1. La investigació inicial apunta que, amb la informació interna disponible fins al moment, no es podia preveure el fatal desenllaç
  2. La Junta de Tractament va avaluar fins a 14 vegades en set anys l’autor dels fets amb valoracions d’evolució positives
  3. S'aplicaran mesures de reducció de riscos als tallers i serveis del CIRE i mesures estructurals de millora de la seguretat als centres penitenciaris

El Departament de Justícia, Drets i Memòria introduirà mesures per millorar la seguretat als centres penitenciaris arran de l’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric. A banda d’incrementar el personal funcionari de vigilància als serveis —especialment a la cuina— i facilitar dispositius de comunicació i polsadors d’alerta personal, es revisarà el nivell de risc de les diferents destinacions laborals (tallers o serveis) i es valorarà si el perfil dels interns és adequat. Així ho ha confirmat la consellera, Gemma Ubasart i González, que ha comparegut de forma voluntària al Parlament.

La consellera també ha avançat que, amb la informació interna recollida fins aquest moment sobre l’intern I.S.O, no es podia preveure el fatal desenllaç del passat 13 de març i ha matisat que el risc zero no existeix. Ubasart ha afirmat que, si s’escau, s’assumiran responsabilitats, però ha afegit que cal que la investigació avanci. Per altra banda, ha insistit en la necessitat de diàleg amb els representants dels treballadors i ha posat com a exemple el diàleg que el Departament té de forma normalitzada amb el comitè d’empresa del CIRE, amb qui ja s’ha pogut treballar mesures concretes que s’activaran en les pròximes 48 hores.

Seguiment i avaluació de l’intern

Des de l’ingrés a presó l’abril del 2016, I.S.O va tenir una conducta al Centre correcta, es mostrava com una persona educada, correcta en el tracte, reservada, amb poca interacció amb la resta d’interns del Centre i molt treballadora. Durant tot el compliment de condemna, les valoracions en el Sistema d’Avaluació i Motivació van ser molt majoritàriament nivell A (el més alt del Sistema) pel que fa al rendiment, la dedicació i la conducta mostrada. Tampoc tenia problemes de salut mental. En el moment del seu ingrés a presó va reconèixer la conducta delictiva i va mostrar penediment, però afirmava no recordar els fets a conseqüència del consum d’alcohol.

Els professionals no van observar cap dificultat en el control d’impulsos ni cap conducta violenta, sinó que es va valorar una conducta del tot favorable, arran de la participació en les activitats proposades.

Arran de començar a treballar a la cuina, I.S.O va centrar la seva activitat amb major dedicació en aquesta destinació laboral, compaginant-la amb activitat artística i un programa motivacional d’alcoholisme. Des de l'equip multidisciplinari se’l va orientar a participar en altres intervencions de tipus psicosocial, de les quals desisteix. Aquest desistiment implica que l’intern no pot gaudir de progressions de grau, però en cap cas l’inhabilita per accedir a les activitats ordinàries i del CIRE, sempre que presenti bona conducta i un risc de reincidència delictiva baix.

Entre els motius expressats per l’intern per signar la disconformitat a participar en algunes intervencions psicosocials, s’hi troba el de no tenir suport social o familiar a fora del Centre Penitenciari i, per tant, manquen incentius de sortida de permisos o de progressió de grau, i la voluntat de continuar treballant per estalviar diners per a quan surti en llibertat.

Tot i la renúncia a participar en activitats d’intervenció formals, la Junta de Tractament valora que marcar hàbits laborals forma part també de la intervenció penitenciària sobre la persona: facilita l’adquisició de rutines i permet als equips observar l’evolució de l’intern en un entorn normalitzador com és el laboral. Aquest és, doncs, un factor clau del procés de reinserció i de minimització dels riscos de reincidència un cop l’intern complís la llibertat definitiva.

A banda de l’actitud observada, la Junta de Tractament va avaluar l’evolució de l’intern I.S.O. fins a 14 ocasions des del seu ingrés a presó, l’última de les quals el 14 de novembre de 2023. En totes es va acordar el manteniment del segon grau penitenciari i, sota criteris d’avaluació de risc i de bona conducta, es va acceptar la seva incorporació als diferents serveis auxiliars del CIRE.

En aquest sentit, i paral·lelament a les 14 valoracions de la Junta de Tractament, també es va avaluar fins a 12 vegades el risc de reincidència delictiva mitjançant el Riscanvi, l’eina de predicció de la reincidència que utilitzen els serveis penitenciaris de Catalunya. Aquesta eina analitza fins a 43 factors de risc i cinc paràmetres que contribueixen a la decisió sobre el tractament penitenciari. El pronòstic de risc de violència intrainstitucional —és a dir, la probabilitat que l’intern es comporti de forma violenta contra altres interns i internes o contra el personal— va ser baix al llarg de tota la trajectòria penitenciària d’I.S.O., amb l’excepció de l’avaluació feta a data 18 de maig de 2020, que va donar el resultat de risc mitjà.

La darrera avaluació del Riscanvi es va dur a terme el 13 de juliol de 2023 i tots els paràmetres de risc eren baixos. S’observa, per tant, una evolució positiva en termes de minimització del risc de reincidència, fet que indica un avenç en el procés de rehabilitació.

Per tot plegat —amb el benentès que el risc zero no existeix—, amb la informació recollida fins al moment no es podia preveure el desenllaç fatal del 13 de març amb l’exhaustiva i clara evidència empírica que es tenia de la conducta de l’intern en qüestió i dels milers de casos similars que han passat pel sistema penitenciari de Catalunya des de 1984.

Cap queixa de la cuinera respecte de l’intern I.S.O

I.S.O. va coincidir amb la treballadora assassinada entre el 7 de maig de 2020 i el 7 de novembre de 2023, en un primer període; i entre el 5 de gener de 2024 i el 13 de març de 2024, en un segon període. Un total de 3 anys i 9 mesos. Coincidien cinc dies al mes en torn de matí, dos dies al mes en torn de tarda i un dia al mes en torn de matí i tarda en cap de setmana. En tot aquest període, i fins al moment de redacció d’aquest document, no consta cap queixa formal ni informal de la cuinera respecte de l’intern I.S.O.

Mesures per reduir riscos i reforçar la seguretat dels treballadors penitenciaris

Arran de la investigació interna, la gravetat dels fets i l’anàlisi de tots els processos, circuits i decisions, el Departament aplicarà diferents mesures de reducció de riscos en dues dimensions: mesures de reducció de riscos als tallers i serveis del CIRE i mesures estructurals de millora de la seguretat als centres penitenciaris.

Per tant, es reforçarà la presència de personal funcionari de vigilància als serveis, especialment a la cuina, es facilitaran dispositius de comunicació i polsadors d’alerta personal, es revisarà el nivell de risc de les diferents destinacions laborals (tallers o serveis) i es valorarà si el perfil dels interns és adequat.

Per una altra banda, el Departament està treballant en mesures que suposen un salt qualitatiu del sistema en matèria de seguretat. Millorar el clima social i el benestar emocional als centres reduint la incidentalitat ha estat una aposta que s’ha concretat amb mesures, encara per desplegar, que haurien de poder accelerar-se abans que s’acabi el mandat.

  1. Consolidació dels 111 nous professionals especialitzats en prevenció i gestió de conflictes als centres penitenciaris, experts a l’hora d’intervenir en casos especialment conflictius i violents. Aquests efectius s’han incorporat aquest mes de març amb un programa temporal amb un cost de 20M euros i es proposa un compromís d’estructuració de la mesura.
  2. Augment substancial de la plantilla per reforçar la presència de treballadors i treballadores als centres, condició imprescindible per a l’increment de la seguretat. Es desplegarà l’Acord de Govern que amplia la plantilla a 407 nous efectius penitenciaris.
  3. Creació d’unitats d’intervenció especialitzades per als interns i internes més disruptius i amb problemes d’adaptació als mòduls ordinaris de vida. Es contempla la incorporació de 185 efectius per crear Unitats d’intervenció Compensatòria a tots els centres de Catalunya: Puig de les Bases, Dones-Brians 1, CP Joves i Brians 2, en una primera fase; i a la resta de centres penitenciaris del país, en una segona fase.
  4. Priorització de la consecució de la jubilació anticipada en les negociacions entre els governs català i espanyol amb l’objectiu de rejovenir la plantilla.
  5. Creació d’un cos propi del col·lectiu de professionals penitenciaris que faciliti una major gestió de les especificitats pròpies de les tasques a desenvolupar.
  6. Creació d’una escola d’execució penal que serveixi per millorar la formació i capacitació del col·lectiu i que dignifiqui la professió.

2  

Imatges

La consellera Ubasart a la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya

La consellera Ubasart a la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya 320048

La consellera Ubasart a la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya

La consellera Ubasart a la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya 378645