{"name":"2024/02/28/15/17/3e7b68b6-5085-4bc4-8cf4-d66acf3046e8.JPG","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":2335938}

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2024, que creixen fins a arribar als 43.673 M€. Un nou pic de despesa que consolida la tendència ascendent dels darrers anys, afavorida per la bona evolució de l’economia i la suspensió de les regles fiscals, que ha permès aprofitar al màxim la recuperació del PIB català després de la pandèmia. En conjunt, els pressupostos s’han incrementat un 34% des de l’inici de la legislatura, un total d'11.152 M€.

Els comptes del 2024 preveuen un creixement de la despesa primària (excloent-hi els interessos del deute) de 2.443 M€, un 6,3% més que el 2023. Pel que fa a la despesa específica dels departaments, la pujada és del 7,9% (+2.568 M€).

Educació registra el major augment de despesa departamental en valors absoluts (+682), que es destina, entre altres àmbits, a reforçar la plantilla de personal, reduir ràtios i dotar amb més recursos l’escola inclusiva. Després se situa Salut, amb 636 M€ més que permeten un nou reforç de l’atenció primària (+190) i millores salarials per als treballadors sanitaris. Al marge d’aquest augment, Salut compta també amb un fons addicional de 800 M€ per reduir el volum de despesa desplaçada i apuntalar la sostenibilitat del sistema a llarg termini. Si es té en compte aquest fons, la despesa del Departament de Salut s’eleva en 1.436 M€ (+12,6%).

En termes relatius, el departament que més creix és Cultura (+19,5%), que arriba als 566 M€ i ja gairebé duplica la dotació que tenia a l’inici de legislatura. Aquest nou increment apropa l’objectiu de situar els recursos d’aquest departament en el 2% del total pressupostat. Per darrere de Cultura se situa el Departament d’Igualtat i Feminismes (+14,2%).

Inversions a l’alça

Els pressupostos del 2024 mantenen el pols inversor que ha caracteritzat els comptes públics dels darrers anys. Aquesta partida, que inclou sobretot despesa en infraestructures i equipaments, creix un 9,7% (270 M€) i se situa en 3.064 M€, el nivell més alt des de l’any 2011. Entre les actuacions previstes hi ha l’ampliació de diversos hospitals, l’adequació i millora de centres educatius o la inversió en infraestructures de depuració, potabilització i dessalinització.

Una altra partida que experimenta un augment rellevant és la dels interessos del deute (+591 M€), que creix fins als 1.372 M€ a conseqüència de la pujada de tipus iniciada el 2022. Si es tenen en compte els interessos i el fons extraordinari de salut citat anteriorment, l’increment global del pressupost és de 3.834 M€, un 9,6% més que l’any passat.

Pel que fa als ingressos, el gruix dels recursos provenen del model de finançament (un 84% dels ingressos no finalistes), mentre que els tributs propis i cedits de la Generalitat aporten un 14%. El conjunt dels ingressos (finalistes i no finalistes) creix un 9,7%, i se situa en 41.887 M€. A diferència dels dos exercicis precedents, els Pressupostos del 2024 no inclouen Fons Next Generation perquè per aquest exercici no s’han assignat, d’entrada, nous recursos, tot i que es continuaran desplegant les convocatòries i projectes iniciats els anys anteriors.

Quatre eixos prioritaris

Les actuacions previstes als pressupostos busquen dotar Catalunya de les eines necessàries per afrontar tot un seguit de reptes, des de la lluita contra el canvi climàtic a les noves necessitats derivades de l’increment demogràfic, la millora de la cohesió territorial o la innovació tecnològica. Les mesures s’estructuren al voltant de quatre eixos:

1. Clima i equilibri territorial, reforçant grans partides com la de gestió de l’aigua i la lluita contra la sequera (1.045 M€), el transport públic (2.627 M€), l’habitatge (1.219 M€, dels quals 500 M€ vehiculats a través de l’ICF) o les energies renovables (300 M€), totes elles amb dotacions rècord.
2. Benestar i serveis públics, on destaquen nous augments de plantilla en àmbit de l’educació (2.280 noves places, que inclouen 399 dotacions més per a l’escola inclusiva); la salut (+3.257 places) o els cossos de seguretat i emergències (+1.515); també se segueixen reduint els preus universitaris, es creen 1.000 noves places residencials i es destinen 48 M€ a ampliar els serveis d’atenció a violències masclistes.
3. Transformació econòmica i recerca, un bloc que recull partides com les destinades al Pacte Nacional per a la Indústria (697 M€), el fons de transició nuclear (83 M€), la inversió en infraestructures de coneixement (195 M€), els ajuts al sector agroalimentari (87 M€) o una dotació de 41 M€ per territorialitzar les polítiques d’ocupació i adaptar-les a la realitat de cada demarcació.
4. Cultura i llengua, amb 111 M€ per fomentar l’aprenentatge del català i potenciar el seu ús en productes i serveis; 104 M€ per enfortir la indústria audiovisual catalana (amb referents com la plataforma 3Cat o el futur hub digital Catalunya Media City) i 17,5 M€ destinats al programa Cultura Jove, per facilitar al jovent l’accés a la cultura.

Sostenibilitat de les finances

L’any 2024 seguirà millorant la sostenibilitat de les finances catalanes, amb una nova reducció d’1,6 punts en la ràtio deute/PIB, que se situaria en el 29,5%. Un cop aplicada la cancel·lació prevista del FLA per import de 15.000 M€, aquesta ràtio es reduiria fins al 23,6%, el percentatge més baix des del 2011. Pel que fa a l’objectiu de dèficit, el 2024 és de 293 M€, quantitat equivalent al 0,1% del PIB.

El període mitjà de pagament a proveïdors es manté estable respecte al 2023 i es torna a situar, en mitjana anual, per sota del llindar de 30 dies requerit per la normativa.

Moderació en el creixement del PIB

El darrer escenari macroeconòmic elaborat pel Departament d’Economia i Hisenda estima un creixement del PIB català de l’1,8% per al 2024, un avanç inferior al de l’any passat (un 2,6% segons les dades provisionals de l’Idescat), però molt superior a la previsió per al conjunt de les economies de la zona euro (0,8%).

La recuperació del consum i la inversió impulsa el creixement del PIB, que també es veu sostingut pel dinamisme del sector exterior i la bona evolució mercat de treball. Concretament, per al 2024 es preveu la creació neta de 38.900 llocs de treball a temps complet equivalent.

Aquest context econòmic favorable situa Catalunya en nivells molt semblants a la mitjana de la zona euro pel que fa a l’índex de Gini, que mesura la desigualtat en nivells de renda. Tanmateix, la taxa de risc de pobresa a Catalunya (18% el 2023) segueix en registres relativament elevats.

Podeu consultar el projecte de Pressupostos al web del Departament d’Economia i Hisenda.