- El conseller David Mascort i la consellera Anna Simó han visitat l’Escola Salvat Papasseit de Santa Coloma de Gramenet, on es desenvolupa un projecte educatiu entorn de l’ús responsable de l’aigua
El Govern ha apel·lat a la necessitat de continuar fent un ús responsable de l’aigua en un context de sequera com l’actual i en un marc global de canvi climàtic. Ho han afirmat els consellers d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i d’Educació, David Mascort Subiranas i Anna Simó Castelló, en una visita aquest matí a l’Escola Salvat Papasseit de Santa Coloma de Gramenet, un centre amb un projecte específic sobre sequera a un grup de segon de primària.
El conseller Mascort ha destacat la importància de l’educació ambiental i la necessitat de fer un ús eficient i responsable dels recursos hídrics disponibles. “Al mateix temps que el Govern garanteix que abans del 2030 la regió metropolitana de Barcelona tindrà resoltes totes les seves necessitats sense dependre de la pluja –amb infraestructures d’aigua dessalada, regenerada i freàtica–, la nostra societat avança cap a una nova forma de consum d’aquest recurs, amb total consciència que es tracta d’un bé finit i preuat”. Durant la seva visita el conseller ha agraït l’esforç de la ciutadania en un escenari d’emergència com l’actual i ha apuntat que “ara consumim menys aigua que mai i, a més, la meitat de l’aigua prové de la dessalinització, la regeneració o els pous”, ha afirmat el conseller.
Mascort ha explicat que fins al 2027 es preveu una inversió de 2.400 milions d’euros en noves infraestructures hídriques, com l’ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera, la nova planta del Foix i diverses estacions de potabilització que convertiran el Besòs en una font clau d’abastament. “Mentre fem front a l’actual sequera, preparem el país per les sequeres que vindran: hem estat capaços d’endarrerir en més d’un any l’entrada en emergència i hem concretat el full de ruta de les inversions del cicle de l’aigua, que durant més de 10 anys va estar en un calaix”, ha dit el conseller.
La consellera d’Educació, per la seva banda, ha afirmat que “la sequera és un problema de país que afecta tot el Govern, i tots els departaments ens hi hem implicat des del nostre àmbit d’actuació. Des del Departament d’Educació hi podem contribuir amb la sensibilització, perquè tenim la capacitat d’arribar a un milió i mig d’alumnes i a més de 3.500 centres educatius”.
“Els centres educatius són l’espai idoni, no només per conscienciar, sinó perquè tots els infants i joves esdevinguin ambaixadors dels hàbits de consum responsable i de l’estalvi d’aigua a totes les cases del país”, ha defensat Simó.
El projecte de l’Escola Salvat Papasseit
El grup de 2n A de l’Escola, a partir d’una activitat aquàtica d’oci educatiu, ha treballat a classe els diferents estats de l’aigua i la preservació d’aquest bé cada vegada més escàs. Com a activitat de grup, els alumnes han instal·lat i tingut cura d’un pluviòmetre, i n’han analitzat les dades, per concloure que hi ha una manca de pluja i que, a més, l’aigua caiguda es pot evaporar.
Aprofitant aquesta feina feta, els consellers han participat en una activitat pensada per l’equip pedagògic del centre, en què els alumnes han reflexionat sobre la despesa d’aigua que suposen certes activitats quotidianes com dutxar-se, fregar els plats o regar les plantes, i han elaborat una llista conjunta amb formes d’estalviar aquest recurs.
Com es tracta la sequera a les aules?
L’Escola Salvat Papasseit és només un exemple de la tasca pedagògica que es fa a totes les aules catalanes sobre la sequera. L’escola, en tant que institució permeable al seu entorn, absorbeix les qüestions candents i les aprofita per crear situacions d’aprenentatge profitoses a l’hora de preparar l’alumnat per a l’exercici d’una ciutadania activa i democràtica. És en aquest sentit que el Decret de currículum de l’educació bàsica disposa que l’alumnat ha de desenvolupar una actitud responsable, tot prenent consciència de la degradació del medi ambient, coneixent les causes que la provoquen, agreugen o milloren. Cal que, en completar l’educació primària, l’alumne s’iniciï en l’adopció d’hàbits de vida sostenible per contribuir a la conservació de la biodiversitat. A la secundària, àrees com Biologia i Geologia, i Educació en Valors Cívics i Ètics recullen competències específiques sobre acció climàtica, que passen per analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i adoptar hàbits que minimitzin aquests impactes.
A partir d’aquesta base normativa i conscient de l’emergència per sequera, el Departament d’Educació ha creat recursos específics per als centres. S’ha generat un espai específic amb orientacions sobre com dur la sequera a l’aula (treballant el cicle de l’aigua, els seus usos i el foment de l’estalvi, i el consum responsable...) a través de situacions d’aprenentatge adreçades a les diferents etapes educatives:
- Educació infantil: “Com podem aconseguir aigua per jugar al pati?”.
- Educació bàsica: Sense aigua a l’aixeta!”, “Com arriba l’aigua a les cases i les escoles?” i “Restriccions d’aigua?”.
- Batxillerat: “El clima ens desafia” i “La crisi de l’aigua!”.
- Graduat en educació secundària obligatòria (GESO): “Fem rajar l’aixeta amb seny”.
Les situacions d’aprenentatge són flexibles, per poder ser dutes a terme en diferents centres, amb adaptacions o sense. A banda, el web recull recursos externs, com pàgines oficials (el visor de la sequera, el visor de l’aigua, el Meteocat...) o vídeos informatius, entre d’altres. Tota aquesta informació s’ha traspassat als centres a través del butlletí de direccions i d’enviaments massius.
Per altra banda, també s’han enviat diferents cartells en el marc de les campanyes oficials del Govern, perquè els centres puguin penjar-los als seus espais. Se n’han enviat d’impresos (10 consells per a estalviar aigua) i d’imprimibles (per posar al costat de les aixetes dels lavabos).
5
Imatges
