegueria de Terres de l’Ebre puja un total de 48,6 milions d’euros, a 31 d’agost del 2023. Aquests diners són la suma dels 36,8 milions que ha compromès la Generalitat a la vegueria més 11,8 milions procedents de convocatòries estatals que s’han adjudicat a entitats de les Terres de l’Ebre.

Concretament, aquests recursos han anat a parar a 53 corporacions locals, 460 empreses, 8 entitats del sector públic, 27 entitats sense ànim de lucre, 3 centres de recerca o formació i 790 particulars del territori. En total, 1.341 persones i entitats de les Terres de l’Ebre s’han adjudicat recursos d’alguna de les convocatòries de fons procedents del MRR.

{"name":"2023/10/11/14/24/b3f9f00e-4913-4e0c-b39f-1b696e8a9045.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":141965}

Aquestes dades les ha donat a conèixer avui la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, en un acte organitzat per la delegació territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre al Palau Abària, per donar a conèixer l’estat de situació dels fons Next Generation EU. “Aquesta jornada té un doble objectiu: d’una banda, realitzar un exercici de transparència, nou i inèdit si el comparem amb el que han fet altres administracions respecte al volum i el detall de dades facilitades; i, de l’altra, explicar l’aterratge d’aquests fons a Catalunya i en concret a les terres de l’Ebre quan ens trobem en l’equador del desplegament d’aquests fons” ha apuntat la consellera.Un exercici de transparència que, segons ha explicat Mas Guix, no ha estat fàcil de fer per “l’alt grau d’opacitat” amb que l’Estat gestiona aquests recursos.

La trobada, a la qual ha assistit un nodrit grup d’empresaris i representants del món local i social de la vegueria, també ha comptat amb les intervencions del delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó Fernández, i del secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig Raposo.

Durant la seva intervenció, la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha subratllat la “bona gestió” que s’està fent des del Govern de la Generalitat dels fons NGEU: “Les dades ens indiquen que Catalunya ho fem substancialment millor que a la resta de territoris de l’Estat”. “A més, estem complint l'objectiu de l'equilibri territorial en la captació dels fons, arribant al 96,2% del territori”, ha puntualitzat.

La màxima responsable de les finances del Govern ha qualificat el programa del fons NGEU “d’estratègic ioportunitat històrica” tant pel volum de recursos que genera -800.000 milions d’euros a executar fins a l’any 2026 en l'àmbit europeu-, per la seva excepcionalitat política -“ja que representen un pas endavant en el procés de construcció de la UE”-, com pel seu impacte transformador en el territori.

Un objectiu, que en paraules de la mateixa consellera “s’està complint” gràcies a la col·laboració amb les institucions locals, i que es veu reflectit en els diferents “projectes tractors i estratègics” que, malgrat el difícil encaix en el mecanisme dels NGEU, s’estan impulsant arreu de la geografia Catalana en àmbits com el de la mobilitat sostenible i l’electrificació de vehicles, la digitalització de la indústria, la recerca en salut, la millora del sistema d’atenció i cures o l’impuls a la indústria dels microxips.

En aquest sentit, Mas Guix ha reclamat un cop més la necessitat que l’Estat millori el seu model de repartiment d’aquests fons i que Catalunya, com també han reivindicat altres territoris com el País Basc o Navarra, pugui gestionar una part dels recursos a través d’uns PERTE regionals, “de manera que es puguin destinar a convocatòries ben adaptades a les necessitats i les especificitats de cada territori”, ha reblat.

L’aterratge dels fons NGEU a les Terres de l’Ebre

Si anem més al detall, veurem que, entre altres, han rebut fons Next Generation EU els ajuntaments d’Amposta (4,4 M, 2M dels quals es destinaran a la rehabilitació sostenible de les Cases del Castell i nous punts de càrrega ràpida, entre altres actuacions); de Tortosa (4M: 2M pel cinturó verd i el pla de senyalització, entre altres i 1,5 M per la transformació del transport urbà); de Deltebre (3M, 1,8 M dels quals serviran per rehabilitar el centre de desenvolupament artístic juvenil); de la Ràpita (2M per a la restauració del cabal del canal Carlos III i la connexió urbana-rural, entre altres); o el COPATE (4,2 M, 3M dels quals per a la interconnexió d’espais ciclables i uns altres 0,7 M per a actuacions a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre.

També destaquen tres projectes empresarials que han rebut finançament europeu, com són la Hispano de Fuente en Segures SA (1,05 M per a l’adquisició de vehicles d’energies alternatives baixes en carboni), Celulosa de Levante SA (0,92 M per a la realització d’un pla de millora de la sostenibilitat i reducció de les emissions per combustió de licor negre) o Intertrans Prades SL (0,65 M per a la implantació d’una infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics).

L’Hospital de la Santa Creu de Jesús, de Tortosa, rebrà un ajut de 4M per a la reforma i la rehabilitació de la residència llar Santa Creu. De les 27 entitats sense ànim de lucre que han rebut fons Next Generation, cal remarcar el Centre de Difusió Tecnològica Fusta i Moble de Catalunya (CENFIM) (1,2 M pel suport a agrupacions empresarials innovadores per millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses); la Cambra de Tortosa, que ha rebut 1M, 0,8 M dels quals serviran per finançar la formació de la població activa; o l’Associació Grup de Natura Freixe, amb un ajut de 0,8 M, 0,6 M dels quals aniran destinats a la millora de les capacitats socials, a la implementació d’accions per reduir el risc d’inundació i restauració fluvial del tram final del riu Cinca i la seva confluència amb el Segre.