- La Generalitat publica la llista de principals perceptors d’aquests recursos a les comarques gironines, que inclou 1.604 empreses, 115 corporacions locals, 114 entitats sense ànim de lucre i 33 centres de recerca, entre d’altres.
- El 97% de les empreses que han captat fons a la vegueria són pimes.
- Turisme, mobilitat, renovables, rehabilitació d’edificis, cures i indústria són els àmbits que obtenen més recursos.
- El Departament d’Economia activa un nou visor interactiu amb dades de l’arribada d’aquests fons a Catalunya.
L’impacte dels fons Next Generation EU, provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), a les comarques gironines puja un total de 360 milions d’euros a 30 d’abril del 2024. En concret, aquests recursos s’han adjudicat a 1.604 empreses (el 97% de les quals són pimes), 115 corporacions locals, 6.576 particulars, 114 entitats sense ànim de lucre, 33 centres de recerca i/o formació i 12 entitats del sector públic de la vegueria. En total, 8.455 beneficiaris de les comarques gironines s’han adjudicat recursos procedents de convocatòries, licitacions o concessions directes, tant de la Generalitat com de l’Estat.
El 36% de l’import captat per les entitats i particulars de Girona s’ha assignat a empreses (130,2 milions) i el 40% (143,4 milions) a corporacions locals. Aquests últims fons destinats als ens locals revertiran a la societat en forma de licitacions per contractar serveis i executar projectes d’interès comunitari. Per tant, no només serviran per millorar les infraestructures i els serveis públics locals, sinó també per estimular l’activitat econòmica dels municipis de la vegueria. El 7% s’ha adjudicat a centres de recerca i/o formació (26,5 milions), les entitats sense ànim de lucre han absorbit un altre 7% (23,2 milions) i els particulars, amb un total de 33,3 milions, s’emporten el 9% dels recursos compromesos a la vegueria.
Beneficiaris de la vegueria de Girona (imports en milions d’euros)
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha donat a conèixer aquestes dades durant una visita a l’empresa Sarval Bio-Indústries, a Sant Joan les Fons, i ha explicat que es poden trobar al visor interactiu que el Departament d’Economia i Hisenda ha posat a disposició de la ciutadania per facilitar informació actualitzada de l’impacte real dels fons Next Generation a Catalunya.
La nova eina, que s’actualitzarà periòdicament, permet consultar com s’han distribuït aquests recursos al territori, a través de convocatòries, licitacions i concessions directes realitzades tant per la pròpia Generalitat com pel govern espanyol.
L’aterratge dels fons NGEU a la vegueria de Girona
Entre les empreses beneficiàries de fons Next Generation a les comarques gironines destaquen Splinter Energia i Sarval Bio-Indústries, que han captat 4,2 i 3,4 milions, respectivament, per instal·lar calderes de biomassa; Noel Alimentària (3,1 milions per a la millora de la competitivitat i la transformació sostenible del sector càrnic); LC Paper 1881 (2,1 milions per reduir el consum de matèries primeres verges); o Hipra Scientific, que s’ha adjudicat 2 milions per a la investigació d’una nova vacuna per a la malaltia respiratòria humana.
De les 115 corporacions locals, cal remarcar els 5,9 milions compromesos amb l’Ajuntament de Lloret de Mar per a la Residència de la Gent Gran i Centre d’Atenció Diürna i els 3,1 milions que l’Ajuntament de Girona destinarà al carril bici entre Girona i Vilablareix, a la creació de dues zones de baixes emissions, a l’adquisició d’autobusos elèctrics i a l’ampliació del sistema públic de lloguer de bicicletes. La Universitat de Girona és el centre de recerca que s’ha adjudicat més ajuts (17,3 milions), 3,7 dels quals dedicarà a la formació de joves doctors, a la requalificació del professorat universitari funcionari i a l’atracció de talent. La Fundació Els Joncs ha obtingut 2,4 milions per a un projecte residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual.
Els àmbits més beneficiats pels fons NGEU
En la distribució per àmbits, el 60% dels recursos adjudicats a les comarques gironines es concentren en el turisme (58,5 milions), seguit de la mobilitat urbana (57,3 milions), les energies renovables (52,4 milions) i la rehabilitació d’edificis (44,2 milions). L’altre 40% es reparteix entre els sectors de les cures i la inclusió (32,4 milions), la indústria (30,4 milions), i la ciència (22,3 milions), entre altres.
1
Imatges
1
Fitxers adjunts
