“Herències difícils. Lliçons incòmodes” és el títol de la xerrada que ha organitzat aquesta tarda el Memorial Democràtic i que, per primera vegada a Catalunya, ha reunit tres descendents directes de perpetradors de crims contra la humanitat. Es tracta de Barbara Brix, Loreto Urraca i Veronica Estay, les quals, tot i procedir de països i realitats històriques diferents, comparteixen una mirada crítica i valenta sobre els actes dels seus ancestres.

L’objectiu de l’activitat ha estat, d’una banda, abordar la figura del victimari a través dels ulls dels seus parents i, de l’altra, aprofundir en la memòria traumàtica que sovint es configura al voltant d’aquests nuclis familiars, que afecta especialment les generacions més joves.

En aquest sentit, abans d’iniciar la conversa, el cap de l’Àrea de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, Josep Calvet, ha posat en valor el coratge de les ponents “per confrontar la història i treballar cap a la comprensió i la pau”, així com “pel compromís ferm amb els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició” que demostren amb el seu testimoniatge.

El tret de sortida de l’acte l’ha donat Barbara Brix, professora alemanya d’història, filla d’un metge dels grups Einsatzgruppen nazis, responsable d’execucions massives a Lviv, Kyiv i Babi Yar (Ucraïna). En paraules seves, “em va costar d’encaixar la imatge d’una persona culta i afectuosa que tenia del meu pare amb els crims terribles que va cometre”. Brix ha destacat la importància de “transmetre a les noves generacions aquests crims, per intentar que no es repeteixin” i, per això, emplaça a “trobar el màxim d’espais on es pugui fer divulgació de la memòria”.

A continuació, ha pres la paraula Loreto Urraca, neta de Pedro Urraca Rendueles, policia franquista destinat a França per vigilar i capturar els dirigents polítics de la República exiliats. Pedro Urraca va ser l’agent de la Gestapo que va interrogar i traslladar a l’Estat espanyol el president Lluís Companys.

Loreto Urraca ha explicat com es va assabentar del passat del seu avi i el xoc que li va suposar afrontar la solitud d’ésser de les poques denunciants de familiars vinculats a la repressió franquista: “La majoria de familiars de membres del règim franquista no se senten amb la llibertat d’expressar el que senten”, ha afirmat. A més, també ha afegit que “Hi ha molts desobedients clandestins que tenen por de parlar, perquè els pot suposar perdre la seva família”.

Finalment, hi ha intervingut la xilena Verónica Estay Stange, doctora en llengua i literatura francesa i membre del col·lectiu Historias Desobedientes. Stange és la neboda d’un dels perpetradors de la dictadura de Pinochet, a Xile, Miguel Estay, conegut com el Fanta, qui va ser condemnat pel cas “Degollados” a cadena perpetua. Estay Reyno va formar part del grup que va segrestar i assassinar tres militants del partit comunista xilè, dels quals havia estat company abans de passar a formar part de la dictadura i trair-los.

D’acord amb Stange, “He aconseguit entendre els mecanismes que activen els perpetradors. Han de separar la persona del torturador”. Així mateix, ha reblat que “l’única trobada que vaig tenir amb el meu tiet, va ser en contra la voluntat del meu pare, que havia estat víctima del seu propi germà”.

Amb “Herències difícils. Lliçons incòmodes” el Memorial Democràtic pretén fer palesa la importància d’escoltar i de reivindicar totes les víctimes de la barbàrie feixista, a Catalunya i arreu; un fet essencial per comprendre la complexitat dels fets històrics i avançar cap a una reconciliació significativa.