El director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, ha participat aquesta tarda en l’acte d’instal·lació d’una llamborda stolpersteine a Reus, en record de Pere Isern Anton (1916 - 1983), deportat a Mauthausen l’any 1940 i alliberat a Gusen l’any 1945. En paraules del director, “recordar aquest resistent antifeixista i supervivent de l’horror nazi és el primer pas del reconeixement als 35 reusencs deportats. Una acció imprescindible per reforçar la memòria democràtica, entesa com a baluard contra les postures autoritàries i negacionistes”.

L’acte ha tingut lloc a les 5 de la tarda al carrer de Sant Tomàs, 46 de Reus. A més del director del Memorial Democràtic, hi han assistit Carles Pellicer, alcalde de Reus; Noemí Llauradó, vicealcaldessa, i Montserrat Flores, regidora de Participació, Transparència i Bon Govern, a més de familiars de Pere Isern Anton i altres representants de la corporació local, les entitats i la ciutadania.

Actualment, a Catalunya hi ha 451 llambordes stolpersteine. Les properes s’instal·laran enguany a Albanyà, Arenys de Munt, Caldes de Montbui, Cubelles, l’Hospitalet de Llobregat, la Granadella, la Pobla de Cérvoles, Olesa de Montserrat, Sabadell, Santa Cristina d’Aro, Tarragona, les Valls de Valira, Solsona, Navès, Sant Llorenç de Morunys, Odèn, Lladurs i Guixers.

Stolpersteine, “pedra que fa ensopegar”

Les stolpersteine són un projecte artístic dissenyat per l’alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947) en record de totes les víctimes del nacionalsocialisme alemany. Demnig va crear i col·locar la primera stolpersteine l’any 1996; des d’aleshores, n’hi ha més de 82.000 repartides per tot el món.

Es tracta del projecte de memòria descentralitzat més gran. Cada llamborda és única i es fa artesanalment, com a mostra de respecte i d’humanitat, per contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

En alemany stolpersteine significa “pedra que fa ensopegar” i, d’acord amb Demnig, “no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor”. A més, el fet de situar les llambordes a terra té un significat especial, en la mesura que sempre que algú en vulgui llegir la inscripció cal que s’inclini i, per tant, que faci una reverència al nom de la persona deportada. Una manera més de retre homenatge a les víctimes i recordar-les.