- Destaca el dinamisme del teixit econòmic i social català, que s’ha adjudicat 2.826 milions d’euros en concurrència competitiva, el 21% del total de recursos resolts a tot l’Estat en aquesta modalitat.
- En canvi, els fons repartits per l’Estat de manera discrecional, és a dir, via licitació o assignació directa del govern espanyol, perjudiquen Catalunya amb percentatges més baixos (11% i 9%, respectivament).
- La Generalitat ha mobilitzat el 85% dels recursos disponibles, un ritme que fa preveure que els departaments executaran l’import que tenen assignat abans de la data fixada per la CE.
Catalunya lidera la captació de fons Next Generation a l’Estat, amb 8.075 milions d’euros. Aquest és el total de recursos que han arribat a Catalunya procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) fins al mes de maig, 6.113 milions dels quals ja s’han distribuït entre beneficiaris catalans, incloses empreses, corporacions locals, centres de recerca i/o formació, particulars i entitats sense ànim de lucre i del tercer sector, entre d’altres.
El Departament d’Economia i Hisenda ha presentat avui l’estat d’execució dels fons MRR a Catalunya, en una roda de premsa durant la qual, la consellera Natàlia Mas Guix ha subratllat el “compromís inequívoc” de la Generalitat amb “la transparència i el retiment de comptes” en el desplegament dels fons Next Generation.
Aquests 8.075 milions d’euros han arribat a Catalunya a través de quatre vies:
- L’assignació que l’Estat fa a la Generalitat a través de les conferències sectorials (en total, 3.910 milions)
- Les convocatòries que publica l’Estat en règim de concurrència competitiva (en aquest apartat, els projectes catalans han captat 2.826 milions d’euros, el 21% del total).
- Les adjudicacions de l’Estat que tenen Catalunya com a lloc d’execució (744 milions)
- Les concessions directes de l’Estat a entitats catalanes (327 milions).
A totes aquestes quantitats s’hi han de sumar 268 milions d’euros de les convocatòries del kit digital, que no es comptabilitzen dins l’import captat per beneficiaris catalans perquè l’Estat no ha fet públic el detall dels perceptors.
Les dades posen de manifest que, quan l’Estat decideix de manera discrecional, Catalunya en surt perjudicada. És a dir, quan opta per licitar una obra en un lloc determinat o quan assigna fons a un projecte d’un territori concret, els percentatges que arriben a Catalunya són més baixos: un 11% i un 9%, respectivament, unes magnituds que estan clarament per sota del pes econòmic de Catalunya (19%) i demogràfic (16%) al conjunt de l’Estat.
En canvi, quan el resultat depèn del dinamisme dels beneficiaris, com és el cas de les convocatòries de concurrència competitiva, el teixit econòmic i social català s’emporta un 21% del total resolt a l’Estat, una xifra superior al pes econòmic de Catalunya.
“El teixit econòmic i social de Catalunya ha demostrat ser molt capaç de captar fons en un entorn competitiu, per tant, en igualtat de condicions”, ha remarcat la consellera, a la vegada que ha lamentat que “quan el repartiment es basa en decisions discrecionals de l’Estat, el resultat és ben diferent”. En aquest punt, Mas Guix, ha volgut destacar la “tasca d’acompanyament” que l’administració catalana ofereix als agents econòmics i socials del territori.
Avança a bon ritme el desplegament dels fons per part de la Generalitat
A 31 de maig, la Generalitat ha mobilitzat 3.079 milions d’euros de fons Next Generation EU, el 85% dels recursos que havia ingressat (3.621 milions), dels quals ja n’ha compromès el 63% (1.948 milions). El bon ritme de desplegament d’aquests fons fa preveure que l’administració catalana executarà tots els diners que se li han assignat a través de les conferències sectorials abans del termini establert per la Unió Europea.
Des que la Comissió Europea va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) del govern espanyol, l’Estat ha assignat a la Generalitat, a través de les conferències sectorials, un total de 3.910 milions d’euros de fons Next Generation EU del MRR.
“Aquestes dades demostren com la Generalitat mobilitza d’una forma àgil i efectiva els recursos dels fons Next Generation”, ha recalcat la consellera. En aquest sentit, ha recordat que “els mecanismes institucionals d’aquests fons no són ideals ni els que hauríem dissenyat”, perquè parteixen d’una “governança molt centralitzada, rígida i opaca”, però també ha deixat constància que des del Govern “treballem a diari per anar-ho millorant i posar solucions allà on identifiquem problemes”.
Projectes transformadors
Més enllà dels recursos rebuts, l’objectiu del PRTR és contribuir a la transformació de les economies europees. Alguns dels principals projectes plantejats per Catalunya s’estan desenvolupant gràcies als fons NGEU, com ara la mobilitat del futur i el Battery Hub (978 milions),l’impuls de la xarxa ferroviària (812 milions), l’enfortiment del sistema català de ciència, tecnologia i innovació (682 milions) o les infraestructures digitals (449 milions).
En canvi, hi ha d’altres projectes que es veuen perjudicats per un disseny excessivament centralitzat de les línies, que no s’adapta a les necessitats de les empreses. Davant d’aquesta situació, la Generalitat busca instruments complementaris, per exemple altres fons europeus, o estratègies que puguin compensar la ineficàcia de les convocatòries. Seria el cas de les propostes relacionades amb la descarbonització, la transformació digital i tecnològica de la indústria catalana, la racionalització de l’ús de l’aigua o la Vall de l’Hidrogen de Catalunya.
Segons Mas Guix, “els fons Next Generation EU han de tenir un impacte quantitatiu, però també qualitatiu”, en el sentit que han de finançar “projectes transformadors a llarg termini”. En aquest punt, la consellera ha fet una “valoració ambivalent” de l’estat d’execució d’algunes propostes. “Des de la Generalitat fem tot el possible perquè aquests projectes trobin encaix en línies futures o trobar altres vies de finançament fora del marc dels Next Generation”, ha conclòs.
Tota la informació, a disposició de la ciutadania
La destinació sobre els fons MRR que s’han distribuït a Catalunya, ja sigui a través de convocatòries, licitacions o transferències directes, es pot consultar al visor interactiu que el Departament d’Economia i Hisenda ha posat a disposició de la ciutadania al web fonseuropeus.gencat.cat.
En paral·lel, les dades territorialitzades del mapa interactiu amb la distribució municipi a municipi dels ajuts procedents de les convocatòries dels fons MRR, també es poden trobar al Portal de dades obertes, en un format accessible i reutilitzable. Això vol dir que permet la interoperabilitat amb altres programes o aplicacions, per analitzar les dades, creuar-les o representar-les en gràfics, entre altres utilitats.
2
Imatges
2
Fitxers adjunts
