- La Generalitat fa pública la llista de principals perceptors d’aquests recursos a la vegueria, que inclou 525 empreses, 55 corporacions locals, 40 entitats sense ànim de lucre i 7 centres de recerca, entre d’altres.
- El 96% de les empreses que s’han adjudicat fons a la vegueria són pimes.
- Renovables, turisme, cures, rehabilitació d’edificis, mobilitat urbana i preservació del litoral són alguns dels àmbits que obtenen més recursos.
- El Departament d’Economia activa un nou visor interactiu amb dades de l’arribada d’aquests fons a Catalunya.
L’impacte dels fons Next Generation EU, provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), a les Terres de l’Ebre puja un total de 80 milions d’euros, a 30 d’abril del 2024. En concret, aquests recursos han beneficiat 525 empreses (el 96% de les quals són pimes), 55 corporacions locals, 1.268 particulars, 40 entitats sense ànim de lucre, 7 centres de recerca i/o formació i 10 entitats del sector públic de la vegueria. En total, 1.906 entitats, empreses i particulars de les Terres de l’Ebre s’han adjudicat recursos procedents de convocatòries, licitacions o concessions directes, tant de l’Estat com de la Generalitat.
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha donat a conèixer aquestes dades durant una visita a l’Ajuntament d’Amposta i a l’empresa Mistral Bonsai, beneficiaris de fons europeus. Mas Guixha explicat que tota aquesta informació es pot trobar al visor interactiuque el Departament d’Economia i Hisenda ha posat a disposició de la ciutadania per facilitar informació actualitzada de l’impacte real dels fons Next Generation a Catalunya. La nova eina, que s’actualitzarà periòdicament, permet consultar com s’han distribuït aquests recursos al territori, en convocatòries, licitacions i concessions directes realitzades tant per la pròpia Generalitat com pel govern espanyol.
Els fons NGEU a les Terres de l’Ebre
A part del grup Mistral Bonsai, que s’ha adjudicat gairebé 250.000 euros, 207.000 dels quals per invertir en bioseguretat, altres empreses ebrenques tenen compromesos fons Next Generation, com ara Enervent (9,9 milions per a la renovació del parc eòlic Les Colladetes); o Celulosa de Levante (2,8 milions, l'1,8 dels quals es destinarà a la reducció del consum de matèries primeres verges). D’altra banda, la UTE Edar Tivissa ha obtingut 3,7 milions per la construcció de l'estació depuradora i dels col·lectors del sistema de sanejament de les aigües residuals de Tivissa..
Pel que fa a les corporacions locals, Amposta i Deltebre són els consistoris de la vegueria que han captat més recursos. L’Ajuntament d’Amposta s’ha adjudicat 4,4 milions que destinarà, entre d’altres, al trajecte en embarcació ecològica pel Riu Ebre, a la rehabilitació sostenible de les Cases del Castell, a l’ampliació i reforma de la biblioteca comarcal Sebastià Juan Arbó i a una caldera de biomassa de 1.300 kW. L’Ajuntament de Deltebre té compromesos 5,5 milions pel centre de desenvolupament artístic juvenil, la construcció del passeig del carrilet per a vianants i bicicletes, la restauració ambiental i paisatgística del front urbà-rural i el projecte de rehabilitació d’edificis públics “vells paisatges, nous usos”, entre d’altres. El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) té consignats 4,2 milions per a la interconnexió d’espais ciclables, la recuperació de les estacions de la Via Verda i la restauració d'hàbitats i ecosistemes a la Reserva de la Biosfera.
El Centre de Difusió Tecnològica Fusta i Moble de Catalunya (CENFIM) es beneficiarà de 2,5 milions del suport a agrupacions empresarials innovadores per millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses. La Cambra de Comerç de Tortosa s’ha adjudicat gairebé un milió d’euros per a programes de formació. L’entitat sense ànim de lucre Associació Grup de Natura Freixe té consignats 820.000 euros, 633.000 dels quals aniran a parar al “Slow Cinca-Segre”, un projecte per reduir el risc d’inundació en la confluència dels dos rius.
Els àmbits més beneficiats pels fons NGEU
En la distribució per àmbits, un 60% dels recursos es concentren en les energies renovables (19,4 milions), el turisme (15,9 milions) i les cures i la inclusió (7 milions) i la rehabilitació d’edificis (6,5 milions). La resta es dedicarà a mobilitat urbana (6,5 milions), preservació del litoral i recursos hídrics (4,7 milions), actuacions per a les pimes, indústria i polítiques d’ocupació, transformació agroalimentària i pesquera, ecosistemes i biodiversitat, educació i formació professional, entre d’altres.
2
Imatges
1
Fitxers adjunts
